A cop d'ull 30.06.2009 --------- Jesús Vila

Pedres i burocràcia.

Dono les gràcies a la Xesca per haver-me allotjat puntualment al seu blog de Torrelles Informada, penjant —amb el meu consentiment— l’escrit del cop d’ull darrer. Tenint en compte que el centenar d’addictes a Acta s’ha d’haver reduit bastant en els darrers mesos, és d’agrair el gest solidari de difusió que ha fet la meva amiga. Després he vist que també els administradors d’Acta han tingut la misericòrdia de passar l’escrit a la primera plana del portal, cosa que jo, que ja sóc una mica vell per la informàtica avençada, sóc incapaç de fer tot solet. Gràcies a tots perquè encara consideren que els meus escrits poden arribar a ser útils. En qualsevol cas, útils o inútils, són la única cosa que es pot llegir de manera més o menys regular tret de les quatre paraules que edita el govern local, els textos de la mateixa Xesca quan la feina li ho permet i els fulls, cada vegada més esporàdics, dels partits locals.

M’he baixat els pressupostos que, aprovats, ha penjat el govern a la web municipal. Cent vuit pàgines que no imprimiré i que, per tant, em costarà consultar per assebentar-me del que realment s’ha aprovat. Confio que els partits podran fer la seva valoració d’uns números que arriben massa tard i que ja, per l’avís del propi govern local, serviran de poca cosa perquè ja ens diuen que entre la crisi i la ventada no hi ha diners per fer ben res. Ja ens ho imaginavem. Mai hi ha hagut diners i ara encara n’hi ha menys, per tant, també ens ho diuen, l’Ajuntament aprofundeix el seu nivell d’endeutament. El que no ens diuen és en quina quantitat, que segurament serà aclaparadora. Aclaparadora, per fer el dia a dia, perquè no hi ha poble més avorrit, mancat d’esma, curt d’iniciatives i erm d’imaginació que aquest sota el mandat del tripartit “matusser” i(de Matas) i cia.

Vaig explicar als lectors, ja fa un temps, les cartes mensuals que des de febrer i fins a maig vaig remetre a l’Ajuntament reclamant la seva intervenció per tallar uns pins perillosos, propietat del meu veí. Quatre mesos després em van dir, com era previsible, que l’ajuntament no talla pins i que l’únic que fa és requerir la solució al responsable del potencial perill. Segurament això ha estat així però, com que l’únic que fa el seguiment sóc jo, els pins continuen al seu lloc, provocant cada dia que passa uns milímetres de risc superior. La carta municipal ja em deia que podia anar al servei de medi ambient per ampliar la informació, però el que no em deia —i he descobert avui— és que el servei de medi ambient de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat dóna dia i hora als veïns que volen consultar alguna cosa. Debem ser tantíssims els veïns que anem al departament de medi ambient municipal, que donen dia i hora, el dijous al matí per a qualsevol consulta. Cosa que, és evident, no passava quan jo era regidor de medi ambient i vivíem un període certament convuls a nivell mediambiental —amb el tema de la brossa— i teníem, aleshores sí, un munt de visites diàries de veïns, no precisament assossegats. Bé, m’han donat dia i hora per dijous per dir-me —ja ho veurem, però ho pronostico— el que ja sé, que l’ajuntament no pot fer-hi res fins que els pins es caiguin sobre casa meva. (I aleshores tampoc podrà fer-hi res com no sigui enviar la patrulla a fer companyia els bombers). O sigui, tenim un ajuntament sense diners, amb una mica —una mica?— de mandra, i lentíssim per tot. Per respondre i per atendre els veïns.

Dissabte ve la consellera Geli a posar una pedra. La primera, a la plaça del doctor Gonsales que ja té nom però que no té plaça. Necessitem un CAP com déu mana perquè el que tenim ja va ser criticat per mi a l’extinta Cirereta l’any 1999 —és a dir, fa deu anys. No seré jo qui estigui content amb les precàries condicions amb que s’han d’atendre els malalts del nostre municipi. Qualsevol CAP serà millor que l’absència de CAP. Ara bé. Recordem. Aquest CAP es fa, com tot des de fa massa anys, amb un acord de sis contra cinc. És a dir, sense consens, sense un debat tranquil per arribar a acords. El que surti, des de la pedra de la Geli, passant per l’edifici i la placeta i acabant amb el nom de tot plegat, és obra del tripartit que voldrà endur-se els èxits, perquè és millor això que el que hi ha ara, però haurà perdut una oportunitat més de fer les coses amb més sintonia. Amb l’opinió més compartida que no pas ara.

Jo no aniré a veure la senyora Geli com posa pedres. I pronostico que hi aniran molt pocs. Si no hi van anar a veure al Mut de Ferreries, que és tan bonic, —pel que s’intueix a la foto del Torrelles al Dia— poc que aniran a veure la Consellera de Salut com s’arremanga a un lloc que fins fa quatre dies era on reposaven els que ja no en tenien cap de salut.

Torno d’aquí a no res.

30.6.09