elmonquecrema wrote today at 5:12 AM
Orgull torrellenc: la gran resposta.
O en aquest poble la gent no s’assebenta del que no vol... o la gent no s’assebenta del que organitzen els que no vol, no sé si m’enteneu, però jo si que m’entenc. Els acteros vam muntar el dia del llibre la presentació d’un llibre, l’únic acte cultural que es va fer a Torrelles un dia que és com qualsevol altre, però que per molta gent no és com qualsevol altre. Aquí, a Torrelles, ja tenim experiència d’això. Alguns vam imaginar-nos una setmana cultural plena d’activitats per aquestes dates i la vam fer sense gairebé despeses i amb un èxit modest, no en calia més. Aquella setmana es va portar en un programa electoral que va fer figa per tot arreu i a partir d’aleshores ha caigut en l’oblit més absolut. I ara, als mateixos d’aleshores se’ns va ocòrrer que estaria bé fer un altre acte modest i sense cap cost, només perquè ens agradaria viure en un poble on la gent respongués a la crida culltural al marge de fílies, fòbies i sectarismes.
Vam omplir la sala de la Biblioteca, la gent no hi cabia ni al vestíbul, portes enfora. En un moment determinat vam haver de cridar la policia local per que fes una mica de forat al carrer Major perquè hi havia cotxes que volien passar i la gent, distreta, els ho impedia. Amunt i avall del carrer Major hi havia parades de llibres i de roses i la gent va esperar arribar a casa per comprar aquestes coses gairebé obligatòries en un dia com aquest, aquí, al seu poble, i no a Barcelona o a Cornellà o a Mataró, on treballen. A les 10 del vespre van haver sardanes al Parc i des de mitja tarda hi havia tallers i un espai de comptecontes per les criatures que va encandilar més els pares i les mares que no pas als mateixos infants que s’ho miraven embadalits. Feia goig veure la gent passejar amunt i avall, visitar l’exposició de Can Pinyons sobre Fotografies Antigues o la de Ca la Cinta sobre Eines del Camp o la de l’Ateneu sobre Puntes de Coixí. I això que no era la Festa de la Cirera ni els Tres Tombs. Era, un dia qualsevol de primavera, un 23 d’abril ple de color, de rialles, de converses amables, de cultura al carrer. I la presentació del llibre. Un filòsof que parlava de la gran importància que té pel creixement de la humanitat fer a consciència una cosa que se suposa només la pot fer l’èsser humà i que per sopresa de tots plegats, vam descobrir que, realment, autènticament, no es practica gaire. Vam escoltar que Plató ja deia que no faran falta les ideologies al món, quan els homes facin servir el pensament per enfortir els valors i per ser cada dia més responsables i autònoms: més persones. Per això, La República, deia, una de les seves obres més conegudes, no és un llibre polític, sinó un llibre educatiu, de formació social. Quan els homes —i les dones— deixem de banda els estereotips i siguem críticament crítics, no ens faran falta ni líders ni representants. Aquí a Torrelles és un orgull que tanta gent presenti l’avidesa del coneixement, de compartir la Cultura en majúscules, que vol dir compartir la vida. La conferència del professor Oliveras que va estar plena com un ou, es va reproduir mimèticament aquest dia de Sant Jordi. Aleshores havia convocat el PiP. Aquesta vegada va ser AcTA. És ben bé igual qui convoqui, les ganes de saber, de compartir, de demostrar que aquest poble és viu, no té fronteres ni la gent és deixa influir. Allà estava tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom. Som els mateixos i uns quants més, a cada acte, uns quants més. La gent és crítica amb el producte, no pas amb el fabricant. I per això és un goig sortir al carrer i petar la xerrada, que vol dir compartir. Lluny és ja aquells temps que la gent, per rencúnies passades, es va deixar de saludar. Avui, la gent és amable en general i això ho ha fet aquest esperit crític que en aquesta vall s’ha cultivat en els darrers anys d’una manera ben especial. Els torrellencs tenim un acusat esperit de pertinença. Ens sembla que com la nostra terra, que vol dir la nostra gent, no hi ha res, no hi ha ningú.
Farem més coses, segur, perquè el sacrifici dels organitzadors és compensat a bastament per l’avidesa dels torrellencs, l’amabilitat de la resposta, l’interès per l’intercanvi de reflexions, les ganes de fer broma, de passar una estona amb la gent que comparteix el nostre aire, el nostre paisatge, la gent que igual ens ajuda a treure un pi que s’ha caigut, que ens deixa un dia el cotxe perque el nostre s’ha espatllat.
Aquest relat no ha guanyat cap premi de ficció. Simplement, mai s’ha escrit.
Dimecres passat a quarts de deu —m’arriba un correu—, hi ha reunió de la Plataforma Salvem Can Coll. No sé quin dia, m’han dit, hi haurà una altra convocatòria de l’oposició. També estaven previstos els Tombs que la final no es van fer. Només desitjo que aquestes convocatòries tinguin el mateix èxit de la presentació del dia del llibre. Allà estarà tothom, en conjunt, estarà tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom, els que van estar amb el professor Oliveras i amb el filòsof, i encara més gent. Jo, per suposat, tampoc no faltaré.
(escrit el 26 d’abril al vespre, penjat el 29)
26.4.09
dimecres, 29 d’abril del 2009
dimarts, 21 d’abril del 2009
A cop d'ull 21.04.2009 --------- Jesús Vila
elmonquecrema wrote today at 12:24 PM A cop d'ull
Silencis i oasis.
He fet una repassada àmplia per les finestres cibernètiques del poble i m’he quedat astorat. Resulta que Acta, tan ensopida com està, és, hores d’ara, la plataforma més viva de totes les d’aquí si no me n’he descuidat alguna. Els de l’AMPA de Can Coll també han fet força feina darrerament i els de Torrelles Informada i CiU segueixen una mica el ritme. Però s’ha acabat. Els de la candidatura independent Poble no han dit ni piu des del 22 de febrer i els de PiP des del 22 de març. Aquella pagineta negra i republicana d’en Panoràmix va fer un intent de convertir-se en el diari local, des del panegíric de la Matas alcaldessa republicana, però va durar dos dies justos i es va aturar el mateix dia que els de Poble, el 22 de febrer. La web dels socialistes ha desaparegut literalment igual que la d’altres prohoms republicanets que van aturar la dinàmica quan van guanyar les eleccions. Segurament cosa de la feina... que volien fer, i que s’ha quedat en això, en una simple voluntat.O sigui, panorama desolador i això que pel que apunta la web de CiU el clima polític és segurament més fluïd, inestable i evanescent que mai. (Que mai, des que la senyora Marcer va ocupar una centralitat política que més aviat li va fer perdre vots que no pas guanyar-los. D’això sembla que faci segles).Ja sé que el Manel de la Fotocopiadora ha fet servir la seva sobirania política —com si fos un Puigcercós qualsevol enmig d’un guirigay tripartit— moltes vegades en el que porta governant i que el fet que avui digui que no, no és contradictori amb que demà digui que si, però la cosa d’ara sembla més aferrisada, més violenta si voleu... Això d’haver dit que no a les bales de caca de l’ecacaparc sembla posar de manifest que la dimissió de Recursos Humans ha tocat més os de l’imaginable. I aquí no és que ens n’alegrem, perquè fa lleig d’alegrar-se d’un compromís etern de quatre anys que podria estar fent figa, el que passa és que com que coneixíem el percal, ens extranyava força que el tàndem Bertrán-Garcerán no fes més mal del que ja havia estat fent en els darrers anys.Encara no ha passat res. Però està clar que els calerons de les cacabales s’els hauran de pintar a l’oli... en principi. I això dels calerons és una cosa que n’hi ha que no estan pas disposats a perdonar-ho mai. I a mi el que m’estranya de tot plegat és tant de silenci. Tant de silenci arreu. Tant de silenci a Poble, a PiP, en altres finestres que ara podrien saltar d’alegria o enfonsar-se en els clams de la misèria. (O potser és que tothom camina com si trenqués closques d'ou no sigui que massa soroll acabi despertant les feres). Perquè és evident que de la web municipal i dels fulls que edita la colla no es pot esperar res. Són pura retòrica, coses que no interessen ni als arbres fets miques.Dijous és Sant Jordi mata l’aranya. Els d’Acta ens retrobem a la Biblioteca amb un amic comú que ha escrit un magnífic llibre que fa rumiar. Estaria bé que ens acompanyèssiu ni que sigui perquè encara ens necessitem tots aquells que pensem que la política no és el que ens han fet creure, ni el pensament una cosa amorfa. Petarem la xerrada. Ens queden ben poques coses per fer petar o sigui que caldria aprofitar-ho. Això segueix sent un desert, ajudeu-nos a que la Biblioteca el dia de Sant Jordi sigui un oasi.
21.4.09
Silencis i oasis.
He fet una repassada àmplia per les finestres cibernètiques del poble i m’he quedat astorat. Resulta que Acta, tan ensopida com està, és, hores d’ara, la plataforma més viva de totes les d’aquí si no me n’he descuidat alguna. Els de l’AMPA de Can Coll també han fet força feina darrerament i els de Torrelles Informada i CiU segueixen una mica el ritme. Però s’ha acabat. Els de la candidatura independent Poble no han dit ni piu des del 22 de febrer i els de PiP des del 22 de març. Aquella pagineta negra i republicana d’en Panoràmix va fer un intent de convertir-se en el diari local, des del panegíric de la Matas alcaldessa republicana, però va durar dos dies justos i es va aturar el mateix dia que els de Poble, el 22 de febrer. La web dels socialistes ha desaparegut literalment igual que la d’altres prohoms republicanets que van aturar la dinàmica quan van guanyar les eleccions. Segurament cosa de la feina... que volien fer, i que s’ha quedat en això, en una simple voluntat.O sigui, panorama desolador i això que pel que apunta la web de CiU el clima polític és segurament més fluïd, inestable i evanescent que mai. (Que mai, des que la senyora Marcer va ocupar una centralitat política que més aviat li va fer perdre vots que no pas guanyar-los. D’això sembla que faci segles).Ja sé que el Manel de la Fotocopiadora ha fet servir la seva sobirania política —com si fos un Puigcercós qualsevol enmig d’un guirigay tripartit— moltes vegades en el que porta governant i que el fet que avui digui que no, no és contradictori amb que demà digui que si, però la cosa d’ara sembla més aferrisada, més violenta si voleu... Això d’haver dit que no a les bales de caca de l’ecacaparc sembla posar de manifest que la dimissió de Recursos Humans ha tocat més os de l’imaginable. I aquí no és que ens n’alegrem, perquè fa lleig d’alegrar-se d’un compromís etern de quatre anys que podria estar fent figa, el que passa és que com que coneixíem el percal, ens extranyava força que el tàndem Bertrán-Garcerán no fes més mal del que ja havia estat fent en els darrers anys.Encara no ha passat res. Però està clar que els calerons de les cacabales s’els hauran de pintar a l’oli... en principi. I això dels calerons és una cosa que n’hi ha que no estan pas disposats a perdonar-ho mai. I a mi el que m’estranya de tot plegat és tant de silenci. Tant de silenci arreu. Tant de silenci a Poble, a PiP, en altres finestres que ara podrien saltar d’alegria o enfonsar-se en els clams de la misèria. (O potser és que tothom camina com si trenqués closques d'ou no sigui que massa soroll acabi despertant les feres). Perquè és evident que de la web municipal i dels fulls que edita la colla no es pot esperar res. Són pura retòrica, coses que no interessen ni als arbres fets miques.Dijous és Sant Jordi mata l’aranya. Els d’Acta ens retrobem a la Biblioteca amb un amic comú que ha escrit un magnífic llibre que fa rumiar. Estaria bé que ens acompanyèssiu ni que sigui perquè encara ens necessitem tots aquells que pensem que la política no és el que ens han fet creure, ni el pensament una cosa amorfa. Petarem la xerrada. Ens queden ben poques coses per fer petar o sigui que caldria aprofitar-ho. Això segueix sent un desert, ajudeu-nos a que la Biblioteca el dia de Sant Jordi sigui un oasi.
21.4.09
divendres, 17 d’abril del 2009
No hi hauran bales de residus a Torrelletes
Publicat a la web de CiU Torrelles
www.ciu.cat/torrellesdellobregat
Ahir dijous va tenir lloc la reunió entre els 5 grups polítics amb representació a l'ajuntament de Torrelles, per posicionar-se en relació al projecte presentat que preveia explotar la pedrera de Torrelletes i reomplir-la amb bales de residus dels ecoparcs.
Anem al gra, per que ahir tant Esquerra com el PSC varen marejar la perdiu amb qüestions conceptuals, de si estem o no d'acord en restaurar canteres.
La qüestió de fons va ser contestada amb claredat per Poble, CiU i Poble i Progrés.
No estem d'acord amb el projecte que es va presentar.
Poble no estava disposada a discutir tota la nit sobre el sexe dels àngels i va deixar ben clar que no estaven d'acord en omplir amb bales de residus cap de les pedreres.
CiU va constatar que les pressions polítiques i la difusió de rumorologia és l'eina que ha utilitzat Esquerra. La regidora de CiU Iolanda Escala va demanar al govern que abandonés aquest camí. L'interès de particulars encara que fossin militants de CiU no es res més que el legítim interès de persones particulars que defensen els seus interessos; res a veure amb la responsabilitat de CiU de defensar l'interès general, com així ha estat.
Esquerra acostumada a comprar voluntats seguirà burxant.
PiP va tornar a posar de manifest que la restauració de les pedreres de Can Gallina i el Mas Segarra correspon fer-la als propietaris un cop finalitzada l'explotació. En el cas de Can Gallina el primer que caldria fer és esperar a que el propietari finalitzi l'explotació i presenti el projecte de restauració. I en el cas del Mas Segarra caldria fer el seguiment de la restauració amb la bassa d'aigua i la restauració de les feixes amb vegetació.
Llavors des del PSC es va dir allò que està realment en el fons del problema:
- I que hi guanya l'ajuntament ?
- La restauració de les pedreres, li va contestar PiP. No es tracta d'això ?
Pel que es veu no. Els diners de les bales eren el que realment importava.
Conclusió:
No hi hauran bales de residus a Torrelletes.
Hi ha desesperació econòmica per part d'Esquerra i el PSC.
El govern està dividit, Esquerra i PSC no sumen per posar les bales, i ja veurem si tornen a sumar, ni que sigui, per convocar un ple municipal.
_________________________________________________
més informació
Sobre les bales de residus 12.04.2009
Ahir dijous va tenir lloc la reunió entre els 5 grups polítics amb representació a l'ajuntament de Torrelles, per posicionar-se en relació al projecte presentat que preveia explotar la pedrera de Torrelletes i reomplir-la amb bales de residus dels ecoparcs.
Anem al gra, per que ahir tant Esquerra com el PSC varen marejar la perdiu amb qüestions conceptuals, de si estem o no d'acord en restaurar canteres.
La qüestió de fons va ser contestada amb claredat per Poble, CiU i Poble i Progrés.
No estem d'acord amb el projecte que es va presentar.
Poble no estava disposada a discutir tota la nit sobre el sexe dels àngels i va deixar ben clar que no estaven d'acord en omplir amb bales de residus cap de les pedreres.
CiU va constatar que les pressions polítiques i la difusió de rumorologia és l'eina que ha utilitzat Esquerra. La regidora de CiU Iolanda Escala va demanar al govern que abandonés aquest camí. L'interès de particulars encara que fossin militants de CiU no es res més que el legítim interès de persones particulars que defensen els seus interessos; res a veure amb la responsabilitat de CiU de defensar l'interès general, com així ha estat.
Esquerra acostumada a comprar voluntats seguirà burxant.
PiP va tornar a posar de manifest que la restauració de les pedreres de Can Gallina i el Mas Segarra correspon fer-la als propietaris un cop finalitzada l'explotació. En el cas de Can Gallina el primer que caldria fer és esperar a que el propietari finalitzi l'explotació i presenti el projecte de restauració. I en el cas del Mas Segarra caldria fer el seguiment de la restauració amb la bassa d'aigua i la restauració de les feixes amb vegetació.
Llavors des del PSC es va dir allò que està realment en el fons del problema:
- I que hi guanya l'ajuntament ?
- La restauració de les pedreres, li va contestar PiP. No es tracta d'això ?
Pel que es veu no. Els diners de les bales eren el que realment importava.
Conclusió:
No hi hauran bales de residus a Torrelletes.
Hi ha desesperació econòmica per part d'Esquerra i el PSC.
El govern està dividit, Esquerra i PSC no sumen per posar les bales, i ja veurem si tornen a sumar, ni que sigui, per convocar un ple municipal.
_________________________________________________
més informació
Sobre les bales de residus 12.04.2009
dilluns, 13 d’abril del 2009
A cop d'ull 13.04.2009 --------- Jesús Vila
elmonquecrema wrote today at 2:23 PM A cop d'ull
Compromisos i xupades.
No ho sabíem que el govern havia reunit a les forces d’oposició per explicar-lis el projecte d’emmerdament que l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient havia previst per Torrelles. Per cert, aquest organisme, EMA, amb la pàgina web que adjunto (www.amb.cat/web/guest/Entitats_AMB/Entitat_Medi_Ambient/organs_govern), té un president que és el socialista Francisco Narváez i cinc vicepresidents, la vice-presidenta primera, la insigne Imma Mayol d’ICV, i la vicepresidenta última, la no menys insigne alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas i Montmany. O sigui, un organisme que vicepresideix l’alcaldessa, proposa al municipi que presideix l’alcaldessa fer-se càrrec de les bales de merda (com explica molt bé la Cesca a “Torrelles Informada”) dels Ecoparcs justament en un indret estrany que no sabíem que també havia estat miserablement explotat i que es diu, segons CiU, “la cova d’en Xarlie”.No ho sabíem, i ens ha sorprés que ni govern ni oposició, tret de l’extensa i detallada informació que van penjar els administradors d’Acta el dia 20 de març al respecte, hagin ofert més informació quan fa més de cinc setmanes d’aquella primera reunió del 9 de març. Fins que CiU no ho ha explicat, no hi havia una sóla informació oficial entorn d’un tema tan important. Ens està bé que CiU s’estigui informant amb detall i que ens hagi fet els primers cinc cèntims però segurament ens costarà acceptar que després del dia 16, quan està prevista la nova reunió per parlar del tema amb el govern local, no se’ns ofereixi una informació exahustiva, puntual, amplia i completa del que s’està coent. CIU explica que, davant dels rumors interessats que situen el partit com a capdavanter de la idea, considera que els únics interessats de debó són ERC i el PSC, ignorant la postura de Poble al respecte. Jo me’ls crec, però és evident que quan es parla de coses estranyes molt a prop de Can Nicolau els ulls se’ns giren cap a la formació nacionalista gairebé sense voler. No hem d’oblidar que quan es van rebaixar terres a Can Coll, enmig de la voràgine opositora de mig poble, els camions abocaben directament en aquesta propietat vinculada d’antic a la convergència oficial torrellenca. I, per acabar-ho d’adobar, jo mateix, en aquestes pàgines, he demanat diverses vegades un pronunciament oficial, públic i solemne que la regidora convergent no tindria cap gana de substituir en el govern al Manel de la Fotocopiadora cas que “la puta base” d’aquesta agrupació d’electors el forcés a abandonar la cadireta, sense que el partit en qüestió se sentís implicat. Ës evident que CiU no té cap obligació, només faltaria, a explicitar els seus comportaments de futur. Però també és perfectament imaginable que algunes ambigüitats en aquest sentit, poden facilitar que les poques ganes de dimissió del Manel de la Fotocopiadora s’acabin congelant definitivament. ¿Ningú no ha escoltat a algun membre de Poble afirmar que no s’atreveixen a marxar del govern per por a que la regidora convergent accepti les temptacions massa evidents de l’alcaldessa? Jo si ho he escoltat, i tot i que em sona a excusa de mal pagador (el Manel té poques ganes de plegar i la colla poques ganes de forçar-lo), és evident que una postura ferma, pública i solemne de CiU, afirmant que no formarà part d’un govern presidit per l’alcaldessa d’ERC en aquest mandat, deixaria Poble directament al peu dels caballs i amb ínfimes excuses per seguir alimentant una cosa (aquest simulacre de govern) amb menys esperit que una gasosa a l’intempèrie.O sigui que un silenci més de CiU tampoc ens resulta novedós. El president local, l’amic Gavaldà, diu que no avançarà ara la postura. No cal. Jo me la imagino, però pel que he comentat, no tothom està tan segur que les forces vives de CiU de tota la vida estiguin en contra dels ecoparcs, de les pedreres i dels governs coaligats amb gent que té una impressió més aviat banal del territori.Però el problema no és CiU, ni PiP. El problema és que encara hi ha un govern de sis a cinc que pot seguir apostant per trinxar el territori com han fet amb Can Coll, aquí amb l’excusa de les escoles (en boles, pel que s’ha vist), i allà amb l’excusa del rebliment, la restauració, la sostenibilitat i els calerets a les arques municipals. Per això estaria tan bé el pronunciament de CiU en un sentit —contra l’operació camions— i en un altra —contra l’entrada al govern d’ERC/PSC. Però ja arribarà el dia... espero.Una darrera. Ho haveu vist com ha plogut?.
Si, si heu estat, a casa. Doncs bé, la riera baixa ferma i hi ha tolls d’aigua arreu. L’any passat, amb menys aigua aturada, els mosquits tigres ens van aixafar de valent l’estiu. Aquest any estic convençut que faran un safari a can Guey i no podrem sortir de casa. A menys que... a menys que l’Ajuntament faci el que ja estan fent altres ajuntaments de la comarca: reclamar suport per fumigar les aigües estagnades i impedir que les primeres larves de mosquit tigre vinguin a xupar-nos la sang. A no ser que al govern ja li vagi bé aquesta xupada general entre els seus antics votants. No hi ha com tenir poca sang per votar als que la tenen d’orxata...I prou.
Bon retorn a la feina.
13.4.09
Compromisos i xupades.
No ho sabíem que el govern havia reunit a les forces d’oposició per explicar-lis el projecte d’emmerdament que l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient havia previst per Torrelles. Per cert, aquest organisme, EMA, amb la pàgina web que adjunto (www.amb.cat/web/guest/Entitats_AMB/Entitat_Medi_Ambient/organs_govern), té un president que és el socialista Francisco Narváez i cinc vicepresidents, la vice-presidenta primera, la insigne Imma Mayol d’ICV, i la vicepresidenta última, la no menys insigne alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas i Montmany. O sigui, un organisme que vicepresideix l’alcaldessa, proposa al municipi que presideix l’alcaldessa fer-se càrrec de les bales de merda (com explica molt bé la Cesca a “Torrelles Informada”) dels Ecoparcs justament en un indret estrany que no sabíem que també havia estat miserablement explotat i que es diu, segons CiU, “la cova d’en Xarlie”.No ho sabíem, i ens ha sorprés que ni govern ni oposició, tret de l’extensa i detallada informació que van penjar els administradors d’Acta el dia 20 de març al respecte, hagin ofert més informació quan fa més de cinc setmanes d’aquella primera reunió del 9 de març. Fins que CiU no ho ha explicat, no hi havia una sóla informació oficial entorn d’un tema tan important. Ens està bé que CiU s’estigui informant amb detall i que ens hagi fet els primers cinc cèntims però segurament ens costarà acceptar que després del dia 16, quan està prevista la nova reunió per parlar del tema amb el govern local, no se’ns ofereixi una informació exahustiva, puntual, amplia i completa del que s’està coent. CIU explica que, davant dels rumors interessats que situen el partit com a capdavanter de la idea, considera que els únics interessats de debó són ERC i el PSC, ignorant la postura de Poble al respecte. Jo me’ls crec, però és evident que quan es parla de coses estranyes molt a prop de Can Nicolau els ulls se’ns giren cap a la formació nacionalista gairebé sense voler. No hem d’oblidar que quan es van rebaixar terres a Can Coll, enmig de la voràgine opositora de mig poble, els camions abocaben directament en aquesta propietat vinculada d’antic a la convergència oficial torrellenca. I, per acabar-ho d’adobar, jo mateix, en aquestes pàgines, he demanat diverses vegades un pronunciament oficial, públic i solemne que la regidora convergent no tindria cap gana de substituir en el govern al Manel de la Fotocopiadora cas que “la puta base” d’aquesta agrupació d’electors el forcés a abandonar la cadireta, sense que el partit en qüestió se sentís implicat. Ës evident que CiU no té cap obligació, només faltaria, a explicitar els seus comportaments de futur. Però també és perfectament imaginable que algunes ambigüitats en aquest sentit, poden facilitar que les poques ganes de dimissió del Manel de la Fotocopiadora s’acabin congelant definitivament. ¿Ningú no ha escoltat a algun membre de Poble afirmar que no s’atreveixen a marxar del govern per por a que la regidora convergent accepti les temptacions massa evidents de l’alcaldessa? Jo si ho he escoltat, i tot i que em sona a excusa de mal pagador (el Manel té poques ganes de plegar i la colla poques ganes de forçar-lo), és evident que una postura ferma, pública i solemne de CiU, afirmant que no formarà part d’un govern presidit per l’alcaldessa d’ERC en aquest mandat, deixaria Poble directament al peu dels caballs i amb ínfimes excuses per seguir alimentant una cosa (aquest simulacre de govern) amb menys esperit que una gasosa a l’intempèrie.O sigui que un silenci més de CiU tampoc ens resulta novedós. El president local, l’amic Gavaldà, diu que no avançarà ara la postura. No cal. Jo me la imagino, però pel que he comentat, no tothom està tan segur que les forces vives de CiU de tota la vida estiguin en contra dels ecoparcs, de les pedreres i dels governs coaligats amb gent que té una impressió més aviat banal del territori.Però el problema no és CiU, ni PiP. El problema és que encara hi ha un govern de sis a cinc que pot seguir apostant per trinxar el territori com han fet amb Can Coll, aquí amb l’excusa de les escoles (en boles, pel que s’ha vist), i allà amb l’excusa del rebliment, la restauració, la sostenibilitat i els calerets a les arques municipals. Per això estaria tan bé el pronunciament de CiU en un sentit —contra l’operació camions— i en un altra —contra l’entrada al govern d’ERC/PSC. Però ja arribarà el dia... espero.Una darrera. Ho haveu vist com ha plogut?.
Si, si heu estat, a casa. Doncs bé, la riera baixa ferma i hi ha tolls d’aigua arreu. L’any passat, amb menys aigua aturada, els mosquits tigres ens van aixafar de valent l’estiu. Aquest any estic convençut que faran un safari a can Guey i no podrem sortir de casa. A menys que... a menys que l’Ajuntament faci el que ja estan fent altres ajuntaments de la comarca: reclamar suport per fumigar les aigües estagnades i impedir que les primeres larves de mosquit tigre vinguin a xupar-nos la sang. A no ser que al govern ja li vagi bé aquesta xupada general entre els seus antics votants. No hi ha com tenir poca sang per votar als que la tenen d’orxata...I prou.
Bon retorn a la feina.
13.4.09
diumenge, 12 d’abril del 2009
Sobre les bales de residus
Publicat a la web de CiU Torrelles
www.ciu.cat/torrellesdellobregat
El passat dia 9 de març el govern municipal va convocar a totes les forces polítiques de Torrelles per tal de presentar la proposta que el mateix govern havia rebut per part de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient sobre la restauració de pedreres i l'explotació i restitució amb bales de residus provinents d'Ecoparcs d'una pedrera situada a Torrelletes en el lloc anomenat "la cova d'en xarlie".
En aquesta presentació s'especificava que caldria obrir una carretera per la circulació de camions (variant de Torrelletes) per evitar passar per davant de les cases del nucli d'aquest veïnat.
Els grups polítics que estem a l’oposició varem rebre aquest projecte en presència dels regidors que formen el govern municipal de Torrelles.
A l’espera de tornar a ser convocats, al llarg del mes de març, CiU ha visitat un Ecoparc per saber de que es composa una bala de residus. També hem visitat el lloc que pressuposem volen explotar a Torrelletes i les alternatives de les quals parlaven per construir una variant per la circulació; i també hem visitat la pedrera del Mas Segarra, perque tal com van dir a la reunió, aquesta pedrera seria objecte de restauració. Ens quedaria visitar la pedrera de Can Gallina, pedrera de la qual també es va parlar en l’exposició del projecte i que també està pendent de restauració. Amb totes aquestes visites , tindrem una visió completa de tots els escenaris inclosos en aquest projecte.
Mentrestant hem rebut un escrit d'Esquerra en el que ens conviden a fer una reunió el proper dia 16 d'abril (després de les vacances de setmana santa), per tal de presentar la posició de cada un dels grups polítics.
No avançaré ara i aquí la posició de CiU Torrelles en relació aquest projecte. Ara bé, si que diré que davant de rumors interessats que situen a CiU al capdavant de la idea, s’ha de dir que els únics interessats en que tot plegat tiri endavant son els grups del govern municipal PSC i Esquerra; i pel que fa al grup de Poble, també en el govern, no sabem fins a quin punt recolça aquest projecte.
De la recollida de dades que hem fet hem trobat algunes incongruències que posarem damunt de la taula en la reunió del dia 16 d’abril.
Ens el ecoparcs ens diuen que aquest procediment d'omplir pedreres amb bales de residus s'aplica en explotacions finalitzades per tal de restaurar els espais.
El sentit comú ens diu que si es volgués utilitzar aquest sistema de restauració potser podríem parlar de la pedrera de Can Gallina (arribant a Torrelles desprès del Parc de les Camanyes) sempre i quan el propietari estigués d'acord i tècnicament es pogués fer.
Ens parlen del Mas Segarra, però el propietari no en sap res de res. Ens ensenya el gran forat de l'explotació ara omplert d'aigua (entre 10 i 15 metres de profunditat) i ens diu que la basa està legalitzada d'acord amb els compromisos adquirits pels drets d'explotació.
No veiem clar perque l'Ajuntament de Torrelles parla de restaurar aquestes pedreres ?
Entre restauracions, sostenibilitats i reciclatges apareix l'explotació de Torrelletes de la qual volen treure terres i desprès reomplir amb bales de residus. Aquesta operació implica obrir una nova via de trànsit per la qual han d'arribar un mínim de 200.000 bales de residus amb un percentatge de matèria orgànica, d'un tamany aproximat de 1 m x 1m x 1,5 m.
El trànsit hauria de passar per la carretera de Torrelles, variant, Can Coll (escoles), Veinat de Can Guey, Torrelletes i pista forestal de Begues.L’impacte en el trànsit rodat en tot el terme municipal de Torrelles seria molt important.
El que veiem és que el que realment importa als grups del govern son els diners que poden aconseguir amb l’explotació de la pedrera de Torrelletes, per quadrar un pressupost municipal totalment desequilibrat.
Us mantidrem informats desprès de la propera reunió.
Joaquim Gavaldà
President de Convergència Torrelles
dimecres, 8 d’abril del 2009
A cop d'ull 08.4.2009 ------- Jesús Vila
elmonquecrema wrote on Apr 8 A cop d'ull
Pins i vacances.
Ja no ens falta de res. Diumenge un home de 40 anys va matar la seva mare, segons va explicar la tele, a Torrelles de Llobregat, sense que la notícia hagi causat entre aquesta comunitat cap símptoma especial, com si fos cosa del dia a dia. També vam veure en un Telenotícies a l’alcaldessa parlant, en sembla recordar, sobre els famosos pins caiguts que encara coejen. També com si l’alcaldessa sortís al Telenotícies dia sí dia també. Menys mal que Torrellesinformada ens dóna les pinzellades imprescindibles del que es va fent, que si no, això seguiria tan abùlic com un segurata un dia d’agost amb la panxa plena havent dinat.Avui em passaré per la finestreta municipal per dipositar per tecer mes consecutiu una sol·licitud perquè tallin els pins del veí, abans que tornin a caure sobre els nostres caps qualsevol dia que faci airet. De més de 20 metres d’alçada, i remoguts pel ball del terrabastall de la ventada, són una amenaça permanent que li és, naturalment, ben aliena a l’alcaldessa i companyia. Hi ha tanta feina i tan poques hores al dia... i tan poca força a les venes del personal...Us en lliuro una còpia de la carta preparada perquè veieu que quan vull sóc molt acurat i correcte i perquè, sobrepassat l’estat de cordial espera, ara ja no cal reduir al terreny privat el que comença a ser un afer públic: “SRA ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE TORRELLES DE LLOBREGATEl que signa, Jesús A. Vila i Garcia, veí d’aquest municipi, Ronda del Molí, 60. Can Guey., reitera, PER TERCERA VEGADA, la SOL·LICITUD per tal que els serveis corresponents de l’Ajuntament que vostè presideix, talin tres pins, de més de 20 metres d’alçada i que van ser intensament remoguts durant la ventada del passat 24 de gener i afectats novament per les posteriors, pel perill potencial que representa la seva caiguda. Aquests tres pins estan a la finca de la Ronda del Molí, 58, s’ha comentat el tema amb el propietari i no hi posa cap inconvenient, ans al contrari. Segons vostès han anunciat recentment, l’Ajuntament ja ha iniciat requeriments administratius a particulars per assegurar la retirada de les parcel·les dels pins caiguts o perillosos, en compliment de la normativa de prevenció d’incendis i prenent com a referència el Pla de Prevenció d’Urbanitzacions. Desconeixem si un d’aquests requeriments s’ha aplicat sobre la finca en qüestió i, en cas afirmatiu, demanaríem informació al respecte.D’aquest mateix tamany i dimensions, i en la mateixa línia a tocar de la tanca que fa de límit, van caure uns altres tres pins de la parcel·la veïna sobre la nostra propietat, un d’ells sobre la casa, afectant el terrat i destrossant diverses parts de l’habitatge, el passat 24 de gener.El dia 31 de gener passat va venir a visitar el perill potencial d’aquests tres pins una sots-inspectora, un sergent i un caporal del Cos de Bombers que van assegurar-nos que farien un informe al respecte, a l’Ajuntament, i ens van aconsellar que alhora sol·licitessim per conducte reglamentari la tala.De comú acord amb els bombers no es tractava, quan es va iniciar la denùncia, d’una urgència immediata però si d’una acció que s’havia de desenvolupar el més aviat possible. Han passat ja dos mesos. En aquest sentit es reitera la sol·lictud feta a primers de febrer de l’any en curs, perquè no quedi en l’oblit, de manera que es proposi la tala directa dels pins o l’acord amb el propietari sobre el procediment a seguir.Atentament,Jesús A. Vila “Ho veureu en els propers dies. Acta es posa les piles i presenta a Torrelles un nou llibre. Aquesta vegada d’un amic. Un llibre gens pol·lèmic (o sí?), però molt reflexionat i per tant, molt útil. I prepara pel juny algunes sorpreses més, fent-les coincidir amb una festa que ens té el cor robat, com és la Festa de la Cirera. Ja us aniré fent cinc cèntims a mesura que s’apropin els dies. Tot plegat per anar fent alguna cosa...
Per cert, el Manel de la Fotocopiadora dura més que en Solbes.
Qui ho hagués dit?
8.4.09
docxdoc wrote on Apr 11
De tot una mica
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, en primer lloc, desitjar-te, Jesús, la màxima sort, en aquest afer dels pins, que abans eren molt tallables i ara semblen immortals. Ves per on.També existeix l'ecologista i verda possibilitat que el proper hivern caiguin, però és acollonant que es carreguin extensions naturals d'arbres pacífics per un projecte urbanístic, i quan hi ha necessitats ciutadanes directes, la urgència és mínima...Bé, tinc la meva opinió al respecte, però serveixi la meva mala intenció -o excel.lent, que és el cas si no es mira en termes fastidiosament "oficials" (alhora que llunyans, dramàticament allunyats)- , per fer una diferència. Bé, tot segueix en caiguda lliure. Desgraciadament haig de dir que els que sabem llegir en anglès, desde diverses parts del món i prestigioses publicacions, recollim insisentment que aquest SEPTEMBRE (2009) -ja estic fart de fer de profeta transcrivint anglesos i americans, doncs aquí està- hi haurà una caiguda encara més fonda de l' economia. Ja sé -per experiència personal-, que donar missatges no volguts a voltes és cavar la teva pròpia tomba com a comunicador, però també he après a no necessitar ningú per donar-los. Qui vulgui buscar a AcTA, trobarà la meva esquela de l'economia espanyola ja el 2006 amb una onejant bandera argentina (disculpeu que no em molesti a cercar-la, hi és amb arguments). Collons, és que els joves mínimamnt instruïts -ho dic perquè molts "sèniors" ens dèiem que estàvem carregats de punyetes, al més pur estil del tiet-, Ja ho vèiem, que en aquesta terra no hi tindriem. Fet que s'amaga: Quants universitaris amb bona qualificació estant treballant a Catalunya?. Pels contactes que tinc, agárrate. Zero. I no solament universitaris. Actualment, parlem de crisi sistèmica, la qual cosa, es veia. Es veia ja en el simple funcionament d'un ajuntament, el de Torrelles, en un afer molt concret, el de Can Coll. Tot té relació. Perquè quan un organisme municipal governa per 6 a 5, és senyal què el món està 6 a 5, és a dir, que, lluny de ser una pròrroga d'un emocionant match de Champions League, el que passa és que hi ha un intransliterable ergo inintel.ligible ergo insostenible conflicte. Conflicte -que no Govern- de 6 a 5.Conflicte instituït.I què té a veure això amb l'economia?. Ull!. Res de res.Però res de res de nou.Només, que, com a tot arreu, es va apostar per la construcció "a sac" passant -ara localment- per sobre de 5 de cada 11 electors.La qual cosa, en DEMOCRÀCIA pura, és inimaginable, si no és que interpretem democràcia per "dicatadura matemàtica del percentatge", que és un concepte lleugerament diferent, que deixa de banda el concepte de "demos", és a dir, que hi ha una opinió majoritària reflexada un dia concret a les urnes -pa verlo- i racionalment són incapaços de veure altres realitats majoritàries aclaparadores. La qual cosa, per ser polític, és de jutjat de guàrdia.No hi ha democràcia sense sensibilitat, a banda del factor numèric. Heus aquí el gran error. Senzill error. Rentable, mentre duri, però, bàsicament, error.El -com diuen els il.lustrats, és a dir, que en saben un munt- "portafolio" d'aquest govern, és a dir, la conclusió d'un munt de folis, per ser planer, és el Projecte de Can Coll, lloable doncs la vivenda a preu tirat avui en dia és un camp de batalla (vosaltres direu aquí). Com lloable és l'esforç unilateral, confederat i mancomunat -general i no local- de deixar-nos un país ple de vivendes buides, manifestant una bàsica i ostensible descordinació entre dos governs: el polític, més aferrat a construïr que a altra cosa -pel què es veu-, i el bancari, que lluny de les mentides de les subprimes americanes, ja fa temps que vivia en la pròpia mentida de què la precarietat autòctona, original i si em permeteu, aborígen, podria subsistir en un marc tant depriment. Això no vé del 2008, ja feia pudor o tuf de podrit molt abans.Quina és la diferència entre tenir Govern o tenir Conflicte -ambdòs els anomeno com a institucions-?.Doncs que tenir Govern, es reflexa finalment en organització i, sobretot, previsió.I tenir Conflicte, també.No entro en detalls que cada ciutadà sap -espero- sobradament, per no ferir sensibilitats, molt lluny de la meva intenció.La única diferència és que tenir un Govern es tradueix en Govern i tenir un Conflicte es tradueix en exactament el que m'atreviria a dir que el 100 % de la població percep com a Conflicte a dia d'avui, sense més subterfugis.Ep!. La culpa no és dels representants locals, aquests tenen el seu "històric" exclusivament polític a nivell local, que no jutjo doncs no em pertany. Ara bé, ells, donant suport a forces com les que han estat governant en el moment en el qual ha arribat bel tsunami econòmic fent gala d'un absolut patetisme d'iniciativa i reacció, a nivell general, patetisme i manca d'iniciativa de la qual no feien gala alhora de signar projectes -condemnats, ja ho sabiem- de totxo, Quina confiança hi ha?. Tu sabràs.Definitiva i decididament, crec que cal apendre la lliçó. Partits de masses, a fer punyetes. Fàcils eines per macronegocis -sense implicar per res els representats locals, que segurament han fet el que creien millor per al poble, o així ho espero-. En lloc de coses grandíssimes, calen coses minúscules i al detall. Partits que es deixin de grans projectes i de grans financiacions i grans profetes així com estrepitoses cagades, en aquests temps. Fet i fet, qui necessita destruïr una àrea natural contra la seva pròpia governabilitat per obtenir una financiació està dient que sí a un xantatge, a una coacció no gens beneficiosa. Per part...de qui?. Bona pregunta. Qui és tant bo i important que és capaç d'acceptar el que va passar a Torrelles?.Com qualsevol acte de xantatge o coacció, és no beneficiós. Per més monillos -àlies "municipals"- que vinguin al desfile. Ja no recordo si eren civils, tant és, si mossos -vist l'escàndol dels universitaris reclamant el seu legítim dret a oposar-se al monolític pla de Bolonya, del qual tothom n'opina -només de les òsties és clar- SENSE HAVER-LO LLEGIT EN DETENIMENT (és un absolut escàndol on els joves lectors amb discerniment obvi es troben venguts per quatre macarres i on els Mossos haurien d'haver mostrat coneixement del què es reclamava, a banda de fer exhibició de salvatgisme públic, la qual cosa ja ens cansa doncs és habitual), dels civils (antiga relíquia a la què molts li han agafat carinyo al darrera de les actuacions dels Mossos), o dels municipals (que espero segueixin éssent aquell cos amb qui encara pots parlar doncs et coneixen, no com la banda d'aporrejadors de professió, que diu representar un país, alhora que garroteja el futur intel.lectual del país en qüestió, ja no fa falta mencionar el tractament mediàtic, doncs ocuparia un llibre).I si el que dic és molest, no ho és menys el que sent una gran part de la població.Ara bé, si surten porres tothom al galliner.Kikiriki.I, per evitar males interpretacions, aquest escrit no és revolucionari, ni és incitador, ni és per res perillós, si realment som una democràcia madura. Altra cosa és que faci por la democràcia.Aquí, doncs ni jo ni molts escriurem més, si molesta, alhora que sabrem on i com vivim.Els escrivents notem que no podem parlar igual que abans, no tenim cap problema amb ningú, però senzillament tothom ha de ser conscient que la societat es balanceja, depenent d'un joc de poder que és tendència humana dels que manen, doncs aquests, són humans, i no extraterrestres perfectes com sembla que la gent cregui.
Fins una altra, si cap.
Doc.
Pins i vacances.
Ja no ens falta de res. Diumenge un home de 40 anys va matar la seva mare, segons va explicar la tele, a Torrelles de Llobregat, sense que la notícia hagi causat entre aquesta comunitat cap símptoma especial, com si fos cosa del dia a dia. També vam veure en un Telenotícies a l’alcaldessa parlant, en sembla recordar, sobre els famosos pins caiguts que encara coejen. També com si l’alcaldessa sortís al Telenotícies dia sí dia també. Menys mal que Torrellesinformada ens dóna les pinzellades imprescindibles del que es va fent, que si no, això seguiria tan abùlic com un segurata un dia d’agost amb la panxa plena havent dinat.Avui em passaré per la finestreta municipal per dipositar per tecer mes consecutiu una sol·licitud perquè tallin els pins del veí, abans que tornin a caure sobre els nostres caps qualsevol dia que faci airet. De més de 20 metres d’alçada, i remoguts pel ball del terrabastall de la ventada, són una amenaça permanent que li és, naturalment, ben aliena a l’alcaldessa i companyia. Hi ha tanta feina i tan poques hores al dia... i tan poca força a les venes del personal...Us en lliuro una còpia de la carta preparada perquè veieu que quan vull sóc molt acurat i correcte i perquè, sobrepassat l’estat de cordial espera, ara ja no cal reduir al terreny privat el que comença a ser un afer públic: “SRA ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE TORRELLES DE LLOBREGATEl que signa, Jesús A. Vila i Garcia, veí d’aquest municipi, Ronda del Molí, 60. Can Guey., reitera, PER TERCERA VEGADA, la SOL·LICITUD per tal que els serveis corresponents de l’Ajuntament que vostè presideix, talin tres pins, de més de 20 metres d’alçada i que van ser intensament remoguts durant la ventada del passat 24 de gener i afectats novament per les posteriors, pel perill potencial que representa la seva caiguda. Aquests tres pins estan a la finca de la Ronda del Molí, 58, s’ha comentat el tema amb el propietari i no hi posa cap inconvenient, ans al contrari. Segons vostès han anunciat recentment, l’Ajuntament ja ha iniciat requeriments administratius a particulars per assegurar la retirada de les parcel·les dels pins caiguts o perillosos, en compliment de la normativa de prevenció d’incendis i prenent com a referència el Pla de Prevenció d’Urbanitzacions. Desconeixem si un d’aquests requeriments s’ha aplicat sobre la finca en qüestió i, en cas afirmatiu, demanaríem informació al respecte.D’aquest mateix tamany i dimensions, i en la mateixa línia a tocar de la tanca que fa de límit, van caure uns altres tres pins de la parcel·la veïna sobre la nostra propietat, un d’ells sobre la casa, afectant el terrat i destrossant diverses parts de l’habitatge, el passat 24 de gener.El dia 31 de gener passat va venir a visitar el perill potencial d’aquests tres pins una sots-inspectora, un sergent i un caporal del Cos de Bombers que van assegurar-nos que farien un informe al respecte, a l’Ajuntament, i ens van aconsellar que alhora sol·licitessim per conducte reglamentari la tala.De comú acord amb els bombers no es tractava, quan es va iniciar la denùncia, d’una urgència immediata però si d’una acció que s’havia de desenvolupar el més aviat possible. Han passat ja dos mesos. En aquest sentit es reitera la sol·lictud feta a primers de febrer de l’any en curs, perquè no quedi en l’oblit, de manera que es proposi la tala directa dels pins o l’acord amb el propietari sobre el procediment a seguir.Atentament,Jesús A. Vila “Ho veureu en els propers dies. Acta es posa les piles i presenta a Torrelles un nou llibre. Aquesta vegada d’un amic. Un llibre gens pol·lèmic (o sí?), però molt reflexionat i per tant, molt útil. I prepara pel juny algunes sorpreses més, fent-les coincidir amb una festa que ens té el cor robat, com és la Festa de la Cirera. Ja us aniré fent cinc cèntims a mesura que s’apropin els dies. Tot plegat per anar fent alguna cosa...
Per cert, el Manel de la Fotocopiadora dura més que en Solbes.
Qui ho hagués dit?
8.4.09
docxdoc wrote on Apr 11
De tot una mica
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, en primer lloc, desitjar-te, Jesús, la màxima sort, en aquest afer dels pins, que abans eren molt tallables i ara semblen immortals. Ves per on.També existeix l'ecologista i verda possibilitat que el proper hivern caiguin, però és acollonant que es carreguin extensions naturals d'arbres pacífics per un projecte urbanístic, i quan hi ha necessitats ciutadanes directes, la urgència és mínima...Bé, tinc la meva opinió al respecte, però serveixi la meva mala intenció -o excel.lent, que és el cas si no es mira en termes fastidiosament "oficials" (alhora que llunyans, dramàticament allunyats)- , per fer una diferència. Bé, tot segueix en caiguda lliure. Desgraciadament haig de dir que els que sabem llegir en anglès, desde diverses parts del món i prestigioses publicacions, recollim insisentment que aquest SEPTEMBRE (2009) -ja estic fart de fer de profeta transcrivint anglesos i americans, doncs aquí està- hi haurà una caiguda encara més fonda de l' economia. Ja sé -per experiència personal-, que donar missatges no volguts a voltes és cavar la teva pròpia tomba com a comunicador, però també he après a no necessitar ningú per donar-los. Qui vulgui buscar a AcTA, trobarà la meva esquela de l'economia espanyola ja el 2006 amb una onejant bandera argentina (disculpeu que no em molesti a cercar-la, hi és amb arguments). Collons, és que els joves mínimamnt instruïts -ho dic perquè molts "sèniors" ens dèiem que estàvem carregats de punyetes, al més pur estil del tiet-, Ja ho vèiem, que en aquesta terra no hi tindriem. Fet que s'amaga: Quants universitaris amb bona qualificació estant treballant a Catalunya?. Pels contactes que tinc, agárrate. Zero. I no solament universitaris. Actualment, parlem de crisi sistèmica, la qual cosa, es veia. Es veia ja en el simple funcionament d'un ajuntament, el de Torrelles, en un afer molt concret, el de Can Coll. Tot té relació. Perquè quan un organisme municipal governa per 6 a 5, és senyal què el món està 6 a 5, és a dir, que, lluny de ser una pròrroga d'un emocionant match de Champions League, el que passa és que hi ha un intransliterable ergo inintel.ligible ergo insostenible conflicte. Conflicte -que no Govern- de 6 a 5.Conflicte instituït.I què té a veure això amb l'economia?. Ull!. Res de res.Però res de res de nou.Només, que, com a tot arreu, es va apostar per la construcció "a sac" passant -ara localment- per sobre de 5 de cada 11 electors.La qual cosa, en DEMOCRÀCIA pura, és inimaginable, si no és que interpretem democràcia per "dicatadura matemàtica del percentatge", que és un concepte lleugerament diferent, que deixa de banda el concepte de "demos", és a dir, que hi ha una opinió majoritària reflexada un dia concret a les urnes -pa verlo- i racionalment són incapaços de veure altres realitats majoritàries aclaparadores. La qual cosa, per ser polític, és de jutjat de guàrdia.No hi ha democràcia sense sensibilitat, a banda del factor numèric. Heus aquí el gran error. Senzill error. Rentable, mentre duri, però, bàsicament, error.El -com diuen els il.lustrats, és a dir, que en saben un munt- "portafolio" d'aquest govern, és a dir, la conclusió d'un munt de folis, per ser planer, és el Projecte de Can Coll, lloable doncs la vivenda a preu tirat avui en dia és un camp de batalla (vosaltres direu aquí). Com lloable és l'esforç unilateral, confederat i mancomunat -general i no local- de deixar-nos un país ple de vivendes buides, manifestant una bàsica i ostensible descordinació entre dos governs: el polític, més aferrat a construïr que a altra cosa -pel què es veu-, i el bancari, que lluny de les mentides de les subprimes americanes, ja fa temps que vivia en la pròpia mentida de què la precarietat autòctona, original i si em permeteu, aborígen, podria subsistir en un marc tant depriment. Això no vé del 2008, ja feia pudor o tuf de podrit molt abans.Quina és la diferència entre tenir Govern o tenir Conflicte -ambdòs els anomeno com a institucions-?.Doncs que tenir Govern, es reflexa finalment en organització i, sobretot, previsió.I tenir Conflicte, també.No entro en detalls que cada ciutadà sap -espero- sobradament, per no ferir sensibilitats, molt lluny de la meva intenció.La única diferència és que tenir un Govern es tradueix en Govern i tenir un Conflicte es tradueix en exactament el que m'atreviria a dir que el 100 % de la població percep com a Conflicte a dia d'avui, sense més subterfugis.Ep!. La culpa no és dels representants locals, aquests tenen el seu "històric" exclusivament polític a nivell local, que no jutjo doncs no em pertany. Ara bé, ells, donant suport a forces com les que han estat governant en el moment en el qual ha arribat bel tsunami econòmic fent gala d'un absolut patetisme d'iniciativa i reacció, a nivell general, patetisme i manca d'iniciativa de la qual no feien gala alhora de signar projectes -condemnats, ja ho sabiem- de totxo, Quina confiança hi ha?. Tu sabràs.Definitiva i decididament, crec que cal apendre la lliçó. Partits de masses, a fer punyetes. Fàcils eines per macronegocis -sense implicar per res els representats locals, que segurament han fet el que creien millor per al poble, o així ho espero-. En lloc de coses grandíssimes, calen coses minúscules i al detall. Partits que es deixin de grans projectes i de grans financiacions i grans profetes així com estrepitoses cagades, en aquests temps. Fet i fet, qui necessita destruïr una àrea natural contra la seva pròpia governabilitat per obtenir una financiació està dient que sí a un xantatge, a una coacció no gens beneficiosa. Per part...de qui?. Bona pregunta. Qui és tant bo i important que és capaç d'acceptar el que va passar a Torrelles?.Com qualsevol acte de xantatge o coacció, és no beneficiós. Per més monillos -àlies "municipals"- que vinguin al desfile. Ja no recordo si eren civils, tant és, si mossos -vist l'escàndol dels universitaris reclamant el seu legítim dret a oposar-se al monolític pla de Bolonya, del qual tothom n'opina -només de les òsties és clar- SENSE HAVER-LO LLEGIT EN DETENIMENT (és un absolut escàndol on els joves lectors amb discerniment obvi es troben venguts per quatre macarres i on els Mossos haurien d'haver mostrat coneixement del què es reclamava, a banda de fer exhibició de salvatgisme públic, la qual cosa ja ens cansa doncs és habitual), dels civils (antiga relíquia a la què molts li han agafat carinyo al darrera de les actuacions dels Mossos), o dels municipals (que espero segueixin éssent aquell cos amb qui encara pots parlar doncs et coneixen, no com la banda d'aporrejadors de professió, que diu representar un país, alhora que garroteja el futur intel.lectual del país en qüestió, ja no fa falta mencionar el tractament mediàtic, doncs ocuparia un llibre).I si el que dic és molest, no ho és menys el que sent una gran part de la població.Ara bé, si surten porres tothom al galliner.Kikiriki.I, per evitar males interpretacions, aquest escrit no és revolucionari, ni és incitador, ni és per res perillós, si realment som una democràcia madura. Altra cosa és que faci por la democràcia.Aquí, doncs ni jo ni molts escriurem més, si molesta, alhora que sabrem on i com vivim.Els escrivents notem que no podem parlar igual que abans, no tenim cap problema amb ningú, però senzillament tothom ha de ser conscient que la societat es balanceja, depenent d'un joc de poder que és tendència humana dels que manen, doncs aquests, són humans, i no extraterrestres perfectes com sembla que la gent cregui.
Fins una altra, si cap.
Doc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
