A cop d'ull 31.03.2009 --------- Jesús Vila

A cop d'ull Jesús Vila --- Històric amb tots els articles i comentaris

elmonquecrema wrote today at 8:10 AM


Un més a taula i un que se’n vaInformen els de PiP que s’ha constituit l’agrupació local del Partit Popular a Torrelles. Hi ha votants del PP a Torrelles des de l’any 1977, o sigui, des de les primeres eleccions democràtiques quan només feia dos anys que s’havia mort Franco. En aquelles eleccions a Torrelles, cinc veïns van votar PP, que van incrementar-se fins a 12 només dos anys més tard en plena presidència d’Adolfo Suárez. Des d’aleshores, en totes les eleccions generals, autonòmiques i europees hi ha hagut votants del PP entre nosaltres. Només en les eleccions municipals el PP va estar absent fins l’any 1995 on molts dels votants habituals del PP van donar suport a altres candidatures municipals, perquè mentre el PP va aconseguir 209 vots en les generals del 1993, dos anys després, en les primeres municipals en les que va participar, només en va treure 38 (un 2,5% dels vots vàlids emesos). Primera conclusió: votants del PP hi ha des del primer dia a Torrelles. Segona conclusió: la majoria dels votants habituals del PP han estat donant suport a altres candidatures municipals o s’han quedat a casa. Tercera conclusió: ara ja no caldrà que donint suport a altres ni que es quedin a casa, ho podran fer als seus, que seran coneguts, no com fins ara.Fins ara el PP es presentava a les eleccions municipals no per treure cap regidor a Torrelles, sinó perquè els vots habitauls del PP a Torrelles no es perdessin i poguessin comptabilitzar-se en el comput global de la comarca o de la província per aconseguir o bé consellers comarcals o bé diputats provincials a la Diputació de Barcelona. Especialment per aconseguir aquests darrers, perquè el Consell Comarcal mai ha tingut cap pes polític i molts pocs recursos, mentre que la Diputació té més pes global i sobretot més diners. A partir d’ara el PP serà un partit amb rostres propers que vol dir amb vocació no de governar, perquè se saben minoritaris, però si de participar institucionalment. A les municipals de 1995 van aconseguir 38 vots i a les de 1999 i 2003, 66 i 64 respectivament, però a les passades eleccions, on a diferència de les anteriors van penjar fins i tot cartells electorals, van tenir 91 vots o sigui el 4,3% dels vots vàlids emesos. Quatre de cada 100 veïns que van dipositar el seu vot van donar suport a un PP sense rostre. Aquest percentatge es normalitzarà considerablement perquè en les darreres eleccions generals del 2008, el PP va treure a Torrelles 363 vots (un 13,4%). És a dir, el PP té un potencial electoral a Torrelles que pot fluctuar entre el 4 i el 14% de l’electorat segons el tipus d’elecció, les forces en presència i el que s’hi juga, però és evident que el PP és un veritable aspirant a disposar de regidories a l’Ajuntament perquè té un pes electoral gens menyspreable. Fins a les darrers eleccions municipals una regidoria equivalia, més o menys, a 150 vots. Amb una mica més de 600 vots s’aconseguien 4 regidors i amb una mica menys de 162 no se n’obtenia cap. (ERC va obtenir 646 vots i 4 regidors i Poble 162 i un regidor, mentre que ICV en va tenir 141 i no va aconseguir cap regidoria. Això perquè els cens electoral no arribava encara als 4.000 electors, xifra que és possible —tampoc no és del tot segur, perquè podem estar vivint un cert estancament demogràfic i, en tot cas, a Torrelles es triga uns 10 anys en sumar un miler d’electors nous— que es vegi superada el 2011 i aleshores passaríem d’11 regidors a 13. Si fos així, amb un percentatge d’un 60% de participació i un cens electoral de poc més de 5.000 electors i uns 3.060 vots vàlids, repartint-se 13 regidors segons la Llei d’Hondt, sortirien aproximadament uns 110 vots per regidor, o sigui moltes possibilitats per a tots els partits actuals en presència i una única perspectiva viable: fer governs amplis de coalició. Encara que ens mantinguem una legislatura més amb 11 regidors (ben possible), la presència d’un PP amb rostre, tal com va el país, també pot modificar la situació perquè és més fàcil un enfortiment del PP a dos anys vista que d’ICV, pel que es va veient i fins i tot d’ERC i del PSC. El futur a dos anys vista podria tenir aquest disseny de profeta a Torrelles. PiP amb el mateix pes que fins ara; el final de l’aventura de Poble i la unificació amb CiU, de manera que amb el desgast del tripartit, la candidatura aniria a més. Una davallada lleugera de PSC i ERC; un ensorrament sense paliatius dels aventureristes d’ICV-EUiA i un revifament del PP. Com que sóc tan mal profeta faig la primera previsió de risa amb 11 regidors: PiP: 4; CiU: 3; ERC: 2; PSC: 1; PP: 1. Amb 13: PiP: 4; CiU: 4; ERC: 2; PSC:1; ICV: 1; PP:1.Ja es veu que només hi ha una única estratègia de futur govern local hi hagi 11 regidors, n’hi hagi 13, hi hagi PP o hi hagi ICV: una coalició PiP-CiU que caldria que fos generosa i oferís espai de govern al PSC, a ERC i a ICV, sempre que canviien les cares del futur.Tot plegat, no és el que a mi m’agradaria, però millor això que el que hi ha ara. En la distància, ja es veu que l’entranyable amic Doc i jo compartim molts criteris i que caldria enfortir de valent les candidatures unitàries i independents a nivell local. Però si hem de fer cas de les previsions de futur, a Torrelles estaran, amb representació municipal, segurament les cinc candidatures tradicionals de la Catalunya adormida (PSC; ERC; ICV; CiU i PP) més el PiP (i sense comptar la flor d’un dia de Ciutadans). I ja veieu que ens queda poc on elegir.Ha nascut un altre blogspot, modest però amb empenta: Torrellesinformada (torrellesinformada.blogspot.com) que pretèn ser un noticiari obert per mantenir-nos informats més que no pas per opinar (que per això ja està AcTA). Tenint en compte la precarietat de la web municipal i la falta d’activitat regular de la resta, benvinguda sigui la nova plataforma.La nova Acta és una mica un embolic. Ho sé i ho sento. Després de publicar els darrers escrits he vist l’anunci del Manel de la Fotocopiadora que diu que plega... que diu que plega de Recursos Humans, no us feu ilusions. Pel que sembla, va plegar a primers de desembre, però la pàgina web del seu grup no va penjar la decisió fins a finals de febrer. No es pot dir que siguin ràpids. A veure si un dia diu adéu a la colla i ens n’assebentem la legislatura que ve...No caurà aquesta figa (no caerá esta breva, diuen els castellans). De la seva dimissió m’ha sobtat bàsicament que no expliqui mínimament alguns dels fets consumats i les coses amb les que no ha estat d’acord. Si ho sabéssim, podríem estar una mica més d’acord amb la seva postura, que imagine’m, però que desconeixem en absolut. Plegar d’alguna cosa amb la que no s’està d’acord ,és un gest que sempre honora, però ara ens fa falta als fans del Manel de la Fotocopiadora conéixer una mica més els seus motius...

31.3.2009.

Formacions independents versus neoliberalisme

docxdoc wrote today at 2:26 PM


Formacions independents versus neoliberalisme------------------------------

Entro en aquesta tribuna per veure si hi ha quelcom de nou, no és el cas, però rellegint el Jesús em venen noves idees de lliure expressió.Ja fa, ....., per dir alguna cosa, 10 anys, que vivim en un món neoliberal absolut i pervertit. Sí, el mateix que ha portat a la crisi.La "penya", com diem els joves, vull dir, la gent, ni se n'havia enterat que el mateix tarannà d'abús sense límits -que tant bé i amb tanta precisió hem patit i estem patint els joves sense coloraina-, amb el neoliberalisme, és a dir, govern del capital -fet artificial- per sobre del talent humà -fet natural com la pròpia ecologia- ha comprat els partits polítics "de masses" des del principi.No costa res, cada 4 anys, muntar campanyes millonàries sobre sigles consolidades dècades abans, però amb cap relació de fons amb el present.Aprofitament de marca, se'n diu. Quantes marques prestigioses, a l'alimentació, per exemple, no han estat adquirides per grans corporacions de nova planta, mostrant la mateixa cara -per als incauts- però fent exactament el contarri del seu ideari?.En primer lloc, diria, moltes.En el cas dels partits polítics, i si coincideix amb el que diu -sembla- l'Oliveres, -me n'alegro, però no és res de nou que no sostingués com a jove ja el 2000 abans del desastre- tots.Partit de masses i empreses de lucre alhora, i, per tant, amb relació amb empreses del mateix tarannà neoliberal, són un fet.Per tant, els partits de masses, són eines no al servei del poble -a les altes instàncies-, sinò al servei d'un entramat molt més selecte, complex i ocult.El fotut del cas, com es va començar a veure amb l'espantosa davallada del periodisme, és que amb quatre caramels, els neoliberals -llegeixi's nous "sense escrúpols"- van començar a fer i desfer tot per quelcom, a la llarga, tan absurd, com els calers.Campanyes, spots, imbecilitats.Des de quan, una persona autoritzada a governar, necessita un spot?.És que ens hem tornat bojos?.Una persona autoritzada a governar, si no és que per la inconsciència ja ens hem begut l'enteniment, està autoritzada per la proximitat a la gent, el què la gent n'extreu, d'aquesta persona, doncs la confiança vé de la proximitat i la implicació, mai de sigles, coloraines, spots i demés muntatges psicodèlics que porten de cul gairebé el 50 % que encara van a votar, aliens al neoliberalisme que iguala tots els partits a la mateixa essència inexistent.Així doncs, el que cal -i no ho dic per PiP, però com que ells són tan equànims m'entendran i fins i tot ho preferirien-, deia que el que cal és que la gent comenci a veure l'enorme mentida en què estan vivint -així va tot-, comencin a veure que el neoliberalisme econòmic i globalista no és la resposta a necessitats socials ni de municipi -tal i com la gimnàsia i la magnèsia no tenen res a veure d'entrada-, i comencin a fer-se "amos i senyors" dels seus municipis formant grups independents 100 % deslligats del model que JA ha destruït aquest país, com tota Europa, com la resta del món. La història, però, és més complicada, ara, al 2009, que uns anys abans, quan es podria haver reaccionat, dient NO a Estatuts i Constitucions i Tractats que ningú va llegir però es van aprobar per pura làbia dels representants neoliberals a la caixa tonta, sense cap esforç ni qüestionament. I el més greu, ni lectura. Per curiositat...algú s'ha llegit el Tractat de Lisboa que han aprovat sense referèndum?. M'estalvio detalls, per avui. És clar, tot semblava que anava bé, però els mateixos votants van obrir la caixa de Pandora. Els que vam avisar, ens en fem creus, de com s'ha fet confiança a aquesta gent.Si la història és apropar poder al poble, doncs ara, en crisi, tothom veu el Govern molt lluny -quan no està més lluny que abans, està igual de remot-, és inconcebible, en un marc neoliberal, globalitzat, donar poder a forces que s'originen no a Madrid, sinò a Estats Units, o a Brussel.les -municipi veí, oi?-, com s'ha fet sense vista de cap tipus, pitjor, amb dramàtica insconsciència.Gran lliçó la d'altres pobles petits, la dels irlandesos, o la dels txecs, que el Tractat de Lisboa, mani qui mani, se l'han llegit i han intentat obrar en conseqüència. Ara, els catalans, aquells de l'estelada, res de res. L' "estrellada", diria jo. I certament, el que passa en aquest país, és una "estrellada". Per confiar en la caixa tonta i en cares sense fons, cares a les què ningú coneix personalment si no és per la caixa tonta, la qual, com a periodista, recomano llançar a les escombraries, millor si és un abocador amb garanties.Dit això, no tot està perdut. I el cas, és que cal potenciar les formacions municipals, de "cercanías", de rodalies, en tots els idiomes, per arribar a enteniments personals, com a persones, no a la gran suggestió de la ignorància per part de la caixa tonta, i sabent qui és qui, i podent parlar, i sense imposicions, amb proximitat, i sense plans megalítics, sinò petits acords que són els que fan funcioanr el dia a dia, de pobles, i de persones. No cal que recordi, que els plans megalítics només fan que distanciar tothom, dividir. I qui en treu partit?. Ara es veu clar. D'entrada, la població, cap, perquè pot haver-hi un pla megalític a Torrelles, però és que el de Torrelles, s'ha donat arreu.La població no ha tingut, primer, ni cap opció, i segon, i més important, ni cap voluntat, en majoria, d'aturar, de reflexionar, la bogeria que ha dut a l'estat de coses d'aquest país.Fins aquí.

Visca les forces, no "per la independència", sinò independents en essència.

I que creixin.

A cop d'ull 26.03.2009 ----- Jesús Vila

A cop d'ull Jesús Vila --- Històric amb tots els articles i comentaris

Fulls i convenis

Els dos fulls que acaben de treure els partits de l’oposició, PiP i CiU, resumeixen moltes de les inquietuds d’aquests dies: la improvisació sobre les infraestructures escolars de Can Coll, l’endarreriment gairebé endèmic de les dues grans realitzacions previstes per aquesta legislatura, l’Ateneu i el Centre d’Atenció Primària; la gran ineficàcia sobre la canalització del gas, la desinformació de la web municipal, l’encariment dels tributs municipals en el pitjor moment econòmic, etc. CiU es comença a preguntar a aquestes alçades una cosa que nosaltres teníem contestada des de fa anys: aquest ajuntament és capaç de fer alguna cosa bé?. Aquest ajuntament segurament podria fer alguna cosa bé, però aquest equip de govern és del tot impossible. Què no heu vist qui el forma?.Entre la multitud de comentaris dels partits jo n’he extret un parell sobre el que m’interessa insistir. Un, al butlletí de CiU, on es comenta què hi ha hagut un increment en la contractació municipal tot i “la poca feina que hi ha”, mentre que, d’altra banda, s’en subcontracten altres. No estic gens d’acord que a Torrelles hi hagi poca feina: penso que n’hi ha molta per fer i alhora tanta ineficàcia, tanta desídia i mandra, que la feina s’acumula. Caldria que els partrits de l’oposició donessin una mica més de dades al respecte: quines feines es subcontracten? (quines, dels arquitectes i dels informàtics i a quines empreses...?) i com s’ha incrementat la contractació?. No dubto gens que sigui veritat, ni que aquesta veritat hagi influit força sobre la decisió del Manel de la Fotocopiadora de mirar-s’ho des de la distància. Però si Poble no ha explicat oficialment res al respecte d’aquesta dimissió silenciosa, estaria bé que almenys els partits de l’oposició filessin més prim (no tant prim com va filar Filesa) i ens en oferissin dades i no només impressions.L’altra, al butlletí de PiP. No vol entrar en la qüestió, segurament perquè en ares a la confluència interna hi ha coses que convé no remenar en excés, però sí que posa de manifest una extraordinària incoherència d’aquest equip de govern que jo vaig preferir deixar de banda per una vegada i sense que servís de precedent, per no atiar els fantasmes —que ara s’atiaran, per desgràcia. I és la pífia de l’estelada. Si. L’estelada va volar amb la ventada del 24 de gener. S’hi va passar una pila de minuts enganxada d’una punta fins que una ràfega se la va endur nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!.Quan van comprar uns quants metres de la senyera que ens representa a tots i van cambiar les que estaven esparracatades, van pensar que estaria bé posar una senyera al pal de Can Coll que era buit de feia dies. I van fer santament. Però com que la coherència no ha sigut mai el seu fort, i la reflexió tampoc... doncs van donar peu al comentari de PiP. Un comentari que ara els forçarà a ser coherents i que ens tornarà a agreujar a uns quants que no som ni independentistes ni puigcercosians. Tantes coses que fan falta a Torrelles, jo pensava demanar als propers governants que en treiessin tres si guanyaven. Direu, tres coses que ens sobren?. Doncs, si, tres coses que molesten, que no fan cap falta i que es poden substituir perfectament per una bona dosi de civisme, responsabilitat i voluntat de convivència: les franges reductores de velocitat a l’asfalt, l’únic semàfor i l’estelada en un lloc públic, alimentada per l’Ajuntament que hauria de ser de tothom. Ara, l’estelada ja no hi era. Esperem que facin una donació de la placa de Can Coll, això si, amb tots els honors, a l’amic Forneret, perquè la dipositi amb cura i delit al seu museu i restituir la coherència al lloc i la tranquilitat als ciutadans.Més coses. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, és una entitat sense ànim de lucre, que té com a objectius vetllar pel coneixement i la vindicació de la comarca del Baix Llobregat, tot defensant valors d’integritat, solidaritat, progrés i equilibri amb l’entorn, que signa, des de fa dècades una sèrie de convenis amb els ajuntaments segons els quals el CECBLL publicita el seu suport i n’organitza esdeveniments culturals i els ajuntaments abonen una quantitat més aviat testimonial. El CECBLL té aquest any 2009 signats convenis d’aquestes característiques amb 28 ajuntaments de la comarca. Una de les comissions del CECBLL, la Comissió Cívica del Patrimoni, encarregada de fer estudis avaluats per tècnics amb caràcter independent sobre qüestions patrimonials dels municipis de la comarca, va fer no fa gaire un informe desaconsellant l’ampliació del polígon industrial Les Ginesteres Ii de Collbató en contra del projecte d’aquest Ajuntament. Un dels ajuntaments de la comarca que no ha signat conveni és l’Ajuntament de Collbató. L’altra, des de primers d’aquest mes, és l’Ajuntament de Torrelles. La raó, que l’ajuntament es vol estalviar els 650 euros/any que costa aquest conveni. El més curiós de tot és que en la mateixa sessió de la Junta de Govern on el regidor de Cultura, el Carlitos Roig, decideix prescindir d’aquest espectacular pagament, s’aprova abonar a una empresa de Torrelles un import de 580 euros que ha costat fer el logotip de l’escola bressol El Serralet. Ara, tots els papers que editi el CECBLL que es distribueixen per tot Catalunya, que estan sobradament prestigiats per una entitat d’estudis amb un considerable pes en el món universitari català, tindràn el segell de tots els ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat (28) tret del de Collbató (per la raó esmentada) i el de Torrelles (per la santa inòpia en que viu aquesta colla, amb hores més baixes que el pobre Zapatero i la Xacona). A la colla mai els ha caigut bé el CECBLL. Sobretot des que van conéixer que jo era un soci col·laborador actiu d’aquesta entitat. En una de les signatures de convenis anteriors ja van posar com a condició que jo no hi fos visible a l’entitat. La cosa va ser tan ridícula que segurament algú els va dir que potser estaven fent un gra massa i van signar el conveni. Ara, l’excusa de la crisi, com a la Seat, els hi va de perles per oblidar-se del CECBLL. Són uns ti@s llest@s.I ni una paraula més de la pedrera de Torrelletes.

Hi ha més dades?

26.3.2009

________________________________________________________________________
docxdoc wrote on Mar 26

I si la cosa s'allarga prou...--------------------------------------------No solament al poble de la cirera, sinò arreu...Corredisses d'última hora.Poc temps per a la desidia.Perquè, quan la política es va transformar -excepte honroses excepcions- en la carrera dels sense carrera -o sense vocació definida-, pocs van preveure que això abocaria a la crisi sistèmica actual.Perquè la "crisi econòmica" té una arrel molt més profunda, i és la desadministració de la qual han fet gala gestors nefastos sense llums ni nord...ni intenció política.A Catalunya o a Washington, o arreu.Com que la naturalesa, encara que la trepitgin, és sàbia, i és implacable, primer caldrà veure fins a quin punt es desgavella, primer l'economia, desprès, la resta del "sistema". Mai a l'inrevés. Especialment i amb curiosa prepotència de la naturalesa, serà, la total devastació moral i material del sistema tripartit-tripodrit (i d' afins i xucladors, òbviament). El polític que no ha fet política en el sentit més noble de la paraula -i això és de lliure interpretació segons cadascú-, sinò que ha obtingut la il.lusió d'una carretera-llançadora cap a l'éxit, el prestigi i la remuneració fàcil...ai d'aquest!.Perquè en el bell mig d'una crisi de confiança moral i també econòmica, alguns -molts- polítics necessitaran ser reescollits per no passar a inflar amb el major estrèpit les cues de parats a l'INEM, que ara veuen des del púlpit amb indiferència. Ni favors dels falsos "camarades de partit", tan espantats ergo insolidaris com ells, podran esperar.Problema que no tindran aquells polítics que, a banda de política "al uso", saben fer quelcom més de bo per a la societat, com hauria d'haver estat sempre.Passaran a dependre total i exhaustivament del suport de la gent per mantenir el salari, com sempre hagués hagut de ser.Problema previsible i enorme, de caires espaordidors.Depuració, se'n diu d'això.Si aquesta "crisi" no es soluciona abans de les properes eleccions -la qual cosa, òbviament, no es donarà doncs encara s'està a l' "aperitiu" de tot plegat-, les reeleccions passaran a ser quelcom més que un afer purament polític.Si hi torna a haver eleccions en aquests termes nefastos ara exposats a la llum, és clar. La qual cosa, veurem.Corredisses per la teta del poder.La desidia no tindrà cabuda mesos abans de les eleccions.Per a molts. Polítics/ques i politiquillos/illes.Aquí deixo aquest breu parèntesi de reflexió que m'ha inspirat el terme desidia.No serà eterna. Crec.

Doc.

_________________________________________
A cop d'ull Històric amb tots els articles i comentaris

Full informatiu de CiU Torrelles Març 2009

http://www.ciu.cat/media/32880.pdf

A cop d'ull 23.3.2009 ------- Jesús Vila

elmonquecrema wrote today at 6:26 AM, edited today at 6:29 AM

A cop d'ull

Bales.

El que era un rumor agafa cos.La notícia diu que l’Ajuntament de Torrelles vol omplir una pedrera de Torrelletes amb bales de residus dels ecoparc. La notícia diu que caldria obrir una variant fins a la pedrera per la que haurien de passar uns 40.000 camions mentre duri l’operació entre Torrelles i Sant Vicenç, passant per la variant del poble, Can Coll i Can Guey. La notícia diu que per reomplir l’extracció de terres que preveu el projecte, caldria col·locar 200.000 bales de residus. I la notícia diu que per cada bala, l’Ajuntament recaptaria 3 euros o sigui que l’operació li podria suposar 600.000 euros d’ingressos.La notícia és alarmant i em costa creure-la. No em puc imaginar que cap persona amb el mínim exigible de seny, s’hagi pogut ni imaginar tan sols una barbaritat d’aquest calibre. Deixo de banda, de moment, l’anàlisi del desgavell paisatgístic i ecològic que suposa l’operació. Deixo de banda fins i tot l’estupidesa majúscula que suposa torturar-nos novament amb un procediment extractiu de terres en un municipi que ja te dues explotacions extractives a cel obert sense restaurar —i que va ser duríssimamanet criticada per l’Entesa, sigui dit de passada, en la campanya del 2003— per, una vegada fet el forat, tornar-lo a reomplir amb bales de residus. Deixo de banda fins i tot la miserable lectura que resulta del simple càlcul econòmic dels previsibles ingressos municipals. Em preocupa, sobretot, la aclaparadora inòpia en la que viuen els que poden haver imaiginat, simplement, que aquesta operació és possible. Segueixen sense entendre —ja no ho entenien quan van parir l’operació de Can Coll amb centenars de casetes— que Torrelles és un municipi que satura una vall que és, sobretot, un cul de sac, extremadament bell, però un cul de sac, per fortuna, sense continuïtat vial. Pensar que per 600.000 euros de merda —mai millor dit— els torrellencs ens quedarem impassibles davant la perspectiva que 40.000 camions d’anada (per extreure terres) i uns altres 40.000 camions de tornada (per reomplir el forat) martiritzin la nostra seguretat vial, la nostra capacitat, ja limitada, d’evaquar el municipi a les hores punta, la contaminació subjacent, la contaminació acústica i la degradació paisatgística colateral, és subestimar-nos en excès. És veritat que els mateixos que van fer aquesta lectura especulativa de les casetes de Can Coll van tornar a guanyar les eleccions, però el que està ara sobre la taula és enormement més complexe, més perillós, més insostenible, més insuportable i pot convertir la lluita que vam fer contra el trinxat de Can Coll en un joc d’infants al costat de la que engegarem els veïns.Posar en marxa aquesta operació és atemptar directament contra la nostra tranquilitat col·lectiva i ja estem molt cansats que se’ns consideri beneits de baba. La força que ens quedi a alguns, la farem servir per defensar el nostre dret a viure dignament en el poble que ens ha vist néixer o en el poble que hem escollit per veure créixer els nostres fills. Alguns no ens estarem com fins ara esperant convèncer al col·lectiu. Qui es vulgui apuntar que s’hi apunti...Dit això, passo a recollir allò que he deixat de banda. Pel que he pogut llegir, els ecoparcs han estat una pífia des del seu naixement i s’han convertit en uns simples espais de transferència de residus que donen enormes beneficis però no al medi ambient sinó a les empreses que els gestionen, a les empreses que fan la transferència (el transport) i a les empreses que controlen la gestió de les bales de residus. És a dir, a les grans empreses que han fet de la infraestructura de residus, una part important del seu volum de negoci. Només cal passejar-se per Internet per saber de què parlo. Ningú mínimament sensible a la gestió mediambiental voldria saber res de com resoldre el problema de saturació que els ecoparcs pateixen. És evident que aquests que governen Torrelles tenen la sensibilitat mediambiental als angonals. La qüestió extractiva de terres torna a ser la mare dels ous de la degradació paisatgística que volen imposar a Torrelles. A Can Gallina, al Mas Segarra i ara a Can Nicolau (és en terres de Can Nicolau, companys, on es vol foradar?, pregunto), alguns s’han fet molt, bastant o simplement rics, emportant-se la terra de Torrelles per fer infraestructures. Moltes carreteres del rodal s’assenten sobre terres que la natura va dipositar al nostre terme municipal i que van endur-se sense cap benefici pel municipi —sí pels propietaris i pels traficants—. El forat del Mas Segarra, immens, penso que va arribar al seu cènit, però el de Can Gallina encara no, tot i que la restauració dels dos paratges continúa sent una quimera, malgrat que la llei obliga. Algú que conegui bé la història ens hauria d’il·lustrar per tenir tots els elements, però se m’acut que caldria fer alguna cosa perquè els procediments extractius s’acabin a Torrelles d’una vegada per totes i que els propietaris que es venen la terra a cabaços siguin qüestionats públicament pel col·lectiu, amb noms i cognoms, perquè quedin retratats per la seva cobdícia menyspreable.I finalment una altra reflexió. La penúria intrínseca amb que la democràcia espanyola i catalana han mantingut històricament els ajuntaments, és una de les xacres més notables de l’estat de coses que hem estat vivint i de les conseqüències que ens esperen. Quan dic la democràcia espanyola i catalana dic, sense embuts, els partits de tots colors: els que han manat en qualsevol moment i els que, sense manar, s’han acomodat al sistema, o sigui tots els que formen l’arc parlamentari i que extenen els seus tentacles fins els ajuntaments més petits. Per això segueixo pensant que la única possibilitat de resistència local passa per enfortir les formacions d’independents de progrés, encara que siguin fràgils, fins i tot porugues, perquè aquests partits tradicionals que tenim ja no poden representar la justícia social: com deia l’Arcadi Oliveres l’altre dia a la Biblioteca, tots són el mateix, els partits i l’estructura econòmica que ens condiciona, els grans banquers, els grans industrials, els grans especuladors de tota mena i els grans i petits líders de tots els partits formen una única espècie hegemònica: els depredadors de l’àmplia majoria de la gent que, en general, aspira a viure amb tranquilitat, s’esforça per ser solidària i és, de principis, honesta.Han mantingut els ajuntaments històricament en la misèria, insisteixo i la queixa dels subalterns a tots els governs locals ha estat purament retòrica. Quan els que han patit la misèria municipal han pujat un esgaló s’han oblidat del municipalisme i per exemple, el cas Montilla: segurament el més il·lustratiu de tots. Té el sou particular més important de l’Estat pel que fa a càrrecs institucionals, però el seu ajuntament de tota la vida ha de seguir pidolant recursos per cobrir les necessitats dels seus residents. I així tots. De manera que els ajuntaments van recòrrer a l’invent més senzill: requalificar terrenys per alimentar la febre constructiva que deixava dividends de tota mena com és ben palés: a les arques municipals via plusvàlues, llicències i aprofitament del sòl i a totes les altres arques inconfessables, les arques que han fet milionaris particulars del tot coneguts i les arques que han fet campanyes electorals milionàries per seguir mantenint la corretja del sistema, també del tot conegudes. I així es van desbordar les ciutats, i els municipis petits, i les zones costaneres i les muntanyes i es va acabar construint en un sol any a l’Estat espanyol més habitatges en el mateix any que a tot Alemanya, França i Itàlia juntes, i per això hi ha avui a tot el país més d’un milió de pisos buits i el sector de la construcció està en fallida total. I per això encara avui la Generalitat es planteja els ARE i ens ompliran de vivendes buides el pla al nord de la colònia Güell. Perquè encara es pensen que el territori dona més de sí.A Torrelles ja s’ha vist que hem fet al cim en aquest punt. Sóc dels que pensa que molt més per desídia i mandra dels que manen que per la por a la resistència. El Cuadras ho sap molt bé que aquesta colla són uns dropos, ell que tant esperava que finalment es pogués replantejar un pla general amb cara i ulls (Jo penso que el millor pla general de Torrelles amb cara i ulls serà aquell que determini que aquí no hi caben més habitatges i que s’han de preservar els més antics i rehabilitar els que es van fer correcuita i malament).Doncs bé, si no s’obre l’aixeta dels habitatges sobre sòl rural, no hi ha altra sortida —pensa un equip de govern miop i obtús— que cercar camins de finançament fàcil. La imaginació de la colla no dóna per mes i la proposta dels ecoparcs deu haver estat rebuda amb el mateix èxtasis que el que va obnubilar la regidora Galceran sobre el projecte de casetes de Can Coll aquells dos anys en que va governar amb PiP. Aquell èxtasis, sóc testimoni directe, va ser el somni de la regidora durant la campanya del 2003 i després va acabar fent-se realitat. Ara, ull, amb les bales de l’ecoparc, que són bales que tiren a matar.Punt i final, de moment, mentre no tinguem més aportacions i més informacions útils. Salutacions entusiasmades a l’amic Popov, amb qui he tingut el plaer particular de tractar privadament en les darreres setmanes. Sempre és un plaer comptar-lo com un participant actiu. A tanta distància, s’estima Torrelles, probablement molt més que molts d’aquells que la trepitjen —mai millor dit, també— cada dia.(Hi ha tantes coses a dir encara que, per recuperar les setmanes en silenci, aquesta setmana participaré el doble)

23.3.2009

Butlletí de Poble i Progrés

http://pobleiprogres.org/pip/butlletins/2009%20mar%E7.pdf

http://www.pobleiprogres.cat/

FACEBOOK GRUP "Sóc de Torrelles!!"

El grup de Facebook "Sóc de Torrelles!!" te 160 membres

http://www.facebook.com/group.php?gid=40115303383

L'AJUNTAMENT VOL UN OMPLIR UNA CANTERA DE TORRELLETES AMB BALES DE RESIDUS

L'AJUNTAMENT VOL UN OMPLIR UNA CANTERA DE TORRELLETES AMB BALES DE RESIDUS

Mar 20, '09 9:40 AMby AcTA 2025 for everyone

http://acta2025.multiply.com/journal (article amb totes les imatges)

El projecte implicaria obrir una variant a Torrelletes per la que circularien milers de camions passant per Can Guey - Escoles de Can Coll- variant de Torrelles i carretera fins a Sant Vicenç.
Un primer càlcul estimatiu situa a la cantera de Torrelletes, un cop finalitzada l'extracció de terres que preveu el projecte, en unes 200.000 bales de residus procedents dels ecoparcs.
Per traslladar aquests residus, la carretera de Torrelles fins a Torrelletes hauria d'asumir el trànsit d'un mínim de 40.000 camions.
Amb aquesta operació l'Ajuntament es quedaria amb 3 Euros per Bala enterrada a Torrelletes.
__________________________________
http://www.amb.cat/web/emma/instalacions/diposits/Elena
Restauració amb bales de l'argilera Elena de Cerdanyola del Vallés
La restauració de l’antiga argilera Elena, situada al Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, consisteix a retornar a la topografia original un paisatge malmès omplint-lo amb bales de rebuig procedents dels ecoparcs.

Es durà a terme entre 2007 i 2010. El 2010 es clausurarà el dipòsit i es finalitzarà la restauració paisatgística per l’obertura del Parc del Sincrotró.

Tanmateix, durant els 30 anys posteriors a la clausura es controlaran els assentaments del terreny i de la capa de segellament; el volum i la qualitat dels lixiviats, les emissions de gasos i la qualitat de les aigües subterrànies.

Com funciona
Condicionament
Durant anys s’han extret argiles del terral Elena per usar-les a la indústria de la
construcció i a l’obra pública. Aquesta activitat ha originat un forat
d’entre 25 i 45 metres de profunditat i 5 hectàrees de superfície.

Amb la finalitat d’integrar-lo amb l’entorn, s’ha decidit omplir-lo amb bales de rebuig. Per això, s’ha adequat com a dipòsit controlat: s’ha impermeabilitzat el vas i s’hi han construït xarxes per a la recollida d’aigües pluvials, per al drenatge de lixiviats i per a l’extracció de gasos (en cas que se n’arribessin a produir, tot i que és improbable).

Dades bàsiques tècniques
Residus dipositats
Residus embalats procedents del rebuig dels ecoparcs 1 i 2 amb menys del 15% de matèria orgànica
Superfície (ha)
6
Capacitat d’abocament (m3)
870.000

Bales de rebuig
Els ecoparcs metropolitans tracten les fraccions resta i orgànica dels residus municipals. N’extreuen els materials valoritzables i la matèria orgànica, però sempre queda una part que no es pot tractar i que cal portar a un dipòsit controlat: el rebuig.

Gràcies a aquest tractament, les bales produeixen un impacte ambiental mínim, perquè contenen menys d’un 15% de matèria biodegradable. Això vol dir que pràcticament no emeten gasos d’efecte hivernacle ni lixiviats, els dos impactes principals dels dipòsits de residus.
Deposició de residus
Al final del tractament als ecoparcs, el rebuig es compacta i s’embolcalla amb plàstic film en bales d’aproximadament 1 x 1 x 1,50 metres.

A continuació, les bales de rebuig es transporten fins a l’argilera. Allà es col·loquen recolzades sobre el talús del vas i apilades en pisos que alternen les bales de manera longitudinal i transversal. Cada quatre pisos de bales, es cobreixen amb terra i argiles. Amb aquesta col·locació, s’assegura l’estabilitat del terreny.


Restauració


Un cop el clot quedi omplert amb residus, es restaurarà el paisatge amb les mateixes tècniques emprades al dipòsit controlat del Garraf.

S’adaptarà la morfologia final al parc que s’ubicarà damunt del dipòsit i s’aïllaran els residus amb diverses capes impermeables i de drenatge, amb més de terres i altres materials.

Per últim, es col·locarà una capa de terra vegetal i s’hi cultivaran vegetals per acabar de integrar el nou parc en el paisatge que l’envolta.


Aïllament del dipòsit després de la clausura.
Gestió
La restauració de l’argilera Elena és possible gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de la Generalitat de Catalunya, l’Entitat del Medi Ambient (EMA), el Consorci Urbanístic del centre Direccional de Cerdanyola del Vallès i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental.

Dades bàsiques de gestió
Titular
Entitat del Medi Ambient (EMA)
Empresa explotadora
Puigfel, SA
Periode d'explotació
Desembre 2007-2010
Costos d'explotació
3,9 milions d'euros (2007)

Construcció
Condicionament del vas
2006-2007
Remodelacions posteriors
Impermeabilització de la segona fase mentre s’utilitza la primera fase2010 - Clausura i restauració per obertura del Parc del Sincrotró
Cost construcció i restauració
9 milions d’euros, dels quals un terç es dedicaran a la restauració
Finançament
Generalitat de Catalunya i Consorci del Parc Tecnològic del Vallès

Beneficis de la restauració
La restauració amb bales de l’argilera Elena comporta dos beneficis molt importants: permet donar un destí al rebuig dels ecoparcs i, simultàniament, permet que la disposició d’aquests residus tingui una utilitat addicional, restaurar un paisatge malmès.
Altres dipòsits controlats metropolitans
L’àrea metropolitana de Barcelona disposa d’un altre dipòsit controlat, el de la Vall d’en Joan.

Aquest dipòsit, però, va ser clausurat el desembre del 2006 i ja no admet residus. Ara s’està acabant de restaurar i encara es gestionarà durant més de dues dècades per assegurar que contamina l’entorn i per aprofitar-ne el biogàs.

A cop d'ull 19.03.2009 ----- Jesus Vila

elmonquecrema A cop d'ull

Confessions, disquisicions i preguntes 19.3.2009

Després d’escriure l’anterior, he vist que el fórum m’ha identificat com elmonquecrema i no pas amb el nom —complicat perquè és doble en el santoral i perquè a mi em va il·luminar l’ateisme quan encara no tenia 15 anys... i fins ara— que em van posar els meus pares ara fa 57 anys. Segueixo sent el Jesus Vila de sempre, deu anys ja resident permanent a Torrelles, on visc i treballo (jo sóc dels que van cada dia a la feina a peu), encara que visitant del municipi des dels primers dels 80 i amb casa on passar diumenges i vacances amb la canalla —dies entranyables amb poca despesa— des del 1988. Ciutadà preocupat des del 1999, regidor engrescat des del 2003 i frustrat per les circumstàncies i el patètic equip amb el que em vaig topar, des del 2004. Ciutadà esperançat el 2007, dolgut cap a la tardor del mateix any i convençut, com sempre, que uns han vingut a aquest món a enfilar-se (medrar en castellà) i uns altres a resistir.Segueixo sent un tio jove perquè se m’enfila la rebel·lia per les cames i ahir me n’hagués anat a Barcelona a les vuit del vespre a cagar-me en els gossos del Saura a la curta distància, si no hagués estat per la meva dona, moltíssim més sensata que jo, perquè uneix a la indignació pel que ens envolta una extraordinària mescla de sentit comú i delicadesa. Bé, em queda el recurs de seguir escrivint pels que vulguin llegir-me, amb l’exclussiu objectiu de no sentir-nos sols tots plegats. No aspiro —segurament seria insuportable— ni a coincidir ni a que amb coincideixin. Les opinions són lliures, tan lloables les que surten de la consciència, que és ben normal que a voltes discrepem, però si les meves opinions són discutibles per molts de vosaltres, les vostres són imprescindibles per a mi.Han passat des del 23 de febrer, últim escrit, 23 dies i un munt de coses. Un ple, el número tres d’un butlletí municipal des de fa sis anys, una excel·lent conferència de l’Arcadi Oliveres a Can Camps organitzada per PiP i, sobretot, una campanya sobtada i enèrgica, seguida d’una mani de pares i nens reclamant una escola de primària en condicions pel proper curs. És indubtable que l’esdeveniment més important ha estat aquest darrer perquè justament la clientela que segurament va contribuir en gran mesura a que l’alcaldessa fos la que és, potser comença a adonar-se de la seva simplista visió del que són les promeses electorals en boca de qui només les esmenta per retenir la cadira. Tot l’immens batibull de la passada lesgislatura es va produir perquè a canvi de moltes casetes potencials, s’acabaria pels segles dels segles el gran problema de l’escola pública a Torrelles que la regidora socialista i els seus intims amics republicans, imputaven a la ineficàcia pipera d’anys abans. Quan es va fer Can Coll, correcuita, ja se sabia que el que s’havia fet no cobriria la demanda ni pel que fa a l’escola de primària ni pel que fa a l’escola bressol. A mig any del proper curs, els pares semblen haver dit prou a l’absoluta desídia municipal en aquest terreny. Si no arriben a sortir al carrer, encara estarien esperant la reunió amb la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Baix Llobregat que, ha fet promeses, sí, però promeses que, com sempre, arriben massa tard per les necessitata anunciades des del curs passat en aquest àmbit. La desidia, la incapacitat, la somnolència vital de la regidora socialista és de tals dimensions que, com que els seus són tots cosins germans i col·legues i no li demanaran la dimissió des de dins, caldria convertir-se (tots plegats) en un altaveu col·lectiu per recomanar-li que les bacaines millor celebrar-les a casa que als despatxos municipals. Segurament el Cuadras serà del meu parer i ja no deu gosar ni d’aixecar la veu davant el Manel de la Fotocopiadora que deu estar esperant alguna direcció general d’històriques memòries, per no abandonar com el mestre Fraga el cotxe oficial, tot sigui dit amb les incommensurables cometes que corresponen a les distàncies que fan al cas.Precisament del ple, el més significatiu per mi, és el que PiP explica del Manel de la Fotocopiadora que ha deixat de ser el cap de personal dels funcionaris i laborals, segurament perquè li contractaven amics per les esquenes. La millor cosa davant d’això és fer veure que no hi ets: deixes el càrrec però no la cadireta. Era poca feina això de cap de personal, però pel mateix preu, que ho faci l’alcaldessa, que és especialista en fer tot allò que no li correspon directament, però que li interessa especialment, sobretot si dona rèdits polítics.PiP va demanar, expliquen, que treiessin un contenidor de runa. En aquestes mateixes pàgines, fa mesos jo havia demanat no només que treiessin el runar sinó que s’arranjés un espai que havia estat malmés i abandonat després de fer el trinxat. Per què ha desaparegut la font de Can Coll i el safareig i les velles canalitzacions ceràmiques dels antics horts sense que ningú a Torrelles hagi posat el crit al cel? Per què no reclamem que, almenys, el que no ha quedat directament afectat pel trinxat sigui recuperat de nou? Perquè no es reconstrueix el camí, es recuperen els marges, es planten alzines i roures i fonamentalment, es neteja de tota la ininterrompuda merda que els constructors han anat abandonant sense que l’Administració local els hagi exigit res?.Abans de començar la conferència de l’Arcadi Oliveres, pedagògica i brillant com totes les seves, una amiga em va recriminar —dolçament, es bo dir-ho— que no treiés al carrer una Cirereta amb la de coses que hi ha per explicar. Té raó en part. La part de la raó és que hi ha un munt de coses per explicar. La part que requereix més dades és la que dóna per fet que la Cirereta era jo sol. Ës veritat que jo l’escrivia, l’editava i la portava a impremta. Però la Cirereta se sostenia perqué hi havia uns quants anuncis que en pagaven l’edició. Quan, ja fa més de tres anys, el col·legues i amics vam fer un intent semblant, molts dels anunciants que es van anunciar aleshores van declinar la col·laboració, altres van demanar mantenir-se en l’anonimat tot i que contribuirien a sostenir-la i només un parell van mostrar-se disposats. No n’hi havia prou. Per fer qualsevol Cirereta no només cal tenir temes per escriure. Cal tenir sorbretot un equip de suport: gent que recapti els diners necessaris perquè vegi la llum regularment. Si hi ha aquest equip, ja anuncio des d’aqui que una Cirereta o altra veurà la llum perquè l’equip de redacció està disponible i amb ganes.I una pinzellada final. Amb trenta segons m’han dit no sé que d’uns abocadors, no sé que de les obres de l’Ateneu, no se qué, que vinculen ambdues coses amb la variant de Torrelletes. Ho deixo aqui per obrir boca i, sobretot per obrir les orelles. Dilluns torno amb el mateix foc als dits ara que el món crema.Per cert, ja s’han esborrat tots els amics d’ICV i d’EUiA dels respectius xiringuitos a la vista dels paral·lelismes entre grisos i gossos, Via Laietana i Les Corts, Saura Laporta i Garicano Goñi? Per cert, s’ho repensaran els votants dels socialistes amb eco?

19.3.2009

A cop d'ull 03.2009 ----- Jesus Vila

Aquest dos comentaris, datats quan es van escriure, van ser penjats a l'antic fórum d'Acta. 03.2009

M'ìmagino que la migració de l'històric que van fer els Administradors es va fer abans que jo penjès aquests darrers comentaris meus. Ara els he recuperat i els he situat on corresponien.No fa falta que us digui com de complicat ha estat arribar fins on he arribat. El procés, com tot el que fa referència a la xarxa és complexe a l'inici i molt senzill al final. Per tal que tothom pugui fer el que he fet jo us explico els passos que he fet fins arribar a poder escriure:1. El primer és entrar al nou bloc d'acta. L'adreça és: http://acta2025.blogspot.com/2. Si el que es vol és mirar simplement, pots clikar sobre els links al fòrum Acta que t'interessin i llegir. Si el que vols és poder participar (o sigui, escriure la teva al respecte), has de fer el següent:3. Convertir-te en "seguidor". Per això has de configurar-te i crear un perfil. Posar el teu nom, posar una foto, dir qui ets, etc. Apareixeràs desseguida com a "seguidor" però això no t'autoritza encara a escriure.$. El quart i definitiu pas és pitjar "reply" a qualsevol comentaris que vulguis "replycar" i aquí se t'obrirà una finestreta on has de crear un compte multiply. No és gens difícil perquè ja ve preparat. Poses el nom que vulguis davant .multiply.com, poses un password que puguis recordar fàcilment, omples la totalitat del formulari i si tot va bé, ja estàs autoritzat. A partir d'aquí escriues els comentaris en l'apartat "add a comment" i... existiràs (després de pitjar submit).Segurament ho he explicat massa fàcil i surten entrebans. Si és així, paciència. Cal començar novament de cero i anara poc a poc i mesurant cada pas. Una cosa imprescindible. Agafar llapis i paper per no oblidar-te de cada pas i de cada cosa que poses, noms, password, etc. ës més difícil després recordar aquests pasos que iniciar de nou el procediment amb uns altres noms.Bé, si jo ho he fet, que sóc un "patata" notable amb aquestes coses informàtiques (la cesca m'ha donat un cop de mà que ja en sap un niu amb la cosa aquesta dels ordinadors) vosaltres segur que us ensortiu. Sobretot el Cuadras que és un tio eixerit i té tota la vida per endavant fins a aconseguir-ho.Ja estava acollonit que el que no havia aconseguit la colla del tripartit (i les amenaces de la Fiscalia) ho aconseguirien aquests que tot ens ho compliquen/faciliten a través de la xarxa. Però ja veieu: el món crema —he escollit aquesta figura d'actualitat per identificar-me— però alguns encara som incombustibles. Així que, uns quants dies més tard, seguiré dient la meva... per fer el futur una mica més nostre.

19.3.2009. L'endemà de l'entrada de la policia a la Universitat per primera vegada des de la mort de Franco, essent conseller d'Interior un dirigent d'ICV-EUiA.

________________________________________________________________

docxdoc wrote on Mar 19

Hola company !.En primer lloc, passo de visita per felicitar la iniciativa de "migrar" i no extingir aquest fòrum, als administradors.També per acompanyar l'extranya apatia i letargia en què ha anat caient aquest espai...és una mostra de l'estat anímic de Torrelles ???????.Poc a poc tots es van traient la màscara, ja se sabia que dretes i esquerres només simbolitza amb quina mà es foten els calers a la butxaca els de les altes "esferes" (o..."tugurios")..L'abstenció 100 % s'hauria d'haver donat fa 10 anys sense arribar a aquests extrems, però bé, si no s'ha estat conscient de la imminència del desastre ara, llastimosament per a molts, toca evolucionar a pals.Ara la tant esmentada crisi que, més que crisi, és la "crónica de una muerte anunciada" desprès d'una política embogida de crèdit ràpid, totxo i pandereta, 30 i escaig % del PIB nacional en construcció, amb tota una joventut endeutada per tenir dret a quelcom que ERA constitucional (ja no ho és, com és patent) com el dret a la vivenda, com ja es veu que tampoc ho és el dret a discrepar dels estudiants.No sé que més farà falta per veure que estem a un estat bananero, començant en primer lloc pel Tripodrit, no me'n vaig a Madrid pas.Però bé...que no defalleixi la ploma.Salutacions Jesús, doncs sembla que els AcTistes "otrora" asidus han anat caient com l'economia.Precisament quan més s'hauria de parlar................................

Doc.
________________________________________________________________

vendrellvallscesca wrote on Mar 19
Hola ben vinguts!!!

________________________________________________________________

A cop d'ull 23.02.2009 ----- Jesus Vila

Després de la ventada ve la calma 23.2.09

Dimecres va haver ple. Jo em vaig assebentar el mateix dia un quart d’hora abans que comencés, i vaig poder seguir el principi per internet amb un volum tan baix que em prou feines s’entenia el que deien els que ens diuen representar. Vaig poder seguir amb penes i treballs l’informe que feia l’alcaldessa dels danys, i així vaig poder saber que Torrelles ha estat el municipi més afectat de llarg, de tots els que han sofert la catàstrofe, i que el consell d’alcaldes del Baix Llobregat va decidir que la declaració de zona catastròfica és una cosa que ha passat de moda (una espècie així la va declarar la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Boladeras, a la prema), sense la presència de l’alcaldessa de Torrelles que no va poder assistir a la reunió. O sigui, els alcaldes del Baix Llobregat decideixen que no s’ha de declarar zona catastròfica i ni tan sols tenen en compte que l’alcaldessa del municipi més perjudicat no està present a la reunió... perquè estàvem tan aïllats que no es va assebentar a temps. M’ho crec. No crec que l’alcaldessa de Torrelles tingui cap culpa de no haver assitit a la reunió. Sí, de que no s’hagi indignat —que hagi transcendit— amb els seus col·legues del tripartit. Si això fan els del tripartit (que governen al Consell Comarcal) amb els seus, que no faran amb els no seus...Total, que no som zona catastròfica sinó zona d’excepcionalitat que no sabem ben bé que és. El que si sabem és que un mes després de la ventada, als particulars, que vam declarar danys passats només dos dies, no ens ha arribat ni un cèntim d’euro però en canvi, ja n’hem pagat uns centenars. I encara no tenim arranjat tot el que correspon i encara tenim bastants pins allà on el vent se’ls endugué.És més, conec veïns meus als quals els va caure un arbre del carrer damunt el cotxe que, com el tenien a tercers, hauran de pagar-se les reparacions ells solets. Segurament som zona d’excepcionalitat, però per la majoria de nosaltres el que està passant no és cap excepcionalitat: és la norma. O sigui, de moment paguem els danys i després ja veurem el que recuperem, si és que recuperem alguna cosa. (Si fossim un banc que ha fet milionaris els seus directius, al menys podríem demanar a l’administració que ens intervingui. Ull, que ens intervingui, no que ens nacionalitzi. El González del BBVA sap de què parla: si el govern intervé, paga per restablir la confiança i prou. Si el govern nacionalitza, paga per administrar i repartir guanys i els administradors es queden sense negoci. En fi...)He vist que ja ha començat la tala a la carretera. S’ha obert la veda. Ara qualsevol pi és un assassí en potència i s’ho han guanyat a pols. En plena catàstrofe vaig escoltar algú que assegurava que el futur amb els arbres de Torrelles no tindria res a veure amb el passat. Aquella deria pipera amb els pinets, ha passat a millor vida arran la ventada del 24 de gener. Estaria bé, però, que no se’ns en vagi la ma i que a pi tallat, alzina plantada, com a mínim, perquè la por al vent no ens faci lamentar la pérdua de verd que continúa sent un color més humà que el gris ciment.Encara hi falten moltes coses al municipi, però hi ha algunes que ja han tornat al lloc d’origen. Me n’alegro que aquell drap estelat que el vent s’endugué, s’hagi substituit ara per un altre que ens representa a tots i no només a uns quants. Jo posaria menys banderes, potser cap, però si n’han d’haver, que siguin les de tots i que no estiguin esparracatades, que dona mala impressió. S’han substituit les malmeses i això també està bé.No s’han acabat els microtalls del fluid elèctric. Ho dic perquè ja fa un mes de l’huracanet i encara aquests darrers dies hem tingut interrupcions que, pels que fem servir l’ordinador en jornada laboral ens fa, de tant en tant, cagar-nos a crits en els jerarques de Fecsa.I acabo amb el ple. No els vaig veure la cara, però per les veus —fluixetes, suaus, acaronadores...— diria que el vent s’ha endut la crispació. No seré jo qui ho lamenti. Potser el vent s’ha endut la mala òstia i ens ha portat temps millors. Bo per tothom si serveix perquè les coses es facin entre tots. La substitució de l’estelada —voldria creure que no pas provisional— no sé si és un símptoma: és, almenys, una dada interessant.I la última. Que jo hagi vist, només queda a tot Torrelles una banderola de Salvem Can Coll. És a la Ronda del Molí, davant la Casa del Capità. És una relíquia que potser caldrà posar a una propera guia de coses d'altres èpoques, per visitar a Torrelles. Com passa el temps, recony! (vintitresefe= república 1/monarquia 2, i el pp a set punts. Qui ho diria amb la ratxa que portàvem)

Manel Perona dimiteix com a regidor de Recursos Humans

http://www.poble.org/noticies.php

Dimissió

En començar aquesta legislatura i d’acord amb el Programa de l’Agrupació Independent de Poble, vaig assumir la Regidoria de Recursos Humans. La meva prioritat era efectuar un pla d’acció que incloïa la professionalització, la estabilització, la formació, la motivació dels empleats públics de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat així com del seguiment de presencia horària dels empleats entre d’altres consideracions importants per quant tenien i tenen afectació en la imatge pública que percep el ciutadà de la Institució municipal.Fa més d’un any i mig des que la vaig assumir i han hagut actuacions paral•leles de política de fets consumats en matèria de personal de l’Ajuntament , de les quals només m’he assabentat després d’haver-se gestionat i resolt, així com d’altres en que no estic d’acord.Per aquesta raó, decideixo presentar la meva dimissió en la Regidoria de Recursos Humans que faig efectiva des del moment de la presentació d’aquest escrit i que poso a disposició de l’alcaldia.

Torrelles de Llobregat, 5 de desembre de 2008

Manel Perona Medina

Data publicació: 22-02-2009

A cop d'ull 15.02.2009 ----- Jesus Vila

Aire(III) 15.2.2009

Si entre dissabte 24 de gener i dilluns 2 de febrer no es va interrompre el subministrament elèctric una dotzena de vegades, no ho va fer cap. La de dilluns em va agafar en mig d’una feina que havia d’entregar dimarts i que no havia guardat convenientment: vaig perdre més de tres hores de minuciós treball de compaginació. Després dels microtalls continuats de dissabte, els dos SAI’s que m’ajuden a no llençar-me per la finestra cada vegada que marxa el llum, van dir prou i ara depenc totalment d’aquesta desgràcia de companyia. Dimarts 27 de gener al matí vam tenir, sobtadament línia telefònica, caiguda des de la ventada. Ja explicava en la crònica anterior que quan els bombers van netejar la línia elèctrica del carrer de casa, la grúa que els acompanyava va arrossegar el cable del telèfon i va trencar les dues escomeses dels meus veïns. Des d’aleshores es troben sense telèfon. Jo vaig tenir més sort, perquè tot i que el cable creuaba el carrer sobre la caçada, jo tenia línia i ADSL i podia seguir treballant. Doncs bé, diumenge dia 1 a la tarda se’m va acabar la sort. No sé qui seria, si els bombers, que van visitar el pi del meu veí, la policia local o els tècnics de telefònica, el cas és que els deuria semblar que un cable travessant la calzada feia lleig i, a més, era del tot discriminatori que els meus dos veïns no tinguessin línia i jo sí, així que van tallar amb unes tisores la linea que em portava el telèfon a casa per recollir tot el cable i penjar-lo d’un pal de la llum a l’altra vorera. Qui va ser?. No se sap. Qui fos, o era un inepte, o era un imbècil o totes dues coses alhora, perquè era evident que aquell cable alimentava, al menys, un habitatge. Un habitatge on hi ha un autònom que preten treballar amb un mínim de condicions i que no ho ha pogut fer amb tranquilitat des de fa massa dies.Telefònica estàva avisada, per tant —ho van fer els veïns— des de dimecres 28 de gener. Jo vaig trucar el mateix diumenge al vespre perquè m’era del tot impossible treballar sense correu electrònic i internet, però malgrat que em van dir que l’averia estaria llesta en 48 hores —que són una barbaritat per qui depèn d’aquest servei per qüestions de feina— no ha estat així. De fet, no va estar així fins el dia 5 de febrer. No cal que us digui l’estat de nervis sofert. Tant, que encara no m’he reft del tot del retard de la molta feina acumulada. Hauria d’haver escrit dilluns 9 de febrer però fins avui diumenge 15 no he tingut un mal moment.A propòsit: l’emigració cibernètica ha estat un fet i així qui vulgui entrar al fórum d’Acta no ho tindrà pas fàcil. No hem de defallir, però. Només faltaria que fos el capitost de Microsoft el que acabès amb un fórum que no ha pogut paralitzar ni el govern local ni les seves denúncies a la Fiscalia. Qui pugui llegir aquestes lletres és que ja ha entrat i jo que me n’alegro. De tota manera, si la participació anava a la baixa, amb aquest sotrac el cop serà considerable. Rés, no obstant, que no poguem resoldre amb temps i bona voluntat.Per cert, una cosa més sobre telefònica que no deixa de resultar aclaparadora. Vaivg intentar que em restablissin el servei unes vint vegades en cinc dies. Era impossible parlar amb ningú. Després que van arranjar el problema em van trucar sis departaments diferents de telefònica preguntant-me si el problema estava resolt. A l’últim el vaig engegar a dida (i segurament només volia ser amable amb mi, complint amb un protocol exasperant).Una darrera qüestió. Els veïns no sabem hores d’ara si l’Ajuntament ha fet alguna cosa per declarar el municipi zona catastròfica. Si ho ha fet i per què, o si no ho ha fet i també per què. Ningú ens ha explicat res. El Torrelles al mes no informa al respecte, i estem tots plegats a la santa inopia. Sabrem alguna cosa algun dia?

LA CRISI: D'ON VE I CAP A ON PORTA ?

A càrrec d'Arcadi Oliveres

Històric d'AcTA 2001- febrer 2009

Benvolguts,

Amb el tancament de l'espai de MSN Grups, AcTA ha migrat tot el contingut del fòrum des de l'any 2001 fins al passat mes de febrer d'aquest any a l'espai:

http://acta2025.multiply.com/journal