Pedres i burocràcia.
Dono les gràcies a la Xesca per haver-me allotjat puntualment al seu blog de Torrelles Informada, penjant —amb el meu consentiment— l’escrit del cop d’ull darrer. Tenint en compte que el centenar d’addictes a Acta s’ha d’haver reduit bastant en els darrers mesos, és d’agrair el gest solidari de difusió que ha fet la meva amiga. Després he vist que també els administradors d’Acta han tingut la misericòrdia de passar l’escrit a la primera plana del portal, cosa que jo, que ja sóc una mica vell per la informàtica avençada, sóc incapaç de fer tot solet. Gràcies a tots perquè encara consideren que els meus escrits poden arribar a ser útils. En qualsevol cas, útils o inútils, són la única cosa que es pot llegir de manera més o menys regular tret de les quatre paraules que edita el govern local, els textos de la mateixa Xesca quan la feina li ho permet i els fulls, cada vegada més esporàdics, dels partits locals.
M’he baixat els pressupostos que, aprovats, ha penjat el govern a la web municipal. Cent vuit pàgines que no imprimiré i que, per tant, em costarà consultar per assebentar-me del que realment s’ha aprovat. Confio que els partits podran fer la seva valoració d’uns números que arriben massa tard i que ja, per l’avís del propi govern local, serviran de poca cosa perquè ja ens diuen que entre la crisi i la ventada no hi ha diners per fer ben res. Ja ens ho imaginavem. Mai hi ha hagut diners i ara encara n’hi ha menys, per tant, també ens ho diuen, l’Ajuntament aprofundeix el seu nivell d’endeutament. El que no ens diuen és en quina quantitat, que segurament serà aclaparadora. Aclaparadora, per fer el dia a dia, perquè no hi ha poble més avorrit, mancat d’esma, curt d’iniciatives i erm d’imaginació que aquest sota el mandat del tripartit “matusser” i(de Matas) i cia.
Vaig explicar als lectors, ja fa un temps, les cartes mensuals que des de febrer i fins a maig vaig remetre a l’Ajuntament reclamant la seva intervenció per tallar uns pins perillosos, propietat del meu veí. Quatre mesos després em van dir, com era previsible, que l’ajuntament no talla pins i que l’únic que fa és requerir la solució al responsable del potencial perill. Segurament això ha estat així però, com que l’únic que fa el seguiment sóc jo, els pins continuen al seu lloc, provocant cada dia que passa uns milímetres de risc superior. La carta municipal ja em deia que podia anar al servei de medi ambient per ampliar la informació, però el que no em deia —i he descobert avui— és que el servei de medi ambient de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat dóna dia i hora als veïns que volen consultar alguna cosa. Debem ser tantíssims els veïns que anem al departament de medi ambient municipal, que donen dia i hora, el dijous al matí per a qualsevol consulta. Cosa que, és evident, no passava quan jo era regidor de medi ambient i vivíem un període certament convuls a nivell mediambiental —amb el tema de la brossa— i teníem, aleshores sí, un munt de visites diàries de veïns, no precisament assossegats. Bé, m’han donat dia i hora per dijous per dir-me —ja ho veurem, però ho pronostico— el que ja sé, que l’ajuntament no pot fer-hi res fins que els pins es caiguin sobre casa meva. (I aleshores tampoc podrà fer-hi res com no sigui enviar la patrulla a fer companyia els bombers). O sigui, tenim un ajuntament sense diners, amb una mica —una mica?— de mandra, i lentíssim per tot. Per respondre i per atendre els veïns.
Dissabte ve la consellera Geli a posar una pedra. La primera, a la plaça del doctor Gonsales que ja té nom però que no té plaça. Necessitem un CAP com déu mana perquè el que tenim ja va ser criticat per mi a l’extinta Cirereta l’any 1999 —és a dir, fa deu anys. No seré jo qui estigui content amb les precàries condicions amb que s’han d’atendre els malalts del nostre municipi. Qualsevol CAP serà millor que l’absència de CAP. Ara bé. Recordem. Aquest CAP es fa, com tot des de fa massa anys, amb un acord de sis contra cinc. És a dir, sense consens, sense un debat tranquil per arribar a acords. El que surti, des de la pedra de la Geli, passant per l’edifici i la placeta i acabant amb el nom de tot plegat, és obra del tripartit que voldrà endur-se els èxits, perquè és millor això que el que hi ha ara, però haurà perdut una oportunitat més de fer les coses amb més sintonia. Amb l’opinió més compartida que no pas ara.
Jo no aniré a veure la senyora Geli com posa pedres. I pronostico que hi aniran molt pocs. Si no hi van anar a veure al Mut de Ferreries, que és tan bonic, —pel que s’intueix a la foto del Torrelles al Dia— poc que aniran a veure la Consellera de Salut com s’arremanga a un lloc que fins fa quatre dies era on reposaven els que ja no en tenien cap de salut.
Torno d’aquí a no res.
30.6.09
dissabte, 4 de juliol del 2009
divendres, 26 de juny del 2009
A cop d'ull 25.06.2009 ----- Jesus Vila
Cent mil paraules.
La Xesca diu a “Torrelles informada” que és molt fort que s’hagi convocat el ple més important de l’any i no s’hagi assebentat ningú. Efectivament, és molt fort. Encara és més fort que Torrelles hagi estat el darrer ajuntament de la comarca del Baix Llobregat —i són trenta municipis— en aprovar els pressupostos de l’exercici corrent. Habitualment el primer any de mandat s’aproven els pressupostos tard i es treballa amb pressupostos prorrogats perquè en prou feines hi ha temps de gestionar els nous comptes, sobretot si canvia la majoria de govern. Però això només passa el primer any. Habitualment també, els pressupostos de l’exercici següent s’aproven abans que acabi l’any anterior. Que això no passi, és l’evidència més aclaparadora que l’Ajuntament no funciona. Alguns aproven el pressupost al gener, els més endarrerits, el febrer. Però no hi ha cap ajuntament que aprovi els pressupostos al juny —quan ja ha passat mig any. Bé, cap... excepte Torrelles. Un desastre, ja és veu. Un desastre com la patètica exposició de cireres, en fi. Vaig saber, per casualitat, que va haver ple i que durant el ple van haver paraules un xic més gruixudes de l’habitual entre la regidora convergent i el garratibat provocador de sempre. No ens vam assebentar. No vam rebre, ni els ex-regidors, cap notícia de la convocatòria i no hem pogut escoltar res. Algú podria passar una gravació o explicar com va anar?.
Diu la Xesca que algun regidor no ha notat la crisi i s’ha comprat un cotxe nou. Rapidament he mirat l’Ordre del Dia del Ple per veure si hi havia alguna previsió d’adquisició d’un automòbil per la brigada, o per la policia, o pel nou conserge —ara en parlo. Però desseguida m’he adonat que aquests acords només es prenen a les Juntes de Govern i ara ningú sabrà el que s’acorda, com no vagi a demanar expressament les actes a l’Ajuntament. O sigui que potser que el regidor estrenacotxes hagi aprofitat, com ho va fer l’alcaldessa socialista, per matar dos ocells d’un tret. No ho sabem. Algú podria aclarir-ho?
Ja hi ha llista per accedir a la plaça de conserge. Tothom hi té dret, faltaria més. Que guanyi el millor. Mirant els noms he vist que hi ha dotze homes i una dona. I que un dels homes sol·licitants va ser regidor de l’Entesa la passada legislatura. Haver estat regidor de l’Entesa no hauria de perjudicar eternament, però és que l’ex-regidor de l’Entesa és cunyat de l’actual regidora socialista. Això ja és una altra cosa. M’agradaria molt que el sol·licitant aconseguís la plaça perquè penso que és una persona seriosa, responsable i segurament aquesta feina li vindria molt bé. Però li hauria de demanar, si us plau, a la cunyada, que se n’anés a casa, definitivament, perque tot sigui net i polit, i a més no hi hagi ombra de dubtes. No li ho demanarà. I si li ho demanès no li faria cap cas. A ella, el sou també sembla que li fa falta. O sigui que, mentre no passi com a la biblioteca on es va fer tan malament com van saber...
He demanat socor per aparèixer a la portada d’Acta. No he rebut el socor i per tant seguiré sortint allà on ningú em troba. No hi fa res. Jo escric per tothom, que és com no escriure per ningú. Així que, cap problema, seguiré escribint malgrat només em llegeixin aquells que saben on trobar-me, cada dia en un forat més fosquet i no per culpa meva. Li dono les gràcies al Planell perquè aprofintant l’espai de comentaris seus publicaré —si puc— aquest comentari sota d’un escrit que ens va alegrar perquè volia dir que encara no estàvem sols del tot. A veure si d’alguna manera, surto de la clandestinitat de la xarxa.
Una cosa més. He vist que els joves faran xerinola a la Masia de Can Coll. Bon espai per gaudir de la fresca, però caldrà recordar —jo ho faré mentre ningú convoqui un acte de desagravi públic i oficial— que aquest és un espai triturat en contra de l’opinió de mig poble. És un espai de reivindicació, i la festa no hauria de tapar el que va ser una derrota amb tots els ets i uts. Ja ho vaig dir quan la gent dels Tombs van fer servir l’espai per passejar els cavalls i algú m’ho va retreure amb una mica de mal geni. Més ben bé igual. Qualsevol cosa avalada per aquest ajuntament en aquest espai és encara una afremta als que ens vam oposar. No dic que no es faci servir aquest espai. Demano que en un moment o altre de la festa algú recordi a la concurrència que allò que ara trepitgem ens va ser prohibit de trepitjar quan a l’Ajuntament no li convenia. I la memòria ha de servir per alguna cosa.
I vull aturar-me aquí. Per recordar-vos que aquesta sèrie del “cop d’ull” es va estrenar com a tal el 4 de juny del 2007. Fa ara exactament 750 dies. Encara resta molt per dir adéu. Mentre hi hagi malgovern hi haurà cop d’ull. Però vull ressaltar el fet anecdòtic que amb aquestes que ara llegiu, he arribat a les 100.000 paraules, que són unes quantes parlant de Torrelles. Sobretot si les afegiu als 147 comentaris de l’any 2007. Per què després alguns diguin que de Torrelles aviat està tot dit.
25.6.09
La Xesca diu a “Torrelles informada” que és molt fort que s’hagi convocat el ple més important de l’any i no s’hagi assebentat ningú. Efectivament, és molt fort. Encara és més fort que Torrelles hagi estat el darrer ajuntament de la comarca del Baix Llobregat —i són trenta municipis— en aprovar els pressupostos de l’exercici corrent. Habitualment el primer any de mandat s’aproven els pressupostos tard i es treballa amb pressupostos prorrogats perquè en prou feines hi ha temps de gestionar els nous comptes, sobretot si canvia la majoria de govern. Però això només passa el primer any. Habitualment també, els pressupostos de l’exercici següent s’aproven abans que acabi l’any anterior. Que això no passi, és l’evidència més aclaparadora que l’Ajuntament no funciona. Alguns aproven el pressupost al gener, els més endarrerits, el febrer. Però no hi ha cap ajuntament que aprovi els pressupostos al juny —quan ja ha passat mig any. Bé, cap... excepte Torrelles. Un desastre, ja és veu. Un desastre com la patètica exposició de cireres, en fi. Vaig saber, per casualitat, que va haver ple i que durant el ple van haver paraules un xic més gruixudes de l’habitual entre la regidora convergent i el garratibat provocador de sempre. No ens vam assebentar. No vam rebre, ni els ex-regidors, cap notícia de la convocatòria i no hem pogut escoltar res. Algú podria passar una gravació o explicar com va anar?.
Diu la Xesca que algun regidor no ha notat la crisi i s’ha comprat un cotxe nou. Rapidament he mirat l’Ordre del Dia del Ple per veure si hi havia alguna previsió d’adquisició d’un automòbil per la brigada, o per la policia, o pel nou conserge —ara en parlo. Però desseguida m’he adonat que aquests acords només es prenen a les Juntes de Govern i ara ningú sabrà el que s’acorda, com no vagi a demanar expressament les actes a l’Ajuntament. O sigui que potser que el regidor estrenacotxes hagi aprofitat, com ho va fer l’alcaldessa socialista, per matar dos ocells d’un tret. No ho sabem. Algú podria aclarir-ho?
Ja hi ha llista per accedir a la plaça de conserge. Tothom hi té dret, faltaria més. Que guanyi el millor. Mirant els noms he vist que hi ha dotze homes i una dona. I que un dels homes sol·licitants va ser regidor de l’Entesa la passada legislatura. Haver estat regidor de l’Entesa no hauria de perjudicar eternament, però és que l’ex-regidor de l’Entesa és cunyat de l’actual regidora socialista. Això ja és una altra cosa. M’agradaria molt que el sol·licitant aconseguís la plaça perquè penso que és una persona seriosa, responsable i segurament aquesta feina li vindria molt bé. Però li hauria de demanar, si us plau, a la cunyada, que se n’anés a casa, definitivament, perque tot sigui net i polit, i a més no hi hagi ombra de dubtes. No li ho demanarà. I si li ho demanès no li faria cap cas. A ella, el sou també sembla que li fa falta. O sigui que, mentre no passi com a la biblioteca on es va fer tan malament com van saber...
He demanat socor per aparèixer a la portada d’Acta. No he rebut el socor i per tant seguiré sortint allà on ningú em troba. No hi fa res. Jo escric per tothom, que és com no escriure per ningú. Així que, cap problema, seguiré escribint malgrat només em llegeixin aquells que saben on trobar-me, cada dia en un forat més fosquet i no per culpa meva. Li dono les gràcies al Planell perquè aprofintant l’espai de comentaris seus publicaré —si puc— aquest comentari sota d’un escrit que ens va alegrar perquè volia dir que encara no estàvem sols del tot. A veure si d’alguna manera, surto de la clandestinitat de la xarxa.
Una cosa més. He vist que els joves faran xerinola a la Masia de Can Coll. Bon espai per gaudir de la fresca, però caldrà recordar —jo ho faré mentre ningú convoqui un acte de desagravi públic i oficial— que aquest és un espai triturat en contra de l’opinió de mig poble. És un espai de reivindicació, i la festa no hauria de tapar el que va ser una derrota amb tots els ets i uts. Ja ho vaig dir quan la gent dels Tombs van fer servir l’espai per passejar els cavalls i algú m’ho va retreure amb una mica de mal geni. Més ben bé igual. Qualsevol cosa avalada per aquest ajuntament en aquest espai és encara una afremta als que ens vam oposar. No dic que no es faci servir aquest espai. Demano que en un moment o altre de la festa algú recordi a la concurrència que allò que ara trepitgem ens va ser prohibit de trepitjar quan a l’Ajuntament no li convenia. I la memòria ha de servir per alguna cosa.
I vull aturar-me aquí. Per recordar-vos que aquesta sèrie del “cop d’ull” es va estrenar com a tal el 4 de juny del 2007. Fa ara exactament 750 dies. Encara resta molt per dir adéu. Mentre hi hagi malgovern hi haurà cop d’ull. Però vull ressaltar el fet anecdòtic que amb aquestes que ara llegiu, he arribat a les 100.000 paraules, que són unes quantes parlant de Torrelles. Sobretot si les afegiu als 147 comentaris de l’any 2007. Per què després alguns diguin que de Torrelles aviat està tot dit.
25.6.09
dijous, 18 de juny del 2009
A cop d'ull 16.06.2009 ----- Jesus Vila
Fracàs i responsabilitat.
No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.
Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.
Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...
L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?
Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.
Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.
16.06.09
No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.
Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.
Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...
L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?
Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.
Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.
16.06.09
dimecres, 17 de juny del 2009
No n'hi ha
Hola Actistes,......si es que en resta algun.
Vaig fer uns escrits dies anrrere acomiada'n-me d'en Morera i alguna cosa més, els vaig enviar al correu electrònic d'acta i veig o no se veure on i com surten.
Faig aquest com a comprovació si la cosa pita.
Salutacions .......a tots els que hi hagi.
Toni.
Vaig fer uns escrits dies anrrere acomiada'n-me d'en Morera i alguna cosa més, els vaig enviar al correu electrònic d'acta i veig o no se veure on i com surten.
Faig aquest com a comprovació si la cosa pita.
Salutacions .......a tots els que hi hagi.
Toni.
dijous, 11 de juny del 2009
dimarts, 9 de juny del 2009
A cop d'ull 08.06.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on Jun 8
Actes i ensopiment
Ara que tant es porten les proclames de transparència, aquest ajuntament ha decidit exactament tot el contrari. O sigui, si fins ara el 98% de les decisions municipals del sis contra cinc es practicaven a les Juntes de Govern i la ciutadania en general només podia assebentar-se a través de les actes públiques d’aquestes Juntes de Govern que es penjaven a la web municipal —sempre amb retard, amb errors i sense cap mena de publicitat, no fos cas que a una important part de la ciutadania se li ocorreguès xafardejar que decidien sis dels onze regidors electes—, ara això s’ha acabat.Per sorpresa, sense justificació i sense que s’entengui gens ni mica —o potser s’enten massa— acaben d’anunciar una suposada “modificació d’accés a les actes de Juntes de Govern” que, de fet, és un obstacle a la transparència. Com que les actes són públiques no poden prohibir-ne l’accés, però el dificulten perquè ara, la única manera d’aconseguir les actes és anar-les a demanar directament a l’Ajuntament i no crec que això ningú ho faci de manera habitual. O sigui, foscor sobre la gestió: cosa dels mans netes i dels transparents de sempre i dels demòcrates de Poble sense progrès.Com sempre, a més, la redacció de l’anunci no té desperdici. Afirma: “Des d'aquest mes de maig, en compliment de la llei de protecció de dades i amb la intenció d'evitar qualsevol incomoditat als veïns i veïnes de Torrelles, s'elimina del web municipal la secció d'actes de Juntes de Govern de l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Fins aquest moment qualsevol ciutadà podia consultar de forma lliure les actes de les comissions. Tot i que ja s'aplicava la normativa vigent de protecció de dades (amb la preservació de noms propis i informació associada corresponent), l'equip de govern ha decidit retirar la secció. Per altra banda, es mantindran al web municipal les actes de les sessions plenàries.”. O sigui, treuen les actes del web municipal per evitar-nos incomoditats i tot això en compliment de la llei de protecció de dades, que ells mateixos una mica més avall diuen que ja complien. Reconeixen que fins ara es podien consultar de forma lliure. Ara, amb la retirada, ja es veu que no es podran consultar de forma lliure, o sigui que serà més complicat, però no obstant això, ho fan per evitar-nos incomoditats. Finalment no ens expliquen perquè les retiren...En fi, d’aquesta manera tenen moblat el cap els membres d’aquesta colla del sis a cinc, i cada vegada que donen un pas, el xivarri de mobles dins el seu caparró és tan aclaparador, que les redaccions dels textos els surten catastròfiques, demencials, fins i tot una mica agòniques. Està clar que no ens mereixem el que ens ha caigut, carai... Podem estar o no d’acord amb els que ens governen, però hauríem de reclamar un mínim de llums, que menys. Ja es veu que aquesta és la dictadura dels babaus.I ara parlem d’eleccions, que ens hem saltat una setmana. Avui és dilluns 8 de juny i cal mirar la web municipal per veure els resultats autèntics incloses les paperetes per correu que no acostumen a figurar en les primeres xifres oficials de la Junta Electoral, no sé ben bé per què. El cas és que el recompte oficial diu que a Torrelles van votar 1438 persones en tancar-se el col·legi electoral però les xifres municipals afirmen que van ser 1450, o sigui 12 més (correus?, membres de les meses?...) La diferència no fa al cas si no és que no hi ha qui entengui res. La web municipal diu que un 34,91% dels torrellencs van exercir el seu dret de vot (1.386 electors) quan el cert és que van votar 1450 persones. Què pasa amb aquestes 64 de diferència?. Doncs que també van exercir el seu dret de vot però que el van exercir votant en blanc o votant nul. O sigui, l’encapçalament del missatge de la web municipal és erroni (per variar). O sigui, la participació va ser dels 36,52%, per sota de la mitjana de Catalunya, que ja ha estat la més irrisòria de la democràcia. Doncs aquí, a Torrelles, encara estem per sota. No ens anima a votar ni el suc de les cireres. Jo no és que hi contribueixi gaire: confesso que sóc un absentista actiu, fastiguejat d’un personal amb el que no hi confio gens ni mica. Respecto a tothom: als que encara contribueixen a donar legitimitat a un sistema que exigeix un canvi revolucionari donant el seu suport a qualsevol dels partits que es presenten i també als que intenten fer el mateix posant de manifest que són demòcrates però que ningú els convenç. Jo també sóc demòcrata però no m’agrada el que vec, ni el que puc votar. La meva postura és tan infèrtil com la de la resta. Ho sé. Jo no hi compto amb ells i ells no hi compten amb mi. A mi se m'en fot el que organitzen i amb ells sel’s hi enfot que jo i uns quants milers com jo no anem a votar. Fan el discurs commiseratiu que cal reflexionar, però l’autèntica realitat és que se’ls hi enfot que votem un 37% o un 85%. En una democràcia, només que voti un ja és pot fer recompte. Si voten dos, ja és la òstia per aquells que desitgen un suport numèric que els procuri un escò.Ja sé que la meva postura és tan testimonial, poc rendible i patètica com la dels periodistes que no signen les cròniques dels blocs electorals des de fa al menys una desena d’eleccions. Cada vegada la mateixa comèdia a ambdues bandes de l’espectacle. No he vist un sol entrevistador que posi a parir els representants dels mateixos partits que permeten que en cada elecció s’obligui a la cronometració informativa dels partits. Com que la meva postura és testimonial, poc rendible i patètica, però no fa mal ningú, la seguiré adoptat amb la mateixa insostenible paciència dels periodistes públics d’aquest país.I ara els resultats. Fem una lectura ràpida a les 6 eleccions al Parlament europeu celebrades fins ara. El PSC, registra aquesta vegada el seu segon millor resultat a Torrelles amb 364 vots i un 26,26%. El seu millor resultata fins ara va ser el del 2004 on va aconseguir un 32,73% i només 37 vots més. A la resta d’eleccions havia aconseguit entre un 16,7% (1994) i un 24,35% (1989). O sigui que encara que ha perdut 6 punts respecte de les últimes, tampoc està tan malament. Ja es veu que en aquestes eleccions no es vota en clau local perquè el PSC ha guanyat 120 vots respecte d’ara fa dos anys a les municipals. La senyora Badia, a qui no coneix ni cristo, resulta més confiable que la senyora Garcerán, a qui tots coneixen ja bastant. CiU havia guanyat a Torrelles les quatre primeres eleccions europees doblant o més que doblant els socialistes. Va passar del 51,43% del 1987 al 21,30% d’ara fa 5 anys (al 2004). S’ha refet una mica respecte del 21,3% que havia tret l’any 2004 on havia perdut 20 punts a Torrelles respecte les precedents del 1999 (41,85%). O sigui que s’ha recuperat una mica, però d’aquí a pensar que en clau autonòmica s’albira el final del tripartit hi ha encara un abisme. Ni tan sols el PP, que ha guanyat al conjunt d’Espanya, ha tret ara a Torrelles el seu millor percentatge ni el major nombre de vots absoluts. Havia aconseguit 216 vots l’any 1999 i un 14,52% el 1994. Ara s’ha quedat amb 189 vots i un 13,64% convertint-se en la quarta força a nivell local. Tampoc ERC ha tret el seu millor resultat local en unes europees tot i que, efectivament, no havia tret mai tants vots com ara. L’any 2004 va aconseguir un 17,79% amb 218 vots i ara, amb 249, un 17,39%. Vol dir que manté un vot estable que estaria entre els 250 i els 300 vots en eleccions més aviat llunyanes pels independentistes com són les del Parlament espanyol i el Parlament europeu. A les autonòmiques aconseguirien a Torrelles un centenar de vots més i a les municipals (si ens guiem per les darreres) uns 250 vots més. O sigui, una forquilla d’entre 250 i 500 vots en funció de la convocatòria. No és mal resultat, però estan força lluny dels dos partits principals, PSC i CiU.ICV-EUiA continúa el seu erràtic camí sense treva. Ha tret 125 vots i un 8,7·%, gairebé el mateix que a les municipals últimes, 4 punts per sota del que va treure a les anteriors europees i encara amb pitjor resultat que a l’any 1994 on va aconseguir un 10,2%. Clar que al 1987 va aconseguir un 3,59%, gairebé igual que al 1989 i la meitat del 7,46% que va treure l’any 1999. El seu sostre continuen sent els 304 vots de les autonòmiques del 2006 (13,88%). Només podem dir: vaja sostre!.Una constatació significativa. Ja hem dit que gairebé 2 de cada tres torrellencs han passat de les urnes europees: exactament un 63,48%. A les municipals, que tant ens emocionen a uns quants, només hi van participar 331 electors més d’un cens de 3.970 electors amb dret de vot, o sigui gairebé 10 punts més, una minúcia tenint en compte el que ens juguem a la plaça de l’Ajuntament si ho comparem amb Brussel·les.És difícil fer lectures extrapolables però així, a cop d’ull, jo diria que tot està igual que sempre. O sigui, suficient perquè seguim amb la mateixa motivació a l’hora d’anar a votar. Ensopiment torrellencs, es diu això.
8.06.09
Actes i ensopiment
Ara que tant es porten les proclames de transparència, aquest ajuntament ha decidit exactament tot el contrari. O sigui, si fins ara el 98% de les decisions municipals del sis contra cinc es practicaven a les Juntes de Govern i la ciutadania en general només podia assebentar-se a través de les actes públiques d’aquestes Juntes de Govern que es penjaven a la web municipal —sempre amb retard, amb errors i sense cap mena de publicitat, no fos cas que a una important part de la ciutadania se li ocorreguès xafardejar que decidien sis dels onze regidors electes—, ara això s’ha acabat.Per sorpresa, sense justificació i sense que s’entengui gens ni mica —o potser s’enten massa— acaben d’anunciar una suposada “modificació d’accés a les actes de Juntes de Govern” que, de fet, és un obstacle a la transparència. Com que les actes són públiques no poden prohibir-ne l’accés, però el dificulten perquè ara, la única manera d’aconseguir les actes és anar-les a demanar directament a l’Ajuntament i no crec que això ningú ho faci de manera habitual. O sigui, foscor sobre la gestió: cosa dels mans netes i dels transparents de sempre i dels demòcrates de Poble sense progrès.Com sempre, a més, la redacció de l’anunci no té desperdici. Afirma: “Des d'aquest mes de maig, en compliment de la llei de protecció de dades i amb la intenció d'evitar qualsevol incomoditat als veïns i veïnes de Torrelles, s'elimina del web municipal la secció d'actes de Juntes de Govern de l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Fins aquest moment qualsevol ciutadà podia consultar de forma lliure les actes de les comissions. Tot i que ja s'aplicava la normativa vigent de protecció de dades (amb la preservació de noms propis i informació associada corresponent), l'equip de govern ha decidit retirar la secció. Per altra banda, es mantindran al web municipal les actes de les sessions plenàries.”. O sigui, treuen les actes del web municipal per evitar-nos incomoditats i tot això en compliment de la llei de protecció de dades, que ells mateixos una mica més avall diuen que ja complien. Reconeixen que fins ara es podien consultar de forma lliure. Ara, amb la retirada, ja es veu que no es podran consultar de forma lliure, o sigui que serà més complicat, però no obstant això, ho fan per evitar-nos incomoditats. Finalment no ens expliquen perquè les retiren...En fi, d’aquesta manera tenen moblat el cap els membres d’aquesta colla del sis a cinc, i cada vegada que donen un pas, el xivarri de mobles dins el seu caparró és tan aclaparador, que les redaccions dels textos els surten catastròfiques, demencials, fins i tot una mica agòniques. Està clar que no ens mereixem el que ens ha caigut, carai... Podem estar o no d’acord amb els que ens governen, però hauríem de reclamar un mínim de llums, que menys. Ja es veu que aquesta és la dictadura dels babaus.I ara parlem d’eleccions, que ens hem saltat una setmana. Avui és dilluns 8 de juny i cal mirar la web municipal per veure els resultats autèntics incloses les paperetes per correu que no acostumen a figurar en les primeres xifres oficials de la Junta Electoral, no sé ben bé per què. El cas és que el recompte oficial diu que a Torrelles van votar 1438 persones en tancar-se el col·legi electoral però les xifres municipals afirmen que van ser 1450, o sigui 12 més (correus?, membres de les meses?...) La diferència no fa al cas si no és que no hi ha qui entengui res. La web municipal diu que un 34,91% dels torrellencs van exercir el seu dret de vot (1.386 electors) quan el cert és que van votar 1450 persones. Què pasa amb aquestes 64 de diferència?. Doncs que també van exercir el seu dret de vot però que el van exercir votant en blanc o votant nul. O sigui, l’encapçalament del missatge de la web municipal és erroni (per variar). O sigui, la participació va ser dels 36,52%, per sota de la mitjana de Catalunya, que ja ha estat la més irrisòria de la democràcia. Doncs aquí, a Torrelles, encara estem per sota. No ens anima a votar ni el suc de les cireres. Jo no és que hi contribueixi gaire: confesso que sóc un absentista actiu, fastiguejat d’un personal amb el que no hi confio gens ni mica. Respecto a tothom: als que encara contribueixen a donar legitimitat a un sistema que exigeix un canvi revolucionari donant el seu suport a qualsevol dels partits que es presenten i també als que intenten fer el mateix posant de manifest que són demòcrates però que ningú els convenç. Jo també sóc demòcrata però no m’agrada el que vec, ni el que puc votar. La meva postura és tan infèrtil com la de la resta. Ho sé. Jo no hi compto amb ells i ells no hi compten amb mi. A mi se m'en fot el que organitzen i amb ells sel’s hi enfot que jo i uns quants milers com jo no anem a votar. Fan el discurs commiseratiu que cal reflexionar, però l’autèntica realitat és que se’ls hi enfot que votem un 37% o un 85%. En una democràcia, només que voti un ja és pot fer recompte. Si voten dos, ja és la òstia per aquells que desitgen un suport numèric que els procuri un escò.Ja sé que la meva postura és tan testimonial, poc rendible i patètica com la dels periodistes que no signen les cròniques dels blocs electorals des de fa al menys una desena d’eleccions. Cada vegada la mateixa comèdia a ambdues bandes de l’espectacle. No he vist un sol entrevistador que posi a parir els representants dels mateixos partits que permeten que en cada elecció s’obligui a la cronometració informativa dels partits. Com que la meva postura és testimonial, poc rendible i patètica, però no fa mal ningú, la seguiré adoptat amb la mateixa insostenible paciència dels periodistes públics d’aquest país.I ara els resultats. Fem una lectura ràpida a les 6 eleccions al Parlament europeu celebrades fins ara. El PSC, registra aquesta vegada el seu segon millor resultat a Torrelles amb 364 vots i un 26,26%. El seu millor resultata fins ara va ser el del 2004 on va aconseguir un 32,73% i només 37 vots més. A la resta d’eleccions havia aconseguit entre un 16,7% (1994) i un 24,35% (1989). O sigui que encara que ha perdut 6 punts respecte de les últimes, tampoc està tan malament. Ja es veu que en aquestes eleccions no es vota en clau local perquè el PSC ha guanyat 120 vots respecte d’ara fa dos anys a les municipals. La senyora Badia, a qui no coneix ni cristo, resulta més confiable que la senyora Garcerán, a qui tots coneixen ja bastant. CiU havia guanyat a Torrelles les quatre primeres eleccions europees doblant o més que doblant els socialistes. Va passar del 51,43% del 1987 al 21,30% d’ara fa 5 anys (al 2004). S’ha refet una mica respecte del 21,3% que havia tret l’any 2004 on havia perdut 20 punts a Torrelles respecte les precedents del 1999 (41,85%). O sigui que s’ha recuperat una mica, però d’aquí a pensar que en clau autonòmica s’albira el final del tripartit hi ha encara un abisme. Ni tan sols el PP, que ha guanyat al conjunt d’Espanya, ha tret ara a Torrelles el seu millor percentatge ni el major nombre de vots absoluts. Havia aconseguit 216 vots l’any 1999 i un 14,52% el 1994. Ara s’ha quedat amb 189 vots i un 13,64% convertint-se en la quarta força a nivell local. Tampoc ERC ha tret el seu millor resultat local en unes europees tot i que, efectivament, no havia tret mai tants vots com ara. L’any 2004 va aconseguir un 17,79% amb 218 vots i ara, amb 249, un 17,39%. Vol dir que manté un vot estable que estaria entre els 250 i els 300 vots en eleccions més aviat llunyanes pels independentistes com són les del Parlament espanyol i el Parlament europeu. A les autonòmiques aconseguirien a Torrelles un centenar de vots més i a les municipals (si ens guiem per les darreres) uns 250 vots més. O sigui, una forquilla d’entre 250 i 500 vots en funció de la convocatòria. No és mal resultat, però estan força lluny dels dos partits principals, PSC i CiU.ICV-EUiA continúa el seu erràtic camí sense treva. Ha tret 125 vots i un 8,7·%, gairebé el mateix que a les municipals últimes, 4 punts per sota del que va treure a les anteriors europees i encara amb pitjor resultat que a l’any 1994 on va aconseguir un 10,2%. Clar que al 1987 va aconseguir un 3,59%, gairebé igual que al 1989 i la meitat del 7,46% que va treure l’any 1999. El seu sostre continuen sent els 304 vots de les autonòmiques del 2006 (13,88%). Només podem dir: vaja sostre!.Una constatació significativa. Ja hem dit que gairebé 2 de cada tres torrellencs han passat de les urnes europees: exactament un 63,48%. A les municipals, que tant ens emocionen a uns quants, només hi van participar 331 electors més d’un cens de 3.970 electors amb dret de vot, o sigui gairebé 10 punts més, una minúcia tenint en compte el que ens juguem a la plaça de l’Ajuntament si ho comparem amb Brussel·les.És difícil fer lectures extrapolables però així, a cop d’ull, jo diria que tot està igual que sempre. O sigui, suficient perquè seguim amb la mateixa motivació a l’hora d’anar a votar. Ensopiment torrellencs, es diu això.
8.06.09
dissabte, 23 de maig del 2009
A cop d'ull 22.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 22
Plens buits.
Va haver ple ordinari dilluns. Un ple amb només tres punts a aprovar, tres mesos després del darrer ple. Un autèntic escàndol difícil de païr si no fos que ja estem acostumats i que coneixem l’eficàcia de la colla. Què dir dels tres punts. Que eren poc més que una collonada tècnica (això sí, molt impotant) i que l’autèntic debat no va aparéixer. Dues coses a destacar: la primera que el Manel de la Fotocopiadora, després de l’espantada de la moció de censura, va actuar com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?— i la segona que el CBC i la Garcerán segueixen amb les ràbies ben conservades i les ganes de provocar, també com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?.De la resta ja us podeu imaginar, el punt més imaginatiu era la moció de l’oposició sobre el disbarat del gas i la ineficàcia municipal respecte del seguiment d’una obra molt perillosa i complicada; i la moció va ser votada com sempre: sis a favor i cinc en contra, o cinc a cinc i el vot de qualitat de l’alcaldessa perquè sembla que el regidor Carlitos encara no està recuperat. El que és evident és que el Manel de la Fotocopiadora segueix tenint la paella pel manec en les votacions, o sigui una paella més aviat tonta, i la cadireta i els calerons pesen encara bastant, pel que sembla, a l’hora de decidir què li agradarà aprovar i què no. (sembla que tret de les bales dels ecoparcs que no va anar a ple, li agrada aprovar-ho tot).El Manel de la Fotocopiadora només semblava estar disposat a canviar les dietes de la Comissió de govern per les dietes, millor remunerades, de l’alcaldia. O sigui, res de renunciar als emoluments. Canviar el govern, però sempre per acabar apujant-se el sou. Com que en aquest punt no li han fet costat els que només cobren les pobres pessetes de l’asistència a plens —o sigui tres pessetes cada tres mesos—, s’ha estimat més assegurar-se les dietes de les Comissions de govern i seguir mantenint la trista paella pel manec, malgrat que els seus col·legues de govern fan, en moltes ocasions, com si no existís —amb una frivolitat que fa frisança—. S’ha estimat més posar-se taps a les orelles i una bena negra als ulls, que no pas plantejar-se en temes de dignitat personal i política, que ja n’hi ha prou d’empassar-se granotes com si fossin llobarros.En quines mans estem, Marieta!!Ja dic, el debat més interessant no es va produir. Jo em vaig esperar fins al final —via internet— per veure com acavava la cosa amb la remotíssima esperança que l’oposició posaria sobre la taula el mateix que CiU va penjar a la seva web sobre la vergonya del Manel. Però està clar que tampoc l’oposició vol que se’n parli pública, oberta i transparentment de l’espantada. Tot plegat com si no hagués existit. No seré jo que hagi d’esmenar la plana a les, probablement, molt meditades estratègies de l’oposició. Jo, en dir que no em semblen raonables, en tinc ben bé prou. No acabo d’entendre perquè no van posar en evidència pública el Manel de la Fotocopiadora en una qüestió que li hauria de pujar el to vermellet de la cara. És que no el volen fer quedar malament davant tot Torrelles? És que volen fer veure que la proposta —que sembla va fer— és intrascendent? O és que ja els hi està bé que les coses segueixin com estan?Probablement n’hi ha una mica de cada. I jo, naturalment, estic en contra, perquè penso que el que correspon és intentar que li caigui la cara de vergonya davant la ciutadania; perquè penso, a més, que la proposta va ser absolutament trascendental i posa de manifest quin personal s’ha apuntat a la política —també local— i perquè considero que les coses com estan, estan molt malament i qualsevol esforç per canviar-les, ha de ser mereixedor del nostre més gran reconeixement públic. Ara ja fa dies, però n’he de parlar. Vull parlar de la llarguíssima missa del 10 de maig quan vam dir un emocionat fins aviat a l’amic Morera. Primera constatació: les misses són tan avorrides com abans, amb l’afegitó que et sens obligat a donar la mà a la gent del voltant tot parlant de pau, mentre mires aquell pocavergonya de la fila del davant que un dia va dir que eres un fill de puta en una determinada reunió. O sigui, tot plegat segueix sent d’un formalista que tira d’esquena. Malgrat això, he de dir que el Morera va estar bé. Se li nota d’un hora lluny que és bona persona i que s’ha estavellat bastant en aquest poble. En el comiat, els parroquians li van desitjar coses bones, però no es van estar de queixar-se de l’absència del jovent cristià a l’església torrellenca. És que no en deu haver de jovent cristià, caram. I el representant del bisbe ho va dir molt clar: escolteu, que hi hagi tanta casa del senyor i el jovent al carrer no és cosa de Mossen Morera. És, sobretot, cosa, de la ciutadania (i segurament també de la jerarquia, eclesiàstica, per suposat). En Morera ha fet el que ha pogut, que ha estat poc, perquè ell no és cap digne representant del “Nosaltres sols” que tant s’estil·la.Els col·legues ens vam abraçar com germans: ell en bata blanca fins el peus com li correspon a un oficiant i nosaltres com hem estat sempre, amb vestit de ciutadans corrents que no anem mai a missa. Se’l veia content, però també trist. Hem de fer alguna cosa perquè el seu pas per aquest poble no resti en l’oblit...Al paperot dels sociates locals —repartit per les bústies com una ànima en pena— que es despengen fent veure que apliquen el programa, hi dedicaré un minut: el que es mereixen.
Però ho faré un altre dia que m’acava d’entrar la mandra.
22.5.2009
Plens buits.
Va haver ple ordinari dilluns. Un ple amb només tres punts a aprovar, tres mesos després del darrer ple. Un autèntic escàndol difícil de païr si no fos que ja estem acostumats i que coneixem l’eficàcia de la colla. Què dir dels tres punts. Que eren poc més que una collonada tècnica (això sí, molt impotant) i que l’autèntic debat no va aparéixer. Dues coses a destacar: la primera que el Manel de la Fotocopiadora, després de l’espantada de la moció de censura, va actuar com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?— i la segona que el CBC i la Garcerán segueixen amb les ràbies ben conservades i les ganes de provocar, també com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?.De la resta ja us podeu imaginar, el punt més imaginatiu era la moció de l’oposició sobre el disbarat del gas i la ineficàcia municipal respecte del seguiment d’una obra molt perillosa i complicada; i la moció va ser votada com sempre: sis a favor i cinc en contra, o cinc a cinc i el vot de qualitat de l’alcaldessa perquè sembla que el regidor Carlitos encara no està recuperat. El que és evident és que el Manel de la Fotocopiadora segueix tenint la paella pel manec en les votacions, o sigui una paella més aviat tonta, i la cadireta i els calerons pesen encara bastant, pel que sembla, a l’hora de decidir què li agradarà aprovar i què no. (sembla que tret de les bales dels ecoparcs que no va anar a ple, li agrada aprovar-ho tot).El Manel de la Fotocopiadora només semblava estar disposat a canviar les dietes de la Comissió de govern per les dietes, millor remunerades, de l’alcaldia. O sigui, res de renunciar als emoluments. Canviar el govern, però sempre per acabar apujant-se el sou. Com que en aquest punt no li han fet costat els que només cobren les pobres pessetes de l’asistència a plens —o sigui tres pessetes cada tres mesos—, s’ha estimat més assegurar-se les dietes de les Comissions de govern i seguir mantenint la trista paella pel manec, malgrat que els seus col·legues de govern fan, en moltes ocasions, com si no existís —amb una frivolitat que fa frisança—. S’ha estimat més posar-se taps a les orelles i una bena negra als ulls, que no pas plantejar-se en temes de dignitat personal i política, que ja n’hi ha prou d’empassar-se granotes com si fossin llobarros.En quines mans estem, Marieta!!Ja dic, el debat més interessant no es va produir. Jo em vaig esperar fins al final —via internet— per veure com acavava la cosa amb la remotíssima esperança que l’oposició posaria sobre la taula el mateix que CiU va penjar a la seva web sobre la vergonya del Manel. Però està clar que tampoc l’oposició vol que se’n parli pública, oberta i transparentment de l’espantada. Tot plegat com si no hagués existit. No seré jo que hagi d’esmenar la plana a les, probablement, molt meditades estratègies de l’oposició. Jo, en dir que no em semblen raonables, en tinc ben bé prou. No acabo d’entendre perquè no van posar en evidència pública el Manel de la Fotocopiadora en una qüestió que li hauria de pujar el to vermellet de la cara. És que no el volen fer quedar malament davant tot Torrelles? És que volen fer veure que la proposta —que sembla va fer— és intrascendent? O és que ja els hi està bé que les coses segueixin com estan?Probablement n’hi ha una mica de cada. I jo, naturalment, estic en contra, perquè penso que el que correspon és intentar que li caigui la cara de vergonya davant la ciutadania; perquè penso, a més, que la proposta va ser absolutament trascendental i posa de manifest quin personal s’ha apuntat a la política —també local— i perquè considero que les coses com estan, estan molt malament i qualsevol esforç per canviar-les, ha de ser mereixedor del nostre més gran reconeixement públic. Ara ja fa dies, però n’he de parlar. Vull parlar de la llarguíssima missa del 10 de maig quan vam dir un emocionat fins aviat a l’amic Morera. Primera constatació: les misses són tan avorrides com abans, amb l’afegitó que et sens obligat a donar la mà a la gent del voltant tot parlant de pau, mentre mires aquell pocavergonya de la fila del davant que un dia va dir que eres un fill de puta en una determinada reunió. O sigui, tot plegat segueix sent d’un formalista que tira d’esquena. Malgrat això, he de dir que el Morera va estar bé. Se li nota d’un hora lluny que és bona persona i que s’ha estavellat bastant en aquest poble. En el comiat, els parroquians li van desitjar coses bones, però no es van estar de queixar-se de l’absència del jovent cristià a l’església torrellenca. És que no en deu haver de jovent cristià, caram. I el representant del bisbe ho va dir molt clar: escolteu, que hi hagi tanta casa del senyor i el jovent al carrer no és cosa de Mossen Morera. És, sobretot, cosa, de la ciutadania (i segurament també de la jerarquia, eclesiàstica, per suposat). En Morera ha fet el que ha pogut, que ha estat poc, perquè ell no és cap digne representant del “Nosaltres sols” que tant s’estil·la.Els col·legues ens vam abraçar com germans: ell en bata blanca fins el peus com li correspon a un oficiant i nosaltres com hem estat sempre, amb vestit de ciutadans corrents que no anem mai a missa. Se’l veia content, però també trist. Hem de fer alguna cosa perquè el seu pas per aquest poble no resti en l’oblit...Al paperot dels sociates locals —repartit per les bústies com una ànima en pena— que es despengen fent veure que apliquen el programa, hi dedicaré un minut: el que es mereixen.
Però ho faré un altre dia que m’acava d’entrar la mandra.
22.5.2009
dilluns, 18 de maig del 2009
A cop d'ull 18.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 18 A cop d'ull
L’ambició i la innocència
Aquest és un d’aquells dilluns en que podria omplir jo sol una revista de 24 pàgines parlant de l’actualitat torrellenca. Va com va. Hi ha setmanes que t’has de lamentar que no passi res i setmanes que s’acumula la feina. Esmentaré les coses sobre les que mereixeria parlar avui i al final explicaré perquè només parlaré d’una —dossifica’t, em van aconsellar a la biblioteca el divendres de l’oposició informa—, deixant la resta per les setmanes successives. Hi ha hagut l’emocionant missa de l’amic Morera, les emotives paraules del Doc aquí mateix, el full dels socialistes que, al menys al meu barri s’ha repartit per les bústies, el ple que acaba de convocar el govern perquè feia tres mesos que no el convocaven i infringien la llei, la programació que preparem des d’AcTA per aquest mes de juny i l’acte informatiu de l’oposició a la biblioteca que dona per parlar d’unes quantes coses mes: de l’estratègia política dels partits arran de la conya marinera de la moció de censura a l’Ajuntament, segons jo la veig; de les bales dels ecoparks i les pedreres; del nyap acollonidor en que s’ha converit l’arribada del gas a Torrelles, i de l’exasperació que em provoquen personalment algunes opinions puristes de la gent d’ICV. Mireu si hi ha temes. Com que sabeu com m’apassiona la política, encara que siguí minúscula com la domèstica —segurament per això m’apassiona mes— parlaré de l’acte informatiu de l’oposició i deixaré per més endavant els altres.
Primer de tot: vaig trobar a faltar entre el públic l’amic Planell —feia temps que no li deia amic col·loquialment, i és que començo a apreciar algunes coses en la gent que abans em passaven desapercebudes—. Espero que hagi estat una opció deliberada i no inesperada i tampoc cap repartiment de papers del seu grup, perquè van estar presents, per exemple, la Griselda i el Cortijo. Vaig veure el Planell el diumenge a missa —si, si a missa!— i la veritat és que més enllà de les potes renquejants —de tant jugar a frontó, que l’apassiona— estava com un gínjol.
L’acte de divendres no va estar malament. Vaig veure menys gent de l’esperable, tractant-se, com es tractava, d’un acte piperoconvergent. Van explicar la història de les bales dels ecoparks i el nyap de les canonades del gas amb tot luxe de detalls, fotografies i exemples. Tot plegat molt didàctic. I tot plegat molt evident: aquests que tenen el poder són, a banda d’una cosa impresentable ho miris per on ho miris, l’ineficàcia amb potes. Fins a l’hora dels precs i preguntes no em vaig sentir autènticament interessat. Semblava que s’acabava la convocatòria i ningú parlava de l’autènticament trascendent i nou: l’estabilitat del govern, la moció de censura, el canvi tan esperat, la necessitat que aquest municipi no es disolgui en l’aïllament civil i l’avorriment endèmic.
CiU ja havia explicat en el seu web la proposta del Manel de la Fotocopiadora, avalada necessàriament per la colla del Poble sense progrès, i durant la presentació de la barbaritat del reompliment de les pedreres ja es va avençar el símil d’amenaça de moció de censura contra el govern. La regidora convergent, per reblar el clau, va explicar també que un dirigent del seu partit l’havia trucat per lamentar-se que volgués fer fora l’alcaldessa republicana amb una moció de censura, i ella va haver d’explicar-li que a Torrelles només hi ha un regidor de CiU d’onze possibles i que ella havia estat simplement convidada a donar suport a una moció de censura que presentava un altre regidor únic i encara al govern: un tal Manel-candidat-a-alcalde.
En substància: El Manel està fart d’aquesta colla de dropos, que no li fan cas per res, passen d’ell i de la seva creu de Sant Jordi i com que té la frontissa a la butxaca, es pensa que té un tresor. Aleshores es planta davant la regidora Escalas i dels quatre piperos pacients, i els proposa una idea màgica: voleu governar? Doncs voteu-me com alcalde.
O sigui, ja ens semblava que el Manel de la Fotocopiadora tenia un secret, però no pensàvem que era tan agosarat. Clar que un individu que va proclamant que té una Creu de Sant Jordi pel simple fet conjuntural que presideix una entitat que és qui l'ha rebut—també va fer una moció de censura per presidir-la?— ja es veu que té veleitats desproporcionades. O el poden les ganes o és una mica gamarús. O potser és una mica gamarús perquè el poden les ganes, perquè era evident que convergents i piperos s’havien de recargolar per dins de la risa en escoltar l'espectacular proposta. El Manel de la Fotocopiadora tenia poc futur a Torrelles, però és que ara ja no en té cap: ningú se’l podrà prendre en serio, perquè un individu que aspira a ser alcalde d’un municipi dins un partit que va aconseguir 162 vots d’un total de 2.161 vots emesos i d’un total de 3.774 vots possibles, ja es veu que hi toca malament. El pot l’ambició desmesurada?. Obviament. El pot. I a més, està molt mal aconsellat, perquè hi ha vegades que és més patètic fer el ridícul que equivocar-se, i el Manel de la Fotocopiadora ha fet un ridícul descomunal (la única cosa que, en política, diuen, és imperdonable i que pesa com una llosa).
Però si el Manel de la Fotocopiadora té ja un perfil lamentable (l’ambició), Poble ha posat de manifest que és un partit perillós, per incoherent. No pot ser que el senyor Cortijo y la senyora Griselda passegin aquesta incoherència pels morros del personal, com si la cosa no anés amb ells. Ells (i l'arquitecte entre altres) són els responsables del paper d’estrassa que està fent el Manelet i la gent ho ha de posar de manifest quan se’ls creua. (Jo no tindré l’oportunitat, perquè fem veure, uns i altres, que ningú no ens ha presentat). Ja va sent hora que les incoherències no rellisquin per la pell de la ciutadania i que siguem tots plegats una mica més agosarats.
Sé, per pròpia experiència, que tanta gosadia provoca mal de panxes. Aquest mateix dia de l’oposició informa vaig tenir unes parauletes públiques i privades amb el representant d’ICV que li van sentar fatal. Em queixava de la manca exasperant de coherència dels iniciativos a Torrelles, que posaven en qüestió la necessitat que el gas arribi a les llars torrellenques en ares del purisme ideològic de la sostenibilitat i de la predació de recursos naturals de països tercers. Tot això és ben discutible, en efecte. Però que ho defensi públicament el representant del partit que va lliurar un informe de mediambient que avalava la destrossa de Can Coll, és poc presentable. Sé que el Jordi Riu defensa les seves postures amb el cor, com jo ho he fet tantes vegades, i per això li demano disculpes públiques perquè m’imagino que es va sentir dolgut personalment. No volia ofendre ni les seves idees ni la seva persona: sí, en canvi, el partit que representa i que els té enganyats (la innocència). Que els fa defensar radicalitats lloables però que en la pràctica política no és res més que un apèndix imperdonable de l’estultícia política imperant (des dels informes de mediambient, fins el descontrol repressiu dels Mossos).
I ja n’hi ha prou per avui, que m’he saltat una setmana de molta feina. Prometo, juro si fa falta, que aquesta setmana faré sessió doble perquè ja he dit que hi ha molt per escriure...
18.5.09
Homenatge a Joan Morera
docxdoc wrote on May 16
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
dimecres, 6 de maig del 2009
Joan Morera s'acomiada de Torrelles
Joan Morera deixarà el proper diumenge de ser el Mossen de Torrelles.
Com va explicar publicament en el dinar dels 3 Tombs, els problemes de salut l'impideixen seguir amb el ritme actual.
Joan Morera dirigeix l'emisora de radio per internet http://www.cultural.avmradio.org/
L'article setmanal de Jesus Vila està dedicat integrament a l'amic Joan. A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
Molta sort Joan !!
Com va explicar publicament en el dinar dels 3 Tombs, els problemes de salut l'impideixen seguir amb el ritme actual.
Joan Morera dirigeix l'emisora de radio per internet http://www.cultural.avmradio.org/
L'article setmanal de Jesus Vila està dedicat integrament a l'amic Joan. A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
Molta sort Joan !!
CIU VA REFUSAR FER ALCALDE AL REGIDOR DE POBLE MANEL PERONA
Publicat a la web de CiU Torrelles www.ciu.cat/torrellesdellobregat
CIU VA REFUSAR FER ALCALDE AL REGIDOR DE POBLE MANEL PERONA
05.05.2009
CIU VA REBRE EL DIUMENGE DELS 3 TOMBS UNA PROPOSTA DEL REGIDOR DE POBLE PER FER-LO ALCALDE D'UN NOU GOVERN FORMAT PER PIP, CIU I EL MATEIX GRUP DE POBLE, ACTUALMENT EN EL GOVERN.
Diumenge al matí el regidor de Poble Manel Perona explicava a la regidora de CiU Iolanda Escala la proposta que tenia previst presentar en una reunió que havia de tenir lloc el dijous 30 d'abril amb els grups de l'Oposició Poble i Progrés i CiU.
CIU VA REFUSAR FER ALCALDE AL REGIDOR DE POBLE MANEL PERONA
05.05.2009
CIU VA REBRE EL DIUMENGE DELS 3 TOMBS UNA PROPOSTA DEL REGIDOR DE POBLE PER FER-LO ALCALDE D'UN NOU GOVERN FORMAT PER PIP, CIU I EL MATEIX GRUP DE POBLE, ACTUALMENT EN EL GOVERN.
Diumenge al matí el regidor de Poble Manel Perona explicava a la regidora de CiU Iolanda Escala la proposta que tenia previst presentar en una reunió que havia de tenir lloc el dijous 30 d'abril amb els grups de l'Oposició Poble i Progrés i CiU.
El regidor desprès d'explicar la seva situació insostenible dins del govern, al qual va qualificar de "mal govern" va proposar a CiU que el recolzéssim juntament amb PiP, presentant una moció de censura contra l'actual alcaldessa Glòria Matas, en la el votaríem a ell com a alcalde de Torrelles.
Aquell mateix diumenge 26 d'abril hi va haver una segona trobada a la tarda. Davant les explicacions donades pel regidor de Poble de la mala gestió que estava fent el govern municipal, CiU va preguntar si en la negociació que s'hauria de posar en marxa per decidir les prioritats del nou govern, també es podria deixar oberta la negociació per decidir qui hauria d'assumir el càrrec de l'alcaldia.
La resposta del regidor Manel Perona va ser rotunda i sense cap marge de negociació. L'alcaldia era condició sine qua non per formar un govern amb els regidors de PiP i CiU.
La proposta era tant personalista i tant mancada de sentit comú, que sense cap vergonya admetia que continuaria en el govern, com si no hagués passat res, sinó el fèiem alcalde a ell.
No ens va fer falta saber res més; amb les dades que teníem, aquella mateixa nit ja teníem clar que CiU no entraria en l'estratègia del grup de Poble. Dilluns a la nit l'executiva de CiU desestimava la proposta indecent del grup de Poble.
Posem aquests fets en coneixement de l'opinió pública perque creiem que aquests comportaments s'han d'eradicar de la vida pública.
Pensem que el regidor de Poble ha traspassat la línia de l'ètica política; de tal forma, que ha quedat clarament desautoritzat per exercir un càrrec en el govern municipal de l'ajuntament de Torrelles.
dimarts, 5 de maig del 2009
A cop d'ull 05.05.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote on May 5
El Joan marxa.
Jo tenia el convenciment que l’amic Morera s’estaria amb nosaltres fins que aquell a qui va dedicar la vida, es dignés cridar-lo al seu costat. De poc podria servir-li que un descregut com jo l’intentès convèncer que Torrelles, en unes altres circumstàncies, podria semblar-se a aquell paradís on la bona gent com ell pensa que es passarà l’eternitat. Ell, que em consta que s’ha estimat Torrelles i, sobretot, la seva gent, ha aspirat des de sempre a un Paradís molt diferent. Un Paradís on, bàsicament pugui fer la seva ràdio, discrepar, amb una furia humaníssima dels intolerants i dels sectaris, i desitjar, en general, el bé a tothom. Vaig conèixer el Morera a Torrelles i des del primer dia em va semblar que era un personatge entranyable. Podia haver aterrat en aquesta vall de llàgrimes com han aterrat tants altres circumstancials vicaris de la jerarquia: a dir unes quantes misses diàries, a quedar bé amb els parroquians, a contentar les beatífiques mestresses de ciri encès i pecats privats, i a criar panxeta. En lloc d’això, el Morera es va implicar. Es va implicar segurament més enllà del que molts li perdonaran mai. Estava acostumat a prendre iniciatives, a fer coses, a motivar el personal, a intervenir activament, a ser un torrellenc més, que a més, podia repartir les ùniques òsties que ni empatxen, ni couen.
En aquest poble del “Nosaltres sols”, molts no li perdonaran que hagi volgut ser un torrellenc més, per partida doble. Perquè pensen que un capellà s’ha de limitar a transitar per la vida trepitjant ous sense fer soroll i practicant l’elitista ritus de la distància clerical i perquè pensen que, a més, a cap torrellenc nouvingut li correspon intentar modificar ni tan sols la visió que de la col·lectivitat i de tot el que els envolta, tenen els indígenes. No tinc cap dubte que el Joan Morera s’ha equivocat molt en els pocs anys que porta entre nosaltres. Però són tots aquets errors els que li donen la dimensió de gran persona i els que fan que la gent com jo l’haguem acabat estimant no com un clergue, sinó com un home, com un col·lega, com un company. El Morera marxarà de la nostra parròquia, que jo només he transitat esporàdicament, però segurament mai marxarà de la vida d’uns quants entre els que mi compto. Desconec molt del que ha fet en l’àmbit purament eclesial però voldria destacar alguns fets que l’engrandeixen fins i tots a ulls com els meus que es van cegar en el camí de la fe, fa ja llarguíssims anys. Sé, per exemple, que va celebrar alguns sagraments a Ca la Cinta, en la capella prefabricada que va fer el Forneret. L’honora estar tan disposat a servir els desitjos de la gent que, per a mi i per a ell, estan per damunt del ritual i les formalitats. Jo l’he vist, en moltes ocasions, dirigir-se a casa d’alguns parroquians malalts per confortar-los amb la seva paraula, sacrificant moments de lleure personal i sense donar comptes a ningú. He participat en l’únic dinar col·lectiu que s’ha fet a Torrelles en molts anys, convocat per ell i pagat per ell, per tenir-nos a tots a prop i intentar crear fraternitats i complicitats on, com a poc, només hi havia indiferències. L’he vist arranjar l’església per fer-la més còmoda pels assidus a les cerimònies religioses, gastant diners i influències, i demanant favors per la seva gent i no pas per ell. L’he observat animant el personal a adquirir una nova imatge de la Moreneta que un dia em va ensenyar orgullós i cofoi, content com un infant, encomanant-me la felicitat del que ja no era un somni sinó una realitat.
I l’he vist gastar diners, temps, salut i vista per expandir els missatges de progrés i de respecte als explotats i l’he trobat cansat molts vespres perquè ha estat fins ara un home que ha hagut de matinar per dir unes quantes misses a Barcelona que li permetin viure i invertir en una ràdio que ha passejat el nom de Torrelles per tot el món. I l’he vist patir quan el jovent pintava a les parets del temple allò de tanta casa del senyor i els joves al carrer i, segurament per això, ha posat a disposició de qualsevol que ha volgut, tot el patrimoni eclesial al servei de la cultura i de l’enriquiment personal dels torrellencs de bé.
I he vist tot això, sense escoltar-li una missa sencera, sense participar en cap reunió parroquial i sense intervenir en els assumptes eclesials, que em consta ha posat sempre a disposició dels feligresos, fent una crida a la participació democràtica i a la responsabilitat col·lectiva.
Que permetem que el Joan Morera marxi de Torrelles no és res més que la prova del que som. Un poble gens fiable, del que no ens podem sentir orgullosos. Els pobles són la seva gent. Tota la seva gent, però especialment la gent que demostra, amb els seus actes i amb les seves esperances, que s’estima el lloc on viu. És a dir, que s’estima el que es veu i el que és viu. I d’això el Joan n’ha donat mostres sobrades en molt poc temps. Més que molts altres.
Tinc la sensació que el Joan Morera marxa aixafat, dolgut, trist. Els que ens quedarem estarem molt més aixafats, dolguts i tristos quan no estigui aquí. Haurem desaprofitat com a col·lectivitat, una oportunitat d’or d’enriquir-nos amb la seva experiència, la seva bonhomia particular, la seva capacitat de servei, les seves ganes d’enfortir els lligams de la gent, el seu entusiasme i fins i tot els seus errors. El Joan Morera és un home i per tant, una persona que encerta i s’equivoca a parts iguals. Però més enllà d’això, és una bona persona. I que una bona persona decideixi marxar de Torrelles, empobreix notablement aquest poble. Ens empobreix molt més del que ja estem empobrits. Que és, lamentablement, molt.
Diumenge vinent aniré a missa. Fa dècades que no vaig a missa però aquesta no me la puc perdre perquè aquesta missa és un homenatge a l'amic. I jo respecto els amics, per sobre de les misses que diguin.
5.5.09
El Joan marxa.
Jo tenia el convenciment que l’amic Morera s’estaria amb nosaltres fins que aquell a qui va dedicar la vida, es dignés cridar-lo al seu costat. De poc podria servir-li que un descregut com jo l’intentès convèncer que Torrelles, en unes altres circumstàncies, podria semblar-se a aquell paradís on la bona gent com ell pensa que es passarà l’eternitat. Ell, que em consta que s’ha estimat Torrelles i, sobretot, la seva gent, ha aspirat des de sempre a un Paradís molt diferent. Un Paradís on, bàsicament pugui fer la seva ràdio, discrepar, amb una furia humaníssima dels intolerants i dels sectaris, i desitjar, en general, el bé a tothom. Vaig conèixer el Morera a Torrelles i des del primer dia em va semblar que era un personatge entranyable. Podia haver aterrat en aquesta vall de llàgrimes com han aterrat tants altres circumstancials vicaris de la jerarquia: a dir unes quantes misses diàries, a quedar bé amb els parroquians, a contentar les beatífiques mestresses de ciri encès i pecats privats, i a criar panxeta. En lloc d’això, el Morera es va implicar. Es va implicar segurament més enllà del que molts li perdonaran mai. Estava acostumat a prendre iniciatives, a fer coses, a motivar el personal, a intervenir activament, a ser un torrellenc més, que a més, podia repartir les ùniques òsties que ni empatxen, ni couen.
En aquest poble del “Nosaltres sols”, molts no li perdonaran que hagi volgut ser un torrellenc més, per partida doble. Perquè pensen que un capellà s’ha de limitar a transitar per la vida trepitjant ous sense fer soroll i practicant l’elitista ritus de la distància clerical i perquè pensen que, a més, a cap torrellenc nouvingut li correspon intentar modificar ni tan sols la visió que de la col·lectivitat i de tot el que els envolta, tenen els indígenes. No tinc cap dubte que el Joan Morera s’ha equivocat molt en els pocs anys que porta entre nosaltres. Però són tots aquets errors els que li donen la dimensió de gran persona i els que fan que la gent com jo l’haguem acabat estimant no com un clergue, sinó com un home, com un col·lega, com un company. El Morera marxarà de la nostra parròquia, que jo només he transitat esporàdicament, però segurament mai marxarà de la vida d’uns quants entre els que mi compto. Desconec molt del que ha fet en l’àmbit purament eclesial però voldria destacar alguns fets que l’engrandeixen fins i tots a ulls com els meus que es van cegar en el camí de la fe, fa ja llarguíssims anys. Sé, per exemple, que va celebrar alguns sagraments a Ca la Cinta, en la capella prefabricada que va fer el Forneret. L’honora estar tan disposat a servir els desitjos de la gent que, per a mi i per a ell, estan per damunt del ritual i les formalitats. Jo l’he vist, en moltes ocasions, dirigir-se a casa d’alguns parroquians malalts per confortar-los amb la seva paraula, sacrificant moments de lleure personal i sense donar comptes a ningú. He participat en l’únic dinar col·lectiu que s’ha fet a Torrelles en molts anys, convocat per ell i pagat per ell, per tenir-nos a tots a prop i intentar crear fraternitats i complicitats on, com a poc, només hi havia indiferències. L’he vist arranjar l’església per fer-la més còmoda pels assidus a les cerimònies religioses, gastant diners i influències, i demanant favors per la seva gent i no pas per ell. L’he observat animant el personal a adquirir una nova imatge de la Moreneta que un dia em va ensenyar orgullós i cofoi, content com un infant, encomanant-me la felicitat del que ja no era un somni sinó una realitat.
I l’he vist gastar diners, temps, salut i vista per expandir els missatges de progrés i de respecte als explotats i l’he trobat cansat molts vespres perquè ha estat fins ara un home que ha hagut de matinar per dir unes quantes misses a Barcelona que li permetin viure i invertir en una ràdio que ha passejat el nom de Torrelles per tot el món. I l’he vist patir quan el jovent pintava a les parets del temple allò de tanta casa del senyor i els joves al carrer i, segurament per això, ha posat a disposició de qualsevol que ha volgut, tot el patrimoni eclesial al servei de la cultura i de l’enriquiment personal dels torrellencs de bé.
I he vist tot això, sense escoltar-li una missa sencera, sense participar en cap reunió parroquial i sense intervenir en els assumptes eclesials, que em consta ha posat sempre a disposició dels feligresos, fent una crida a la participació democràtica i a la responsabilitat col·lectiva.
Que permetem que el Joan Morera marxi de Torrelles no és res més que la prova del que som. Un poble gens fiable, del que no ens podem sentir orgullosos. Els pobles són la seva gent. Tota la seva gent, però especialment la gent que demostra, amb els seus actes i amb les seves esperances, que s’estima el lloc on viu. És a dir, que s’estima el que es veu i el que és viu. I d’això el Joan n’ha donat mostres sobrades en molt poc temps. Més que molts altres.
Tinc la sensació que el Joan Morera marxa aixafat, dolgut, trist. Els que ens quedarem estarem molt més aixafats, dolguts i tristos quan no estigui aquí. Haurem desaprofitat com a col·lectivitat, una oportunitat d’or d’enriquir-nos amb la seva experiència, la seva bonhomia particular, la seva capacitat de servei, les seves ganes d’enfortir els lligams de la gent, el seu entusiasme i fins i tot els seus errors. El Joan Morera és un home i per tant, una persona que encerta i s’equivoca a parts iguals. Però més enllà d’això, és una bona persona. I que una bona persona decideixi marxar de Torrelles, empobreix notablement aquest poble. Ens empobreix molt més del que ja estem empobrits. Que és, lamentablement, molt.
Diumenge vinent aniré a missa. Fa dècades que no vaig a missa però aquesta no me la puc perdre perquè aquesta missa és un homenatge a l'amic. I jo respecto els amics, per sobre de les misses que diguin.
5.5.09
dimecres, 29 d’abril del 2009
A cop d'ull 26.04.2009 ----- Jesus Vila
elmonquecrema wrote today at 5:12 AM
Orgull torrellenc: la gran resposta.
O en aquest poble la gent no s’assebenta del que no vol... o la gent no s’assebenta del que organitzen els que no vol, no sé si m’enteneu, però jo si que m’entenc. Els acteros vam muntar el dia del llibre la presentació d’un llibre, l’únic acte cultural que es va fer a Torrelles un dia que és com qualsevol altre, però que per molta gent no és com qualsevol altre. Aquí, a Torrelles, ja tenim experiència d’això. Alguns vam imaginar-nos una setmana cultural plena d’activitats per aquestes dates i la vam fer sense gairebé despeses i amb un èxit modest, no en calia més. Aquella setmana es va portar en un programa electoral que va fer figa per tot arreu i a partir d’aleshores ha caigut en l’oblit més absolut. I ara, als mateixos d’aleshores se’ns va ocòrrer que estaria bé fer un altre acte modest i sense cap cost, només perquè ens agradaria viure en un poble on la gent respongués a la crida culltural al marge de fílies, fòbies i sectarismes.
Vam omplir la sala de la Biblioteca, la gent no hi cabia ni al vestíbul, portes enfora. En un moment determinat vam haver de cridar la policia local per que fes una mica de forat al carrer Major perquè hi havia cotxes que volien passar i la gent, distreta, els ho impedia. Amunt i avall del carrer Major hi havia parades de llibres i de roses i la gent va esperar arribar a casa per comprar aquestes coses gairebé obligatòries en un dia com aquest, aquí, al seu poble, i no a Barcelona o a Cornellà o a Mataró, on treballen. A les 10 del vespre van haver sardanes al Parc i des de mitja tarda hi havia tallers i un espai de comptecontes per les criatures que va encandilar més els pares i les mares que no pas als mateixos infants que s’ho miraven embadalits. Feia goig veure la gent passejar amunt i avall, visitar l’exposició de Can Pinyons sobre Fotografies Antigues o la de Ca la Cinta sobre Eines del Camp o la de l’Ateneu sobre Puntes de Coixí. I això que no era la Festa de la Cirera ni els Tres Tombs. Era, un dia qualsevol de primavera, un 23 d’abril ple de color, de rialles, de converses amables, de cultura al carrer. I la presentació del llibre. Un filòsof que parlava de la gran importància que té pel creixement de la humanitat fer a consciència una cosa que se suposa només la pot fer l’èsser humà i que per sopresa de tots plegats, vam descobrir que, realment, autènticament, no es practica gaire. Vam escoltar que Plató ja deia que no faran falta les ideologies al món, quan els homes facin servir el pensament per enfortir els valors i per ser cada dia més responsables i autònoms: més persones. Per això, La República, deia, una de les seves obres més conegudes, no és un llibre polític, sinó un llibre educatiu, de formació social. Quan els homes —i les dones— deixem de banda els estereotips i siguem críticament crítics, no ens faran falta ni líders ni representants. Aquí a Torrelles és un orgull que tanta gent presenti l’avidesa del coneixement, de compartir la Cultura en majúscules, que vol dir compartir la vida. La conferència del professor Oliveras que va estar plena com un ou, es va reproduir mimèticament aquest dia de Sant Jordi. Aleshores havia convocat el PiP. Aquesta vegada va ser AcTA. És ben bé igual qui convoqui, les ganes de saber, de compartir, de demostrar que aquest poble és viu, no té fronteres ni la gent és deixa influir. Allà estava tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom. Som els mateixos i uns quants més, a cada acte, uns quants més. La gent és crítica amb el producte, no pas amb el fabricant. I per això és un goig sortir al carrer i petar la xerrada, que vol dir compartir. Lluny és ja aquells temps que la gent, per rencúnies passades, es va deixar de saludar. Avui, la gent és amable en general i això ho ha fet aquest esperit crític que en aquesta vall s’ha cultivat en els darrers anys d’una manera ben especial. Els torrellencs tenim un acusat esperit de pertinença. Ens sembla que com la nostra terra, que vol dir la nostra gent, no hi ha res, no hi ha ningú.
Farem més coses, segur, perquè el sacrifici dels organitzadors és compensat a bastament per l’avidesa dels torrellencs, l’amabilitat de la resposta, l’interès per l’intercanvi de reflexions, les ganes de fer broma, de passar una estona amb la gent que comparteix el nostre aire, el nostre paisatge, la gent que igual ens ajuda a treure un pi que s’ha caigut, que ens deixa un dia el cotxe perque el nostre s’ha espatllat.
Aquest relat no ha guanyat cap premi de ficció. Simplement, mai s’ha escrit.
Dimecres passat a quarts de deu —m’arriba un correu—, hi ha reunió de la Plataforma Salvem Can Coll. No sé quin dia, m’han dit, hi haurà una altra convocatòria de l’oposició. També estaven previstos els Tombs que la final no es van fer. Només desitjo que aquestes convocatòries tinguin el mateix èxit de la presentació del dia del llibre. Allà estarà tothom, en conjunt, estarà tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom, els que van estar amb el professor Oliveras i amb el filòsof, i encara més gent. Jo, per suposat, tampoc no faltaré.
(escrit el 26 d’abril al vespre, penjat el 29)
26.4.09
Orgull torrellenc: la gran resposta.
O en aquest poble la gent no s’assebenta del que no vol... o la gent no s’assebenta del que organitzen els que no vol, no sé si m’enteneu, però jo si que m’entenc. Els acteros vam muntar el dia del llibre la presentació d’un llibre, l’únic acte cultural que es va fer a Torrelles un dia que és com qualsevol altre, però que per molta gent no és com qualsevol altre. Aquí, a Torrelles, ja tenim experiència d’això. Alguns vam imaginar-nos una setmana cultural plena d’activitats per aquestes dates i la vam fer sense gairebé despeses i amb un èxit modest, no en calia més. Aquella setmana es va portar en un programa electoral que va fer figa per tot arreu i a partir d’aleshores ha caigut en l’oblit més absolut. I ara, als mateixos d’aleshores se’ns va ocòrrer que estaria bé fer un altre acte modest i sense cap cost, només perquè ens agradaria viure en un poble on la gent respongués a la crida culltural al marge de fílies, fòbies i sectarismes.
Vam omplir la sala de la Biblioteca, la gent no hi cabia ni al vestíbul, portes enfora. En un moment determinat vam haver de cridar la policia local per que fes una mica de forat al carrer Major perquè hi havia cotxes que volien passar i la gent, distreta, els ho impedia. Amunt i avall del carrer Major hi havia parades de llibres i de roses i la gent va esperar arribar a casa per comprar aquestes coses gairebé obligatòries en un dia com aquest, aquí, al seu poble, i no a Barcelona o a Cornellà o a Mataró, on treballen. A les 10 del vespre van haver sardanes al Parc i des de mitja tarda hi havia tallers i un espai de comptecontes per les criatures que va encandilar més els pares i les mares que no pas als mateixos infants que s’ho miraven embadalits. Feia goig veure la gent passejar amunt i avall, visitar l’exposició de Can Pinyons sobre Fotografies Antigues o la de Ca la Cinta sobre Eines del Camp o la de l’Ateneu sobre Puntes de Coixí. I això que no era la Festa de la Cirera ni els Tres Tombs. Era, un dia qualsevol de primavera, un 23 d’abril ple de color, de rialles, de converses amables, de cultura al carrer. I la presentació del llibre. Un filòsof que parlava de la gran importància que té pel creixement de la humanitat fer a consciència una cosa que se suposa només la pot fer l’èsser humà i que per sopresa de tots plegats, vam descobrir que, realment, autènticament, no es practica gaire. Vam escoltar que Plató ja deia que no faran falta les ideologies al món, quan els homes facin servir el pensament per enfortir els valors i per ser cada dia més responsables i autònoms: més persones. Per això, La República, deia, una de les seves obres més conegudes, no és un llibre polític, sinó un llibre educatiu, de formació social. Quan els homes —i les dones— deixem de banda els estereotips i siguem críticament crítics, no ens faran falta ni líders ni representants. Aquí a Torrelles és un orgull que tanta gent presenti l’avidesa del coneixement, de compartir la Cultura en majúscules, que vol dir compartir la vida. La conferència del professor Oliveras que va estar plena com un ou, es va reproduir mimèticament aquest dia de Sant Jordi. Aleshores havia convocat el PiP. Aquesta vegada va ser AcTA. És ben bé igual qui convoqui, les ganes de saber, de compartir, de demostrar que aquest poble és viu, no té fronteres ni la gent és deixa influir. Allà estava tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom. Som els mateixos i uns quants més, a cada acte, uns quants més. La gent és crítica amb el producte, no pas amb el fabricant. I per això és un goig sortir al carrer i petar la xerrada, que vol dir compartir. Lluny és ja aquells temps que la gent, per rencúnies passades, es va deixar de saludar. Avui, la gent és amable en general i això ho ha fet aquest esperit crític que en aquesta vall s’ha cultivat en els darrers anys d’una manera ben especial. Els torrellencs tenim un acusat esperit de pertinença. Ens sembla que com la nostra terra, que vol dir la nostra gent, no hi ha res, no hi ha ningú.
Farem més coses, segur, perquè el sacrifici dels organitzadors és compensat a bastament per l’avidesa dels torrellencs, l’amabilitat de la resposta, l’interès per l’intercanvi de reflexions, les ganes de fer broma, de passar una estona amb la gent que comparteix el nostre aire, el nostre paisatge, la gent que igual ens ajuda a treure un pi que s’ha caigut, que ens deixa un dia el cotxe perque el nostre s’ha espatllat.
Aquest relat no ha guanyat cap premi de ficció. Simplement, mai s’ha escrit.
Dimecres passat a quarts de deu —m’arriba un correu—, hi ha reunió de la Plataforma Salvem Can Coll. No sé quin dia, m’han dit, hi haurà una altra convocatòria de l’oposició. També estaven previstos els Tombs que la final no es van fer. Només desitjo que aquestes convocatòries tinguin el mateix èxit de la presentació del dia del llibre. Allà estarà tothom, en conjunt, estarà tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom, els que van estar amb el professor Oliveras i amb el filòsof, i encara més gent. Jo, per suposat, tampoc no faltaré.
(escrit el 26 d’abril al vespre, penjat el 29)
26.4.09
dimarts, 21 d’abril del 2009
A cop d'ull 21.04.2009 --------- Jesús Vila
elmonquecrema wrote today at 12:24 PM A cop d'ull
Silencis i oasis.
He fet una repassada àmplia per les finestres cibernètiques del poble i m’he quedat astorat. Resulta que Acta, tan ensopida com està, és, hores d’ara, la plataforma més viva de totes les d’aquí si no me n’he descuidat alguna. Els de l’AMPA de Can Coll també han fet força feina darrerament i els de Torrelles Informada i CiU segueixen una mica el ritme. Però s’ha acabat. Els de la candidatura independent Poble no han dit ni piu des del 22 de febrer i els de PiP des del 22 de març. Aquella pagineta negra i republicana d’en Panoràmix va fer un intent de convertir-se en el diari local, des del panegíric de la Matas alcaldessa republicana, però va durar dos dies justos i es va aturar el mateix dia que els de Poble, el 22 de febrer. La web dels socialistes ha desaparegut literalment igual que la d’altres prohoms republicanets que van aturar la dinàmica quan van guanyar les eleccions. Segurament cosa de la feina... que volien fer, i que s’ha quedat en això, en una simple voluntat.O sigui, panorama desolador i això que pel que apunta la web de CiU el clima polític és segurament més fluïd, inestable i evanescent que mai. (Que mai, des que la senyora Marcer va ocupar una centralitat política que més aviat li va fer perdre vots que no pas guanyar-los. D’això sembla que faci segles).Ja sé que el Manel de la Fotocopiadora ha fet servir la seva sobirania política —com si fos un Puigcercós qualsevol enmig d’un guirigay tripartit— moltes vegades en el que porta governant i que el fet que avui digui que no, no és contradictori amb que demà digui que si, però la cosa d’ara sembla més aferrisada, més violenta si voleu... Això d’haver dit que no a les bales de caca de l’ecacaparc sembla posar de manifest que la dimissió de Recursos Humans ha tocat més os de l’imaginable. I aquí no és que ens n’alegrem, perquè fa lleig d’alegrar-se d’un compromís etern de quatre anys que podria estar fent figa, el que passa és que com que coneixíem el percal, ens extranyava força que el tàndem Bertrán-Garcerán no fes més mal del que ja havia estat fent en els darrers anys.Encara no ha passat res. Però està clar que els calerons de les cacabales s’els hauran de pintar a l’oli... en principi. I això dels calerons és una cosa que n’hi ha que no estan pas disposats a perdonar-ho mai. I a mi el que m’estranya de tot plegat és tant de silenci. Tant de silenci arreu. Tant de silenci a Poble, a PiP, en altres finestres que ara podrien saltar d’alegria o enfonsar-se en els clams de la misèria. (O potser és que tothom camina com si trenqués closques d'ou no sigui que massa soroll acabi despertant les feres). Perquè és evident que de la web municipal i dels fulls que edita la colla no es pot esperar res. Són pura retòrica, coses que no interessen ni als arbres fets miques.Dijous és Sant Jordi mata l’aranya. Els d’Acta ens retrobem a la Biblioteca amb un amic comú que ha escrit un magnífic llibre que fa rumiar. Estaria bé que ens acompanyèssiu ni que sigui perquè encara ens necessitem tots aquells que pensem que la política no és el que ens han fet creure, ni el pensament una cosa amorfa. Petarem la xerrada. Ens queden ben poques coses per fer petar o sigui que caldria aprofitar-ho. Això segueix sent un desert, ajudeu-nos a que la Biblioteca el dia de Sant Jordi sigui un oasi.
21.4.09
Silencis i oasis.
He fet una repassada àmplia per les finestres cibernètiques del poble i m’he quedat astorat. Resulta que Acta, tan ensopida com està, és, hores d’ara, la plataforma més viva de totes les d’aquí si no me n’he descuidat alguna. Els de l’AMPA de Can Coll també han fet força feina darrerament i els de Torrelles Informada i CiU segueixen una mica el ritme. Però s’ha acabat. Els de la candidatura independent Poble no han dit ni piu des del 22 de febrer i els de PiP des del 22 de març. Aquella pagineta negra i republicana d’en Panoràmix va fer un intent de convertir-se en el diari local, des del panegíric de la Matas alcaldessa republicana, però va durar dos dies justos i es va aturar el mateix dia que els de Poble, el 22 de febrer. La web dels socialistes ha desaparegut literalment igual que la d’altres prohoms republicanets que van aturar la dinàmica quan van guanyar les eleccions. Segurament cosa de la feina... que volien fer, i que s’ha quedat en això, en una simple voluntat.O sigui, panorama desolador i això que pel que apunta la web de CiU el clima polític és segurament més fluïd, inestable i evanescent que mai. (Que mai, des que la senyora Marcer va ocupar una centralitat política que més aviat li va fer perdre vots que no pas guanyar-los. D’això sembla que faci segles).Ja sé que el Manel de la Fotocopiadora ha fet servir la seva sobirania política —com si fos un Puigcercós qualsevol enmig d’un guirigay tripartit— moltes vegades en el que porta governant i que el fet que avui digui que no, no és contradictori amb que demà digui que si, però la cosa d’ara sembla més aferrisada, més violenta si voleu... Això d’haver dit que no a les bales de caca de l’ecacaparc sembla posar de manifest que la dimissió de Recursos Humans ha tocat més os de l’imaginable. I aquí no és que ens n’alegrem, perquè fa lleig d’alegrar-se d’un compromís etern de quatre anys que podria estar fent figa, el que passa és que com que coneixíem el percal, ens extranyava força que el tàndem Bertrán-Garcerán no fes més mal del que ja havia estat fent en els darrers anys.Encara no ha passat res. Però està clar que els calerons de les cacabales s’els hauran de pintar a l’oli... en principi. I això dels calerons és una cosa que n’hi ha que no estan pas disposats a perdonar-ho mai. I a mi el que m’estranya de tot plegat és tant de silenci. Tant de silenci arreu. Tant de silenci a Poble, a PiP, en altres finestres que ara podrien saltar d’alegria o enfonsar-se en els clams de la misèria. (O potser és que tothom camina com si trenqués closques d'ou no sigui que massa soroll acabi despertant les feres). Perquè és evident que de la web municipal i dels fulls que edita la colla no es pot esperar res. Són pura retòrica, coses que no interessen ni als arbres fets miques.Dijous és Sant Jordi mata l’aranya. Els d’Acta ens retrobem a la Biblioteca amb un amic comú que ha escrit un magnífic llibre que fa rumiar. Estaria bé que ens acompanyèssiu ni que sigui perquè encara ens necessitem tots aquells que pensem que la política no és el que ens han fet creure, ni el pensament una cosa amorfa. Petarem la xerrada. Ens queden ben poques coses per fer petar o sigui que caldria aprofitar-ho. Això segueix sent un desert, ajudeu-nos a que la Biblioteca el dia de Sant Jordi sigui un oasi.
21.4.09
divendres, 17 d’abril del 2009
No hi hauran bales de residus a Torrelletes
Publicat a la web de CiU Torrelles
www.ciu.cat/torrellesdellobregat
Ahir dijous va tenir lloc la reunió entre els 5 grups polítics amb representació a l'ajuntament de Torrelles, per posicionar-se en relació al projecte presentat que preveia explotar la pedrera de Torrelletes i reomplir-la amb bales de residus dels ecoparcs.
Anem al gra, per que ahir tant Esquerra com el PSC varen marejar la perdiu amb qüestions conceptuals, de si estem o no d'acord en restaurar canteres.
La qüestió de fons va ser contestada amb claredat per Poble, CiU i Poble i Progrés.
No estem d'acord amb el projecte que es va presentar.
Poble no estava disposada a discutir tota la nit sobre el sexe dels àngels i va deixar ben clar que no estaven d'acord en omplir amb bales de residus cap de les pedreres.
CiU va constatar que les pressions polítiques i la difusió de rumorologia és l'eina que ha utilitzat Esquerra. La regidora de CiU Iolanda Escala va demanar al govern que abandonés aquest camí. L'interès de particulars encara que fossin militants de CiU no es res més que el legítim interès de persones particulars que defensen els seus interessos; res a veure amb la responsabilitat de CiU de defensar l'interès general, com així ha estat.
Esquerra acostumada a comprar voluntats seguirà burxant.
PiP va tornar a posar de manifest que la restauració de les pedreres de Can Gallina i el Mas Segarra correspon fer-la als propietaris un cop finalitzada l'explotació. En el cas de Can Gallina el primer que caldria fer és esperar a que el propietari finalitzi l'explotació i presenti el projecte de restauració. I en el cas del Mas Segarra caldria fer el seguiment de la restauració amb la bassa d'aigua i la restauració de les feixes amb vegetació.
Llavors des del PSC es va dir allò que està realment en el fons del problema:
- I que hi guanya l'ajuntament ?
- La restauració de les pedreres, li va contestar PiP. No es tracta d'això ?
Pel que es veu no. Els diners de les bales eren el que realment importava.
Conclusió:
No hi hauran bales de residus a Torrelletes.
Hi ha desesperació econòmica per part d'Esquerra i el PSC.
El govern està dividit, Esquerra i PSC no sumen per posar les bales, i ja veurem si tornen a sumar, ni que sigui, per convocar un ple municipal.
_________________________________________________
més informació
Sobre les bales de residus 12.04.2009
Ahir dijous va tenir lloc la reunió entre els 5 grups polítics amb representació a l'ajuntament de Torrelles, per posicionar-se en relació al projecte presentat que preveia explotar la pedrera de Torrelletes i reomplir-la amb bales de residus dels ecoparcs.
Anem al gra, per que ahir tant Esquerra com el PSC varen marejar la perdiu amb qüestions conceptuals, de si estem o no d'acord en restaurar canteres.
La qüestió de fons va ser contestada amb claredat per Poble, CiU i Poble i Progrés.
No estem d'acord amb el projecte que es va presentar.
Poble no estava disposada a discutir tota la nit sobre el sexe dels àngels i va deixar ben clar que no estaven d'acord en omplir amb bales de residus cap de les pedreres.
CiU va constatar que les pressions polítiques i la difusió de rumorologia és l'eina que ha utilitzat Esquerra. La regidora de CiU Iolanda Escala va demanar al govern que abandonés aquest camí. L'interès de particulars encara que fossin militants de CiU no es res més que el legítim interès de persones particulars que defensen els seus interessos; res a veure amb la responsabilitat de CiU de defensar l'interès general, com així ha estat.
Esquerra acostumada a comprar voluntats seguirà burxant.
PiP va tornar a posar de manifest que la restauració de les pedreres de Can Gallina i el Mas Segarra correspon fer-la als propietaris un cop finalitzada l'explotació. En el cas de Can Gallina el primer que caldria fer és esperar a que el propietari finalitzi l'explotació i presenti el projecte de restauració. I en el cas del Mas Segarra caldria fer el seguiment de la restauració amb la bassa d'aigua i la restauració de les feixes amb vegetació.
Llavors des del PSC es va dir allò que està realment en el fons del problema:
- I que hi guanya l'ajuntament ?
- La restauració de les pedreres, li va contestar PiP. No es tracta d'això ?
Pel que es veu no. Els diners de les bales eren el que realment importava.
Conclusió:
No hi hauran bales de residus a Torrelletes.
Hi ha desesperació econòmica per part d'Esquerra i el PSC.
El govern està dividit, Esquerra i PSC no sumen per posar les bales, i ja veurem si tornen a sumar, ni que sigui, per convocar un ple municipal.
_________________________________________________
més informació
Sobre les bales de residus 12.04.2009
dilluns, 13 d’abril del 2009
A cop d'ull 13.04.2009 --------- Jesús Vila
elmonquecrema wrote today at 2:23 PM A cop d'ull
Compromisos i xupades.
No ho sabíem que el govern havia reunit a les forces d’oposició per explicar-lis el projecte d’emmerdament que l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient havia previst per Torrelles. Per cert, aquest organisme, EMA, amb la pàgina web que adjunto (www.amb.cat/web/guest/Entitats_AMB/Entitat_Medi_Ambient/organs_govern), té un president que és el socialista Francisco Narváez i cinc vicepresidents, la vice-presidenta primera, la insigne Imma Mayol d’ICV, i la vicepresidenta última, la no menys insigne alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas i Montmany. O sigui, un organisme que vicepresideix l’alcaldessa, proposa al municipi que presideix l’alcaldessa fer-se càrrec de les bales de merda (com explica molt bé la Cesca a “Torrelles Informada”) dels Ecoparcs justament en un indret estrany que no sabíem que també havia estat miserablement explotat i que es diu, segons CiU, “la cova d’en Xarlie”.No ho sabíem, i ens ha sorprés que ni govern ni oposició, tret de l’extensa i detallada informació que van penjar els administradors d’Acta el dia 20 de març al respecte, hagin ofert més informació quan fa més de cinc setmanes d’aquella primera reunió del 9 de març. Fins que CiU no ho ha explicat, no hi havia una sóla informació oficial entorn d’un tema tan important. Ens està bé que CiU s’estigui informant amb detall i que ens hagi fet els primers cinc cèntims però segurament ens costarà acceptar que després del dia 16, quan està prevista la nova reunió per parlar del tema amb el govern local, no se’ns ofereixi una informació exahustiva, puntual, amplia i completa del que s’està coent. CIU explica que, davant dels rumors interessats que situen el partit com a capdavanter de la idea, considera que els únics interessats de debó són ERC i el PSC, ignorant la postura de Poble al respecte. Jo me’ls crec, però és evident que quan es parla de coses estranyes molt a prop de Can Nicolau els ulls se’ns giren cap a la formació nacionalista gairebé sense voler. No hem d’oblidar que quan es van rebaixar terres a Can Coll, enmig de la voràgine opositora de mig poble, els camions abocaben directament en aquesta propietat vinculada d’antic a la convergència oficial torrellenca. I, per acabar-ho d’adobar, jo mateix, en aquestes pàgines, he demanat diverses vegades un pronunciament oficial, públic i solemne que la regidora convergent no tindria cap gana de substituir en el govern al Manel de la Fotocopiadora cas que “la puta base” d’aquesta agrupació d’electors el forcés a abandonar la cadireta, sense que el partit en qüestió se sentís implicat. Ës evident que CiU no té cap obligació, només faltaria, a explicitar els seus comportaments de futur. Però també és perfectament imaginable que algunes ambigüitats en aquest sentit, poden facilitar que les poques ganes de dimissió del Manel de la Fotocopiadora s’acabin congelant definitivament. ¿Ningú no ha escoltat a algun membre de Poble afirmar que no s’atreveixen a marxar del govern per por a que la regidora convergent accepti les temptacions massa evidents de l’alcaldessa? Jo si ho he escoltat, i tot i que em sona a excusa de mal pagador (el Manel té poques ganes de plegar i la colla poques ganes de forçar-lo), és evident que una postura ferma, pública i solemne de CiU, afirmant que no formarà part d’un govern presidit per l’alcaldessa d’ERC en aquest mandat, deixaria Poble directament al peu dels caballs i amb ínfimes excuses per seguir alimentant una cosa (aquest simulacre de govern) amb menys esperit que una gasosa a l’intempèrie.O sigui que un silenci més de CiU tampoc ens resulta novedós. El president local, l’amic Gavaldà, diu que no avançarà ara la postura. No cal. Jo me la imagino, però pel que he comentat, no tothom està tan segur que les forces vives de CiU de tota la vida estiguin en contra dels ecoparcs, de les pedreres i dels governs coaligats amb gent que té una impressió més aviat banal del territori.Però el problema no és CiU, ni PiP. El problema és que encara hi ha un govern de sis a cinc que pot seguir apostant per trinxar el territori com han fet amb Can Coll, aquí amb l’excusa de les escoles (en boles, pel que s’ha vist), i allà amb l’excusa del rebliment, la restauració, la sostenibilitat i els calerets a les arques municipals. Per això estaria tan bé el pronunciament de CiU en un sentit —contra l’operació camions— i en un altra —contra l’entrada al govern d’ERC/PSC. Però ja arribarà el dia... espero.Una darrera. Ho haveu vist com ha plogut?.
Si, si heu estat, a casa. Doncs bé, la riera baixa ferma i hi ha tolls d’aigua arreu. L’any passat, amb menys aigua aturada, els mosquits tigres ens van aixafar de valent l’estiu. Aquest any estic convençut que faran un safari a can Guey i no podrem sortir de casa. A menys que... a menys que l’Ajuntament faci el que ja estan fent altres ajuntaments de la comarca: reclamar suport per fumigar les aigües estagnades i impedir que les primeres larves de mosquit tigre vinguin a xupar-nos la sang. A no ser que al govern ja li vagi bé aquesta xupada general entre els seus antics votants. No hi ha com tenir poca sang per votar als que la tenen d’orxata...I prou.
Bon retorn a la feina.
13.4.09
Compromisos i xupades.
No ho sabíem que el govern havia reunit a les forces d’oposició per explicar-lis el projecte d’emmerdament que l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient havia previst per Torrelles. Per cert, aquest organisme, EMA, amb la pàgina web que adjunto (www.amb.cat/web/guest/Entitats_AMB/Entitat_Medi_Ambient/organs_govern), té un president que és el socialista Francisco Narváez i cinc vicepresidents, la vice-presidenta primera, la insigne Imma Mayol d’ICV, i la vicepresidenta última, la no menys insigne alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas i Montmany. O sigui, un organisme que vicepresideix l’alcaldessa, proposa al municipi que presideix l’alcaldessa fer-se càrrec de les bales de merda (com explica molt bé la Cesca a “Torrelles Informada”) dels Ecoparcs justament en un indret estrany que no sabíem que també havia estat miserablement explotat i que es diu, segons CiU, “la cova d’en Xarlie”.No ho sabíem, i ens ha sorprés que ni govern ni oposició, tret de l’extensa i detallada informació que van penjar els administradors d’Acta el dia 20 de març al respecte, hagin ofert més informació quan fa més de cinc setmanes d’aquella primera reunió del 9 de març. Fins que CiU no ho ha explicat, no hi havia una sóla informació oficial entorn d’un tema tan important. Ens està bé que CiU s’estigui informant amb detall i que ens hagi fet els primers cinc cèntims però segurament ens costarà acceptar que després del dia 16, quan està prevista la nova reunió per parlar del tema amb el govern local, no se’ns ofereixi una informació exahustiva, puntual, amplia i completa del que s’està coent. CIU explica que, davant dels rumors interessats que situen el partit com a capdavanter de la idea, considera que els únics interessats de debó són ERC i el PSC, ignorant la postura de Poble al respecte. Jo me’ls crec, però és evident que quan es parla de coses estranyes molt a prop de Can Nicolau els ulls se’ns giren cap a la formació nacionalista gairebé sense voler. No hem d’oblidar que quan es van rebaixar terres a Can Coll, enmig de la voràgine opositora de mig poble, els camions abocaben directament en aquesta propietat vinculada d’antic a la convergència oficial torrellenca. I, per acabar-ho d’adobar, jo mateix, en aquestes pàgines, he demanat diverses vegades un pronunciament oficial, públic i solemne que la regidora convergent no tindria cap gana de substituir en el govern al Manel de la Fotocopiadora cas que “la puta base” d’aquesta agrupació d’electors el forcés a abandonar la cadireta, sense que el partit en qüestió se sentís implicat. Ës evident que CiU no té cap obligació, només faltaria, a explicitar els seus comportaments de futur. Però també és perfectament imaginable que algunes ambigüitats en aquest sentit, poden facilitar que les poques ganes de dimissió del Manel de la Fotocopiadora s’acabin congelant definitivament. ¿Ningú no ha escoltat a algun membre de Poble afirmar que no s’atreveixen a marxar del govern per por a que la regidora convergent accepti les temptacions massa evidents de l’alcaldessa? Jo si ho he escoltat, i tot i que em sona a excusa de mal pagador (el Manel té poques ganes de plegar i la colla poques ganes de forçar-lo), és evident que una postura ferma, pública i solemne de CiU, afirmant que no formarà part d’un govern presidit per l’alcaldessa d’ERC en aquest mandat, deixaria Poble directament al peu dels caballs i amb ínfimes excuses per seguir alimentant una cosa (aquest simulacre de govern) amb menys esperit que una gasosa a l’intempèrie.O sigui que un silenci més de CiU tampoc ens resulta novedós. El president local, l’amic Gavaldà, diu que no avançarà ara la postura. No cal. Jo me la imagino, però pel que he comentat, no tothom està tan segur que les forces vives de CiU de tota la vida estiguin en contra dels ecoparcs, de les pedreres i dels governs coaligats amb gent que té una impressió més aviat banal del territori.Però el problema no és CiU, ni PiP. El problema és que encara hi ha un govern de sis a cinc que pot seguir apostant per trinxar el territori com han fet amb Can Coll, aquí amb l’excusa de les escoles (en boles, pel que s’ha vist), i allà amb l’excusa del rebliment, la restauració, la sostenibilitat i els calerets a les arques municipals. Per això estaria tan bé el pronunciament de CiU en un sentit —contra l’operació camions— i en un altra —contra l’entrada al govern d’ERC/PSC. Però ja arribarà el dia... espero.Una darrera. Ho haveu vist com ha plogut?.
Si, si heu estat, a casa. Doncs bé, la riera baixa ferma i hi ha tolls d’aigua arreu. L’any passat, amb menys aigua aturada, els mosquits tigres ens van aixafar de valent l’estiu. Aquest any estic convençut que faran un safari a can Guey i no podrem sortir de casa. A menys que... a menys que l’Ajuntament faci el que ja estan fent altres ajuntaments de la comarca: reclamar suport per fumigar les aigües estagnades i impedir que les primeres larves de mosquit tigre vinguin a xupar-nos la sang. A no ser que al govern ja li vagi bé aquesta xupada general entre els seus antics votants. No hi ha com tenir poca sang per votar als que la tenen d’orxata...I prou.
Bon retorn a la feina.
13.4.09
diumenge, 12 d’abril del 2009
Sobre les bales de residus
Publicat a la web de CiU Torrelles
www.ciu.cat/torrellesdellobregat
El passat dia 9 de març el govern municipal va convocar a totes les forces polítiques de Torrelles per tal de presentar la proposta que el mateix govern havia rebut per part de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient sobre la restauració de pedreres i l'explotació i restitució amb bales de residus provinents d'Ecoparcs d'una pedrera situada a Torrelletes en el lloc anomenat "la cova d'en xarlie".
En aquesta presentació s'especificava que caldria obrir una carretera per la circulació de camions (variant de Torrelletes) per evitar passar per davant de les cases del nucli d'aquest veïnat.
Els grups polítics que estem a l’oposició varem rebre aquest projecte en presència dels regidors que formen el govern municipal de Torrelles.
A l’espera de tornar a ser convocats, al llarg del mes de març, CiU ha visitat un Ecoparc per saber de que es composa una bala de residus. També hem visitat el lloc que pressuposem volen explotar a Torrelletes i les alternatives de les quals parlaven per construir una variant per la circulació; i també hem visitat la pedrera del Mas Segarra, perque tal com van dir a la reunió, aquesta pedrera seria objecte de restauració. Ens quedaria visitar la pedrera de Can Gallina, pedrera de la qual també es va parlar en l’exposició del projecte i que també està pendent de restauració. Amb totes aquestes visites , tindrem una visió completa de tots els escenaris inclosos en aquest projecte.
Mentrestant hem rebut un escrit d'Esquerra en el que ens conviden a fer una reunió el proper dia 16 d'abril (després de les vacances de setmana santa), per tal de presentar la posició de cada un dels grups polítics.
No avançaré ara i aquí la posició de CiU Torrelles en relació aquest projecte. Ara bé, si que diré que davant de rumors interessats que situen a CiU al capdavant de la idea, s’ha de dir que els únics interessats en que tot plegat tiri endavant son els grups del govern municipal PSC i Esquerra; i pel que fa al grup de Poble, també en el govern, no sabem fins a quin punt recolça aquest projecte.
De la recollida de dades que hem fet hem trobat algunes incongruències que posarem damunt de la taula en la reunió del dia 16 d’abril.
Ens el ecoparcs ens diuen que aquest procediment d'omplir pedreres amb bales de residus s'aplica en explotacions finalitzades per tal de restaurar els espais.
El sentit comú ens diu que si es volgués utilitzar aquest sistema de restauració potser podríem parlar de la pedrera de Can Gallina (arribant a Torrelles desprès del Parc de les Camanyes) sempre i quan el propietari estigués d'acord i tècnicament es pogués fer.
Ens parlen del Mas Segarra, però el propietari no en sap res de res. Ens ensenya el gran forat de l'explotació ara omplert d'aigua (entre 10 i 15 metres de profunditat) i ens diu que la basa està legalitzada d'acord amb els compromisos adquirits pels drets d'explotació.
No veiem clar perque l'Ajuntament de Torrelles parla de restaurar aquestes pedreres ?
Entre restauracions, sostenibilitats i reciclatges apareix l'explotació de Torrelletes de la qual volen treure terres i desprès reomplir amb bales de residus. Aquesta operació implica obrir una nova via de trànsit per la qual han d'arribar un mínim de 200.000 bales de residus amb un percentatge de matèria orgànica, d'un tamany aproximat de 1 m x 1m x 1,5 m.
El trànsit hauria de passar per la carretera de Torrelles, variant, Can Coll (escoles), Veinat de Can Guey, Torrelletes i pista forestal de Begues.L’impacte en el trànsit rodat en tot el terme municipal de Torrelles seria molt important.
El que veiem és que el que realment importa als grups del govern son els diners que poden aconseguir amb l’explotació de la pedrera de Torrelletes, per quadrar un pressupost municipal totalment desequilibrat.
Us mantidrem informats desprès de la propera reunió.
Joaquim Gavaldà
President de Convergència Torrelles
dimecres, 8 d’abril del 2009
A cop d'ull 08.4.2009 ------- Jesús Vila
elmonquecrema wrote on Apr 8 A cop d'ull
Pins i vacances.
Ja no ens falta de res. Diumenge un home de 40 anys va matar la seva mare, segons va explicar la tele, a Torrelles de Llobregat, sense que la notícia hagi causat entre aquesta comunitat cap símptoma especial, com si fos cosa del dia a dia. També vam veure en un Telenotícies a l’alcaldessa parlant, en sembla recordar, sobre els famosos pins caiguts que encara coejen. També com si l’alcaldessa sortís al Telenotícies dia sí dia també. Menys mal que Torrellesinformada ens dóna les pinzellades imprescindibles del que es va fent, que si no, això seguiria tan abùlic com un segurata un dia d’agost amb la panxa plena havent dinat.Avui em passaré per la finestreta municipal per dipositar per tecer mes consecutiu una sol·licitud perquè tallin els pins del veí, abans que tornin a caure sobre els nostres caps qualsevol dia que faci airet. De més de 20 metres d’alçada, i remoguts pel ball del terrabastall de la ventada, són una amenaça permanent que li és, naturalment, ben aliena a l’alcaldessa i companyia. Hi ha tanta feina i tan poques hores al dia... i tan poca força a les venes del personal...Us en lliuro una còpia de la carta preparada perquè veieu que quan vull sóc molt acurat i correcte i perquè, sobrepassat l’estat de cordial espera, ara ja no cal reduir al terreny privat el que comença a ser un afer públic: “SRA ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE TORRELLES DE LLOBREGATEl que signa, Jesús A. Vila i Garcia, veí d’aquest municipi, Ronda del Molí, 60. Can Guey., reitera, PER TERCERA VEGADA, la SOL·LICITUD per tal que els serveis corresponents de l’Ajuntament que vostè presideix, talin tres pins, de més de 20 metres d’alçada i que van ser intensament remoguts durant la ventada del passat 24 de gener i afectats novament per les posteriors, pel perill potencial que representa la seva caiguda. Aquests tres pins estan a la finca de la Ronda del Molí, 58, s’ha comentat el tema amb el propietari i no hi posa cap inconvenient, ans al contrari. Segons vostès han anunciat recentment, l’Ajuntament ja ha iniciat requeriments administratius a particulars per assegurar la retirada de les parcel·les dels pins caiguts o perillosos, en compliment de la normativa de prevenció d’incendis i prenent com a referència el Pla de Prevenció d’Urbanitzacions. Desconeixem si un d’aquests requeriments s’ha aplicat sobre la finca en qüestió i, en cas afirmatiu, demanaríem informació al respecte.D’aquest mateix tamany i dimensions, i en la mateixa línia a tocar de la tanca que fa de límit, van caure uns altres tres pins de la parcel·la veïna sobre la nostra propietat, un d’ells sobre la casa, afectant el terrat i destrossant diverses parts de l’habitatge, el passat 24 de gener.El dia 31 de gener passat va venir a visitar el perill potencial d’aquests tres pins una sots-inspectora, un sergent i un caporal del Cos de Bombers que van assegurar-nos que farien un informe al respecte, a l’Ajuntament, i ens van aconsellar que alhora sol·licitessim per conducte reglamentari la tala.De comú acord amb els bombers no es tractava, quan es va iniciar la denùncia, d’una urgència immediata però si d’una acció que s’havia de desenvolupar el més aviat possible. Han passat ja dos mesos. En aquest sentit es reitera la sol·lictud feta a primers de febrer de l’any en curs, perquè no quedi en l’oblit, de manera que es proposi la tala directa dels pins o l’acord amb el propietari sobre el procediment a seguir.Atentament,Jesús A. Vila “Ho veureu en els propers dies. Acta es posa les piles i presenta a Torrelles un nou llibre. Aquesta vegada d’un amic. Un llibre gens pol·lèmic (o sí?), però molt reflexionat i per tant, molt útil. I prepara pel juny algunes sorpreses més, fent-les coincidir amb una festa que ens té el cor robat, com és la Festa de la Cirera. Ja us aniré fent cinc cèntims a mesura que s’apropin els dies. Tot plegat per anar fent alguna cosa...
Per cert, el Manel de la Fotocopiadora dura més que en Solbes.
Qui ho hagués dit?
8.4.09
docxdoc wrote on Apr 11
De tot una mica
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, en primer lloc, desitjar-te, Jesús, la màxima sort, en aquest afer dels pins, que abans eren molt tallables i ara semblen immortals. Ves per on.També existeix l'ecologista i verda possibilitat que el proper hivern caiguin, però és acollonant que es carreguin extensions naturals d'arbres pacífics per un projecte urbanístic, i quan hi ha necessitats ciutadanes directes, la urgència és mínima...Bé, tinc la meva opinió al respecte, però serveixi la meva mala intenció -o excel.lent, que és el cas si no es mira en termes fastidiosament "oficials" (alhora que llunyans, dramàticament allunyats)- , per fer una diferència. Bé, tot segueix en caiguda lliure. Desgraciadament haig de dir que els que sabem llegir en anglès, desde diverses parts del món i prestigioses publicacions, recollim insisentment que aquest SEPTEMBRE (2009) -ja estic fart de fer de profeta transcrivint anglesos i americans, doncs aquí està- hi haurà una caiguda encara més fonda de l' economia. Ja sé -per experiència personal-, que donar missatges no volguts a voltes és cavar la teva pròpia tomba com a comunicador, però també he après a no necessitar ningú per donar-los. Qui vulgui buscar a AcTA, trobarà la meva esquela de l'economia espanyola ja el 2006 amb una onejant bandera argentina (disculpeu que no em molesti a cercar-la, hi és amb arguments). Collons, és que els joves mínimamnt instruïts -ho dic perquè molts "sèniors" ens dèiem que estàvem carregats de punyetes, al més pur estil del tiet-, Ja ho vèiem, que en aquesta terra no hi tindriem. Fet que s'amaga: Quants universitaris amb bona qualificació estant treballant a Catalunya?. Pels contactes que tinc, agárrate. Zero. I no solament universitaris. Actualment, parlem de crisi sistèmica, la qual cosa, es veia. Es veia ja en el simple funcionament d'un ajuntament, el de Torrelles, en un afer molt concret, el de Can Coll. Tot té relació. Perquè quan un organisme municipal governa per 6 a 5, és senyal què el món està 6 a 5, és a dir, que, lluny de ser una pròrroga d'un emocionant match de Champions League, el que passa és que hi ha un intransliterable ergo inintel.ligible ergo insostenible conflicte. Conflicte -que no Govern- de 6 a 5.Conflicte instituït.I què té a veure això amb l'economia?. Ull!. Res de res.Però res de res de nou.Només, que, com a tot arreu, es va apostar per la construcció "a sac" passant -ara localment- per sobre de 5 de cada 11 electors.La qual cosa, en DEMOCRÀCIA pura, és inimaginable, si no és que interpretem democràcia per "dicatadura matemàtica del percentatge", que és un concepte lleugerament diferent, que deixa de banda el concepte de "demos", és a dir, que hi ha una opinió majoritària reflexada un dia concret a les urnes -pa verlo- i racionalment són incapaços de veure altres realitats majoritàries aclaparadores. La qual cosa, per ser polític, és de jutjat de guàrdia.No hi ha democràcia sense sensibilitat, a banda del factor numèric. Heus aquí el gran error. Senzill error. Rentable, mentre duri, però, bàsicament, error.El -com diuen els il.lustrats, és a dir, que en saben un munt- "portafolio" d'aquest govern, és a dir, la conclusió d'un munt de folis, per ser planer, és el Projecte de Can Coll, lloable doncs la vivenda a preu tirat avui en dia és un camp de batalla (vosaltres direu aquí). Com lloable és l'esforç unilateral, confederat i mancomunat -general i no local- de deixar-nos un país ple de vivendes buides, manifestant una bàsica i ostensible descordinació entre dos governs: el polític, més aferrat a construïr que a altra cosa -pel què es veu-, i el bancari, que lluny de les mentides de les subprimes americanes, ja fa temps que vivia en la pròpia mentida de què la precarietat autòctona, original i si em permeteu, aborígen, podria subsistir en un marc tant depriment. Això no vé del 2008, ja feia pudor o tuf de podrit molt abans.Quina és la diferència entre tenir Govern o tenir Conflicte -ambdòs els anomeno com a institucions-?.Doncs que tenir Govern, es reflexa finalment en organització i, sobretot, previsió.I tenir Conflicte, també.No entro en detalls que cada ciutadà sap -espero- sobradament, per no ferir sensibilitats, molt lluny de la meva intenció.La única diferència és que tenir un Govern es tradueix en Govern i tenir un Conflicte es tradueix en exactament el que m'atreviria a dir que el 100 % de la població percep com a Conflicte a dia d'avui, sense més subterfugis.Ep!. La culpa no és dels representants locals, aquests tenen el seu "històric" exclusivament polític a nivell local, que no jutjo doncs no em pertany. Ara bé, ells, donant suport a forces com les que han estat governant en el moment en el qual ha arribat bel tsunami econòmic fent gala d'un absolut patetisme d'iniciativa i reacció, a nivell general, patetisme i manca d'iniciativa de la qual no feien gala alhora de signar projectes -condemnats, ja ho sabiem- de totxo, Quina confiança hi ha?. Tu sabràs.Definitiva i decididament, crec que cal apendre la lliçó. Partits de masses, a fer punyetes. Fàcils eines per macronegocis -sense implicar per res els representats locals, que segurament han fet el que creien millor per al poble, o així ho espero-. En lloc de coses grandíssimes, calen coses minúscules i al detall. Partits que es deixin de grans projectes i de grans financiacions i grans profetes així com estrepitoses cagades, en aquests temps. Fet i fet, qui necessita destruïr una àrea natural contra la seva pròpia governabilitat per obtenir una financiació està dient que sí a un xantatge, a una coacció no gens beneficiosa. Per part...de qui?. Bona pregunta. Qui és tant bo i important que és capaç d'acceptar el que va passar a Torrelles?.Com qualsevol acte de xantatge o coacció, és no beneficiós. Per més monillos -àlies "municipals"- que vinguin al desfile. Ja no recordo si eren civils, tant és, si mossos -vist l'escàndol dels universitaris reclamant el seu legítim dret a oposar-se al monolític pla de Bolonya, del qual tothom n'opina -només de les òsties és clar- SENSE HAVER-LO LLEGIT EN DETENIMENT (és un absolut escàndol on els joves lectors amb discerniment obvi es troben venguts per quatre macarres i on els Mossos haurien d'haver mostrat coneixement del què es reclamava, a banda de fer exhibició de salvatgisme públic, la qual cosa ja ens cansa doncs és habitual), dels civils (antiga relíquia a la què molts li han agafat carinyo al darrera de les actuacions dels Mossos), o dels municipals (que espero segueixin éssent aquell cos amb qui encara pots parlar doncs et coneixen, no com la banda d'aporrejadors de professió, que diu representar un país, alhora que garroteja el futur intel.lectual del país en qüestió, ja no fa falta mencionar el tractament mediàtic, doncs ocuparia un llibre).I si el que dic és molest, no ho és menys el que sent una gran part de la població.Ara bé, si surten porres tothom al galliner.Kikiriki.I, per evitar males interpretacions, aquest escrit no és revolucionari, ni és incitador, ni és per res perillós, si realment som una democràcia madura. Altra cosa és que faci por la democràcia.Aquí, doncs ni jo ni molts escriurem més, si molesta, alhora que sabrem on i com vivim.Els escrivents notem que no podem parlar igual que abans, no tenim cap problema amb ningú, però senzillament tothom ha de ser conscient que la societat es balanceja, depenent d'un joc de poder que és tendència humana dels que manen, doncs aquests, són humans, i no extraterrestres perfectes com sembla que la gent cregui.
Fins una altra, si cap.
Doc.
Pins i vacances.
Ja no ens falta de res. Diumenge un home de 40 anys va matar la seva mare, segons va explicar la tele, a Torrelles de Llobregat, sense que la notícia hagi causat entre aquesta comunitat cap símptoma especial, com si fos cosa del dia a dia. També vam veure en un Telenotícies a l’alcaldessa parlant, en sembla recordar, sobre els famosos pins caiguts que encara coejen. També com si l’alcaldessa sortís al Telenotícies dia sí dia també. Menys mal que Torrellesinformada ens dóna les pinzellades imprescindibles del que es va fent, que si no, això seguiria tan abùlic com un segurata un dia d’agost amb la panxa plena havent dinat.Avui em passaré per la finestreta municipal per dipositar per tecer mes consecutiu una sol·licitud perquè tallin els pins del veí, abans que tornin a caure sobre els nostres caps qualsevol dia que faci airet. De més de 20 metres d’alçada, i remoguts pel ball del terrabastall de la ventada, són una amenaça permanent que li és, naturalment, ben aliena a l’alcaldessa i companyia. Hi ha tanta feina i tan poques hores al dia... i tan poca força a les venes del personal...Us en lliuro una còpia de la carta preparada perquè veieu que quan vull sóc molt acurat i correcte i perquè, sobrepassat l’estat de cordial espera, ara ja no cal reduir al terreny privat el que comença a ser un afer públic: “SRA ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE TORRELLES DE LLOBREGATEl que signa, Jesús A. Vila i Garcia, veí d’aquest municipi, Ronda del Molí, 60. Can Guey., reitera, PER TERCERA VEGADA, la SOL·LICITUD per tal que els serveis corresponents de l’Ajuntament que vostè presideix, talin tres pins, de més de 20 metres d’alçada i que van ser intensament remoguts durant la ventada del passat 24 de gener i afectats novament per les posteriors, pel perill potencial que representa la seva caiguda. Aquests tres pins estan a la finca de la Ronda del Molí, 58, s’ha comentat el tema amb el propietari i no hi posa cap inconvenient, ans al contrari. Segons vostès han anunciat recentment, l’Ajuntament ja ha iniciat requeriments administratius a particulars per assegurar la retirada de les parcel·les dels pins caiguts o perillosos, en compliment de la normativa de prevenció d’incendis i prenent com a referència el Pla de Prevenció d’Urbanitzacions. Desconeixem si un d’aquests requeriments s’ha aplicat sobre la finca en qüestió i, en cas afirmatiu, demanaríem informació al respecte.D’aquest mateix tamany i dimensions, i en la mateixa línia a tocar de la tanca que fa de límit, van caure uns altres tres pins de la parcel·la veïna sobre la nostra propietat, un d’ells sobre la casa, afectant el terrat i destrossant diverses parts de l’habitatge, el passat 24 de gener.El dia 31 de gener passat va venir a visitar el perill potencial d’aquests tres pins una sots-inspectora, un sergent i un caporal del Cos de Bombers que van assegurar-nos que farien un informe al respecte, a l’Ajuntament, i ens van aconsellar que alhora sol·licitessim per conducte reglamentari la tala.De comú acord amb els bombers no es tractava, quan es va iniciar la denùncia, d’una urgència immediata però si d’una acció que s’havia de desenvolupar el més aviat possible. Han passat ja dos mesos. En aquest sentit es reitera la sol·lictud feta a primers de febrer de l’any en curs, perquè no quedi en l’oblit, de manera que es proposi la tala directa dels pins o l’acord amb el propietari sobre el procediment a seguir.Atentament,Jesús A. Vila “Ho veureu en els propers dies. Acta es posa les piles i presenta a Torrelles un nou llibre. Aquesta vegada d’un amic. Un llibre gens pol·lèmic (o sí?), però molt reflexionat i per tant, molt útil. I prepara pel juny algunes sorpreses més, fent-les coincidir amb una festa que ens té el cor robat, com és la Festa de la Cirera. Ja us aniré fent cinc cèntims a mesura que s’apropin els dies. Tot plegat per anar fent alguna cosa...
Per cert, el Manel de la Fotocopiadora dura més que en Solbes.
Qui ho hagués dit?
8.4.09
docxdoc wrote on Apr 11
De tot una mica
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, en primer lloc, desitjar-te, Jesús, la màxima sort, en aquest afer dels pins, que abans eren molt tallables i ara semblen immortals. Ves per on.També existeix l'ecologista i verda possibilitat que el proper hivern caiguin, però és acollonant que es carreguin extensions naturals d'arbres pacífics per un projecte urbanístic, i quan hi ha necessitats ciutadanes directes, la urgència és mínima...Bé, tinc la meva opinió al respecte, però serveixi la meva mala intenció -o excel.lent, que és el cas si no es mira en termes fastidiosament "oficials" (alhora que llunyans, dramàticament allunyats)- , per fer una diferència. Bé, tot segueix en caiguda lliure. Desgraciadament haig de dir que els que sabem llegir en anglès, desde diverses parts del món i prestigioses publicacions, recollim insisentment que aquest SEPTEMBRE (2009) -ja estic fart de fer de profeta transcrivint anglesos i americans, doncs aquí està- hi haurà una caiguda encara més fonda de l' economia. Ja sé -per experiència personal-, que donar missatges no volguts a voltes és cavar la teva pròpia tomba com a comunicador, però també he après a no necessitar ningú per donar-los. Qui vulgui buscar a AcTA, trobarà la meva esquela de l'economia espanyola ja el 2006 amb una onejant bandera argentina (disculpeu que no em molesti a cercar-la, hi és amb arguments). Collons, és que els joves mínimamnt instruïts -ho dic perquè molts "sèniors" ens dèiem que estàvem carregats de punyetes, al més pur estil del tiet-, Ja ho vèiem, que en aquesta terra no hi tindriem. Fet que s'amaga: Quants universitaris amb bona qualificació estant treballant a Catalunya?. Pels contactes que tinc, agárrate. Zero. I no solament universitaris. Actualment, parlem de crisi sistèmica, la qual cosa, es veia. Es veia ja en el simple funcionament d'un ajuntament, el de Torrelles, en un afer molt concret, el de Can Coll. Tot té relació. Perquè quan un organisme municipal governa per 6 a 5, és senyal què el món està 6 a 5, és a dir, que, lluny de ser una pròrroga d'un emocionant match de Champions League, el que passa és que hi ha un intransliterable ergo inintel.ligible ergo insostenible conflicte. Conflicte -que no Govern- de 6 a 5.Conflicte instituït.I què té a veure això amb l'economia?. Ull!. Res de res.Però res de res de nou.Només, que, com a tot arreu, es va apostar per la construcció "a sac" passant -ara localment- per sobre de 5 de cada 11 electors.La qual cosa, en DEMOCRÀCIA pura, és inimaginable, si no és que interpretem democràcia per "dicatadura matemàtica del percentatge", que és un concepte lleugerament diferent, que deixa de banda el concepte de "demos", és a dir, que hi ha una opinió majoritària reflexada un dia concret a les urnes -pa verlo- i racionalment són incapaços de veure altres realitats majoritàries aclaparadores. La qual cosa, per ser polític, és de jutjat de guàrdia.No hi ha democràcia sense sensibilitat, a banda del factor numèric. Heus aquí el gran error. Senzill error. Rentable, mentre duri, però, bàsicament, error.El -com diuen els il.lustrats, és a dir, que en saben un munt- "portafolio" d'aquest govern, és a dir, la conclusió d'un munt de folis, per ser planer, és el Projecte de Can Coll, lloable doncs la vivenda a preu tirat avui en dia és un camp de batalla (vosaltres direu aquí). Com lloable és l'esforç unilateral, confederat i mancomunat -general i no local- de deixar-nos un país ple de vivendes buides, manifestant una bàsica i ostensible descordinació entre dos governs: el polític, més aferrat a construïr que a altra cosa -pel què es veu-, i el bancari, que lluny de les mentides de les subprimes americanes, ja fa temps que vivia en la pròpia mentida de què la precarietat autòctona, original i si em permeteu, aborígen, podria subsistir en un marc tant depriment. Això no vé del 2008, ja feia pudor o tuf de podrit molt abans.Quina és la diferència entre tenir Govern o tenir Conflicte -ambdòs els anomeno com a institucions-?.Doncs que tenir Govern, es reflexa finalment en organització i, sobretot, previsió.I tenir Conflicte, també.No entro en detalls que cada ciutadà sap -espero- sobradament, per no ferir sensibilitats, molt lluny de la meva intenció.La única diferència és que tenir un Govern es tradueix en Govern i tenir un Conflicte es tradueix en exactament el que m'atreviria a dir que el 100 % de la població percep com a Conflicte a dia d'avui, sense més subterfugis.Ep!. La culpa no és dels representants locals, aquests tenen el seu "històric" exclusivament polític a nivell local, que no jutjo doncs no em pertany. Ara bé, ells, donant suport a forces com les que han estat governant en el moment en el qual ha arribat bel tsunami econòmic fent gala d'un absolut patetisme d'iniciativa i reacció, a nivell general, patetisme i manca d'iniciativa de la qual no feien gala alhora de signar projectes -condemnats, ja ho sabiem- de totxo, Quina confiança hi ha?. Tu sabràs.Definitiva i decididament, crec que cal apendre la lliçó. Partits de masses, a fer punyetes. Fàcils eines per macronegocis -sense implicar per res els representats locals, que segurament han fet el que creien millor per al poble, o així ho espero-. En lloc de coses grandíssimes, calen coses minúscules i al detall. Partits que es deixin de grans projectes i de grans financiacions i grans profetes així com estrepitoses cagades, en aquests temps. Fet i fet, qui necessita destruïr una àrea natural contra la seva pròpia governabilitat per obtenir una financiació està dient que sí a un xantatge, a una coacció no gens beneficiosa. Per part...de qui?. Bona pregunta. Qui és tant bo i important que és capaç d'acceptar el que va passar a Torrelles?.Com qualsevol acte de xantatge o coacció, és no beneficiós. Per més monillos -àlies "municipals"- que vinguin al desfile. Ja no recordo si eren civils, tant és, si mossos -vist l'escàndol dels universitaris reclamant el seu legítim dret a oposar-se al monolític pla de Bolonya, del qual tothom n'opina -només de les òsties és clar- SENSE HAVER-LO LLEGIT EN DETENIMENT (és un absolut escàndol on els joves lectors amb discerniment obvi es troben venguts per quatre macarres i on els Mossos haurien d'haver mostrat coneixement del què es reclamava, a banda de fer exhibició de salvatgisme públic, la qual cosa ja ens cansa doncs és habitual), dels civils (antiga relíquia a la què molts li han agafat carinyo al darrera de les actuacions dels Mossos), o dels municipals (que espero segueixin éssent aquell cos amb qui encara pots parlar doncs et coneixen, no com la banda d'aporrejadors de professió, que diu representar un país, alhora que garroteja el futur intel.lectual del país en qüestió, ja no fa falta mencionar el tractament mediàtic, doncs ocuparia un llibre).I si el que dic és molest, no ho és menys el que sent una gran part de la població.Ara bé, si surten porres tothom al galliner.Kikiriki.I, per evitar males interpretacions, aquest escrit no és revolucionari, ni és incitador, ni és per res perillós, si realment som una democràcia madura. Altra cosa és que faci por la democràcia.Aquí, doncs ni jo ni molts escriurem més, si molesta, alhora que sabrem on i com vivim.Els escrivents notem que no podem parlar igual que abans, no tenim cap problema amb ningú, però senzillament tothom ha de ser conscient que la societat es balanceja, depenent d'un joc de poder que és tendència humana dels que manen, doncs aquests, són humans, i no extraterrestres perfectes com sembla que la gent cregui.
Fins una altra, si cap.
Doc.
dimarts, 31 de març del 2009
A cop d'ull 31.03.2009 --------- Jesús Vila
A cop d'ull Jesús Vila --- Històric amb tots els articles i comentaris
elmonquecrema wrote today at 8:10 AM
Un més a taula i un que se’n vaInformen els de PiP que s’ha constituit l’agrupació local del Partit Popular a Torrelles. Hi ha votants del PP a Torrelles des de l’any 1977, o sigui, des de les primeres eleccions democràtiques quan només feia dos anys que s’havia mort Franco. En aquelles eleccions a Torrelles, cinc veïns van votar PP, que van incrementar-se fins a 12 només dos anys més tard en plena presidència d’Adolfo Suárez. Des d’aleshores, en totes les eleccions generals, autonòmiques i europees hi ha hagut votants del PP entre nosaltres. Només en les eleccions municipals el PP va estar absent fins l’any 1995 on molts dels votants habituals del PP van donar suport a altres candidatures municipals, perquè mentre el PP va aconseguir 209 vots en les generals del 1993, dos anys després, en les primeres municipals en les que va participar, només en va treure 38 (un 2,5% dels vots vàlids emesos). Primera conclusió: votants del PP hi ha des del primer dia a Torrelles. Segona conclusió: la majoria dels votants habituals del PP han estat donant suport a altres candidatures municipals o s’han quedat a casa. Tercera conclusió: ara ja no caldrà que donint suport a altres ni que es quedin a casa, ho podran fer als seus, que seran coneguts, no com fins ara.Fins ara el PP es presentava a les eleccions municipals no per treure cap regidor a Torrelles, sinó perquè els vots habitauls del PP a Torrelles no es perdessin i poguessin comptabilitzar-se en el comput global de la comarca o de la província per aconseguir o bé consellers comarcals o bé diputats provincials a la Diputació de Barcelona. Especialment per aconseguir aquests darrers, perquè el Consell Comarcal mai ha tingut cap pes polític i molts pocs recursos, mentre que la Diputació té més pes global i sobretot més diners. A partir d’ara el PP serà un partit amb rostres propers que vol dir amb vocació no de governar, perquè se saben minoritaris, però si de participar institucionalment. A les municipals de 1995 van aconseguir 38 vots i a les de 1999 i 2003, 66 i 64 respectivament, però a les passades eleccions, on a diferència de les anteriors van penjar fins i tot cartells electorals, van tenir 91 vots o sigui el 4,3% dels vots vàlids emesos. Quatre de cada 100 veïns que van dipositar el seu vot van donar suport a un PP sense rostre. Aquest percentatge es normalitzarà considerablement perquè en les darreres eleccions generals del 2008, el PP va treure a Torrelles 363 vots (un 13,4%). És a dir, el PP té un potencial electoral a Torrelles que pot fluctuar entre el 4 i el 14% de l’electorat segons el tipus d’elecció, les forces en presència i el que s’hi juga, però és evident que el PP és un veritable aspirant a disposar de regidories a l’Ajuntament perquè té un pes electoral gens menyspreable. Fins a les darrers eleccions municipals una regidoria equivalia, més o menys, a 150 vots. Amb una mica més de 600 vots s’aconseguien 4 regidors i amb una mica menys de 162 no se n’obtenia cap. (ERC va obtenir 646 vots i 4 regidors i Poble 162 i un regidor, mentre que ICV en va tenir 141 i no va aconseguir cap regidoria. Això perquè els cens electoral no arribava encara als 4.000 electors, xifra que és possible —tampoc no és del tot segur, perquè podem estar vivint un cert estancament demogràfic i, en tot cas, a Torrelles es triga uns 10 anys en sumar un miler d’electors nous— que es vegi superada el 2011 i aleshores passaríem d’11 regidors a 13. Si fos així, amb un percentatge d’un 60% de participació i un cens electoral de poc més de 5.000 electors i uns 3.060 vots vàlids, repartint-se 13 regidors segons la Llei d’Hondt, sortirien aproximadament uns 110 vots per regidor, o sigui moltes possibilitats per a tots els partits actuals en presència i una única perspectiva viable: fer governs amplis de coalició. Encara que ens mantinguem una legislatura més amb 11 regidors (ben possible), la presència d’un PP amb rostre, tal com va el país, també pot modificar la situació perquè és més fàcil un enfortiment del PP a dos anys vista que d’ICV, pel que es va veient i fins i tot d’ERC i del PSC. El futur a dos anys vista podria tenir aquest disseny de profeta a Torrelles. PiP amb el mateix pes que fins ara; el final de l’aventura de Poble i la unificació amb CiU, de manera que amb el desgast del tripartit, la candidatura aniria a més. Una davallada lleugera de PSC i ERC; un ensorrament sense paliatius dels aventureristes d’ICV-EUiA i un revifament del PP. Com que sóc tan mal profeta faig la primera previsió de risa amb 11 regidors: PiP: 4; CiU: 3; ERC: 2; PSC: 1; PP: 1. Amb 13: PiP: 4; CiU: 4; ERC: 2; PSC:1; ICV: 1; PP:1.Ja es veu que només hi ha una única estratègia de futur govern local hi hagi 11 regidors, n’hi hagi 13, hi hagi PP o hi hagi ICV: una coalició PiP-CiU que caldria que fos generosa i oferís espai de govern al PSC, a ERC i a ICV, sempre que canviien les cares del futur.Tot plegat, no és el que a mi m’agradaria, però millor això que el que hi ha ara. En la distància, ja es veu que l’entranyable amic Doc i jo compartim molts criteris i que caldria enfortir de valent les candidatures unitàries i independents a nivell local. Però si hem de fer cas de les previsions de futur, a Torrelles estaran, amb representació municipal, segurament les cinc candidatures tradicionals de la Catalunya adormida (PSC; ERC; ICV; CiU i PP) més el PiP (i sense comptar la flor d’un dia de Ciutadans). I ja veieu que ens queda poc on elegir.Ha nascut un altre blogspot, modest però amb empenta: Torrellesinformada (torrellesinformada.blogspot.com) que pretèn ser un noticiari obert per mantenir-nos informats més que no pas per opinar (que per això ja està AcTA). Tenint en compte la precarietat de la web municipal i la falta d’activitat regular de la resta, benvinguda sigui la nova plataforma.La nova Acta és una mica un embolic. Ho sé i ho sento. Després de publicar els darrers escrits he vist l’anunci del Manel de la Fotocopiadora que diu que plega... que diu que plega de Recursos Humans, no us feu ilusions. Pel que sembla, va plegar a primers de desembre, però la pàgina web del seu grup no va penjar la decisió fins a finals de febrer. No es pot dir que siguin ràpids. A veure si un dia diu adéu a la colla i ens n’assebentem la legislatura que ve...No caurà aquesta figa (no caerá esta breva, diuen els castellans). De la seva dimissió m’ha sobtat bàsicament que no expliqui mínimament alguns dels fets consumats i les coses amb les que no ha estat d’acord. Si ho sabéssim, podríem estar una mica més d’acord amb la seva postura, que imagine’m, però que desconeixem en absolut. Plegar d’alguna cosa amb la que no s’està d’acord ,és un gest que sempre honora, però ara ens fa falta als fans del Manel de la Fotocopiadora conéixer una mica més els seus motius...
31.3.2009.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
