Després de la ventada ve la calma 23.2.09
Dimecres va haver ple. Jo em vaig assebentar el mateix dia un quart d’hora abans que comencés, i vaig poder seguir el principi per internet amb un volum tan baix que em prou feines s’entenia el que deien els que ens diuen representar. Vaig poder seguir amb penes i treballs l’informe que feia l’alcaldessa dels danys, i així vaig poder saber que Torrelles ha estat el municipi més afectat de llarg, de tots els que han sofert la catàstrofe, i que el consell d’alcaldes del Baix Llobregat va decidir que la declaració de zona catastròfica és una cosa que ha passat de moda (una espècie així la va declarar la presidenta del Consell Comarcal, Rosa Boladeras, a la prema), sense la presència de l’alcaldessa de Torrelles que no va poder assistir a la reunió. O sigui, els alcaldes del Baix Llobregat decideixen que no s’ha de declarar zona catastròfica i ni tan sols tenen en compte que l’alcaldessa del municipi més perjudicat no està present a la reunió... perquè estàvem tan aïllats que no es va assebentar a temps. M’ho crec. No crec que l’alcaldessa de Torrelles tingui cap culpa de no haver assitit a la reunió. Sí, de que no s’hagi indignat —que hagi transcendit— amb els seus col·legues del tripartit. Si això fan els del tripartit (que governen al Consell Comarcal) amb els seus, que no faran amb els no seus...Total, que no som zona catastròfica sinó zona d’excepcionalitat que no sabem ben bé que és. El que si sabem és que un mes després de la ventada, als particulars, que vam declarar danys passats només dos dies, no ens ha arribat ni un cèntim d’euro però en canvi, ja n’hem pagat uns centenars. I encara no tenim arranjat tot el que correspon i encara tenim bastants pins allà on el vent se’ls endugué.És més, conec veïns meus als quals els va caure un arbre del carrer damunt el cotxe que, com el tenien a tercers, hauran de pagar-se les reparacions ells solets. Segurament som zona d’excepcionalitat, però per la majoria de nosaltres el que està passant no és cap excepcionalitat: és la norma. O sigui, de moment paguem els danys i després ja veurem el que recuperem, si és que recuperem alguna cosa. (Si fossim un banc que ha fet milionaris els seus directius, al menys podríem demanar a l’administració que ens intervingui. Ull, que ens intervingui, no que ens nacionalitzi. El González del BBVA sap de què parla: si el govern intervé, paga per restablir la confiança i prou. Si el govern nacionalitza, paga per administrar i repartir guanys i els administradors es queden sense negoci. En fi...)He vist que ja ha començat la tala a la carretera. S’ha obert la veda. Ara qualsevol pi és un assassí en potència i s’ho han guanyat a pols. En plena catàstrofe vaig escoltar algú que assegurava que el futur amb els arbres de Torrelles no tindria res a veure amb el passat. Aquella deria pipera amb els pinets, ha passat a millor vida arran la ventada del 24 de gener. Estaria bé, però, que no se’ns en vagi la ma i que a pi tallat, alzina plantada, com a mínim, perquè la por al vent no ens faci lamentar la pérdua de verd que continúa sent un color més humà que el gris ciment.Encara hi falten moltes coses al municipi, però hi ha algunes que ja han tornat al lloc d’origen. Me n’alegro que aquell drap estelat que el vent s’endugué, s’hagi substituit ara per un altre que ens representa a tots i no només a uns quants. Jo posaria menys banderes, potser cap, però si n’han d’haver, que siguin les de tots i que no estiguin esparracatades, que dona mala impressió. S’han substituit les malmeses i això també està bé.No s’han acabat els microtalls del fluid elèctric. Ho dic perquè ja fa un mes de l’huracanet i encara aquests darrers dies hem tingut interrupcions que, pels que fem servir l’ordinador en jornada laboral ens fa, de tant en tant, cagar-nos a crits en els jerarques de Fecsa.I acabo amb el ple. No els vaig veure la cara, però per les veus —fluixetes, suaus, acaronadores...— diria que el vent s’ha endut la crispació. No seré jo qui ho lamenti. Potser el vent s’ha endut la mala òstia i ens ha portat temps millors. Bo per tothom si serveix perquè les coses es facin entre tots. La substitució de l’estelada —voldria creure que no pas provisional— no sé si és un símptoma: és, almenys, una dada interessant.I la última. Que jo hagi vist, només queda a tot Torrelles una banderola de Salvem Can Coll. És a la Ronda del Molí, davant la Casa del Capità. És una relíquia que potser caldrà posar a una propera guia de coses d'altres èpoques, per visitar a Torrelles. Com passa el temps, recony! (vintitresefe= república 1/monarquia 2, i el pp a set punts. Qui ho diria amb la ratxa que portàvem)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada