A cop d'ull 26.04.2009 ----- Jesus Vila

elmonquecrema wrote today at 5:12 AM

Orgull torrellenc: la gran resposta.

O en aquest poble la gent no s’assebenta del que no vol... o la gent no s’assebenta del que organitzen els que no vol, no sé si m’enteneu, però jo si que m’entenc. Els acteros vam muntar el dia del llibre la presentació d’un llibre, l’únic acte cultural que es va fer a Torrelles un dia que és com qualsevol altre, però que per molta gent no és com qualsevol altre. Aquí, a Torrelles, ja tenim experiència d’això. Alguns vam imaginar-nos una setmana cultural plena d’activitats per aquestes dates i la vam fer sense gairebé despeses i amb un èxit modest, no en calia més. Aquella setmana es va portar en un programa electoral que va fer figa per tot arreu i a partir d’aleshores ha caigut en l’oblit més absolut. I ara, als mateixos d’aleshores se’ns va ocòrrer que estaria bé fer un altre acte modest i sense cap cost, només perquè ens agradaria viure en un poble on la gent respongués a la crida culltural al marge de fílies, fòbies i sectarismes.

Vam omplir la sala de la Biblioteca, la gent no hi cabia ni al vestíbul, portes enfora. En un moment determinat vam haver de cridar la policia local per que fes una mica de forat al carrer Major perquè hi havia cotxes que volien passar i la gent, distreta, els ho impedia. Amunt i avall del carrer Major hi havia parades de llibres i de roses i la gent va esperar arribar a casa per comprar aquestes coses gairebé obligatòries en un dia com aquest, aquí, al seu poble, i no a Barcelona o a Cornellà o a Mataró, on treballen. A les 10 del vespre van haver sardanes al Parc i des de mitja tarda hi havia tallers i un espai de comptecontes per les criatures que va encandilar més els pares i les mares que no pas als mateixos infants que s’ho miraven embadalits. Feia goig veure la gent passejar amunt i avall, visitar l’exposició de Can Pinyons sobre Fotografies Antigues o la de Ca la Cinta sobre Eines del Camp o la de l’Ateneu sobre Puntes de Coixí. I això que no era la Festa de la Cirera ni els Tres Tombs. Era, un dia qualsevol de primavera, un 23 d’abril ple de color, de rialles, de converses amables, de cultura al carrer. I la presentació del llibre. Un filòsof que parlava de la gran importància que té pel creixement de la humanitat fer a consciència una cosa que se suposa només la pot fer l’èsser humà i que per sopresa de tots plegats, vam descobrir que, realment, autènticament, no es practica gaire. Vam escoltar que Plató ja deia que no faran falta les ideologies al món, quan els homes facin servir el pensament per enfortir els valors i per ser cada dia més responsables i autònoms: més persones. Per això, La República, deia, una de les seves obres més conegudes, no és un llibre polític, sinó un llibre educatiu, de formació social. Quan els homes —i les dones— deixem de banda els estereotips i siguem críticament crítics, no ens faran falta ni líders ni representants. Aquí a Torrelles és un orgull que tanta gent presenti l’avidesa del coneixement, de compartir la Cultura en majúscules, que vol dir compartir la vida. La conferència del professor Oliveras que va estar plena com un ou, es va reproduir mimèticament aquest dia de Sant Jordi. Aleshores havia convocat el PiP. Aquesta vegada va ser AcTA. És ben bé igual qui convoqui, les ganes de saber, de compartir, de demostrar que aquest poble és viu, no té fronteres ni la gent és deixa influir. Allà estava tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom. Som els mateixos i uns quants més, a cada acte, uns quants més. La gent és crítica amb el producte, no pas amb el fabricant. I per això és un goig sortir al carrer i petar la xerrada, que vol dir compartir. Lluny és ja aquells temps que la gent, per rencúnies passades, es va deixar de saludar. Avui, la gent és amable en general i això ho ha fet aquest esperit crític que en aquesta vall s’ha cultivat en els darrers anys d’una manera ben especial. Els torrellencs tenim un acusat esperit de pertinença. Ens sembla que com la nostra terra, que vol dir la nostra gent, no hi ha res, no hi ha ningú.

Farem més coses, segur, perquè el sacrifici dels organitzadors és compensat a bastament per l’avidesa dels torrellencs, l’amabilitat de la resposta, l’interès per l’intercanvi de reflexions, les ganes de fer broma, de passar una estona amb la gent que comparteix el nostre aire, el nostre paisatge, la gent que igual ens ajuda a treure un pi que s’ha caigut, que ens deixa un dia el cotxe perque el nostre s’ha espatllat.

Aquest relat no ha guanyat cap premi de ficció. Simplement, mai s’ha escrit.

Dimecres passat a quarts de deu —m’arriba un correu—, hi ha reunió de la Plataforma Salvem Can Coll. No sé quin dia, m’han dit, hi haurà una altra convocatòria de l’oposició. També estaven previstos els Tombs que la final no es van fer. Només desitjo que aquestes convocatòries tinguin el mateix èxit de la presentació del dia del llibre. Allà estarà tothom, en conjunt, estarà tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom, els que van estar amb el professor Oliveras i amb el filòsof, i encara més gent. Jo, per suposat, tampoc no faltaré.

(escrit el 26 d’abril al vespre, penjat el 29)

26.4.09