divendres, 20 de març del 2009

A cop d'ull 15.02.2009 ----- Jesus Vila

Aire(III) 15.2.2009

Si entre dissabte 24 de gener i dilluns 2 de febrer no es va interrompre el subministrament elèctric una dotzena de vegades, no ho va fer cap. La de dilluns em va agafar en mig d’una feina que havia d’entregar dimarts i que no havia guardat convenientment: vaig perdre més de tres hores de minuciós treball de compaginació. Després dels microtalls continuats de dissabte, els dos SAI’s que m’ajuden a no llençar-me per la finestra cada vegada que marxa el llum, van dir prou i ara depenc totalment d’aquesta desgràcia de companyia. Dimarts 27 de gener al matí vam tenir, sobtadament línia telefònica, caiguda des de la ventada. Ja explicava en la crònica anterior que quan els bombers van netejar la línia elèctrica del carrer de casa, la grúa que els acompanyava va arrossegar el cable del telèfon i va trencar les dues escomeses dels meus veïns. Des d’aleshores es troben sense telèfon. Jo vaig tenir més sort, perquè tot i que el cable creuaba el carrer sobre la caçada, jo tenia línia i ADSL i podia seguir treballant. Doncs bé, diumenge dia 1 a la tarda se’m va acabar la sort. No sé qui seria, si els bombers, que van visitar el pi del meu veí, la policia local o els tècnics de telefònica, el cas és que els deuria semblar que un cable travessant la calzada feia lleig i, a més, era del tot discriminatori que els meus dos veïns no tinguessin línia i jo sí, així que van tallar amb unes tisores la linea que em portava el telèfon a casa per recollir tot el cable i penjar-lo d’un pal de la llum a l’altra vorera. Qui va ser?. No se sap. Qui fos, o era un inepte, o era un imbècil o totes dues coses alhora, perquè era evident que aquell cable alimentava, al menys, un habitatge. Un habitatge on hi ha un autònom que preten treballar amb un mínim de condicions i que no ho ha pogut fer amb tranquilitat des de fa massa dies.Telefònica estàva avisada, per tant —ho van fer els veïns— des de dimecres 28 de gener. Jo vaig trucar el mateix diumenge al vespre perquè m’era del tot impossible treballar sense correu electrònic i internet, però malgrat que em van dir que l’averia estaria llesta en 48 hores —que són una barbaritat per qui depèn d’aquest servei per qüestions de feina— no ha estat així. De fet, no va estar així fins el dia 5 de febrer. No cal que us digui l’estat de nervis sofert. Tant, que encara no m’he reft del tot del retard de la molta feina acumulada. Hauria d’haver escrit dilluns 9 de febrer però fins avui diumenge 15 no he tingut un mal moment.A propòsit: l’emigració cibernètica ha estat un fet i així qui vulgui entrar al fórum d’Acta no ho tindrà pas fàcil. No hem de defallir, però. Només faltaria que fos el capitost de Microsoft el que acabès amb un fórum que no ha pogut paralitzar ni el govern local ni les seves denúncies a la Fiscalia. Qui pugui llegir aquestes lletres és que ja ha entrat i jo que me n’alegro. De tota manera, si la participació anava a la baixa, amb aquest sotrac el cop serà considerable. Rés, no obstant, que no poguem resoldre amb temps i bona voluntat.Per cert, una cosa més sobre telefònica que no deixa de resultar aclaparadora. Vaivg intentar que em restablissin el servei unes vint vegades en cinc dies. Era impossible parlar amb ningú. Després que van arranjar el problema em van trucar sis departaments diferents de telefònica preguntant-me si el problema estava resolt. A l’últim el vaig engegar a dida (i segurament només volia ser amable amb mi, complint amb un protocol exasperant).Una darrera qüestió. Els veïns no sabem hores d’ara si l’Ajuntament ha fet alguna cosa per declarar el municipi zona catastròfica. Si ho ha fet i per què, o si no ho ha fet i també per què. Ningú ens ha explicat res. El Torrelles al mes no informa al respecte, i estem tots plegats a la santa inopia. Sabrem alguna cosa algun dia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada