A cop d'ull 21.04.2009 --------- Jesús Vila

elmonquecrema wrote today at 12:24 PM A cop d'ull

Silencis i oasis.

He fet una repassada àmplia per les finestres cibernètiques del poble i m’he quedat astorat. Resulta que Acta, tan ensopida com està, és, hores d’ara, la plataforma més viva de totes les d’aquí si no me n’he descuidat alguna. Els de l’AMPA de Can Coll també han fet força feina darrerament i els de Torrelles Informada i CiU segueixen una mica el ritme. Però s’ha acabat. Els de la candidatura independent Poble no han dit ni piu des del 22 de febrer i els de PiP des del 22 de març. Aquella pagineta negra i republicana d’en Panoràmix va fer un intent de convertir-se en el diari local, des del panegíric de la Matas alcaldessa republicana, però va durar dos dies justos i es va aturar el mateix dia que els de Poble, el 22 de febrer. La web dels socialistes ha desaparegut literalment igual que la d’altres prohoms republicanets que van aturar la dinàmica quan van guanyar les eleccions. Segurament cosa de la feina... que volien fer, i que s’ha quedat en això, en una simple voluntat.O sigui, panorama desolador i això que pel que apunta la web de CiU el clima polític és segurament més fluïd, inestable i evanescent que mai. (Que mai, des que la senyora Marcer va ocupar una centralitat política que més aviat li va fer perdre vots que no pas guanyar-los. D’això sembla que faci segles).Ja sé que el Manel de la Fotocopiadora ha fet servir la seva sobirania política —com si fos un Puigcercós qualsevol enmig d’un guirigay tripartit— moltes vegades en el que porta governant i que el fet que avui digui que no, no és contradictori amb que demà digui que si, però la cosa d’ara sembla més aferrisada, més violenta si voleu... Això d’haver dit que no a les bales de caca de l’ecacaparc sembla posar de manifest que la dimissió de Recursos Humans ha tocat més os de l’imaginable. I aquí no és que ens n’alegrem, perquè fa lleig d’alegrar-se d’un compromís etern de quatre anys que podria estar fent figa, el que passa és que com que coneixíem el percal, ens extranyava força que el tàndem Bertrán-Garcerán no fes més mal del que ja havia estat fent en els darrers anys.Encara no ha passat res. Però està clar que els calerons de les cacabales s’els hauran de pintar a l’oli... en principi. I això dels calerons és una cosa que n’hi ha que no estan pas disposats a perdonar-ho mai. I a mi el que m’estranya de tot plegat és tant de silenci. Tant de silenci arreu. Tant de silenci a Poble, a PiP, en altres finestres que ara podrien saltar d’alegria o enfonsar-se en els clams de la misèria. (O potser és que tothom camina com si trenqués closques d'ou no sigui que massa soroll acabi despertant les feres). Perquè és evident que de la web municipal i dels fulls que edita la colla no es pot esperar res. Són pura retòrica, coses que no interessen ni als arbres fets miques.Dijous és Sant Jordi mata l’aranya. Els d’Acta ens retrobem a la Biblioteca amb un amic comú que ha escrit un magnífic llibre que fa rumiar. Estaria bé que ens acompanyèssiu ni que sigui perquè encara ens necessitem tots aquells que pensem que la política no és el que ens han fet creure, ni el pensament una cosa amorfa. Petarem la xerrada. Ens queden ben poques coses per fer petar o sigui que caldria aprofitar-ho. Això segueix sent un desert, ajudeu-nos a que la Biblioteca el dia de Sant Jordi sigui un oasi.

21.4.09