Pedres i burocràcia.
Dono les gràcies a la Xesca per haver-me allotjat puntualment al seu blog de Torrelles Informada, penjant —amb el meu consentiment— l’escrit del cop d’ull darrer. Tenint en compte que el centenar d’addictes a Acta s’ha d’haver reduit bastant en els darrers mesos, és d’agrair el gest solidari de difusió que ha fet la meva amiga. Després he vist que també els administradors d’Acta han tingut la misericòrdia de passar l’escrit a la primera plana del portal, cosa que jo, que ja sóc una mica vell per la informàtica avençada, sóc incapaç de fer tot solet. Gràcies a tots perquè encara consideren que els meus escrits poden arribar a ser útils. En qualsevol cas, útils o inútils, són la única cosa que es pot llegir de manera més o menys regular tret de les quatre paraules que edita el govern local, els textos de la mateixa Xesca quan la feina li ho permet i els fulls, cada vegada més esporàdics, dels partits locals.
M’he baixat els pressupostos que, aprovats, ha penjat el govern a la web municipal. Cent vuit pàgines que no imprimiré i que, per tant, em costarà consultar per assebentar-me del que realment s’ha aprovat. Confio que els partits podran fer la seva valoració d’uns números que arriben massa tard i que ja, per l’avís del propi govern local, serviran de poca cosa perquè ja ens diuen que entre la crisi i la ventada no hi ha diners per fer ben res. Ja ens ho imaginavem. Mai hi ha hagut diners i ara encara n’hi ha menys, per tant, també ens ho diuen, l’Ajuntament aprofundeix el seu nivell d’endeutament. El que no ens diuen és en quina quantitat, que segurament serà aclaparadora. Aclaparadora, per fer el dia a dia, perquè no hi ha poble més avorrit, mancat d’esma, curt d’iniciatives i erm d’imaginació que aquest sota el mandat del tripartit “matusser” i(de Matas) i cia.
Vaig explicar als lectors, ja fa un temps, les cartes mensuals que des de febrer i fins a maig vaig remetre a l’Ajuntament reclamant la seva intervenció per tallar uns pins perillosos, propietat del meu veí. Quatre mesos després em van dir, com era previsible, que l’ajuntament no talla pins i que l’únic que fa és requerir la solució al responsable del potencial perill. Segurament això ha estat així però, com que l’únic que fa el seguiment sóc jo, els pins continuen al seu lloc, provocant cada dia que passa uns milímetres de risc superior. La carta municipal ja em deia que podia anar al servei de medi ambient per ampliar la informació, però el que no em deia —i he descobert avui— és que el servei de medi ambient de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat dóna dia i hora als veïns que volen consultar alguna cosa. Debem ser tantíssims els veïns que anem al departament de medi ambient municipal, que donen dia i hora, el dijous al matí per a qualsevol consulta. Cosa que, és evident, no passava quan jo era regidor de medi ambient i vivíem un període certament convuls a nivell mediambiental —amb el tema de la brossa— i teníem, aleshores sí, un munt de visites diàries de veïns, no precisament assossegats. Bé, m’han donat dia i hora per dijous per dir-me —ja ho veurem, però ho pronostico— el que ja sé, que l’ajuntament no pot fer-hi res fins que els pins es caiguin sobre casa meva. (I aleshores tampoc podrà fer-hi res com no sigui enviar la patrulla a fer companyia els bombers). O sigui, tenim un ajuntament sense diners, amb una mica —una mica?— de mandra, i lentíssim per tot. Per respondre i per atendre els veïns.
Dissabte ve la consellera Geli a posar una pedra. La primera, a la plaça del doctor Gonsales que ja té nom però que no té plaça. Necessitem un CAP com déu mana perquè el que tenim ja va ser criticat per mi a l’extinta Cirereta l’any 1999 —és a dir, fa deu anys. No seré jo qui estigui content amb les precàries condicions amb que s’han d’atendre els malalts del nostre municipi. Qualsevol CAP serà millor que l’absència de CAP. Ara bé. Recordem. Aquest CAP es fa, com tot des de fa massa anys, amb un acord de sis contra cinc. És a dir, sense consens, sense un debat tranquil per arribar a acords. El que surti, des de la pedra de la Geli, passant per l’edifici i la placeta i acabant amb el nom de tot plegat, és obra del tripartit que voldrà endur-se els èxits, perquè és millor això que el que hi ha ara, però haurà perdut una oportunitat més de fer les coses amb més sintonia. Amb l’opinió més compartida que no pas ara.
Jo no aniré a veure la senyora Geli com posa pedres. I pronostico que hi aniran molt pocs. Si no hi van anar a veure al Mut de Ferreries, que és tan bonic, —pel que s’intueix a la foto del Torrelles al Dia— poc que aniran a veure la Consellera de Salut com s’arremanga a un lloc que fins fa quatre dies era on reposaven els que ja no en tenien cap de salut.
Torno d’aquí a no res.
30.6.09
dissabte, 4 de juliol del 2009
divendres, 26 de juny del 2009
A cop d'ull 25.06.2009 ----- Jesus Vila
Cent mil paraules.
La Xesca diu a “Torrelles informada” que és molt fort que s’hagi convocat el ple més important de l’any i no s’hagi assebentat ningú. Efectivament, és molt fort. Encara és més fort que Torrelles hagi estat el darrer ajuntament de la comarca del Baix Llobregat —i són trenta municipis— en aprovar els pressupostos de l’exercici corrent. Habitualment el primer any de mandat s’aproven els pressupostos tard i es treballa amb pressupostos prorrogats perquè en prou feines hi ha temps de gestionar els nous comptes, sobretot si canvia la majoria de govern. Però això només passa el primer any. Habitualment també, els pressupostos de l’exercici següent s’aproven abans que acabi l’any anterior. Que això no passi, és l’evidència més aclaparadora que l’Ajuntament no funciona. Alguns aproven el pressupost al gener, els més endarrerits, el febrer. Però no hi ha cap ajuntament que aprovi els pressupostos al juny —quan ja ha passat mig any. Bé, cap... excepte Torrelles. Un desastre, ja és veu. Un desastre com la patètica exposició de cireres, en fi. Vaig saber, per casualitat, que va haver ple i que durant el ple van haver paraules un xic més gruixudes de l’habitual entre la regidora convergent i el garratibat provocador de sempre. No ens vam assebentar. No vam rebre, ni els ex-regidors, cap notícia de la convocatòria i no hem pogut escoltar res. Algú podria passar una gravació o explicar com va anar?.
Diu la Xesca que algun regidor no ha notat la crisi i s’ha comprat un cotxe nou. Rapidament he mirat l’Ordre del Dia del Ple per veure si hi havia alguna previsió d’adquisició d’un automòbil per la brigada, o per la policia, o pel nou conserge —ara en parlo. Però desseguida m’he adonat que aquests acords només es prenen a les Juntes de Govern i ara ningú sabrà el que s’acorda, com no vagi a demanar expressament les actes a l’Ajuntament. O sigui que potser que el regidor estrenacotxes hagi aprofitat, com ho va fer l’alcaldessa socialista, per matar dos ocells d’un tret. No ho sabem. Algú podria aclarir-ho?
Ja hi ha llista per accedir a la plaça de conserge. Tothom hi té dret, faltaria més. Que guanyi el millor. Mirant els noms he vist que hi ha dotze homes i una dona. I que un dels homes sol·licitants va ser regidor de l’Entesa la passada legislatura. Haver estat regidor de l’Entesa no hauria de perjudicar eternament, però és que l’ex-regidor de l’Entesa és cunyat de l’actual regidora socialista. Això ja és una altra cosa. M’agradaria molt que el sol·licitant aconseguís la plaça perquè penso que és una persona seriosa, responsable i segurament aquesta feina li vindria molt bé. Però li hauria de demanar, si us plau, a la cunyada, que se n’anés a casa, definitivament, perque tot sigui net i polit, i a més no hi hagi ombra de dubtes. No li ho demanarà. I si li ho demanès no li faria cap cas. A ella, el sou també sembla que li fa falta. O sigui que, mentre no passi com a la biblioteca on es va fer tan malament com van saber...
He demanat socor per aparèixer a la portada d’Acta. No he rebut el socor i per tant seguiré sortint allà on ningú em troba. No hi fa res. Jo escric per tothom, que és com no escriure per ningú. Així que, cap problema, seguiré escribint malgrat només em llegeixin aquells que saben on trobar-me, cada dia en un forat més fosquet i no per culpa meva. Li dono les gràcies al Planell perquè aprofintant l’espai de comentaris seus publicaré —si puc— aquest comentari sota d’un escrit que ens va alegrar perquè volia dir que encara no estàvem sols del tot. A veure si d’alguna manera, surto de la clandestinitat de la xarxa.
Una cosa més. He vist que els joves faran xerinola a la Masia de Can Coll. Bon espai per gaudir de la fresca, però caldrà recordar —jo ho faré mentre ningú convoqui un acte de desagravi públic i oficial— que aquest és un espai triturat en contra de l’opinió de mig poble. És un espai de reivindicació, i la festa no hauria de tapar el que va ser una derrota amb tots els ets i uts. Ja ho vaig dir quan la gent dels Tombs van fer servir l’espai per passejar els cavalls i algú m’ho va retreure amb una mica de mal geni. Més ben bé igual. Qualsevol cosa avalada per aquest ajuntament en aquest espai és encara una afremta als que ens vam oposar. No dic que no es faci servir aquest espai. Demano que en un moment o altre de la festa algú recordi a la concurrència que allò que ara trepitgem ens va ser prohibit de trepitjar quan a l’Ajuntament no li convenia. I la memòria ha de servir per alguna cosa.
I vull aturar-me aquí. Per recordar-vos que aquesta sèrie del “cop d’ull” es va estrenar com a tal el 4 de juny del 2007. Fa ara exactament 750 dies. Encara resta molt per dir adéu. Mentre hi hagi malgovern hi haurà cop d’ull. Però vull ressaltar el fet anecdòtic que amb aquestes que ara llegiu, he arribat a les 100.000 paraules, que són unes quantes parlant de Torrelles. Sobretot si les afegiu als 147 comentaris de l’any 2007. Per què després alguns diguin que de Torrelles aviat està tot dit.
25.6.09
La Xesca diu a “Torrelles informada” que és molt fort que s’hagi convocat el ple més important de l’any i no s’hagi assebentat ningú. Efectivament, és molt fort. Encara és més fort que Torrelles hagi estat el darrer ajuntament de la comarca del Baix Llobregat —i són trenta municipis— en aprovar els pressupostos de l’exercici corrent. Habitualment el primer any de mandat s’aproven els pressupostos tard i es treballa amb pressupostos prorrogats perquè en prou feines hi ha temps de gestionar els nous comptes, sobretot si canvia la majoria de govern. Però això només passa el primer any. Habitualment també, els pressupostos de l’exercici següent s’aproven abans que acabi l’any anterior. Que això no passi, és l’evidència més aclaparadora que l’Ajuntament no funciona. Alguns aproven el pressupost al gener, els més endarrerits, el febrer. Però no hi ha cap ajuntament que aprovi els pressupostos al juny —quan ja ha passat mig any. Bé, cap... excepte Torrelles. Un desastre, ja és veu. Un desastre com la patètica exposició de cireres, en fi. Vaig saber, per casualitat, que va haver ple i que durant el ple van haver paraules un xic més gruixudes de l’habitual entre la regidora convergent i el garratibat provocador de sempre. No ens vam assebentar. No vam rebre, ni els ex-regidors, cap notícia de la convocatòria i no hem pogut escoltar res. Algú podria passar una gravació o explicar com va anar?.
Diu la Xesca que algun regidor no ha notat la crisi i s’ha comprat un cotxe nou. Rapidament he mirat l’Ordre del Dia del Ple per veure si hi havia alguna previsió d’adquisició d’un automòbil per la brigada, o per la policia, o pel nou conserge —ara en parlo. Però desseguida m’he adonat que aquests acords només es prenen a les Juntes de Govern i ara ningú sabrà el que s’acorda, com no vagi a demanar expressament les actes a l’Ajuntament. O sigui que potser que el regidor estrenacotxes hagi aprofitat, com ho va fer l’alcaldessa socialista, per matar dos ocells d’un tret. No ho sabem. Algú podria aclarir-ho?
Ja hi ha llista per accedir a la plaça de conserge. Tothom hi té dret, faltaria més. Que guanyi el millor. Mirant els noms he vist que hi ha dotze homes i una dona. I que un dels homes sol·licitants va ser regidor de l’Entesa la passada legislatura. Haver estat regidor de l’Entesa no hauria de perjudicar eternament, però és que l’ex-regidor de l’Entesa és cunyat de l’actual regidora socialista. Això ja és una altra cosa. M’agradaria molt que el sol·licitant aconseguís la plaça perquè penso que és una persona seriosa, responsable i segurament aquesta feina li vindria molt bé. Però li hauria de demanar, si us plau, a la cunyada, que se n’anés a casa, definitivament, perque tot sigui net i polit, i a més no hi hagi ombra de dubtes. No li ho demanarà. I si li ho demanès no li faria cap cas. A ella, el sou també sembla que li fa falta. O sigui que, mentre no passi com a la biblioteca on es va fer tan malament com van saber...
He demanat socor per aparèixer a la portada d’Acta. No he rebut el socor i per tant seguiré sortint allà on ningú em troba. No hi fa res. Jo escric per tothom, que és com no escriure per ningú. Així que, cap problema, seguiré escribint malgrat només em llegeixin aquells que saben on trobar-me, cada dia en un forat més fosquet i no per culpa meva. Li dono les gràcies al Planell perquè aprofintant l’espai de comentaris seus publicaré —si puc— aquest comentari sota d’un escrit que ens va alegrar perquè volia dir que encara no estàvem sols del tot. A veure si d’alguna manera, surto de la clandestinitat de la xarxa.
Una cosa més. He vist que els joves faran xerinola a la Masia de Can Coll. Bon espai per gaudir de la fresca, però caldrà recordar —jo ho faré mentre ningú convoqui un acte de desagravi públic i oficial— que aquest és un espai triturat en contra de l’opinió de mig poble. És un espai de reivindicació, i la festa no hauria de tapar el que va ser una derrota amb tots els ets i uts. Ja ho vaig dir quan la gent dels Tombs van fer servir l’espai per passejar els cavalls i algú m’ho va retreure amb una mica de mal geni. Més ben bé igual. Qualsevol cosa avalada per aquest ajuntament en aquest espai és encara una afremta als que ens vam oposar. No dic que no es faci servir aquest espai. Demano que en un moment o altre de la festa algú recordi a la concurrència que allò que ara trepitgem ens va ser prohibit de trepitjar quan a l’Ajuntament no li convenia. I la memòria ha de servir per alguna cosa.
I vull aturar-me aquí. Per recordar-vos que aquesta sèrie del “cop d’ull” es va estrenar com a tal el 4 de juny del 2007. Fa ara exactament 750 dies. Encara resta molt per dir adéu. Mentre hi hagi malgovern hi haurà cop d’ull. Però vull ressaltar el fet anecdòtic que amb aquestes que ara llegiu, he arribat a les 100.000 paraules, que són unes quantes parlant de Torrelles. Sobretot si les afegiu als 147 comentaris de l’any 2007. Per què després alguns diguin que de Torrelles aviat està tot dit.
25.6.09
dijous, 18 de juny del 2009
A cop d'ull 16.06.2009 ----- Jesus Vila
Fracàs i responsabilitat.
No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.
Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.
Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...
L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?
Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.
Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.
16.06.09
No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.
Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.
Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...
L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?
Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.
Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.
16.06.09
dimecres, 17 de juny del 2009
No n'hi ha
Hola Actistes,......si es que en resta algun.
Vaig fer uns escrits dies anrrere acomiada'n-me d'en Morera i alguna cosa més, els vaig enviar al correu electrònic d'acta i veig o no se veure on i com surten.
Faig aquest com a comprovació si la cosa pita.
Salutacions .......a tots els que hi hagi.
Toni.
Vaig fer uns escrits dies anrrere acomiada'n-me d'en Morera i alguna cosa més, els vaig enviar al correu electrònic d'acta i veig o no se veure on i com surten.
Faig aquest com a comprovació si la cosa pita.
Salutacions .......a tots els que hi hagi.
Toni.
dijous, 11 de juny del 2009
dimarts, 9 de juny del 2009
A cop d'ull 08.06.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on Jun 8
Actes i ensopiment
Ara que tant es porten les proclames de transparència, aquest ajuntament ha decidit exactament tot el contrari. O sigui, si fins ara el 98% de les decisions municipals del sis contra cinc es practicaven a les Juntes de Govern i la ciutadania en general només podia assebentar-se a través de les actes públiques d’aquestes Juntes de Govern que es penjaven a la web municipal —sempre amb retard, amb errors i sense cap mena de publicitat, no fos cas que a una important part de la ciutadania se li ocorreguès xafardejar que decidien sis dels onze regidors electes—, ara això s’ha acabat.Per sorpresa, sense justificació i sense que s’entengui gens ni mica —o potser s’enten massa— acaben d’anunciar una suposada “modificació d’accés a les actes de Juntes de Govern” que, de fet, és un obstacle a la transparència. Com que les actes són públiques no poden prohibir-ne l’accés, però el dificulten perquè ara, la única manera d’aconseguir les actes és anar-les a demanar directament a l’Ajuntament i no crec que això ningú ho faci de manera habitual. O sigui, foscor sobre la gestió: cosa dels mans netes i dels transparents de sempre i dels demòcrates de Poble sense progrès.Com sempre, a més, la redacció de l’anunci no té desperdici. Afirma: “Des d'aquest mes de maig, en compliment de la llei de protecció de dades i amb la intenció d'evitar qualsevol incomoditat als veïns i veïnes de Torrelles, s'elimina del web municipal la secció d'actes de Juntes de Govern de l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Fins aquest moment qualsevol ciutadà podia consultar de forma lliure les actes de les comissions. Tot i que ja s'aplicava la normativa vigent de protecció de dades (amb la preservació de noms propis i informació associada corresponent), l'equip de govern ha decidit retirar la secció. Per altra banda, es mantindran al web municipal les actes de les sessions plenàries.”. O sigui, treuen les actes del web municipal per evitar-nos incomoditats i tot això en compliment de la llei de protecció de dades, que ells mateixos una mica més avall diuen que ja complien. Reconeixen que fins ara es podien consultar de forma lliure. Ara, amb la retirada, ja es veu que no es podran consultar de forma lliure, o sigui que serà més complicat, però no obstant això, ho fan per evitar-nos incomoditats. Finalment no ens expliquen perquè les retiren...En fi, d’aquesta manera tenen moblat el cap els membres d’aquesta colla del sis a cinc, i cada vegada que donen un pas, el xivarri de mobles dins el seu caparró és tan aclaparador, que les redaccions dels textos els surten catastròfiques, demencials, fins i tot una mica agòniques. Està clar que no ens mereixem el que ens ha caigut, carai... Podem estar o no d’acord amb els que ens governen, però hauríem de reclamar un mínim de llums, que menys. Ja es veu que aquesta és la dictadura dels babaus.I ara parlem d’eleccions, que ens hem saltat una setmana. Avui és dilluns 8 de juny i cal mirar la web municipal per veure els resultats autèntics incloses les paperetes per correu que no acostumen a figurar en les primeres xifres oficials de la Junta Electoral, no sé ben bé per què. El cas és que el recompte oficial diu que a Torrelles van votar 1438 persones en tancar-se el col·legi electoral però les xifres municipals afirmen que van ser 1450, o sigui 12 més (correus?, membres de les meses?...) La diferència no fa al cas si no és que no hi ha qui entengui res. La web municipal diu que un 34,91% dels torrellencs van exercir el seu dret de vot (1.386 electors) quan el cert és que van votar 1450 persones. Què pasa amb aquestes 64 de diferència?. Doncs que també van exercir el seu dret de vot però que el van exercir votant en blanc o votant nul. O sigui, l’encapçalament del missatge de la web municipal és erroni (per variar). O sigui, la participació va ser dels 36,52%, per sota de la mitjana de Catalunya, que ja ha estat la més irrisòria de la democràcia. Doncs aquí, a Torrelles, encara estem per sota. No ens anima a votar ni el suc de les cireres. Jo no és que hi contribueixi gaire: confesso que sóc un absentista actiu, fastiguejat d’un personal amb el que no hi confio gens ni mica. Respecto a tothom: als que encara contribueixen a donar legitimitat a un sistema que exigeix un canvi revolucionari donant el seu suport a qualsevol dels partits que es presenten i també als que intenten fer el mateix posant de manifest que són demòcrates però que ningú els convenç. Jo també sóc demòcrata però no m’agrada el que vec, ni el que puc votar. La meva postura és tan infèrtil com la de la resta. Ho sé. Jo no hi compto amb ells i ells no hi compten amb mi. A mi se m'en fot el que organitzen i amb ells sel’s hi enfot que jo i uns quants milers com jo no anem a votar. Fan el discurs commiseratiu que cal reflexionar, però l’autèntica realitat és que se’ls hi enfot que votem un 37% o un 85%. En una democràcia, només que voti un ja és pot fer recompte. Si voten dos, ja és la òstia per aquells que desitgen un suport numèric que els procuri un escò.Ja sé que la meva postura és tan testimonial, poc rendible i patètica com la dels periodistes que no signen les cròniques dels blocs electorals des de fa al menys una desena d’eleccions. Cada vegada la mateixa comèdia a ambdues bandes de l’espectacle. No he vist un sol entrevistador que posi a parir els representants dels mateixos partits que permeten que en cada elecció s’obligui a la cronometració informativa dels partits. Com que la meva postura és testimonial, poc rendible i patètica, però no fa mal ningú, la seguiré adoptat amb la mateixa insostenible paciència dels periodistes públics d’aquest país.I ara els resultats. Fem una lectura ràpida a les 6 eleccions al Parlament europeu celebrades fins ara. El PSC, registra aquesta vegada el seu segon millor resultat a Torrelles amb 364 vots i un 26,26%. El seu millor resultata fins ara va ser el del 2004 on va aconseguir un 32,73% i només 37 vots més. A la resta d’eleccions havia aconseguit entre un 16,7% (1994) i un 24,35% (1989). O sigui que encara que ha perdut 6 punts respecte de les últimes, tampoc està tan malament. Ja es veu que en aquestes eleccions no es vota en clau local perquè el PSC ha guanyat 120 vots respecte d’ara fa dos anys a les municipals. La senyora Badia, a qui no coneix ni cristo, resulta més confiable que la senyora Garcerán, a qui tots coneixen ja bastant. CiU havia guanyat a Torrelles les quatre primeres eleccions europees doblant o més que doblant els socialistes. Va passar del 51,43% del 1987 al 21,30% d’ara fa 5 anys (al 2004). S’ha refet una mica respecte del 21,3% que havia tret l’any 2004 on havia perdut 20 punts a Torrelles respecte les precedents del 1999 (41,85%). O sigui que s’ha recuperat una mica, però d’aquí a pensar que en clau autonòmica s’albira el final del tripartit hi ha encara un abisme. Ni tan sols el PP, que ha guanyat al conjunt d’Espanya, ha tret ara a Torrelles el seu millor percentatge ni el major nombre de vots absoluts. Havia aconseguit 216 vots l’any 1999 i un 14,52% el 1994. Ara s’ha quedat amb 189 vots i un 13,64% convertint-se en la quarta força a nivell local. Tampoc ERC ha tret el seu millor resultat local en unes europees tot i que, efectivament, no havia tret mai tants vots com ara. L’any 2004 va aconseguir un 17,79% amb 218 vots i ara, amb 249, un 17,39%. Vol dir que manté un vot estable que estaria entre els 250 i els 300 vots en eleccions més aviat llunyanes pels independentistes com són les del Parlament espanyol i el Parlament europeu. A les autonòmiques aconseguirien a Torrelles un centenar de vots més i a les municipals (si ens guiem per les darreres) uns 250 vots més. O sigui, una forquilla d’entre 250 i 500 vots en funció de la convocatòria. No és mal resultat, però estan força lluny dels dos partits principals, PSC i CiU.ICV-EUiA continúa el seu erràtic camí sense treva. Ha tret 125 vots i un 8,7·%, gairebé el mateix que a les municipals últimes, 4 punts per sota del que va treure a les anteriors europees i encara amb pitjor resultat que a l’any 1994 on va aconseguir un 10,2%. Clar que al 1987 va aconseguir un 3,59%, gairebé igual que al 1989 i la meitat del 7,46% que va treure l’any 1999. El seu sostre continuen sent els 304 vots de les autonòmiques del 2006 (13,88%). Només podem dir: vaja sostre!.Una constatació significativa. Ja hem dit que gairebé 2 de cada tres torrellencs han passat de les urnes europees: exactament un 63,48%. A les municipals, que tant ens emocionen a uns quants, només hi van participar 331 electors més d’un cens de 3.970 electors amb dret de vot, o sigui gairebé 10 punts més, una minúcia tenint en compte el que ens juguem a la plaça de l’Ajuntament si ho comparem amb Brussel·les.És difícil fer lectures extrapolables però així, a cop d’ull, jo diria que tot està igual que sempre. O sigui, suficient perquè seguim amb la mateixa motivació a l’hora d’anar a votar. Ensopiment torrellencs, es diu això.
8.06.09
Actes i ensopiment
Ara que tant es porten les proclames de transparència, aquest ajuntament ha decidit exactament tot el contrari. O sigui, si fins ara el 98% de les decisions municipals del sis contra cinc es practicaven a les Juntes de Govern i la ciutadania en general només podia assebentar-se a través de les actes públiques d’aquestes Juntes de Govern que es penjaven a la web municipal —sempre amb retard, amb errors i sense cap mena de publicitat, no fos cas que a una important part de la ciutadania se li ocorreguès xafardejar que decidien sis dels onze regidors electes—, ara això s’ha acabat.Per sorpresa, sense justificació i sense que s’entengui gens ni mica —o potser s’enten massa— acaben d’anunciar una suposada “modificació d’accés a les actes de Juntes de Govern” que, de fet, és un obstacle a la transparència. Com que les actes són públiques no poden prohibir-ne l’accés, però el dificulten perquè ara, la única manera d’aconseguir les actes és anar-les a demanar directament a l’Ajuntament i no crec que això ningú ho faci de manera habitual. O sigui, foscor sobre la gestió: cosa dels mans netes i dels transparents de sempre i dels demòcrates de Poble sense progrès.Com sempre, a més, la redacció de l’anunci no té desperdici. Afirma: “Des d'aquest mes de maig, en compliment de la llei de protecció de dades i amb la intenció d'evitar qualsevol incomoditat als veïns i veïnes de Torrelles, s'elimina del web municipal la secció d'actes de Juntes de Govern de l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Fins aquest moment qualsevol ciutadà podia consultar de forma lliure les actes de les comissions. Tot i que ja s'aplicava la normativa vigent de protecció de dades (amb la preservació de noms propis i informació associada corresponent), l'equip de govern ha decidit retirar la secció. Per altra banda, es mantindran al web municipal les actes de les sessions plenàries.”. O sigui, treuen les actes del web municipal per evitar-nos incomoditats i tot això en compliment de la llei de protecció de dades, que ells mateixos una mica més avall diuen que ja complien. Reconeixen que fins ara es podien consultar de forma lliure. Ara, amb la retirada, ja es veu que no es podran consultar de forma lliure, o sigui que serà més complicat, però no obstant això, ho fan per evitar-nos incomoditats. Finalment no ens expliquen perquè les retiren...En fi, d’aquesta manera tenen moblat el cap els membres d’aquesta colla del sis a cinc, i cada vegada que donen un pas, el xivarri de mobles dins el seu caparró és tan aclaparador, que les redaccions dels textos els surten catastròfiques, demencials, fins i tot una mica agòniques. Està clar que no ens mereixem el que ens ha caigut, carai... Podem estar o no d’acord amb els que ens governen, però hauríem de reclamar un mínim de llums, que menys. Ja es veu que aquesta és la dictadura dels babaus.I ara parlem d’eleccions, que ens hem saltat una setmana. Avui és dilluns 8 de juny i cal mirar la web municipal per veure els resultats autèntics incloses les paperetes per correu que no acostumen a figurar en les primeres xifres oficials de la Junta Electoral, no sé ben bé per què. El cas és que el recompte oficial diu que a Torrelles van votar 1438 persones en tancar-se el col·legi electoral però les xifres municipals afirmen que van ser 1450, o sigui 12 més (correus?, membres de les meses?...) La diferència no fa al cas si no és que no hi ha qui entengui res. La web municipal diu que un 34,91% dels torrellencs van exercir el seu dret de vot (1.386 electors) quan el cert és que van votar 1450 persones. Què pasa amb aquestes 64 de diferència?. Doncs que també van exercir el seu dret de vot però que el van exercir votant en blanc o votant nul. O sigui, l’encapçalament del missatge de la web municipal és erroni (per variar). O sigui, la participació va ser dels 36,52%, per sota de la mitjana de Catalunya, que ja ha estat la més irrisòria de la democràcia. Doncs aquí, a Torrelles, encara estem per sota. No ens anima a votar ni el suc de les cireres. Jo no és que hi contribueixi gaire: confesso que sóc un absentista actiu, fastiguejat d’un personal amb el que no hi confio gens ni mica. Respecto a tothom: als que encara contribueixen a donar legitimitat a un sistema que exigeix un canvi revolucionari donant el seu suport a qualsevol dels partits que es presenten i també als que intenten fer el mateix posant de manifest que són demòcrates però que ningú els convenç. Jo també sóc demòcrata però no m’agrada el que vec, ni el que puc votar. La meva postura és tan infèrtil com la de la resta. Ho sé. Jo no hi compto amb ells i ells no hi compten amb mi. A mi se m'en fot el que organitzen i amb ells sel’s hi enfot que jo i uns quants milers com jo no anem a votar. Fan el discurs commiseratiu que cal reflexionar, però l’autèntica realitat és que se’ls hi enfot que votem un 37% o un 85%. En una democràcia, només que voti un ja és pot fer recompte. Si voten dos, ja és la òstia per aquells que desitgen un suport numèric que els procuri un escò.Ja sé que la meva postura és tan testimonial, poc rendible i patètica com la dels periodistes que no signen les cròniques dels blocs electorals des de fa al menys una desena d’eleccions. Cada vegada la mateixa comèdia a ambdues bandes de l’espectacle. No he vist un sol entrevistador que posi a parir els representants dels mateixos partits que permeten que en cada elecció s’obligui a la cronometració informativa dels partits. Com que la meva postura és testimonial, poc rendible i patètica, però no fa mal ningú, la seguiré adoptat amb la mateixa insostenible paciència dels periodistes públics d’aquest país.I ara els resultats. Fem una lectura ràpida a les 6 eleccions al Parlament europeu celebrades fins ara. El PSC, registra aquesta vegada el seu segon millor resultat a Torrelles amb 364 vots i un 26,26%. El seu millor resultata fins ara va ser el del 2004 on va aconseguir un 32,73% i només 37 vots més. A la resta d’eleccions havia aconseguit entre un 16,7% (1994) i un 24,35% (1989). O sigui que encara que ha perdut 6 punts respecte de les últimes, tampoc està tan malament. Ja es veu que en aquestes eleccions no es vota en clau local perquè el PSC ha guanyat 120 vots respecte d’ara fa dos anys a les municipals. La senyora Badia, a qui no coneix ni cristo, resulta més confiable que la senyora Garcerán, a qui tots coneixen ja bastant. CiU havia guanyat a Torrelles les quatre primeres eleccions europees doblant o més que doblant els socialistes. Va passar del 51,43% del 1987 al 21,30% d’ara fa 5 anys (al 2004). S’ha refet una mica respecte del 21,3% que havia tret l’any 2004 on havia perdut 20 punts a Torrelles respecte les precedents del 1999 (41,85%). O sigui que s’ha recuperat una mica, però d’aquí a pensar que en clau autonòmica s’albira el final del tripartit hi ha encara un abisme. Ni tan sols el PP, que ha guanyat al conjunt d’Espanya, ha tret ara a Torrelles el seu millor percentatge ni el major nombre de vots absoluts. Havia aconseguit 216 vots l’any 1999 i un 14,52% el 1994. Ara s’ha quedat amb 189 vots i un 13,64% convertint-se en la quarta força a nivell local. Tampoc ERC ha tret el seu millor resultat local en unes europees tot i que, efectivament, no havia tret mai tants vots com ara. L’any 2004 va aconseguir un 17,79% amb 218 vots i ara, amb 249, un 17,39%. Vol dir que manté un vot estable que estaria entre els 250 i els 300 vots en eleccions més aviat llunyanes pels independentistes com són les del Parlament espanyol i el Parlament europeu. A les autonòmiques aconseguirien a Torrelles un centenar de vots més i a les municipals (si ens guiem per les darreres) uns 250 vots més. O sigui, una forquilla d’entre 250 i 500 vots en funció de la convocatòria. No és mal resultat, però estan força lluny dels dos partits principals, PSC i CiU.ICV-EUiA continúa el seu erràtic camí sense treva. Ha tret 125 vots i un 8,7·%, gairebé el mateix que a les municipals últimes, 4 punts per sota del que va treure a les anteriors europees i encara amb pitjor resultat que a l’any 1994 on va aconseguir un 10,2%. Clar que al 1987 va aconseguir un 3,59%, gairebé igual que al 1989 i la meitat del 7,46% que va treure l’any 1999. El seu sostre continuen sent els 304 vots de les autonòmiques del 2006 (13,88%). Només podem dir: vaja sostre!.Una constatació significativa. Ja hem dit que gairebé 2 de cada tres torrellencs han passat de les urnes europees: exactament un 63,48%. A les municipals, que tant ens emocionen a uns quants, només hi van participar 331 electors més d’un cens de 3.970 electors amb dret de vot, o sigui gairebé 10 punts més, una minúcia tenint en compte el que ens juguem a la plaça de l’Ajuntament si ho comparem amb Brussel·les.És difícil fer lectures extrapolables però així, a cop d’ull, jo diria que tot està igual que sempre. O sigui, suficient perquè seguim amb la mateixa motivació a l’hora d’anar a votar. Ensopiment torrellencs, es diu això.
8.06.09
dissabte, 23 de maig del 2009
A cop d'ull 22.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 22
Plens buits.
Va haver ple ordinari dilluns. Un ple amb només tres punts a aprovar, tres mesos després del darrer ple. Un autèntic escàndol difícil de païr si no fos que ja estem acostumats i que coneixem l’eficàcia de la colla. Què dir dels tres punts. Que eren poc més que una collonada tècnica (això sí, molt impotant) i que l’autèntic debat no va aparéixer. Dues coses a destacar: la primera que el Manel de la Fotocopiadora, després de l’espantada de la moció de censura, va actuar com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?— i la segona que el CBC i la Garcerán segueixen amb les ràbies ben conservades i les ganes de provocar, també com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?.De la resta ja us podeu imaginar, el punt més imaginatiu era la moció de l’oposició sobre el disbarat del gas i la ineficàcia municipal respecte del seguiment d’una obra molt perillosa i complicada; i la moció va ser votada com sempre: sis a favor i cinc en contra, o cinc a cinc i el vot de qualitat de l’alcaldessa perquè sembla que el regidor Carlitos encara no està recuperat. El que és evident és que el Manel de la Fotocopiadora segueix tenint la paella pel manec en les votacions, o sigui una paella més aviat tonta, i la cadireta i els calerons pesen encara bastant, pel que sembla, a l’hora de decidir què li agradarà aprovar i què no. (sembla que tret de les bales dels ecoparcs que no va anar a ple, li agrada aprovar-ho tot).El Manel de la Fotocopiadora només semblava estar disposat a canviar les dietes de la Comissió de govern per les dietes, millor remunerades, de l’alcaldia. O sigui, res de renunciar als emoluments. Canviar el govern, però sempre per acabar apujant-se el sou. Com que en aquest punt no li han fet costat els que només cobren les pobres pessetes de l’asistència a plens —o sigui tres pessetes cada tres mesos—, s’ha estimat més assegurar-se les dietes de les Comissions de govern i seguir mantenint la trista paella pel manec, malgrat que els seus col·legues de govern fan, en moltes ocasions, com si no existís —amb una frivolitat que fa frisança—. S’ha estimat més posar-se taps a les orelles i una bena negra als ulls, que no pas plantejar-se en temes de dignitat personal i política, que ja n’hi ha prou d’empassar-se granotes com si fossin llobarros.En quines mans estem, Marieta!!Ja dic, el debat més interessant no es va produir. Jo em vaig esperar fins al final —via internet— per veure com acavava la cosa amb la remotíssima esperança que l’oposició posaria sobre la taula el mateix que CiU va penjar a la seva web sobre la vergonya del Manel. Però està clar que tampoc l’oposició vol que se’n parli pública, oberta i transparentment de l’espantada. Tot plegat com si no hagués existit. No seré jo que hagi d’esmenar la plana a les, probablement, molt meditades estratègies de l’oposició. Jo, en dir que no em semblen raonables, en tinc ben bé prou. No acabo d’entendre perquè no van posar en evidència pública el Manel de la Fotocopiadora en una qüestió que li hauria de pujar el to vermellet de la cara. És que no el volen fer quedar malament davant tot Torrelles? És que volen fer veure que la proposta —que sembla va fer— és intrascendent? O és que ja els hi està bé que les coses segueixin com estan?Probablement n’hi ha una mica de cada. I jo, naturalment, estic en contra, perquè penso que el que correspon és intentar que li caigui la cara de vergonya davant la ciutadania; perquè penso, a més, que la proposta va ser absolutament trascendental i posa de manifest quin personal s’ha apuntat a la política —també local— i perquè considero que les coses com estan, estan molt malament i qualsevol esforç per canviar-les, ha de ser mereixedor del nostre més gran reconeixement públic. Ara ja fa dies, però n’he de parlar. Vull parlar de la llarguíssima missa del 10 de maig quan vam dir un emocionat fins aviat a l’amic Morera. Primera constatació: les misses són tan avorrides com abans, amb l’afegitó que et sens obligat a donar la mà a la gent del voltant tot parlant de pau, mentre mires aquell pocavergonya de la fila del davant que un dia va dir que eres un fill de puta en una determinada reunió. O sigui, tot plegat segueix sent d’un formalista que tira d’esquena. Malgrat això, he de dir que el Morera va estar bé. Se li nota d’un hora lluny que és bona persona i que s’ha estavellat bastant en aquest poble. En el comiat, els parroquians li van desitjar coses bones, però no es van estar de queixar-se de l’absència del jovent cristià a l’església torrellenca. És que no en deu haver de jovent cristià, caram. I el representant del bisbe ho va dir molt clar: escolteu, que hi hagi tanta casa del senyor i el jovent al carrer no és cosa de Mossen Morera. És, sobretot, cosa, de la ciutadania (i segurament també de la jerarquia, eclesiàstica, per suposat). En Morera ha fet el que ha pogut, que ha estat poc, perquè ell no és cap digne representant del “Nosaltres sols” que tant s’estil·la.Els col·legues ens vam abraçar com germans: ell en bata blanca fins el peus com li correspon a un oficiant i nosaltres com hem estat sempre, amb vestit de ciutadans corrents que no anem mai a missa. Se’l veia content, però també trist. Hem de fer alguna cosa perquè el seu pas per aquest poble no resti en l’oblit...Al paperot dels sociates locals —repartit per les bústies com una ànima en pena— que es despengen fent veure que apliquen el programa, hi dedicaré un minut: el que es mereixen.
Però ho faré un altre dia que m’acava d’entrar la mandra.
22.5.2009
Plens buits.
Va haver ple ordinari dilluns. Un ple amb només tres punts a aprovar, tres mesos després del darrer ple. Un autèntic escàndol difícil de païr si no fos que ja estem acostumats i que coneixem l’eficàcia de la colla. Què dir dels tres punts. Que eren poc més que una collonada tècnica (això sí, molt impotant) i que l’autèntic debat no va aparéixer. Dues coses a destacar: la primera que el Manel de la Fotocopiadora, després de l’espantada de la moció de censura, va actuar com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?— i la segona que el CBC i la Garcerán segueixen amb les ràbies ben conservades i les ganes de provocar, també com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?.De la resta ja us podeu imaginar, el punt més imaginatiu era la moció de l’oposició sobre el disbarat del gas i la ineficàcia municipal respecte del seguiment d’una obra molt perillosa i complicada; i la moció va ser votada com sempre: sis a favor i cinc en contra, o cinc a cinc i el vot de qualitat de l’alcaldessa perquè sembla que el regidor Carlitos encara no està recuperat. El que és evident és que el Manel de la Fotocopiadora segueix tenint la paella pel manec en les votacions, o sigui una paella més aviat tonta, i la cadireta i els calerons pesen encara bastant, pel que sembla, a l’hora de decidir què li agradarà aprovar i què no. (sembla que tret de les bales dels ecoparcs que no va anar a ple, li agrada aprovar-ho tot).El Manel de la Fotocopiadora només semblava estar disposat a canviar les dietes de la Comissió de govern per les dietes, millor remunerades, de l’alcaldia. O sigui, res de renunciar als emoluments. Canviar el govern, però sempre per acabar apujant-se el sou. Com que en aquest punt no li han fet costat els que només cobren les pobres pessetes de l’asistència a plens —o sigui tres pessetes cada tres mesos—, s’ha estimat més assegurar-se les dietes de les Comissions de govern i seguir mantenint la trista paella pel manec, malgrat que els seus col·legues de govern fan, en moltes ocasions, com si no existís —amb una frivolitat que fa frisança—. S’ha estimat més posar-se taps a les orelles i una bena negra als ulls, que no pas plantejar-se en temes de dignitat personal i política, que ja n’hi ha prou d’empassar-se granotes com si fossin llobarros.En quines mans estem, Marieta!!Ja dic, el debat més interessant no es va produir. Jo em vaig esperar fins al final —via internet— per veure com acavava la cosa amb la remotíssima esperança que l’oposició posaria sobre la taula el mateix que CiU va penjar a la seva web sobre la vergonya del Manel. Però està clar que tampoc l’oposició vol que se’n parli pública, oberta i transparentment de l’espantada. Tot plegat com si no hagués existit. No seré jo que hagi d’esmenar la plana a les, probablement, molt meditades estratègies de l’oposició. Jo, en dir que no em semblen raonables, en tinc ben bé prou. No acabo d’entendre perquè no van posar en evidència pública el Manel de la Fotocopiadora en una qüestió que li hauria de pujar el to vermellet de la cara. És que no el volen fer quedar malament davant tot Torrelles? És que volen fer veure que la proposta —que sembla va fer— és intrascendent? O és que ja els hi està bé que les coses segueixin com estan?Probablement n’hi ha una mica de cada. I jo, naturalment, estic en contra, perquè penso que el que correspon és intentar que li caigui la cara de vergonya davant la ciutadania; perquè penso, a més, que la proposta va ser absolutament trascendental i posa de manifest quin personal s’ha apuntat a la política —també local— i perquè considero que les coses com estan, estan molt malament i qualsevol esforç per canviar-les, ha de ser mereixedor del nostre més gran reconeixement públic. Ara ja fa dies, però n’he de parlar. Vull parlar de la llarguíssima missa del 10 de maig quan vam dir un emocionat fins aviat a l’amic Morera. Primera constatació: les misses són tan avorrides com abans, amb l’afegitó que et sens obligat a donar la mà a la gent del voltant tot parlant de pau, mentre mires aquell pocavergonya de la fila del davant que un dia va dir que eres un fill de puta en una determinada reunió. O sigui, tot plegat segueix sent d’un formalista que tira d’esquena. Malgrat això, he de dir que el Morera va estar bé. Se li nota d’un hora lluny que és bona persona i que s’ha estavellat bastant en aquest poble. En el comiat, els parroquians li van desitjar coses bones, però no es van estar de queixar-se de l’absència del jovent cristià a l’església torrellenca. És que no en deu haver de jovent cristià, caram. I el representant del bisbe ho va dir molt clar: escolteu, que hi hagi tanta casa del senyor i el jovent al carrer no és cosa de Mossen Morera. És, sobretot, cosa, de la ciutadania (i segurament també de la jerarquia, eclesiàstica, per suposat). En Morera ha fet el que ha pogut, que ha estat poc, perquè ell no és cap digne representant del “Nosaltres sols” que tant s’estil·la.Els col·legues ens vam abraçar com germans: ell en bata blanca fins el peus com li correspon a un oficiant i nosaltres com hem estat sempre, amb vestit de ciutadans corrents que no anem mai a missa. Se’l veia content, però també trist. Hem de fer alguna cosa perquè el seu pas per aquest poble no resti en l’oblit...Al paperot dels sociates locals —repartit per les bústies com una ànima en pena— que es despengen fent veure que apliquen el programa, hi dedicaré un minut: el que es mereixen.
Però ho faré un altre dia que m’acava d’entrar la mandra.
22.5.2009
dilluns, 18 de maig del 2009
A cop d'ull 18.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 18 A cop d'ull
L’ambició i la innocència
Aquest és un d’aquells dilluns en que podria omplir jo sol una revista de 24 pàgines parlant de l’actualitat torrellenca. Va com va. Hi ha setmanes que t’has de lamentar que no passi res i setmanes que s’acumula la feina. Esmentaré les coses sobre les que mereixeria parlar avui i al final explicaré perquè només parlaré d’una —dossifica’t, em van aconsellar a la biblioteca el divendres de l’oposició informa—, deixant la resta per les setmanes successives. Hi ha hagut l’emocionant missa de l’amic Morera, les emotives paraules del Doc aquí mateix, el full dels socialistes que, al menys al meu barri s’ha repartit per les bústies, el ple que acaba de convocar el govern perquè feia tres mesos que no el convocaven i infringien la llei, la programació que preparem des d’AcTA per aquest mes de juny i l’acte informatiu de l’oposició a la biblioteca que dona per parlar d’unes quantes coses mes: de l’estratègia política dels partits arran de la conya marinera de la moció de censura a l’Ajuntament, segons jo la veig; de les bales dels ecoparks i les pedreres; del nyap acollonidor en que s’ha converit l’arribada del gas a Torrelles, i de l’exasperació que em provoquen personalment algunes opinions puristes de la gent d’ICV. Mireu si hi ha temes. Com que sabeu com m’apassiona la política, encara que siguí minúscula com la domèstica —segurament per això m’apassiona mes— parlaré de l’acte informatiu de l’oposició i deixaré per més endavant els altres.
Primer de tot: vaig trobar a faltar entre el públic l’amic Planell —feia temps que no li deia amic col·loquialment, i és que començo a apreciar algunes coses en la gent que abans em passaven desapercebudes—. Espero que hagi estat una opció deliberada i no inesperada i tampoc cap repartiment de papers del seu grup, perquè van estar presents, per exemple, la Griselda i el Cortijo. Vaig veure el Planell el diumenge a missa —si, si a missa!— i la veritat és que més enllà de les potes renquejants —de tant jugar a frontó, que l’apassiona— estava com un gínjol.
L’acte de divendres no va estar malament. Vaig veure menys gent de l’esperable, tractant-se, com es tractava, d’un acte piperoconvergent. Van explicar la història de les bales dels ecoparks i el nyap de les canonades del gas amb tot luxe de detalls, fotografies i exemples. Tot plegat molt didàctic. I tot plegat molt evident: aquests que tenen el poder són, a banda d’una cosa impresentable ho miris per on ho miris, l’ineficàcia amb potes. Fins a l’hora dels precs i preguntes no em vaig sentir autènticament interessat. Semblava que s’acabava la convocatòria i ningú parlava de l’autènticament trascendent i nou: l’estabilitat del govern, la moció de censura, el canvi tan esperat, la necessitat que aquest municipi no es disolgui en l’aïllament civil i l’avorriment endèmic.
CiU ja havia explicat en el seu web la proposta del Manel de la Fotocopiadora, avalada necessàriament per la colla del Poble sense progrès, i durant la presentació de la barbaritat del reompliment de les pedreres ja es va avençar el símil d’amenaça de moció de censura contra el govern. La regidora convergent, per reblar el clau, va explicar també que un dirigent del seu partit l’havia trucat per lamentar-se que volgués fer fora l’alcaldessa republicana amb una moció de censura, i ella va haver d’explicar-li que a Torrelles només hi ha un regidor de CiU d’onze possibles i que ella havia estat simplement convidada a donar suport a una moció de censura que presentava un altre regidor únic i encara al govern: un tal Manel-candidat-a-alcalde.
En substància: El Manel està fart d’aquesta colla de dropos, que no li fan cas per res, passen d’ell i de la seva creu de Sant Jordi i com que té la frontissa a la butxaca, es pensa que té un tresor. Aleshores es planta davant la regidora Escalas i dels quatre piperos pacients, i els proposa una idea màgica: voleu governar? Doncs voteu-me com alcalde.
O sigui, ja ens semblava que el Manel de la Fotocopiadora tenia un secret, però no pensàvem que era tan agosarat. Clar que un individu que va proclamant que té una Creu de Sant Jordi pel simple fet conjuntural que presideix una entitat que és qui l'ha rebut—també va fer una moció de censura per presidir-la?— ja es veu que té veleitats desproporcionades. O el poden les ganes o és una mica gamarús. O potser és una mica gamarús perquè el poden les ganes, perquè era evident que convergents i piperos s’havien de recargolar per dins de la risa en escoltar l'espectacular proposta. El Manel de la Fotocopiadora tenia poc futur a Torrelles, però és que ara ja no en té cap: ningú se’l podrà prendre en serio, perquè un individu que aspira a ser alcalde d’un municipi dins un partit que va aconseguir 162 vots d’un total de 2.161 vots emesos i d’un total de 3.774 vots possibles, ja es veu que hi toca malament. El pot l’ambició desmesurada?. Obviament. El pot. I a més, està molt mal aconsellat, perquè hi ha vegades que és més patètic fer el ridícul que equivocar-se, i el Manel de la Fotocopiadora ha fet un ridícul descomunal (la única cosa que, en política, diuen, és imperdonable i que pesa com una llosa).
Però si el Manel de la Fotocopiadora té ja un perfil lamentable (l’ambició), Poble ha posat de manifest que és un partit perillós, per incoherent. No pot ser que el senyor Cortijo y la senyora Griselda passegin aquesta incoherència pels morros del personal, com si la cosa no anés amb ells. Ells (i l'arquitecte entre altres) són els responsables del paper d’estrassa que està fent el Manelet i la gent ho ha de posar de manifest quan se’ls creua. (Jo no tindré l’oportunitat, perquè fem veure, uns i altres, que ningú no ens ha presentat). Ja va sent hora que les incoherències no rellisquin per la pell de la ciutadania i que siguem tots plegats una mica més agosarats.
Sé, per pròpia experiència, que tanta gosadia provoca mal de panxes. Aquest mateix dia de l’oposició informa vaig tenir unes parauletes públiques i privades amb el representant d’ICV que li van sentar fatal. Em queixava de la manca exasperant de coherència dels iniciativos a Torrelles, que posaven en qüestió la necessitat que el gas arribi a les llars torrellenques en ares del purisme ideològic de la sostenibilitat i de la predació de recursos naturals de països tercers. Tot això és ben discutible, en efecte. Però que ho defensi públicament el representant del partit que va lliurar un informe de mediambient que avalava la destrossa de Can Coll, és poc presentable. Sé que el Jordi Riu defensa les seves postures amb el cor, com jo ho he fet tantes vegades, i per això li demano disculpes públiques perquè m’imagino que es va sentir dolgut personalment. No volia ofendre ni les seves idees ni la seva persona: sí, en canvi, el partit que representa i que els té enganyats (la innocència). Que els fa defensar radicalitats lloables però que en la pràctica política no és res més que un apèndix imperdonable de l’estultícia política imperant (des dels informes de mediambient, fins el descontrol repressiu dels Mossos).
I ja n’hi ha prou per avui, que m’he saltat una setmana de molta feina. Prometo, juro si fa falta, que aquesta setmana faré sessió doble perquè ja he dit que hi ha molt per escriure...
18.5.09
Homenatge a Joan Morera
docxdoc wrote on May 16
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
dimecres, 6 de maig del 2009
Joan Morera s'acomiada de Torrelles
Joan Morera deixarà el proper diumenge de ser el Mossen de Torrelles.
Com va explicar publicament en el dinar dels 3 Tombs, els problemes de salut l'impideixen seguir amb el ritme actual.
Joan Morera dirigeix l'emisora de radio per internet http://www.cultural.avmradio.org/
L'article setmanal de Jesus Vila està dedicat integrament a l'amic Joan. A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
Molta sort Joan !!
Com va explicar publicament en el dinar dels 3 Tombs, els problemes de salut l'impideixen seguir amb el ritme actual.
Joan Morera dirigeix l'emisora de radio per internet http://www.cultural.avmradio.org/
L'article setmanal de Jesus Vila està dedicat integrament a l'amic Joan. A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
Molta sort Joan !!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
