docxdoc wrote on May 16
Vagi per endavant, gent de Torrelles i "aliens" -extraterrestres, amb totes les seves lletres, vull dir- de Torrelles, amb respecte per tots, tot i que som o hem estat espècies diferents, que el meu logotip només fa referència a allè que en Morera detestava, com jo també, sense ésser religiós tal i com s'entén pobrement precisament per l'adoctrinament estèril, sinò éssent religiós per la fe en la pròpia vida, mai en el poder ulterior del propi ésser humà, que és ben limitat, mal que li pesi als materialistes. Que ara estan en hores baixíssimes. I el que queda. El que us falta passar, materialistes endeutats, caiguts a la trampa de la què us en fotieu quan ho dèiem. Ara, on és l'humor?.
El Morera i jo sempre hem compartit una cosa: el nomadisme. Ésser nòmada, a banda que mai t'endeuta, t'ensenya moltes coses, contràriament al pensament inamovible. Anar a altres bandes quan crèiem que hi havia una causa millor. Jo, no me'n penedeixo. Sóc jove i entreveig encara molts horitzons.
El cas del Morera, és diferent.El que diu el Jesús, crec que és el que tots els que hem viscut la xafarderia, l' odi, el malpensament quotidià sentim o hem sentit -aquest servidor ja no sent res, clarament dic que se'n poden tots anar a pastar fang, els xerraires, les xerraires, i d'altres avorrits, doncs quan es xerra massa d'altri sempre es respòn a una buidor pròpia, ans potser inadvertida, ans inclús desconeguda per adaptació autòmata i robòtica al propi ambient-.La qual cosa, xerrar massa d'altri, com a antídot per víbores, no és discrepar políticament, o crear opinió, sinò el que vosaltres, serpentines involucionades :-))), feu a les cantonades. I no m'extendré més, bé que ho sabeu com perquè us ho hagi d'explicar jo, que sempre he estat públic en tot. No tinc ja ni la més mínima raó per mossegar-me la llengua.Ja s' ho faran -amèn-.I m' adscric 100 % a les paraules del Jesús.Torrelles no era una vila morta, sempre he dit que era una vila amb un potencial reprimit enorme, anestesiada. Em deixaré gent, però comunicativament, hi erem el Joaquim Gavaldà, enorme com a administrador d'AcTA i actiu de comunicació -digne d'homenatge en la seva época, i ara, que no és poc-, el Jesús Vila -l' únic al peu del canó per pròpia voluntat un cop l' àcid sulfúric ens va calcinar a tots-, el JC Valero -sense noticia però company de somnis en una etapa passada de la vida i des d' aquí salutacions-, el Toni Planell -incommensurable defensor de les tesis desmuntades pel propi catacrack econòmic, però sempre amb el meu respecte-, i altres d'aquella época gairebé llegendària ans remota...i el Joan Morera sempre amb la seva barca, diferent, ni millor ni pitjor. El Joan Morera, en un municipi que podria -frase famosa- ésser -o haver estat- idílic, a mí em va oferir coses. Coses com participar a la ràdio, com crear programes, com tenir espai per a dir la meva. Lamentablement, i aquí vaig a Torrelles com a ens polític, sembla que aquesta proposta tant enriquidora a nivell personal, és una deficiència del sistema polític. També AcTA, sense tenir noms, era deficient per al sistema polític.Quin sistema polític és aquest, que enterra entitats i persones vitals en un cementiri de no-res? (Excepte enxufats, aquí, no estalvio).Això...és política?. O un sistema ranci de control?. És una puta merda, ni un, ni l'altre.La gent que ha ofert quelcom als demès sense res a canvi, se n'ha anat, física o materialment (excepte l'incombustible JAV). La pròpia AcTA, més enllà del Jesús i aquest romàntic que a estones té un merescut record pels pocs i veritables amics de Torrelles, se n'ha anat.Havent treballat colze a colze amb el Morera, havent parlat amb ell sovint, havent vist la magnitut -sense fer pilotes de les habituals als mundillos elitistes- del què va fer amb quatre "cacharros" a nivell mundial desde Torrelles, veient com tanta i tanta gent "se relame" en una complacència insípida i avorrida, i el que ha de marxar és ell, només em queda dir: "La gent té el que es mereix".I la gent, ja em disculparàs Jesús, saps que no va per tú, no es mereix tenir aquest potencial -que no és ésser millor ni pitjor, sinò senzillament TENIR VIDA (cosa que molts no tenen), i VIDA PER COMPARTIR (cosa que menys la tenen)-, doncs la gent no es mereix el que li ha passat pels nassos, si segueix éssent més important la lacra del veí que la pròpia creativitat.Difícilment algú que ofereixi una opotunitat tant gran -la qual m'alegro d'haver aprofitat- tornarà a aterrar per aquests paratges vostres.Joan, he compartit grans estones amb tú i et dono les gràcies.No com a capellà, que mai he anat a missa, sinò com a ésser humà i col.lega excepcional.Joan, t'estimarem sempre !!. El meu homenatge, com havia de ser, a AcTA.
Que Déu et beneeixi.
Doc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada