elmonquecrema wrote on May 22
Plens buits.
Va haver ple ordinari dilluns. Un ple amb només tres punts a aprovar, tres mesos després del darrer ple. Un autèntic escàndol difícil de païr si no fos que ja estem acostumats i que coneixem l’eficàcia de la colla. Què dir dels tres punts. Que eren poc més que una collonada tècnica (això sí, molt impotant) i que l’autèntic debat no va aparéixer. Dues coses a destacar: la primera que el Manel de la Fotocopiadora, després de l’espantada de la moció de censura, va actuar com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?— i la segona que el CBC i la Garcerán segueixen amb les ràbies ben conservades i les ganes de provocar, també com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?.De la resta ja us podeu imaginar, el punt més imaginatiu era la moció de l’oposició sobre el disbarat del gas i la ineficàcia municipal respecte del seguiment d’una obra molt perillosa i complicada; i la moció va ser votada com sempre: sis a favor i cinc en contra, o cinc a cinc i el vot de qualitat de l’alcaldessa perquè sembla que el regidor Carlitos encara no està recuperat. El que és evident és que el Manel de la Fotocopiadora segueix tenint la paella pel manec en les votacions, o sigui una paella més aviat tonta, i la cadireta i els calerons pesen encara bastant, pel que sembla, a l’hora de decidir què li agradarà aprovar i què no. (sembla que tret de les bales dels ecoparcs que no va anar a ple, li agrada aprovar-ho tot).El Manel de la Fotocopiadora només semblava estar disposat a canviar les dietes de la Comissió de govern per les dietes, millor remunerades, de l’alcaldia. O sigui, res de renunciar als emoluments. Canviar el govern, però sempre per acabar apujant-se el sou. Com que en aquest punt no li han fet costat els que només cobren les pobres pessetes de l’asistència a plens —o sigui tres pessetes cada tres mesos—, s’ha estimat més assegurar-se les dietes de les Comissions de govern i seguir mantenint la trista paella pel manec, malgrat que els seus col·legues de govern fan, en moltes ocasions, com si no existís —amb una frivolitat que fa frisança—. S’ha estimat més posar-se taps a les orelles i una bena negra als ulls, que no pas plantejar-se en temes de dignitat personal i política, que ja n’hi ha prou d’empassar-se granotes com si fossin llobarros.En quines mans estem, Marieta!!Ja dic, el debat més interessant no es va produir. Jo em vaig esperar fins al final —via internet— per veure com acavava la cosa amb la remotíssima esperança que l’oposició posaria sobre la taula el mateix que CiU va penjar a la seva web sobre la vergonya del Manel. Però està clar que tampoc l’oposició vol que se’n parli pública, oberta i transparentment de l’espantada. Tot plegat com si no hagués existit. No seré jo que hagi d’esmenar la plana a les, probablement, molt meditades estratègies de l’oposició. Jo, en dir que no em semblen raonables, en tinc ben bé prou. No acabo d’entendre perquè no van posar en evidència pública el Manel de la Fotocopiadora en una qüestió que li hauria de pujar el to vermellet de la cara. És que no el volen fer quedar malament davant tot Torrelles? És que volen fer veure que la proposta —que sembla va fer— és intrascendent? O és que ja els hi està bé que les coses segueixin com estan?Probablement n’hi ha una mica de cada. I jo, naturalment, estic en contra, perquè penso que el que correspon és intentar que li caigui la cara de vergonya davant la ciutadania; perquè penso, a més, que la proposta va ser absolutament trascendental i posa de manifest quin personal s’ha apuntat a la política —també local— i perquè considero que les coses com estan, estan molt malament i qualsevol esforç per canviar-les, ha de ser mereixedor del nostre més gran reconeixement públic. Ara ja fa dies, però n’he de parlar. Vull parlar de la llarguíssima missa del 10 de maig quan vam dir un emocionat fins aviat a l’amic Morera. Primera constatació: les misses són tan avorrides com abans, amb l’afegitó que et sens obligat a donar la mà a la gent del voltant tot parlant de pau, mentre mires aquell pocavergonya de la fila del davant que un dia va dir que eres un fill de puta en una determinada reunió. O sigui, tot plegat segueix sent d’un formalista que tira d’esquena. Malgrat això, he de dir que el Morera va estar bé. Se li nota d’un hora lluny que és bona persona i que s’ha estavellat bastant en aquest poble. En el comiat, els parroquians li van desitjar coses bones, però no es van estar de queixar-se de l’absència del jovent cristià a l’església torrellenca. És que no en deu haver de jovent cristià, caram. I el representant del bisbe ho va dir molt clar: escolteu, que hi hagi tanta casa del senyor i el jovent al carrer no és cosa de Mossen Morera. És, sobretot, cosa, de la ciutadania (i segurament també de la jerarquia, eclesiàstica, per suposat). En Morera ha fet el que ha pogut, que ha estat poc, perquè ell no és cap digne representant del “Nosaltres sols” que tant s’estil·la.Els col·legues ens vam abraçar com germans: ell en bata blanca fins el peus com li correspon a un oficiant i nosaltres com hem estat sempre, amb vestit de ciutadans corrents que no anem mai a missa. Se’l veia content, però també trist. Hem de fer alguna cosa perquè el seu pas per aquest poble no resti en l’oblit...Al paperot dels sociates locals —repartit per les bústies com una ànima en pena— que es despengen fent veure que apliquen el programa, hi dedicaré un minut: el que es mereixen.
Però ho faré un altre dia que m’acava d’entrar la mandra.
22.5.2009
dissabte, 23 de maig del 2009
dilluns, 18 de maig del 2009
A cop d'ull 18.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 18 A cop d'ull
L’ambició i la innocència
Aquest és un d’aquells dilluns en que podria omplir jo sol una revista de 24 pàgines parlant de l’actualitat torrellenca. Va com va. Hi ha setmanes que t’has de lamentar que no passi res i setmanes que s’acumula la feina. Esmentaré les coses sobre les que mereixeria parlar avui i al final explicaré perquè només parlaré d’una —dossifica’t, em van aconsellar a la biblioteca el divendres de l’oposició informa—, deixant la resta per les setmanes successives. Hi ha hagut l’emocionant missa de l’amic Morera, les emotives paraules del Doc aquí mateix, el full dels socialistes que, al menys al meu barri s’ha repartit per les bústies, el ple que acaba de convocar el govern perquè feia tres mesos que no el convocaven i infringien la llei, la programació que preparem des d’AcTA per aquest mes de juny i l’acte informatiu de l’oposició a la biblioteca que dona per parlar d’unes quantes coses mes: de l’estratègia política dels partits arran de la conya marinera de la moció de censura a l’Ajuntament, segons jo la veig; de les bales dels ecoparks i les pedreres; del nyap acollonidor en que s’ha converit l’arribada del gas a Torrelles, i de l’exasperació que em provoquen personalment algunes opinions puristes de la gent d’ICV. Mireu si hi ha temes. Com que sabeu com m’apassiona la política, encara que siguí minúscula com la domèstica —segurament per això m’apassiona mes— parlaré de l’acte informatiu de l’oposició i deixaré per més endavant els altres.
Primer de tot: vaig trobar a faltar entre el públic l’amic Planell —feia temps que no li deia amic col·loquialment, i és que començo a apreciar algunes coses en la gent que abans em passaven desapercebudes—. Espero que hagi estat una opció deliberada i no inesperada i tampoc cap repartiment de papers del seu grup, perquè van estar presents, per exemple, la Griselda i el Cortijo. Vaig veure el Planell el diumenge a missa —si, si a missa!— i la veritat és que més enllà de les potes renquejants —de tant jugar a frontó, que l’apassiona— estava com un gínjol.
L’acte de divendres no va estar malament. Vaig veure menys gent de l’esperable, tractant-se, com es tractava, d’un acte piperoconvergent. Van explicar la història de les bales dels ecoparks i el nyap de les canonades del gas amb tot luxe de detalls, fotografies i exemples. Tot plegat molt didàctic. I tot plegat molt evident: aquests que tenen el poder són, a banda d’una cosa impresentable ho miris per on ho miris, l’ineficàcia amb potes. Fins a l’hora dels precs i preguntes no em vaig sentir autènticament interessat. Semblava que s’acabava la convocatòria i ningú parlava de l’autènticament trascendent i nou: l’estabilitat del govern, la moció de censura, el canvi tan esperat, la necessitat que aquest municipi no es disolgui en l’aïllament civil i l’avorriment endèmic.
CiU ja havia explicat en el seu web la proposta del Manel de la Fotocopiadora, avalada necessàriament per la colla del Poble sense progrès, i durant la presentació de la barbaritat del reompliment de les pedreres ja es va avençar el símil d’amenaça de moció de censura contra el govern. La regidora convergent, per reblar el clau, va explicar també que un dirigent del seu partit l’havia trucat per lamentar-se que volgués fer fora l’alcaldessa republicana amb una moció de censura, i ella va haver d’explicar-li que a Torrelles només hi ha un regidor de CiU d’onze possibles i que ella havia estat simplement convidada a donar suport a una moció de censura que presentava un altre regidor únic i encara al govern: un tal Manel-candidat-a-alcalde.
En substància: El Manel està fart d’aquesta colla de dropos, que no li fan cas per res, passen d’ell i de la seva creu de Sant Jordi i com que té la frontissa a la butxaca, es pensa que té un tresor. Aleshores es planta davant la regidora Escalas i dels quatre piperos pacients, i els proposa una idea màgica: voleu governar? Doncs voteu-me com alcalde.
O sigui, ja ens semblava que el Manel de la Fotocopiadora tenia un secret, però no pensàvem que era tan agosarat. Clar que un individu que va proclamant que té una Creu de Sant Jordi pel simple fet conjuntural que presideix una entitat que és qui l'ha rebut—també va fer una moció de censura per presidir-la?— ja es veu que té veleitats desproporcionades. O el poden les ganes o és una mica gamarús. O potser és una mica gamarús perquè el poden les ganes, perquè era evident que convergents i piperos s’havien de recargolar per dins de la risa en escoltar l'espectacular proposta. El Manel de la Fotocopiadora tenia poc futur a Torrelles, però és que ara ja no en té cap: ningú se’l podrà prendre en serio, perquè un individu que aspira a ser alcalde d’un municipi dins un partit que va aconseguir 162 vots d’un total de 2.161 vots emesos i d’un total de 3.774 vots possibles, ja es veu que hi toca malament. El pot l’ambició desmesurada?. Obviament. El pot. I a més, està molt mal aconsellat, perquè hi ha vegades que és més patètic fer el ridícul que equivocar-se, i el Manel de la Fotocopiadora ha fet un ridícul descomunal (la única cosa que, en política, diuen, és imperdonable i que pesa com una llosa).
Però si el Manel de la Fotocopiadora té ja un perfil lamentable (l’ambició), Poble ha posat de manifest que és un partit perillós, per incoherent. No pot ser que el senyor Cortijo y la senyora Griselda passegin aquesta incoherència pels morros del personal, com si la cosa no anés amb ells. Ells (i l'arquitecte entre altres) són els responsables del paper d’estrassa que està fent el Manelet i la gent ho ha de posar de manifest quan se’ls creua. (Jo no tindré l’oportunitat, perquè fem veure, uns i altres, que ningú no ens ha presentat). Ja va sent hora que les incoherències no rellisquin per la pell de la ciutadania i que siguem tots plegats una mica més agosarats.
Sé, per pròpia experiència, que tanta gosadia provoca mal de panxes. Aquest mateix dia de l’oposició informa vaig tenir unes parauletes públiques i privades amb el representant d’ICV que li van sentar fatal. Em queixava de la manca exasperant de coherència dels iniciativos a Torrelles, que posaven en qüestió la necessitat que el gas arribi a les llars torrellenques en ares del purisme ideològic de la sostenibilitat i de la predació de recursos naturals de països tercers. Tot això és ben discutible, en efecte. Però que ho defensi públicament el representant del partit que va lliurar un informe de mediambient que avalava la destrossa de Can Coll, és poc presentable. Sé que el Jordi Riu defensa les seves postures amb el cor, com jo ho he fet tantes vegades, i per això li demano disculpes públiques perquè m’imagino que es va sentir dolgut personalment. No volia ofendre ni les seves idees ni la seva persona: sí, en canvi, el partit que representa i que els té enganyats (la innocència). Que els fa defensar radicalitats lloables però que en la pràctica política no és res més que un apèndix imperdonable de l’estultícia política imperant (des dels informes de mediambient, fins el descontrol repressiu dels Mossos).
I ja n’hi ha prou per avui, que m’he saltat una setmana de molta feina. Prometo, juro si fa falta, que aquesta setmana faré sessió doble perquè ja he dit que hi ha molt per escriure...
18.5.09
Homenatge a Joan Morera
docxdoc wrote on May 16
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
dimecres, 6 de maig del 2009
Joan Morera s'acomiada de Torrelles
Joan Morera deixarà el proper diumenge de ser el Mossen de Torrelles.
Com va explicar publicament en el dinar dels 3 Tombs, els problemes de salut l'impideixen seguir amb el ritme actual.
Joan Morera dirigeix l'emisora de radio per internet http://www.cultural.avmradio.org/
L'article setmanal de Jesus Vila està dedicat integrament a l'amic Joan. A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
Molta sort Joan !!
Com va explicar publicament en el dinar dels 3 Tombs, els problemes de salut l'impideixen seguir amb el ritme actual.
Joan Morera dirigeix l'emisora de radio per internet http://www.cultural.avmradio.org/
L'article setmanal de Jesus Vila està dedicat integrament a l'amic Joan. A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
Molta sort Joan !!
CIU VA REFUSAR FER ALCALDE AL REGIDOR DE POBLE MANEL PERONA
Publicat a la web de CiU Torrelles www.ciu.cat/torrellesdellobregat
CIU VA REFUSAR FER ALCALDE AL REGIDOR DE POBLE MANEL PERONA
05.05.2009
CIU VA REBRE EL DIUMENGE DELS 3 TOMBS UNA PROPOSTA DEL REGIDOR DE POBLE PER FER-LO ALCALDE D'UN NOU GOVERN FORMAT PER PIP, CIU I EL MATEIX GRUP DE POBLE, ACTUALMENT EN EL GOVERN.
Diumenge al matí el regidor de Poble Manel Perona explicava a la regidora de CiU Iolanda Escala la proposta que tenia previst presentar en una reunió que havia de tenir lloc el dijous 30 d'abril amb els grups de l'Oposició Poble i Progrés i CiU.
CIU VA REFUSAR FER ALCALDE AL REGIDOR DE POBLE MANEL PERONA
05.05.2009
CIU VA REBRE EL DIUMENGE DELS 3 TOMBS UNA PROPOSTA DEL REGIDOR DE POBLE PER FER-LO ALCALDE D'UN NOU GOVERN FORMAT PER PIP, CIU I EL MATEIX GRUP DE POBLE, ACTUALMENT EN EL GOVERN.
Diumenge al matí el regidor de Poble Manel Perona explicava a la regidora de CiU Iolanda Escala la proposta que tenia previst presentar en una reunió que havia de tenir lloc el dijous 30 d'abril amb els grups de l'Oposició Poble i Progrés i CiU.
El regidor desprès d'explicar la seva situació insostenible dins del govern, al qual va qualificar de "mal govern" va proposar a CiU que el recolzéssim juntament amb PiP, presentant una moció de censura contra l'actual alcaldessa Glòria Matas, en la el votaríem a ell com a alcalde de Torrelles.
Aquell mateix diumenge 26 d'abril hi va haver una segona trobada a la tarda. Davant les explicacions donades pel regidor de Poble de la mala gestió que estava fent el govern municipal, CiU va preguntar si en la negociació que s'hauria de posar en marxa per decidir les prioritats del nou govern, també es podria deixar oberta la negociació per decidir qui hauria d'assumir el càrrec de l'alcaldia.
La resposta del regidor Manel Perona va ser rotunda i sense cap marge de negociació. L'alcaldia era condició sine qua non per formar un govern amb els regidors de PiP i CiU.
La proposta era tant personalista i tant mancada de sentit comú, que sense cap vergonya admetia que continuaria en el govern, com si no hagués passat res, sinó el fèiem alcalde a ell.
No ens va fer falta saber res més; amb les dades que teníem, aquella mateixa nit ja teníem clar que CiU no entraria en l'estratègia del grup de Poble. Dilluns a la nit l'executiva de CiU desestimava la proposta indecent del grup de Poble.
Posem aquests fets en coneixement de l'opinió pública perque creiem que aquests comportaments s'han d'eradicar de la vida pública.
Pensem que el regidor de Poble ha traspassat la línia de l'ètica política; de tal forma, que ha quedat clarament desautoritzat per exercir un càrrec en el govern municipal de l'ajuntament de Torrelles.
dimarts, 5 de maig del 2009
A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 5
El Joan marxa.
Jo tenia el convenciment que l’amic Morera s’estaria amb nosaltres fins que aquell a qui va dedicar la vida, es dignés cridar-lo al seu costat. De poc podria servir-li que un descregut com jo l’intentès convèncer que Torrelles, en unes altres circumstàncies, podria semblar-se a aquell paradís on la bona gent com ell pensa que es passarà l’eternitat. Ell, que em consta que s’ha estimat Torrelles i, sobretot, la seva gent, ha aspirat des de sempre a un Paradís molt diferent. Un Paradís on, bàsicament pugui fer la seva ràdio, discrepar, amb una furia humaníssima dels intolerants i dels sectaris, i desitjar, en general, el bé a tothom. Vaig conèixer el Morera a Torrelles i des del primer dia em va semblar que era un personatge entranyable. Podia haver aterrat en aquesta vall de llàgrimes com han aterrat tants altres circumstancials vicaris de la jerarquia: a dir unes quantes misses diàries, a quedar bé amb els parroquians, a contentar les beatífiques mestresses de ciri encès i pecats privats, i a criar panxeta. En lloc d’això, el Morera es va implicar. Es va implicar segurament més enllà del que molts li perdonaran mai. Estava acostumat a prendre iniciatives, a fer coses, a motivar el personal, a intervenir activament, a ser un torrellenc més, que a més, podia repartir les ùniques òsties que ni empatxen, ni couen.
En aquest poble del “Nosaltres sols”, molts no li perdonaran que hagi volgut ser un torrellenc més, per partida doble. Perquè pensen que un capellà s’ha de limitar a transitar per la vida trepitjant ous sense fer soroll i practicant l’elitista ritus de la distància clerical i perquè pensen que, a més, a cap torrellenc nouvingut li correspon intentar modificar ni tan sols la visió que de la col·lectivitat i de tot el que els envolta, tenen els indígenes. No tinc cap dubte que el Joan Morera s’ha equivocat molt en els pocs anys que porta entre nosaltres. Però són tots aquets errors els que li donen la dimensió de gran persona i els que fan que la gent com jo l’haguem acabat estimant no com un clergue, sinó com un home, com un col·lega, com un company. El Morera marxarà de la nostra parròquia, que jo només he transitat esporàdicament, però segurament mai marxarà de la vida d’uns quants entre els que mi compto. Desconec molt del que ha fet en l’àmbit purament eclesial però voldria destacar alguns fets que l’engrandeixen fins i tots a ulls com els meus que es van cegar en el camí de la fe, fa ja llarguíssims anys. Sé, per exemple, que va celebrar alguns sagraments a Ca la Cinta, en la capella prefabricada que va fer el Forneret. L’honora estar tan disposat a servir els desitjos de la gent que, per a mi i per a ell, estan per damunt del ritual i les formalitats. Jo l’he vist, en moltes ocasions, dirigir-se a casa d’alguns parroquians malalts per confortar-los amb la seva paraula, sacrificant moments de lleure personal i sense donar comptes a ningú. He participat en l’únic dinar col·lectiu que s’ha fet a Torrelles en molts anys, convocat per ell i pagat per ell, per tenir-nos a tots a prop i intentar crear fraternitats i complicitats on, com a poc, només hi havia indiferències. L’he vist arranjar l’església per fer-la més còmoda pels assidus a les cerimònies religioses, gastant diners i influències, i demanant favors per la seva gent i no pas per ell. L’he observat animant el personal a adquirir una nova imatge de la Moreneta que un dia em va ensenyar orgullós i cofoi, content com un infant, encomanant-me la felicitat del que ja no era un somni sinó una realitat.
I l’he vist gastar diners, temps, salut i vista per expandir els missatges de progrés i de respecte als explotats i l’he trobat cansat molts vespres perquè ha estat fins ara un home que ha hagut de matinar per dir unes quantes misses a Barcelona que li permetin viure i invertir en una ràdio que ha passejat el nom de Torrelles per tot el món. I l’he vist patir quan el jovent pintava a les parets del temple allò de tanta casa del senyor i els joves al carrer i, segurament per això, ha posat a disposició de qualsevol que ha volgut, tot el patrimoni eclesial al servei de la cultura i de l’enriquiment personal dels torrellencs de bé.
I he vist tot això, sense escoltar-li una missa sencera, sense participar en cap reunió parroquial i sense intervenir en els assumptes eclesials, que em consta ha posat sempre a disposició dels feligresos, fent una crida a la participació democràtica i a la responsabilitat col·lectiva.
Que permetem que el Joan Morera marxi de Torrelles no és res més que la prova del que som. Un poble gens fiable, del que no ens podem sentir orgullosos. Els pobles són la seva gent. Tota la seva gent, però especialment la gent que demostra, amb els seus actes i amb les seves esperances, que s’estima el lloc on viu. És a dir, que s’estima el que es veu i el que és viu. I d’això el Joan n’ha donat mostres sobrades en molt poc temps. Més que molts altres.
Tinc la sensació que el Joan Morera marxa aixafat, dolgut, trist. Els que ens quedarem estarem molt més aixafats, dolguts i tristos quan no estigui aquí. Haurem desaprofitat com a col·lectivitat, una oportunitat d’or d’enriquir-nos amb la seva experiència, la seva bonhomia particular, la seva capacitat de servei, les seves ganes d’enfortir els lligams de la gent, el seu entusiasme i fins i tot els seus errors. El Joan Morera és un home i per tant, una persona que encerta i s’equivoca a parts iguals. Però més enllà d’això, és una bona persona. I que una bona persona decideixi marxar de Torrelles, empobreix notablement aquest poble. Ens empobreix molt més del que ja estem empobrits. Que és, lamentablement, molt.
Diumenge vinent aniré a missa. Fa dècades que no vaig a missa però aquesta no me la puc perdre perquè aquesta missa és un homenatge a l'amic. I jo respecto els amics, per sobre de les misses que diguin.
5.5.09
El Joan marxa.
Jo tenia el convenciment que l’amic Morera s’estaria amb nosaltres fins que aquell a qui va dedicar la vida, es dignés cridar-lo al seu costat. De poc podria servir-li que un descregut com jo l’intentès convèncer que Torrelles, en unes altres circumstàncies, podria semblar-se a aquell paradís on la bona gent com ell pensa que es passarà l’eternitat. Ell, que em consta que s’ha estimat Torrelles i, sobretot, la seva gent, ha aspirat des de sempre a un Paradís molt diferent. Un Paradís on, bàsicament pugui fer la seva ràdio, discrepar, amb una furia humaníssima dels intolerants i dels sectaris, i desitjar, en general, el bé a tothom. Vaig conèixer el Morera a Torrelles i des del primer dia em va semblar que era un personatge entranyable. Podia haver aterrat en aquesta vall de llàgrimes com han aterrat tants altres circumstancials vicaris de la jerarquia: a dir unes quantes misses diàries, a quedar bé amb els parroquians, a contentar les beatífiques mestresses de ciri encès i pecats privats, i a criar panxeta. En lloc d’això, el Morera es va implicar. Es va implicar segurament més enllà del que molts li perdonaran mai. Estava acostumat a prendre iniciatives, a fer coses, a motivar el personal, a intervenir activament, a ser un torrellenc més, que a més, podia repartir les ùniques òsties que ni empatxen, ni couen.
En aquest poble del “Nosaltres sols”, molts no li perdonaran que hagi volgut ser un torrellenc més, per partida doble. Perquè pensen que un capellà s’ha de limitar a transitar per la vida trepitjant ous sense fer soroll i practicant l’elitista ritus de la distància clerical i perquè pensen que, a més, a cap torrellenc nouvingut li correspon intentar modificar ni tan sols la visió que de la col·lectivitat i de tot el que els envolta, tenen els indígenes. No tinc cap dubte que el Joan Morera s’ha equivocat molt en els pocs anys que porta entre nosaltres. Però són tots aquets errors els que li donen la dimensió de gran persona i els que fan que la gent com jo l’haguem acabat estimant no com un clergue, sinó com un home, com un col·lega, com un company. El Morera marxarà de la nostra parròquia, que jo només he transitat esporàdicament, però segurament mai marxarà de la vida d’uns quants entre els que mi compto. Desconec molt del que ha fet en l’àmbit purament eclesial però voldria destacar alguns fets que l’engrandeixen fins i tots a ulls com els meus que es van cegar en el camí de la fe, fa ja llarguíssims anys. Sé, per exemple, que va celebrar alguns sagraments a Ca la Cinta, en la capella prefabricada que va fer el Forneret. L’honora estar tan disposat a servir els desitjos de la gent que, per a mi i per a ell, estan per damunt del ritual i les formalitats. Jo l’he vist, en moltes ocasions, dirigir-se a casa d’alguns parroquians malalts per confortar-los amb la seva paraula, sacrificant moments de lleure personal i sense donar comptes a ningú. He participat en l’únic dinar col·lectiu que s’ha fet a Torrelles en molts anys, convocat per ell i pagat per ell, per tenir-nos a tots a prop i intentar crear fraternitats i complicitats on, com a poc, només hi havia indiferències. L’he vist arranjar l’església per fer-la més còmoda pels assidus a les cerimònies religioses, gastant diners i influències, i demanant favors per la seva gent i no pas per ell. L’he observat animant el personal a adquirir una nova imatge de la Moreneta que un dia em va ensenyar orgullós i cofoi, content com un infant, encomanant-me la felicitat del que ja no era un somni sinó una realitat.
I l’he vist gastar diners, temps, salut i vista per expandir els missatges de progrés i de respecte als explotats i l’he trobat cansat molts vespres perquè ha estat fins ara un home que ha hagut de matinar per dir unes quantes misses a Barcelona que li permetin viure i invertir en una ràdio que ha passejat el nom de Torrelles per tot el món. I l’he vist patir quan el jovent pintava a les parets del temple allò de tanta casa del senyor i els joves al carrer i, segurament per això, ha posat a disposició de qualsevol que ha volgut, tot el patrimoni eclesial al servei de la cultura i de l’enriquiment personal dels torrellencs de bé.
I he vist tot això, sense escoltar-li una missa sencera, sense participar en cap reunió parroquial i sense intervenir en els assumptes eclesials, que em consta ha posat sempre a disposició dels feligresos, fent una crida a la participació democràtica i a la responsabilitat col·lectiva.
Que permetem que el Joan Morera marxi de Torrelles no és res més que la prova del que som. Un poble gens fiable, del que no ens podem sentir orgullosos. Els pobles són la seva gent. Tota la seva gent, però especialment la gent que demostra, amb els seus actes i amb les seves esperances, que s’estima el lloc on viu. És a dir, que s’estima el que es veu i el que és viu. I d’això el Joan n’ha donat mostres sobrades en molt poc temps. Més que molts altres.
Tinc la sensació que el Joan Morera marxa aixafat, dolgut, trist. Els que ens quedarem estarem molt més aixafats, dolguts i tristos quan no estigui aquí. Haurem desaprofitat com a col·lectivitat, una oportunitat d’or d’enriquir-nos amb la seva experiència, la seva bonhomia particular, la seva capacitat de servei, les seves ganes d’enfortir els lligams de la gent, el seu entusiasme i fins i tot els seus errors. El Joan Morera és un home i per tant, una persona que encerta i s’equivoca a parts iguals. Però més enllà d’això, és una bona persona. I que una bona persona decideixi marxar de Torrelles, empobreix notablement aquest poble. Ens empobreix molt més del que ja estem empobrits. Que és, lamentablement, molt.
Diumenge vinent aniré a missa. Fa dècades que no vaig a missa però aquesta no me la puc perdre perquè aquesta missa és un homenatge a l'amic. I jo respecto els amics, per sobre de les misses que diguin.
5.5.09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
