A cop d'ull 18.05.2009 ----- Jesus Vila

elmonquecrema wrote on May 18 A cop d'ull

L’ambició i la innocència

Aquest és un d’aquells dilluns en que podria omplir jo sol una revista de 24 pàgines parlant de l’actualitat torrellenca. Va com va. Hi ha setmanes que t’has de lamentar que no passi res i setmanes que s’acumula la feina. Esmentaré les coses sobre les que mereixeria parlar avui i al final explicaré perquè només parlaré d’una —dossifica’t, em van aconsellar a la biblioteca el divendres de l’oposició informa—, deixant la resta per les setmanes successives. Hi ha hagut l’emocionant missa de l’amic Morera, les emotives paraules del Doc aquí mateix, el full dels socialistes que, al menys al meu barri s’ha repartit per les bústies, el ple que acaba de convocar el govern perquè feia tres mesos que no el convocaven i infringien la llei, la programació que preparem des d’AcTA per aquest mes de juny i l’acte informatiu de l’oposició a la biblioteca que dona per parlar d’unes quantes coses mes: de l’estratègia política dels partits arran de la conya marinera de la moció de censura a l’Ajuntament, segons jo la veig; de les bales dels ecoparks i les pedreres; del nyap acollonidor en que s’ha converit l’arribada del gas a Torrelles, i de l’exasperació que em provoquen personalment algunes opinions puristes de la gent d’ICV. Mireu si hi ha temes. Com que sabeu com m’apassiona la política, encara que siguí minúscula com la domèstica —segurament per això m’apassiona mes— parlaré de l’acte informatiu de l’oposició i deixaré per més endavant els altres.

Primer de tot: vaig trobar a faltar entre el públic l’amic Planell —feia temps que no li deia amic col·loquialment, i és que començo a apreciar algunes coses en la gent que abans em passaven desapercebudes—. Espero que hagi estat una opció deliberada i no inesperada i tampoc cap repartiment de papers del seu grup, perquè van estar presents, per exemple, la Griselda i el Cortijo. Vaig veure el Planell el diumenge a missa —si, si a missa!— i la veritat és que més enllà de les potes renquejants —de tant jugar a frontó, que l’apassiona— estava com un gínjol.

L’acte de divendres no va estar malament. Vaig veure menys gent de l’esperable, tractant-se, com es tractava, d’un acte piperoconvergent. Van explicar la història de les bales dels ecoparks i el nyap de les canonades del gas amb tot luxe de detalls, fotografies i exemples. Tot plegat molt didàctic. I tot plegat molt evident: aquests que tenen el poder són, a banda d’una cosa impresentable ho miris per on ho miris, l’ineficàcia amb potes. Fins a l’hora dels precs i preguntes no em vaig sentir autènticament interessat. Semblava que s’acabava la convocatòria i ningú parlava de l’autènticament trascendent i nou: l’estabilitat del govern, la moció de censura, el canvi tan esperat, la necessitat que aquest municipi no es disolgui en l’aïllament civil i l’avorriment endèmic.

CiU ja havia explicat en el seu web la proposta del Manel de la Fotocopiadora, avalada necessàriament per la colla del Poble sense progrès, i durant la presentació de la barbaritat del reompliment de les pedreres ja es va avençar el símil d’amenaça de moció de censura contra el govern. La regidora convergent, per reblar el clau, va explicar també que un dirigent del seu partit l’havia trucat per lamentar-se que volgués fer fora l’alcaldessa republicana amb una moció de censura, i ella va haver d’explicar-li que a Torrelles només hi ha un regidor de CiU d’onze possibles i que ella havia estat simplement convidada a donar suport a una moció de censura que presentava un altre regidor únic i encara al govern: un tal Manel-candidat-a-alcalde.

En substància: El Manel està fart d’aquesta colla de dropos, que no li fan cas per res, passen d’ell i de la seva creu de Sant Jordi i com que té la frontissa a la butxaca, es pensa que té un tresor. Aleshores es planta davant la regidora Escalas i dels quatre piperos pacients, i els proposa una idea màgica: voleu governar? Doncs voteu-me com alcalde.

O sigui, ja ens semblava que el Manel de la Fotocopiadora tenia un secret, però no pensàvem que era tan agosarat. Clar que un individu que va proclamant que té una Creu de Sant Jordi pel simple fet conjuntural que presideix una entitat que és qui l'ha rebut—també va fer una moció de censura per presidir-la?— ja es veu que té veleitats desproporcionades. O el poden les ganes o és una mica gamarús. O potser és una mica gamarús perquè el poden les ganes, perquè era evident que convergents i piperos s’havien de recargolar per dins de la risa en escoltar l'espectacular proposta. El Manel de la Fotocopiadora tenia poc futur a Torrelles, però és que ara ja no en té cap: ningú se’l podrà prendre en serio, perquè un individu que aspira a ser alcalde d’un municipi dins un partit que va aconseguir 162 vots d’un total de 2.161 vots emesos i d’un total de 3.774 vots possibles, ja es veu que hi toca malament. El pot l’ambició desmesurada?. Obviament. El pot. I a més, està molt mal aconsellat, perquè hi ha vegades que és més patètic fer el ridícul que equivocar-se, i el Manel de la Fotocopiadora ha fet un ridícul descomunal (la única cosa que, en política, diuen, és imperdonable i que pesa com una llosa).

Però si el Manel de la Fotocopiadora té ja un perfil lamentable (l’ambició), Poble ha posat de manifest que és un partit perillós, per incoherent. No pot ser que el senyor Cortijo y la senyora Griselda passegin aquesta incoherència pels morros del personal, com si la cosa no anés amb ells. Ells (i l'arquitecte entre altres) són els responsables del paper d’estrassa que està fent el Manelet i la gent ho ha de posar de manifest quan se’ls creua. (Jo no tindré l’oportunitat, perquè fem veure, uns i altres, que ningú no ens ha presentat). Ja va sent hora que les incoherències no rellisquin per la pell de la ciutadania i que siguem tots plegats una mica més agosarats.

Sé, per pròpia experiència, que tanta gosadia provoca mal de panxes. Aquest mateix dia de l’oposició informa vaig tenir unes parauletes públiques i privades amb el representant d’ICV que li van sentar fatal. Em queixava de la manca exasperant de coherència dels iniciativos a Torrelles, que posaven en qüestió la necessitat que el gas arribi a les llars torrellenques en ares del purisme ideològic de la sostenibilitat i de la predació de recursos naturals de països tercers. Tot això és ben discutible, en efecte. Però que ho defensi públicament el representant del partit que va lliurar un informe de mediambient que avalava la destrossa de Can Coll, és poc presentable. Sé que el Jordi Riu defensa les seves postures amb el cor, com jo ho he fet tantes vegades, i per això li demano disculpes públiques perquè m’imagino que es va sentir dolgut personalment. No volia ofendre ni les seves idees ni la seva persona: sí, en canvi, el partit que representa i que els té enganyats (la innocència). Que els fa defensar radicalitats lloables però que en la pràctica política no és res més que un apèndix imperdonable de l’estultícia política imperant (des dels informes de mediambient, fins el descontrol repressiu dels Mossos).

I ja n’hi ha prou per avui, que m’he saltat una setmana de molta feina. Prometo, juro si fa falta, que aquesta setmana faré sessió doble perquè ja he dit que hi ha molt per escriure...

18.5.09