A cop d'ull 19.03.2009 ----- Jesus Vila

elmonquecrema A cop d'ull

Confessions, disquisicions i preguntes 19.3.2009

Després d’escriure l’anterior, he vist que el fórum m’ha identificat com elmonquecrema i no pas amb el nom —complicat perquè és doble en el santoral i perquè a mi em va il·luminar l’ateisme quan encara no tenia 15 anys... i fins ara— que em van posar els meus pares ara fa 57 anys. Segueixo sent el Jesus Vila de sempre, deu anys ja resident permanent a Torrelles, on visc i treballo (jo sóc dels que van cada dia a la feina a peu), encara que visitant del municipi des dels primers dels 80 i amb casa on passar diumenges i vacances amb la canalla —dies entranyables amb poca despesa— des del 1988. Ciutadà preocupat des del 1999, regidor engrescat des del 2003 i frustrat per les circumstàncies i el patètic equip amb el que em vaig topar, des del 2004. Ciutadà esperançat el 2007, dolgut cap a la tardor del mateix any i convençut, com sempre, que uns han vingut a aquest món a enfilar-se (medrar en castellà) i uns altres a resistir.Segueixo sent un tio jove perquè se m’enfila la rebel·lia per les cames i ahir me n’hagués anat a Barcelona a les vuit del vespre a cagar-me en els gossos del Saura a la curta distància, si no hagués estat per la meva dona, moltíssim més sensata que jo, perquè uneix a la indignació pel que ens envolta una extraordinària mescla de sentit comú i delicadesa. Bé, em queda el recurs de seguir escrivint pels que vulguin llegir-me, amb l’exclussiu objectiu de no sentir-nos sols tots plegats. No aspiro —segurament seria insuportable— ni a coincidir ni a que amb coincideixin. Les opinions són lliures, tan lloables les que surten de la consciència, que és ben normal que a voltes discrepem, però si les meves opinions són discutibles per molts de vosaltres, les vostres són imprescindibles per a mi.Han passat des del 23 de febrer, últim escrit, 23 dies i un munt de coses. Un ple, el número tres d’un butlletí municipal des de fa sis anys, una excel·lent conferència de l’Arcadi Oliveres a Can Camps organitzada per PiP i, sobretot, una campanya sobtada i enèrgica, seguida d’una mani de pares i nens reclamant una escola de primària en condicions pel proper curs. És indubtable que l’esdeveniment més important ha estat aquest darrer perquè justament la clientela que segurament va contribuir en gran mesura a que l’alcaldessa fos la que és, potser comença a adonar-se de la seva simplista visió del que són les promeses electorals en boca de qui només les esmenta per retenir la cadira. Tot l’immens batibull de la passada lesgislatura es va produir perquè a canvi de moltes casetes potencials, s’acabaria pels segles dels segles el gran problema de l’escola pública a Torrelles que la regidora socialista i els seus intims amics republicans, imputaven a la ineficàcia pipera d’anys abans. Quan es va fer Can Coll, correcuita, ja se sabia que el que s’havia fet no cobriria la demanda ni pel que fa a l’escola de primària ni pel que fa a l’escola bressol. A mig any del proper curs, els pares semblen haver dit prou a l’absoluta desídia municipal en aquest terreny. Si no arriben a sortir al carrer, encara estarien esperant la reunió amb la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Baix Llobregat que, ha fet promeses, sí, però promeses que, com sempre, arriben massa tard per les necessitata anunciades des del curs passat en aquest àmbit. La desidia, la incapacitat, la somnolència vital de la regidora socialista és de tals dimensions que, com que els seus són tots cosins germans i col·legues i no li demanaran la dimissió des de dins, caldria convertir-se (tots plegats) en un altaveu col·lectiu per recomanar-li que les bacaines millor celebrar-les a casa que als despatxos municipals. Segurament el Cuadras serà del meu parer i ja no deu gosar ni d’aixecar la veu davant el Manel de la Fotocopiadora que deu estar esperant alguna direcció general d’històriques memòries, per no abandonar com el mestre Fraga el cotxe oficial, tot sigui dit amb les incommensurables cometes que corresponen a les distàncies que fan al cas.Precisament del ple, el més significatiu per mi, és el que PiP explica del Manel de la Fotocopiadora que ha deixat de ser el cap de personal dels funcionaris i laborals, segurament perquè li contractaven amics per les esquenes. La millor cosa davant d’això és fer veure que no hi ets: deixes el càrrec però no la cadireta. Era poca feina això de cap de personal, però pel mateix preu, que ho faci l’alcaldessa, que és especialista en fer tot allò que no li correspon directament, però que li interessa especialment, sobretot si dona rèdits polítics.PiP va demanar, expliquen, que treiessin un contenidor de runa. En aquestes mateixes pàgines, fa mesos jo havia demanat no només que treiessin el runar sinó que s’arranjés un espai que havia estat malmés i abandonat després de fer el trinxat. Per què ha desaparegut la font de Can Coll i el safareig i les velles canalitzacions ceràmiques dels antics horts sense que ningú a Torrelles hagi posat el crit al cel? Per què no reclamem que, almenys, el que no ha quedat directament afectat pel trinxat sigui recuperat de nou? Perquè no es reconstrueix el camí, es recuperen els marges, es planten alzines i roures i fonamentalment, es neteja de tota la ininterrompuda merda que els constructors han anat abandonant sense que l’Administració local els hagi exigit res?.Abans de començar la conferència de l’Arcadi Oliveres, pedagògica i brillant com totes les seves, una amiga em va recriminar —dolçament, es bo dir-ho— que no treiés al carrer una Cirereta amb la de coses que hi ha per explicar. Té raó en part. La part de la raó és que hi ha un munt de coses per explicar. La part que requereix més dades és la que dóna per fet que la Cirereta era jo sol. Ës veritat que jo l’escrivia, l’editava i la portava a impremta. Però la Cirereta se sostenia perqué hi havia uns quants anuncis que en pagaven l’edició. Quan, ja fa més de tres anys, el col·legues i amics vam fer un intent semblant, molts dels anunciants que es van anunciar aleshores van declinar la col·laboració, altres van demanar mantenir-se en l’anonimat tot i que contribuirien a sostenir-la i només un parell van mostrar-se disposats. No n’hi havia prou. Per fer qualsevol Cirereta no només cal tenir temes per escriure. Cal tenir sorbretot un equip de suport: gent que recapti els diners necessaris perquè vegi la llum regularment. Si hi ha aquest equip, ja anuncio des d’aqui que una Cirereta o altra veurà la llum perquè l’equip de redacció està disponible i amb ganes.I una pinzellada final. Amb trenta segons m’han dit no sé que d’uns abocadors, no sé que de les obres de l’Ateneu, no se qué, que vinculen ambdues coses amb la variant de Torrelletes. Ho deixo aqui per obrir boca i, sobretot per obrir les orelles. Dilluns torno amb el mateix foc als dits ara que el món crema.Per cert, ja s’han esborrat tots els amics d’ICV i d’EUiA dels respectius xiringuitos a la vista dels paral·lelismes entre grisos i gossos, Via Laietana i Les Corts, Saura Laporta i Garicano Goñi? Per cert, s’ho repensaran els votants dels socialistes amb eco?

19.3.2009