A cop d'ull 22.05.2009 ----- Jesus Vila

elmonquecrema wrote on May 22
Plens buits.

Va haver ple ordinari dilluns. Un ple amb només tres punts a aprovar, tres mesos després del darrer ple. Un autèntic escàndol difícil de païr si no fos que ja estem acostumats i que coneixem l’eficàcia de la colla. Què dir dels tres punts. Que eren poc més que una collonada tècnica (això sí, molt impotant) i que l’autèntic debat no va aparéixer. Dues coses a destacar: la primera que el Manel de la Fotocopiadora, després de l’espantada de la moció de censura, va actuar com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?— i la segona que el CBC i la Garcerán segueixen amb les ràbies ben conservades i les ganes de provocar, també com si res no hagués passat —és que ha passat alguna cosa?.De la resta ja us podeu imaginar, el punt més imaginatiu era la moció de l’oposició sobre el disbarat del gas i la ineficàcia municipal respecte del seguiment d’una obra molt perillosa i complicada; i la moció va ser votada com sempre: sis a favor i cinc en contra, o cinc a cinc i el vot de qualitat de l’alcaldessa perquè sembla que el regidor Carlitos encara no està recuperat. El que és evident és que el Manel de la Fotocopiadora segueix tenint la paella pel manec en les votacions, o sigui una paella més aviat tonta, i la cadireta i els calerons pesen encara bastant, pel que sembla, a l’hora de decidir què li agradarà aprovar i què no. (sembla que tret de les bales dels ecoparcs que no va anar a ple, li agrada aprovar-ho tot).El Manel de la Fotocopiadora només semblava estar disposat a canviar les dietes de la Comissió de govern per les dietes, millor remunerades, de l’alcaldia. O sigui, res de renunciar als emoluments. Canviar el govern, però sempre per acabar apujant-se el sou. Com que en aquest punt no li han fet costat els que només cobren les pobres pessetes de l’asistència a plens —o sigui tres pessetes cada tres mesos—, s’ha estimat més assegurar-se les dietes de les Comissions de govern i seguir mantenint la trista paella pel manec, malgrat que els seus col·legues de govern fan, en moltes ocasions, com si no existís —amb una frivolitat que fa frisança—. S’ha estimat més posar-se taps a les orelles i una bena negra als ulls, que no pas plantejar-se en temes de dignitat personal i política, que ja n’hi ha prou d’empassar-se granotes com si fossin llobarros.En quines mans estem, Marieta!!Ja dic, el debat més interessant no es va produir. Jo em vaig esperar fins al final —via internet— per veure com acavava la cosa amb la remotíssima esperança que l’oposició posaria sobre la taula el mateix que CiU va penjar a la seva web sobre la vergonya del Manel. Però està clar que tampoc l’oposició vol que se’n parli pública, oberta i transparentment de l’espantada. Tot plegat com si no hagués existit. No seré jo que hagi d’esmenar la plana a les, probablement, molt meditades estratègies de l’oposició. Jo, en dir que no em semblen raonables, en tinc ben bé prou. No acabo d’entendre perquè no van posar en evidència pública el Manel de la Fotocopiadora en una qüestió que li hauria de pujar el to vermellet de la cara. És que no el volen fer quedar malament davant tot Torrelles? És que volen fer veure que la proposta —que sembla va fer— és intrascendent? O és que ja els hi està bé que les coses segueixin com estan?Probablement n’hi ha una mica de cada. I jo, naturalment, estic en contra, perquè penso que el que correspon és intentar que li caigui la cara de vergonya davant la ciutadania; perquè penso, a més, que la proposta va ser absolutament trascendental i posa de manifest quin personal s’ha apuntat a la política —també local— i perquè considero que les coses com estan, estan molt malament i qualsevol esforç per canviar-les, ha de ser mereixedor del nostre més gran reconeixement públic. Ara ja fa dies, però n’he de parlar. Vull parlar de la llarguíssima missa del 10 de maig quan vam dir un emocionat fins aviat a l’amic Morera. Primera constatació: les misses són tan avorrides com abans, amb l’afegitó que et sens obligat a donar la mà a la gent del voltant tot parlant de pau, mentre mires aquell pocavergonya de la fila del davant que un dia va dir que eres un fill de puta en una determinada reunió. O sigui, tot plegat segueix sent d’un formalista que tira d’esquena. Malgrat això, he de dir que el Morera va estar bé. Se li nota d’un hora lluny que és bona persona i que s’ha estavellat bastant en aquest poble. En el comiat, els parroquians li van desitjar coses bones, però no es van estar de queixar-se de l’absència del jovent cristià a l’església torrellenca. És que no en deu haver de jovent cristià, caram. I el representant del bisbe ho va dir molt clar: escolteu, que hi hagi tanta casa del senyor i el jovent al carrer no és cosa de Mossen Morera. És, sobretot, cosa, de la ciutadania (i segurament també de la jerarquia, eclesiàstica, per suposat). En Morera ha fet el que ha pogut, que ha estat poc, perquè ell no és cap digne representant del “Nosaltres sols” que tant s’estil·la.Els col·legues ens vam abraçar com germans: ell en bata blanca fins el peus com li correspon a un oficiant i nosaltres com hem estat sempre, amb vestit de ciutadans corrents que no anem mai a missa. Se’l veia content, però també trist. Hem de fer alguna cosa perquè el seu pas per aquest poble no resti en l’oblit...Al paperot dels sociates locals —repartit per les bústies com una ànima en pena— que es despengen fent veure que apliquen el programa, hi dedicaré un minut: el que es mereixen.

Però ho faré un altre dia que m’acava d’entrar la mandra.

22.5.2009