Cent mil paraules.
La Xesca diu a “Torrelles informada” que és molt fort que s’hagi convocat el ple més important de l’any i no s’hagi assebentat ningú. Efectivament, és molt fort. Encara és més fort que Torrelles hagi estat el darrer ajuntament de la comarca del Baix Llobregat —i són trenta municipis— en aprovar els pressupostos de l’exercici corrent. Habitualment el primer any de mandat s’aproven els pressupostos tard i es treballa amb pressupostos prorrogats perquè en prou feines hi ha temps de gestionar els nous comptes, sobretot si canvia la majoria de govern. Però això només passa el primer any. Habitualment també, els pressupostos de l’exercici següent s’aproven abans que acabi l’any anterior. Que això no passi, és l’evidència més aclaparadora que l’Ajuntament no funciona. Alguns aproven el pressupost al gener, els més endarrerits, el febrer. Però no hi ha cap ajuntament que aprovi els pressupostos al juny —quan ja ha passat mig any. Bé, cap... excepte Torrelles. Un desastre, ja és veu. Un desastre com la patètica exposició de cireres, en fi. Vaig saber, per casualitat, que va haver ple i que durant el ple van haver paraules un xic més gruixudes de l’habitual entre la regidora convergent i el garratibat provocador de sempre. No ens vam assebentar. No vam rebre, ni els ex-regidors, cap notícia de la convocatòria i no hem pogut escoltar res. Algú podria passar una gravació o explicar com va anar?.
Diu la Xesca que algun regidor no ha notat la crisi i s’ha comprat un cotxe nou. Rapidament he mirat l’Ordre del Dia del Ple per veure si hi havia alguna previsió d’adquisició d’un automòbil per la brigada, o per la policia, o pel nou conserge —ara en parlo. Però desseguida m’he adonat que aquests acords només es prenen a les Juntes de Govern i ara ningú sabrà el que s’acorda, com no vagi a demanar expressament les actes a l’Ajuntament. O sigui que potser que el regidor estrenacotxes hagi aprofitat, com ho va fer l’alcaldessa socialista, per matar dos ocells d’un tret. No ho sabem. Algú podria aclarir-ho?
Ja hi ha llista per accedir a la plaça de conserge. Tothom hi té dret, faltaria més. Que guanyi el millor. Mirant els noms he vist que hi ha dotze homes i una dona. I que un dels homes sol·licitants va ser regidor de l’Entesa la passada legislatura. Haver estat regidor de l’Entesa no hauria de perjudicar eternament, però és que l’ex-regidor de l’Entesa és cunyat de l’actual regidora socialista. Això ja és una altra cosa. M’agradaria molt que el sol·licitant aconseguís la plaça perquè penso que és una persona seriosa, responsable i segurament aquesta feina li vindria molt bé. Però li hauria de demanar, si us plau, a la cunyada, que se n’anés a casa, definitivament, perque tot sigui net i polit, i a més no hi hagi ombra de dubtes. No li ho demanarà. I si li ho demanès no li faria cap cas. A ella, el sou també sembla que li fa falta. O sigui que, mentre no passi com a la biblioteca on es va fer tan malament com van saber...
He demanat socor per aparèixer a la portada d’Acta. No he rebut el socor i per tant seguiré sortint allà on ningú em troba. No hi fa res. Jo escric per tothom, que és com no escriure per ningú. Així que, cap problema, seguiré escribint malgrat només em llegeixin aquells que saben on trobar-me, cada dia en un forat més fosquet i no per culpa meva. Li dono les gràcies al Planell perquè aprofintant l’espai de comentaris seus publicaré —si puc— aquest comentari sota d’un escrit que ens va alegrar perquè volia dir que encara no estàvem sols del tot. A veure si d’alguna manera, surto de la clandestinitat de la xarxa.
Una cosa més. He vist que els joves faran xerinola a la Masia de Can Coll. Bon espai per gaudir de la fresca, però caldrà recordar —jo ho faré mentre ningú convoqui un acte de desagravi públic i oficial— que aquest és un espai triturat en contra de l’opinió de mig poble. És un espai de reivindicació, i la festa no hauria de tapar el que va ser una derrota amb tots els ets i uts. Ja ho vaig dir quan la gent dels Tombs van fer servir l’espai per passejar els cavalls i algú m’ho va retreure amb una mica de mal geni. Més ben bé igual. Qualsevol cosa avalada per aquest ajuntament en aquest espai és encara una afremta als que ens vam oposar. No dic que no es faci servir aquest espai. Demano que en un moment o altre de la festa algú recordi a la concurrència que allò que ara trepitgem ens va ser prohibit de trepitjar quan a l’Ajuntament no li convenia. I la memòria ha de servir per alguna cosa.
I vull aturar-me aquí. Per recordar-vos que aquesta sèrie del “cop d’ull” es va estrenar com a tal el 4 de juny del 2007. Fa ara exactament 750 dies. Encara resta molt per dir adéu. Mentre hi hagi malgovern hi haurà cop d’ull. Però vull ressaltar el fet anecdòtic que amb aquestes que ara llegiu, he arribat a les 100.000 paraules, que són unes quantes parlant de Torrelles. Sobretot si les afegiu als 147 comentaris de l’any 2007. Per què després alguns diguin que de Torrelles aviat està tot dit.
25.6.09
divendres, 26 de juny del 2009
dijous, 18 de juny del 2009
A cop d'ull 16.06.2009 ----- Jesus Vila
Fracàs i responsabilitat.
No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.
Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.
Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...
L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?
Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.
Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.
16.06.09
No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.
Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.
Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...
L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?
Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.
Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.
16.06.09
dimecres, 17 de juny del 2009
No n'hi ha
Hola Actistes,......si es que en resta algun.
Vaig fer uns escrits dies anrrere acomiada'n-me d'en Morera i alguna cosa més, els vaig enviar al correu electrònic d'acta i veig o no se veure on i com surten.
Faig aquest com a comprovació si la cosa pita.
Salutacions .......a tots els que hi hagi.
Toni.
Vaig fer uns escrits dies anrrere acomiada'n-me d'en Morera i alguna cosa més, els vaig enviar al correu electrònic d'acta i veig o no se veure on i com surten.
Faig aquest com a comprovació si la cosa pita.
Salutacions .......a tots els que hi hagi.
Toni.
dijous, 11 de juny del 2009
dimarts, 9 de juny del 2009
A cop d'ull 08.06.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on Jun 8
Actes i ensopiment
Ara que tant es porten les proclames de transparència, aquest ajuntament ha decidit exactament tot el contrari. O sigui, si fins ara el 98% de les decisions municipals del sis contra cinc es practicaven a les Juntes de Govern i la ciutadania en general només podia assebentar-se a través de les actes públiques d’aquestes Juntes de Govern que es penjaven a la web municipal —sempre amb retard, amb errors i sense cap mena de publicitat, no fos cas que a una important part de la ciutadania se li ocorreguès xafardejar que decidien sis dels onze regidors electes—, ara això s’ha acabat.Per sorpresa, sense justificació i sense que s’entengui gens ni mica —o potser s’enten massa— acaben d’anunciar una suposada “modificació d’accés a les actes de Juntes de Govern” que, de fet, és un obstacle a la transparència. Com que les actes són públiques no poden prohibir-ne l’accés, però el dificulten perquè ara, la única manera d’aconseguir les actes és anar-les a demanar directament a l’Ajuntament i no crec que això ningú ho faci de manera habitual. O sigui, foscor sobre la gestió: cosa dels mans netes i dels transparents de sempre i dels demòcrates de Poble sense progrès.Com sempre, a més, la redacció de l’anunci no té desperdici. Afirma: “Des d'aquest mes de maig, en compliment de la llei de protecció de dades i amb la intenció d'evitar qualsevol incomoditat als veïns i veïnes de Torrelles, s'elimina del web municipal la secció d'actes de Juntes de Govern de l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Fins aquest moment qualsevol ciutadà podia consultar de forma lliure les actes de les comissions. Tot i que ja s'aplicava la normativa vigent de protecció de dades (amb la preservació de noms propis i informació associada corresponent), l'equip de govern ha decidit retirar la secció. Per altra banda, es mantindran al web municipal les actes de les sessions plenàries.”. O sigui, treuen les actes del web municipal per evitar-nos incomoditats i tot això en compliment de la llei de protecció de dades, que ells mateixos una mica més avall diuen que ja complien. Reconeixen que fins ara es podien consultar de forma lliure. Ara, amb la retirada, ja es veu que no es podran consultar de forma lliure, o sigui que serà més complicat, però no obstant això, ho fan per evitar-nos incomoditats. Finalment no ens expliquen perquè les retiren...En fi, d’aquesta manera tenen moblat el cap els membres d’aquesta colla del sis a cinc, i cada vegada que donen un pas, el xivarri de mobles dins el seu caparró és tan aclaparador, que les redaccions dels textos els surten catastròfiques, demencials, fins i tot una mica agòniques. Està clar que no ens mereixem el que ens ha caigut, carai... Podem estar o no d’acord amb els que ens governen, però hauríem de reclamar un mínim de llums, que menys. Ja es veu que aquesta és la dictadura dels babaus.I ara parlem d’eleccions, que ens hem saltat una setmana. Avui és dilluns 8 de juny i cal mirar la web municipal per veure els resultats autèntics incloses les paperetes per correu que no acostumen a figurar en les primeres xifres oficials de la Junta Electoral, no sé ben bé per què. El cas és que el recompte oficial diu que a Torrelles van votar 1438 persones en tancar-se el col·legi electoral però les xifres municipals afirmen que van ser 1450, o sigui 12 més (correus?, membres de les meses?...) La diferència no fa al cas si no és que no hi ha qui entengui res. La web municipal diu que un 34,91% dels torrellencs van exercir el seu dret de vot (1.386 electors) quan el cert és que van votar 1450 persones. Què pasa amb aquestes 64 de diferència?. Doncs que també van exercir el seu dret de vot però que el van exercir votant en blanc o votant nul. O sigui, l’encapçalament del missatge de la web municipal és erroni (per variar). O sigui, la participació va ser dels 36,52%, per sota de la mitjana de Catalunya, que ja ha estat la més irrisòria de la democràcia. Doncs aquí, a Torrelles, encara estem per sota. No ens anima a votar ni el suc de les cireres. Jo no és que hi contribueixi gaire: confesso que sóc un absentista actiu, fastiguejat d’un personal amb el que no hi confio gens ni mica. Respecto a tothom: als que encara contribueixen a donar legitimitat a un sistema que exigeix un canvi revolucionari donant el seu suport a qualsevol dels partits que es presenten i també als que intenten fer el mateix posant de manifest que són demòcrates però que ningú els convenç. Jo també sóc demòcrata però no m’agrada el que vec, ni el que puc votar. La meva postura és tan infèrtil com la de la resta. Ho sé. Jo no hi compto amb ells i ells no hi compten amb mi. A mi se m'en fot el que organitzen i amb ells sel’s hi enfot que jo i uns quants milers com jo no anem a votar. Fan el discurs commiseratiu que cal reflexionar, però l’autèntica realitat és que se’ls hi enfot que votem un 37% o un 85%. En una democràcia, només que voti un ja és pot fer recompte. Si voten dos, ja és la òstia per aquells que desitgen un suport numèric que els procuri un escò.Ja sé que la meva postura és tan testimonial, poc rendible i patètica com la dels periodistes que no signen les cròniques dels blocs electorals des de fa al menys una desena d’eleccions. Cada vegada la mateixa comèdia a ambdues bandes de l’espectacle. No he vist un sol entrevistador que posi a parir els representants dels mateixos partits que permeten que en cada elecció s’obligui a la cronometració informativa dels partits. Com que la meva postura és testimonial, poc rendible i patètica, però no fa mal ningú, la seguiré adoptat amb la mateixa insostenible paciència dels periodistes públics d’aquest país.I ara els resultats. Fem una lectura ràpida a les 6 eleccions al Parlament europeu celebrades fins ara. El PSC, registra aquesta vegada el seu segon millor resultat a Torrelles amb 364 vots i un 26,26%. El seu millor resultata fins ara va ser el del 2004 on va aconseguir un 32,73% i només 37 vots més. A la resta d’eleccions havia aconseguit entre un 16,7% (1994) i un 24,35% (1989). O sigui que encara que ha perdut 6 punts respecte de les últimes, tampoc està tan malament. Ja es veu que en aquestes eleccions no es vota en clau local perquè el PSC ha guanyat 120 vots respecte d’ara fa dos anys a les municipals. La senyora Badia, a qui no coneix ni cristo, resulta més confiable que la senyora Garcerán, a qui tots coneixen ja bastant. CiU havia guanyat a Torrelles les quatre primeres eleccions europees doblant o més que doblant els socialistes. Va passar del 51,43% del 1987 al 21,30% d’ara fa 5 anys (al 2004). S’ha refet una mica respecte del 21,3% que havia tret l’any 2004 on havia perdut 20 punts a Torrelles respecte les precedents del 1999 (41,85%). O sigui que s’ha recuperat una mica, però d’aquí a pensar que en clau autonòmica s’albira el final del tripartit hi ha encara un abisme. Ni tan sols el PP, que ha guanyat al conjunt d’Espanya, ha tret ara a Torrelles el seu millor percentatge ni el major nombre de vots absoluts. Havia aconseguit 216 vots l’any 1999 i un 14,52% el 1994. Ara s’ha quedat amb 189 vots i un 13,64% convertint-se en la quarta força a nivell local. Tampoc ERC ha tret el seu millor resultat local en unes europees tot i que, efectivament, no havia tret mai tants vots com ara. L’any 2004 va aconseguir un 17,79% amb 218 vots i ara, amb 249, un 17,39%. Vol dir que manté un vot estable que estaria entre els 250 i els 300 vots en eleccions més aviat llunyanes pels independentistes com són les del Parlament espanyol i el Parlament europeu. A les autonòmiques aconseguirien a Torrelles un centenar de vots més i a les municipals (si ens guiem per les darreres) uns 250 vots més. O sigui, una forquilla d’entre 250 i 500 vots en funció de la convocatòria. No és mal resultat, però estan força lluny dels dos partits principals, PSC i CiU.ICV-EUiA continúa el seu erràtic camí sense treva. Ha tret 125 vots i un 8,7·%, gairebé el mateix que a les municipals últimes, 4 punts per sota del que va treure a les anteriors europees i encara amb pitjor resultat que a l’any 1994 on va aconseguir un 10,2%. Clar que al 1987 va aconseguir un 3,59%, gairebé igual que al 1989 i la meitat del 7,46% que va treure l’any 1999. El seu sostre continuen sent els 304 vots de les autonòmiques del 2006 (13,88%). Només podem dir: vaja sostre!.Una constatació significativa. Ja hem dit que gairebé 2 de cada tres torrellencs han passat de les urnes europees: exactament un 63,48%. A les municipals, que tant ens emocionen a uns quants, només hi van participar 331 electors més d’un cens de 3.970 electors amb dret de vot, o sigui gairebé 10 punts més, una minúcia tenint en compte el que ens juguem a la plaça de l’Ajuntament si ho comparem amb Brussel·les.És difícil fer lectures extrapolables però així, a cop d’ull, jo diria que tot està igual que sempre. O sigui, suficient perquè seguim amb la mateixa motivació a l’hora d’anar a votar. Ensopiment torrellencs, es diu això.
8.06.09
Actes i ensopiment
Ara que tant es porten les proclames de transparència, aquest ajuntament ha decidit exactament tot el contrari. O sigui, si fins ara el 98% de les decisions municipals del sis contra cinc es practicaven a les Juntes de Govern i la ciutadania en general només podia assebentar-se a través de les actes públiques d’aquestes Juntes de Govern que es penjaven a la web municipal —sempre amb retard, amb errors i sense cap mena de publicitat, no fos cas que a una important part de la ciutadania se li ocorreguès xafardejar que decidien sis dels onze regidors electes—, ara això s’ha acabat.Per sorpresa, sense justificació i sense que s’entengui gens ni mica —o potser s’enten massa— acaben d’anunciar una suposada “modificació d’accés a les actes de Juntes de Govern” que, de fet, és un obstacle a la transparència. Com que les actes són públiques no poden prohibir-ne l’accés, però el dificulten perquè ara, la única manera d’aconseguir les actes és anar-les a demanar directament a l’Ajuntament i no crec que això ningú ho faci de manera habitual. O sigui, foscor sobre la gestió: cosa dels mans netes i dels transparents de sempre i dels demòcrates de Poble sense progrès.Com sempre, a més, la redacció de l’anunci no té desperdici. Afirma: “Des d'aquest mes de maig, en compliment de la llei de protecció de dades i amb la intenció d'evitar qualsevol incomoditat als veïns i veïnes de Torrelles, s'elimina del web municipal la secció d'actes de Juntes de Govern de l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Fins aquest moment qualsevol ciutadà podia consultar de forma lliure les actes de les comissions. Tot i que ja s'aplicava la normativa vigent de protecció de dades (amb la preservació de noms propis i informació associada corresponent), l'equip de govern ha decidit retirar la secció. Per altra banda, es mantindran al web municipal les actes de les sessions plenàries.”. O sigui, treuen les actes del web municipal per evitar-nos incomoditats i tot això en compliment de la llei de protecció de dades, que ells mateixos una mica més avall diuen que ja complien. Reconeixen que fins ara es podien consultar de forma lliure. Ara, amb la retirada, ja es veu que no es podran consultar de forma lliure, o sigui que serà més complicat, però no obstant això, ho fan per evitar-nos incomoditats. Finalment no ens expliquen perquè les retiren...En fi, d’aquesta manera tenen moblat el cap els membres d’aquesta colla del sis a cinc, i cada vegada que donen un pas, el xivarri de mobles dins el seu caparró és tan aclaparador, que les redaccions dels textos els surten catastròfiques, demencials, fins i tot una mica agòniques. Està clar que no ens mereixem el que ens ha caigut, carai... Podem estar o no d’acord amb els que ens governen, però hauríem de reclamar un mínim de llums, que menys. Ja es veu que aquesta és la dictadura dels babaus.I ara parlem d’eleccions, que ens hem saltat una setmana. Avui és dilluns 8 de juny i cal mirar la web municipal per veure els resultats autèntics incloses les paperetes per correu que no acostumen a figurar en les primeres xifres oficials de la Junta Electoral, no sé ben bé per què. El cas és que el recompte oficial diu que a Torrelles van votar 1438 persones en tancar-se el col·legi electoral però les xifres municipals afirmen que van ser 1450, o sigui 12 més (correus?, membres de les meses?...) La diferència no fa al cas si no és que no hi ha qui entengui res. La web municipal diu que un 34,91% dels torrellencs van exercir el seu dret de vot (1.386 electors) quan el cert és que van votar 1450 persones. Què pasa amb aquestes 64 de diferència?. Doncs que també van exercir el seu dret de vot però que el van exercir votant en blanc o votant nul. O sigui, l’encapçalament del missatge de la web municipal és erroni (per variar). O sigui, la participació va ser dels 36,52%, per sota de la mitjana de Catalunya, que ja ha estat la més irrisòria de la democràcia. Doncs aquí, a Torrelles, encara estem per sota. No ens anima a votar ni el suc de les cireres. Jo no és que hi contribueixi gaire: confesso que sóc un absentista actiu, fastiguejat d’un personal amb el que no hi confio gens ni mica. Respecto a tothom: als que encara contribueixen a donar legitimitat a un sistema que exigeix un canvi revolucionari donant el seu suport a qualsevol dels partits que es presenten i també als que intenten fer el mateix posant de manifest que són demòcrates però que ningú els convenç. Jo també sóc demòcrata però no m’agrada el que vec, ni el que puc votar. La meva postura és tan infèrtil com la de la resta. Ho sé. Jo no hi compto amb ells i ells no hi compten amb mi. A mi se m'en fot el que organitzen i amb ells sel’s hi enfot que jo i uns quants milers com jo no anem a votar. Fan el discurs commiseratiu que cal reflexionar, però l’autèntica realitat és que se’ls hi enfot que votem un 37% o un 85%. En una democràcia, només que voti un ja és pot fer recompte. Si voten dos, ja és la òstia per aquells que desitgen un suport numèric que els procuri un escò.Ja sé que la meva postura és tan testimonial, poc rendible i patètica com la dels periodistes que no signen les cròniques dels blocs electorals des de fa al menys una desena d’eleccions. Cada vegada la mateixa comèdia a ambdues bandes de l’espectacle. No he vist un sol entrevistador que posi a parir els representants dels mateixos partits que permeten que en cada elecció s’obligui a la cronometració informativa dels partits. Com que la meva postura és testimonial, poc rendible i patètica, però no fa mal ningú, la seguiré adoptat amb la mateixa insostenible paciència dels periodistes públics d’aquest país.I ara els resultats. Fem una lectura ràpida a les 6 eleccions al Parlament europeu celebrades fins ara. El PSC, registra aquesta vegada el seu segon millor resultat a Torrelles amb 364 vots i un 26,26%. El seu millor resultata fins ara va ser el del 2004 on va aconseguir un 32,73% i només 37 vots més. A la resta d’eleccions havia aconseguit entre un 16,7% (1994) i un 24,35% (1989). O sigui que encara que ha perdut 6 punts respecte de les últimes, tampoc està tan malament. Ja es veu que en aquestes eleccions no es vota en clau local perquè el PSC ha guanyat 120 vots respecte d’ara fa dos anys a les municipals. La senyora Badia, a qui no coneix ni cristo, resulta més confiable que la senyora Garcerán, a qui tots coneixen ja bastant. CiU havia guanyat a Torrelles les quatre primeres eleccions europees doblant o més que doblant els socialistes. Va passar del 51,43% del 1987 al 21,30% d’ara fa 5 anys (al 2004). S’ha refet una mica respecte del 21,3% que havia tret l’any 2004 on havia perdut 20 punts a Torrelles respecte les precedents del 1999 (41,85%). O sigui que s’ha recuperat una mica, però d’aquí a pensar que en clau autonòmica s’albira el final del tripartit hi ha encara un abisme. Ni tan sols el PP, que ha guanyat al conjunt d’Espanya, ha tret ara a Torrelles el seu millor percentatge ni el major nombre de vots absoluts. Havia aconseguit 216 vots l’any 1999 i un 14,52% el 1994. Ara s’ha quedat amb 189 vots i un 13,64% convertint-se en la quarta força a nivell local. Tampoc ERC ha tret el seu millor resultat local en unes europees tot i que, efectivament, no havia tret mai tants vots com ara. L’any 2004 va aconseguir un 17,79% amb 218 vots i ara, amb 249, un 17,39%. Vol dir que manté un vot estable que estaria entre els 250 i els 300 vots en eleccions més aviat llunyanes pels independentistes com són les del Parlament espanyol i el Parlament europeu. A les autonòmiques aconseguirien a Torrelles un centenar de vots més i a les municipals (si ens guiem per les darreres) uns 250 vots més. O sigui, una forquilla d’entre 250 i 500 vots en funció de la convocatòria. No és mal resultat, però estan força lluny dels dos partits principals, PSC i CiU.ICV-EUiA continúa el seu erràtic camí sense treva. Ha tret 125 vots i un 8,7·%, gairebé el mateix que a les municipals últimes, 4 punts per sota del que va treure a les anteriors europees i encara amb pitjor resultat que a l’any 1994 on va aconseguir un 10,2%. Clar que al 1987 va aconseguir un 3,59%, gairebé igual que al 1989 i la meitat del 7,46% que va treure l’any 1999. El seu sostre continuen sent els 304 vots de les autonòmiques del 2006 (13,88%). Només podem dir: vaja sostre!.Una constatació significativa. Ja hem dit que gairebé 2 de cada tres torrellencs han passat de les urnes europees: exactament un 63,48%. A les municipals, que tant ens emocionen a uns quants, només hi van participar 331 electors més d’un cens de 3.970 electors amb dret de vot, o sigui gairebé 10 punts més, una minúcia tenint en compte el que ens juguem a la plaça de l’Ajuntament si ho comparem amb Brussel·les.És difícil fer lectures extrapolables però així, a cop d’ull, jo diria que tot està igual que sempre. O sigui, suficient perquè seguim amb la mateixa motivació a l’hora d’anar a votar. Ensopiment torrellencs, es diu això.
8.06.09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
