A cop d'ull 16.06.2009 ----- Jesus Vila

Fracàs i responsabilitat.

No es pot dir que tingui massa elements per poder valorar la Festa de la Cirera. He estat a la majoria, però molt de passada i sense capbussar-me en l’esperit que segurament deu de regnar entre organitzadors i participants. Recordo, això sí, els temps —recents— en què es llogava la carpa de l’aparcament de la Palmera de Cal Joc o l’any que es va posar al costat del parc i em sembla que mai com aquest any s’ha posat de manifest d’una manera tan aclaparadora el declivi total de l’exposició de cireres. Tampoc es pot dir que els carrers hagin estat un exemple de clarividència organitzativa. La pujada cap a la plaça Sant Martí estava pràcticament ocupada per les parades i el carrer Major més o menys igual, de manera que la situació segurament no deuria ser gens còmode ni pels paaradistes ni, encara menys, pels vianants. Desordre, ineficàcial, col·lapse. Segurament l’Ajuntament no té recursos econòmics ni personals per fer res mes, i la cosa, francament, comença a fer una mica de llàstima. El recurs més racional seria fer una crida des del govern a l’entesa total —el nom no fa la cosa, no ens espantem. Vull dir que, ara si que sembla urgent del tot convertir aquest pobre govern sense esma, en una alternativa que sumi, un espai de gestió on s’incorporin tots, els de PiP i els de CiU i, sobretot, que se sentin les mínimes bases per no seguir fent el ridícul. Torno a clamar en el desert del govern de concentració que només sembla que volem aquells que no hem de participar ni gens ni mica del poder. Els del poder no sembla que estiguin disposats a repartir beneficis i als de l’oposició no sembla importar-los que la gent comenti a viva veu que la Festa de la Cirera de Torrelles és la cosa més anodina que es fa a la comarca, molt lluny del cert engrescament de Santa Coloma o del Papiol.

Vaig acompanyar uns amics a veure el que som capaços de fer i vaig haver d’explicar-lis que segurament la precarietat manifesta era resultat de la crisi econòmica, no de la incapacitat evident dels que manen i organitzen, però la veritat és que l’espectacle era lamentable. Fins i tot vaig haver d’escoltar, passant davant de la fireta dels socialistes que convidaven a fer un pinxo, que era una manera de retornar a la població el que la població els donava: “hem estat donant de menjar tant de temps a la regidora socialista que és ella ara la que vol compensar-nos donant de menjar al poble”. I, a més, literalment. Poca gràcia, quan els comentaris són tan cruels, però real com l’aclaparador sol que arrebossava la pell dels visitants.

Més enllà de la Festa, però dins el seu marc, la primera xerrada en commemoració de la Batalla de Sanluri, una excusa com qualsevol altra, per explicar que uns quants continuem al peu del canó organitzant cosetes encara que se’ns faci el buit. Ara, ha estat la cosa llegendària dels Torrelles, però per Sant Jordi va ser un llibre filosofal. És igual, a aquestes coses només van els interessats. O sigui, poca gent. En el cas de divendres deu n’hi do, però. Gràcies, tot cal dir-ho, al Forneret i a la seva apreciable claca, i al marc —Ca la Cinta— cada vegada més magnífic per coses com aquesta. La gent d’AcTA o sigui el Valero i jo mateix, portem els xarraires, xarrem nosaltres mateixos, però no convoquem ni als amics (¿o potser sí i per això fa una mica de pena?). Cal reconèixe-ho per no equivocar-nos. Som tan conscients, que hem fet veritable voluntat de constricció. O sigui, encara farem més coses. No hi haurà qui ens pari...

L’acte de Ca la Cinta va estar bé, una cinquantena de persones, un medievalista i el president del Centre d’Estudis Comarcals que van quedar encantats de l’entusiasme dels torrellencs —si ho sabessin!!— i amb moltes ganes de tornar. Divendres vinent farem un nou acte i presentarem un projecte d’entitat d’estudis, una cosa tan atrevida en les nostres circumstàncies que fa una mica de riure, però com que som divertits, i feliços, doncs la presentarem, peti qui peti. Ja hi ha dos adherits, el Valero i jo. Després de l’acte, segurament hi haurà dos adherits, el Valero i jo, i potser d’aqui a uns quants anys, aquesta entitat serà un exemple d’activitat, coneixement, entusiasme. Si no se la inventen dos entusiastes, qui collons se la inventarà, aquí a Torrelles?

Estem, ara si, al bell mig de l’actual mandat municipal. Fa dos anys del gran fracàs i encara ens en queden dos més pel proper. Parlant amb coneguts, hi ha desconcert. No esperàvem res del govern, però esperàvem molt més de l’oposició. Pensàvem que l’oposició no es limitaria a veure el fracàs i el ridícul alié que ja comença a ser una mica el fracàs i el ridícul de tots. Pensàvem que havia après la lliçó i que mostraria la seva imatge més constructiva, participativa i dinàmica, i no la més sectària, refractària i distant (hi ha excepcions, i l’excepció sap que parlo d’ella). Molt em temo que uns quants ens hem enganyat, i que a l’ensopiment del govern, s’hi afegeix un ensopiment encara més dolorós, perquè és l’evidència d’una alternativa poc engrescadora, francament.

Aquí, cada colla fa bullir la seva olla i això és un desastre objectiu. Mentre l’olla de tothom no la fem bullir entre tots, no anirem enlloc com a col·lectivitat. Algú en té la responsabilitat, i no som pas els que fem i anem. "Fem" el que podem i "anem" allà on fa més falta.

16.06.09