dimecres, 29 d’abril del 2009

A cop d'ull 26.04.2009 ----- Jesus Vila

elmonquecrema wrote today at 5:12 AM

Orgull torrellenc: la gran resposta.

O en aquest poble la gent no s’assebenta del que no vol... o la gent no s’assebenta del que organitzen els que no vol, no sé si m’enteneu, però jo si que m’entenc. Els acteros vam muntar el dia del llibre la presentació d’un llibre, l’únic acte cultural que es va fer a Torrelles un dia que és com qualsevol altre, però que per molta gent no és com qualsevol altre. Aquí, a Torrelles, ja tenim experiència d’això. Alguns vam imaginar-nos una setmana cultural plena d’activitats per aquestes dates i la vam fer sense gairebé despeses i amb un èxit modest, no en calia més. Aquella setmana es va portar en un programa electoral que va fer figa per tot arreu i a partir d’aleshores ha caigut en l’oblit més absolut. I ara, als mateixos d’aleshores se’ns va ocòrrer que estaria bé fer un altre acte modest i sense cap cost, només perquè ens agradaria viure en un poble on la gent respongués a la crida culltural al marge de fílies, fòbies i sectarismes.

Vam omplir la sala de la Biblioteca, la gent no hi cabia ni al vestíbul, portes enfora. En un moment determinat vam haver de cridar la policia local per que fes una mica de forat al carrer Major perquè hi havia cotxes que volien passar i la gent, distreta, els ho impedia. Amunt i avall del carrer Major hi havia parades de llibres i de roses i la gent va esperar arribar a casa per comprar aquestes coses gairebé obligatòries en un dia com aquest, aquí, al seu poble, i no a Barcelona o a Cornellà o a Mataró, on treballen. A les 10 del vespre van haver sardanes al Parc i des de mitja tarda hi havia tallers i un espai de comptecontes per les criatures que va encandilar més els pares i les mares que no pas als mateixos infants que s’ho miraven embadalits. Feia goig veure la gent passejar amunt i avall, visitar l’exposició de Can Pinyons sobre Fotografies Antigues o la de Ca la Cinta sobre Eines del Camp o la de l’Ateneu sobre Puntes de Coixí. I això que no era la Festa de la Cirera ni els Tres Tombs. Era, un dia qualsevol de primavera, un 23 d’abril ple de color, de rialles, de converses amables, de cultura al carrer. I la presentació del llibre. Un filòsof que parlava de la gran importància que té pel creixement de la humanitat fer a consciència una cosa que se suposa només la pot fer l’èsser humà i que per sopresa de tots plegats, vam descobrir que, realment, autènticament, no es practica gaire. Vam escoltar que Plató ja deia que no faran falta les ideologies al món, quan els homes facin servir el pensament per enfortir els valors i per ser cada dia més responsables i autònoms: més persones. Per això, La República, deia, una de les seves obres més conegudes, no és un llibre polític, sinó un llibre educatiu, de formació social. Quan els homes —i les dones— deixem de banda els estereotips i siguem críticament crítics, no ens faran falta ni líders ni representants. Aquí a Torrelles és un orgull que tanta gent presenti l’avidesa del coneixement, de compartir la Cultura en majúscules, que vol dir compartir la vida. La conferència del professor Oliveras que va estar plena com un ou, es va reproduir mimèticament aquest dia de Sant Jordi. Aleshores havia convocat el PiP. Aquesta vegada va ser AcTA. És ben bé igual qui convoqui, les ganes de saber, de compartir, de demostrar que aquest poble és viu, no té fronteres ni la gent és deixa influir. Allà estava tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom. Som els mateixos i uns quants més, a cada acte, uns quants més. La gent és crítica amb el producte, no pas amb el fabricant. I per això és un goig sortir al carrer i petar la xerrada, que vol dir compartir. Lluny és ja aquells temps que la gent, per rencúnies passades, es va deixar de saludar. Avui, la gent és amable en general i això ho ha fet aquest esperit crític que en aquesta vall s’ha cultivat en els darrers anys d’una manera ben especial. Els torrellencs tenim un acusat esperit de pertinença. Ens sembla que com la nostra terra, que vol dir la nostra gent, no hi ha res, no hi ha ningú.

Farem més coses, segur, perquè el sacrifici dels organitzadors és compensat a bastament per l’avidesa dels torrellencs, l’amabilitat de la resposta, l’interès per l’intercanvi de reflexions, les ganes de fer broma, de passar una estona amb la gent que comparteix el nostre aire, el nostre paisatge, la gent que igual ens ajuda a treure un pi que s’ha caigut, que ens deixa un dia el cotxe perque el nostre s’ha espatllat.

Aquest relat no ha guanyat cap premi de ficció. Simplement, mai s’ha escrit.

Dimecres passat a quarts de deu —m’arriba un correu—, hi ha reunió de la Plataforma Salvem Can Coll. No sé quin dia, m’han dit, hi haurà una altra convocatòria de l’oposició. També estaven previstos els Tombs que la final no es van fer. Només desitjo que aquestes convocatòries tinguin el mateix èxit de la presentació del dia del llibre. Allà estarà tothom, en conjunt, estarà tothom. Ja ens coneixem, tothom vol dir tothom, els que van estar amb el professor Oliveras i amb el filòsof, i encara més gent. Jo, per suposat, tampoc no faltaré.

(escrit el 26 d’abril al vespre, penjat el 29)

26.4.09

dimarts, 21 d’abril del 2009

A cop d'ull 21.04.2009 --------- Jesús Vila

elmonquecrema wrote today at 12:24 PM A cop d'ull

Silencis i oasis.

He fet una repassada àmplia per les finestres cibernètiques del poble i m’he quedat astorat. Resulta que Acta, tan ensopida com està, és, hores d’ara, la plataforma més viva de totes les d’aquí si no me n’he descuidat alguna. Els de l’AMPA de Can Coll també han fet força feina darrerament i els de Torrelles Informada i CiU segueixen una mica el ritme. Però s’ha acabat. Els de la candidatura independent Poble no han dit ni piu des del 22 de febrer i els de PiP des del 22 de març. Aquella pagineta negra i republicana d’en Panoràmix va fer un intent de convertir-se en el diari local, des del panegíric de la Matas alcaldessa republicana, però va durar dos dies justos i es va aturar el mateix dia que els de Poble, el 22 de febrer. La web dels socialistes ha desaparegut literalment igual que la d’altres prohoms republicanets que van aturar la dinàmica quan van guanyar les eleccions. Segurament cosa de la feina... que volien fer, i que s’ha quedat en això, en una simple voluntat.O sigui, panorama desolador i això que pel que apunta la web de CiU el clima polític és segurament més fluïd, inestable i evanescent que mai. (Que mai, des que la senyora Marcer va ocupar una centralitat política que més aviat li va fer perdre vots que no pas guanyar-los. D’això sembla que faci segles).Ja sé que el Manel de la Fotocopiadora ha fet servir la seva sobirania política —com si fos un Puigcercós qualsevol enmig d’un guirigay tripartit— moltes vegades en el que porta governant i que el fet que avui digui que no, no és contradictori amb que demà digui que si, però la cosa d’ara sembla més aferrisada, més violenta si voleu... Això d’haver dit que no a les bales de caca de l’ecacaparc sembla posar de manifest que la dimissió de Recursos Humans ha tocat més os de l’imaginable. I aquí no és que ens n’alegrem, perquè fa lleig d’alegrar-se d’un compromís etern de quatre anys que podria estar fent figa, el que passa és que com que coneixíem el percal, ens extranyava força que el tàndem Bertrán-Garcerán no fes més mal del que ja havia estat fent en els darrers anys.Encara no ha passat res. Però està clar que els calerons de les cacabales s’els hauran de pintar a l’oli... en principi. I això dels calerons és una cosa que n’hi ha que no estan pas disposats a perdonar-ho mai. I a mi el que m’estranya de tot plegat és tant de silenci. Tant de silenci arreu. Tant de silenci a Poble, a PiP, en altres finestres que ara podrien saltar d’alegria o enfonsar-se en els clams de la misèria. (O potser és que tothom camina com si trenqués closques d'ou no sigui que massa soroll acabi despertant les feres). Perquè és evident que de la web municipal i dels fulls que edita la colla no es pot esperar res. Són pura retòrica, coses que no interessen ni als arbres fets miques.Dijous és Sant Jordi mata l’aranya. Els d’Acta ens retrobem a la Biblioteca amb un amic comú que ha escrit un magnífic llibre que fa rumiar. Estaria bé que ens acompanyèssiu ni que sigui perquè encara ens necessitem tots aquells que pensem que la política no és el que ens han fet creure, ni el pensament una cosa amorfa. Petarem la xerrada. Ens queden ben poques coses per fer petar o sigui que caldria aprofitar-ho. Això segueix sent un desert, ajudeu-nos a que la Biblioteca el dia de Sant Jordi sigui un oasi.

21.4.09

divendres, 17 d’abril del 2009

Bloc de l'Ampa del Ceip Can Coll

http://ampaceipcancoll.wordpress.com/



Darreres informacions publicades:

Ja estan rebaixant
Una esmena al resum de l’assemblea
Resum de l’assemblea extraordinària d’ahir, 16 d’abril

No hi hauran bales de residus a Torrelletes


Publicat a la web de CiU Torrelles
www.ciu.cat/torrellesdellobregat


Ahir dijous va tenir lloc la reunió entre els 5 grups polítics amb representació a l'ajuntament de Torrelles, per posicionar-se en relació al projecte presentat que preveia explotar la pedrera de Torrelletes i reomplir-la amb bales de residus dels ecoparcs.

Anem al gra, per que ahir tant Esquerra com el PSC varen marejar la perdiu amb qüestions conceptuals, de si estem o no d'acord en restaurar canteres.

La qüestió de fons va ser contestada amb claredat per Poble, CiU i Poble i Progrés.

No estem d'acord amb el projecte que es va presentar.

Poble no estava disposada a discutir tota la nit sobre el sexe dels àngels i va deixar ben clar que no estaven d'acord en omplir amb bales de residus cap de les pedreres.

CiU va constatar que les pressions polítiques i la difusió de rumorologia és l'eina que ha utilitzat Esquerra. La regidora de CiU Iolanda Escala va demanar al govern que abandonés aquest camí. L'interès de particulars encara que fossin militants de CiU no es res més que el legítim interès de persones particulars que defensen els seus interessos; res a veure amb la responsabilitat de CiU de defensar l'interès general, com així ha estat.

Esquerra acostumada a comprar voluntats seguirà burxant.

PiP va tornar a posar de manifest que la restauració de les pedreres de Can Gallina i el Mas Segarra correspon fer-la als propietaris un cop finalitzada l'explotació. En el cas de Can Gallina el primer que caldria fer és esperar a que el propietari finalitzi l'explotació i presenti el projecte de restauració. I en el cas del Mas Segarra caldria fer el seguiment de la restauració amb la bassa d'aigua i la restauració de les feixes amb vegetació.

Llavors des del PSC es va dir allò que està realment en el fons del problema:

- I que hi guanya l'ajuntament ?

- La restauració de les pedreres, li va contestar PiP. No es tracta d'això ?

Pel que es veu no. Els diners de les bales eren el que realment importava.

Conclusió:
No hi hauran bales de residus a Torrelletes.


Hi ha desesperació econòmica per part d'Esquerra i el PSC.

El govern està dividit, Esquerra i PSC no sumen per posar les bales, i ja veurem si tornen a sumar, ni que sigui, per convocar un ple municipal.
_________________________________________________

més informació
Sobre les bales de residus 12.04.2009

dilluns, 13 d’abril del 2009

A cop d'ull 13.04.2009 --------- Jesús Vila

elmonquecrema wrote today at 2:23 PM A cop d'ull

Compromisos i xupades.

No ho sabíem que el govern havia reunit a les forces d’oposició per explicar-lis el projecte d’emmerdament que l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient havia previst per Torrelles. Per cert, aquest organisme, EMA, amb la pàgina web que adjunto (www.amb.cat/web/guest/Entitats_AMB/Entitat_Medi_Ambient/organs_govern), té un president que és el socialista Francisco Narváez i cinc vicepresidents, la vice-presidenta primera, la insigne Imma Mayol d’ICV, i la vicepresidenta última, la no menys insigne alcaldessa de Torrelles de Llobregat, Glòria Matas i Montmany. O sigui, un organisme que vicepresideix l’alcaldessa, proposa al municipi que presideix l’alcaldessa fer-se càrrec de les bales de merda (com explica molt bé la Cesca a “Torrelles Informada”) dels Ecoparcs justament en un indret estrany que no sabíem que també havia estat miserablement explotat i que es diu, segons CiU, “la cova d’en Xarlie”.No ho sabíem, i ens ha sorprés que ni govern ni oposició, tret de l’extensa i detallada informació que van penjar els administradors d’Acta el dia 20 de març al respecte, hagin ofert més informació quan fa més de cinc setmanes d’aquella primera reunió del 9 de març. Fins que CiU no ho ha explicat, no hi havia una sóla informació oficial entorn d’un tema tan important. Ens està bé que CiU s’estigui informant amb detall i que ens hagi fet els primers cinc cèntims però segurament ens costarà acceptar que després del dia 16, quan està prevista la nova reunió per parlar del tema amb el govern local, no se’ns ofereixi una informació exahustiva, puntual, amplia i completa del que s’està coent. CIU explica que, davant dels rumors interessats que situen el partit com a capdavanter de la idea, considera que els únics interessats de debó són ERC i el PSC, ignorant la postura de Poble al respecte. Jo me’ls crec, però és evident que quan es parla de coses estranyes molt a prop de Can Nicolau els ulls se’ns giren cap a la formació nacionalista gairebé sense voler. No hem d’oblidar que quan es van rebaixar terres a Can Coll, enmig de la voràgine opositora de mig poble, els camions abocaben directament en aquesta propietat vinculada d’antic a la convergència oficial torrellenca. I, per acabar-ho d’adobar, jo mateix, en aquestes pàgines, he demanat diverses vegades un pronunciament oficial, públic i solemne que la regidora convergent no tindria cap gana de substituir en el govern al Manel de la Fotocopiadora cas que “la puta base” d’aquesta agrupació d’electors el forcés a abandonar la cadireta, sense que el partit en qüestió se sentís implicat. Ës evident que CiU no té cap obligació, només faltaria, a explicitar els seus comportaments de futur. Però també és perfectament imaginable que algunes ambigüitats en aquest sentit, poden facilitar que les poques ganes de dimissió del Manel de la Fotocopiadora s’acabin congelant definitivament. ¿Ningú no ha escoltat a algun membre de Poble afirmar que no s’atreveixen a marxar del govern per por a que la regidora convergent accepti les temptacions massa evidents de l’alcaldessa? Jo si ho he escoltat, i tot i que em sona a excusa de mal pagador (el Manel té poques ganes de plegar i la colla poques ganes de forçar-lo), és evident que una postura ferma, pública i solemne de CiU, afirmant que no formarà part d’un govern presidit per l’alcaldessa d’ERC en aquest mandat, deixaria Poble directament al peu dels caballs i amb ínfimes excuses per seguir alimentant una cosa (aquest simulacre de govern) amb menys esperit que una gasosa a l’intempèrie.O sigui que un silenci més de CiU tampoc ens resulta novedós. El president local, l’amic Gavaldà, diu que no avançarà ara la postura. No cal. Jo me la imagino, però pel que he comentat, no tothom està tan segur que les forces vives de CiU de tota la vida estiguin en contra dels ecoparcs, de les pedreres i dels governs coaligats amb gent que té una impressió més aviat banal del territori.Però el problema no és CiU, ni PiP. El problema és que encara hi ha un govern de sis a cinc que pot seguir apostant per trinxar el territori com han fet amb Can Coll, aquí amb l’excusa de les escoles (en boles, pel que s’ha vist), i allà amb l’excusa del rebliment, la restauració, la sostenibilitat i els calerets a les arques municipals. Per això estaria tan bé el pronunciament de CiU en un sentit —contra l’operació camions— i en un altra —contra l’entrada al govern d’ERC/PSC. Però ja arribarà el dia... espero.Una darrera. Ho haveu vist com ha plogut?.

Si, si heu estat, a casa. Doncs bé, la riera baixa ferma i hi ha tolls d’aigua arreu. L’any passat, amb menys aigua aturada, els mosquits tigres ens van aixafar de valent l’estiu. Aquest any estic convençut que faran un safari a can Guey i no podrem sortir de casa. A menys que... a menys que l’Ajuntament faci el que ja estan fent altres ajuntaments de la comarca: reclamar suport per fumigar les aigües estagnades i impedir que les primeres larves de mosquit tigre vinguin a xupar-nos la sang. A no ser que al govern ja li vagi bé aquesta xupada general entre els seus antics votants. No hi ha com tenir poca sang per votar als que la tenen d’orxata...I prou.

Bon retorn a la feina.

13.4.09

diumenge, 12 d’abril del 2009

Sobre les bales de residus






Publicat a la web de CiU Torrelles

www.ciu.cat/torrellesdellobregat

El passat dia 9 de març el govern municipal va convocar a totes les forces polítiques de Torrelles per tal de presentar la proposta que el mateix govern havia rebut per part de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient sobre la restauració de pedreres i l'explotació i restitució amb bales de residus provinents d'Ecoparcs d'una pedrera situada a Torrelletes en el lloc anomenat "la cova d'en xarlie".
En aquesta presentació s'especificava que caldria obrir una carretera per la circulació de camions (variant de Torrelletes) per evitar passar per davant de les cases del nucli d'aquest veïnat.

Els grups polítics que estem a l’oposició varem rebre aquest projecte en presència dels regidors que formen el govern municipal de Torrelles.

A l’espera de tornar a ser convocats, al llarg del mes de març, CiU ha visitat un Ecoparc per saber de que es composa una bala de residus. També hem visitat el lloc que pressuposem volen explotar a Torrelletes i les alternatives de les quals parlaven per construir una variant per la circulació; i també hem visitat la pedrera del Mas Segarra, perque tal com van dir a la reunió, aquesta pedrera seria objecte de restauració. Ens quedaria visitar la pedrera de Can Gallina, pedrera de la qual també es va parlar en l’exposició del projecte i que també està pendent de restauració. Amb totes aquestes visites , tindrem una visió completa de tots els escenaris inclosos en aquest projecte.

Mentrestant hem rebut un escrit d'Esquerra en el que ens conviden a fer una reunió el proper dia 16 d'abril (després de les vacances de setmana santa), per tal de presentar la posició de cada un dels grups polítics.

No avançaré ara i aquí la posició de CiU Torrelles en relació aquest projecte. Ara bé, si que diré que davant de rumors interessats que situen a CiU al capdavant de la idea, s’ha de dir que els únics interessats en que tot plegat tiri endavant son els grups del govern municipal PSC i Esquerra; i pel que fa al grup de Poble, també en el govern, no sabem fins a quin punt recolça aquest projecte.

De la recollida de dades que hem fet hem trobat algunes incongruències que posarem damunt de la taula en la reunió del dia 16 d’abril.

Ens el ecoparcs ens diuen que aquest procediment d'omplir pedreres amb bales de residus s'aplica en explotacions finalitzades per tal de restaurar els espais.

El sentit comú ens diu que si es volgués utilitzar aquest sistema de restauració potser podríem parlar de la pedrera de Can Gallina (arribant a Torrelles desprès del Parc de les Camanyes) sempre i quan el propietari estigués d'acord i tècnicament es pogués fer.
Ens parlen del Mas Segarra, però el propietari no en sap res de res. Ens ensenya el gran forat de l'explotació ara omplert d'aigua (entre 10 i 15 metres de profunditat) i ens diu que la basa està legalitzada d'acord amb els compromisos adquirits pels drets d'explotació.

No veiem clar perque l'Ajuntament de Torrelles parla de restaurar aquestes pedreres ?

Entre restauracions, sostenibilitats i reciclatges apareix l'explotació de Torrelletes de la qual volen treure terres i desprès reomplir amb bales de residus. Aquesta operació implica obrir una nova via de trànsit per la qual han d'arribar un mínim de 200.000 bales de residus amb un percentatge de matèria orgànica, d'un tamany aproximat de 1 m x 1m x 1,5 m.

El trànsit hauria de passar per la carretera de Torrelles, variant, Can Coll (escoles), Veinat de Can Guey, Torrelletes i pista forestal de Begues.L’impacte en el trànsit rodat en tot el terme municipal de Torrelles seria molt important.

El que veiem és que el que realment importa als grups del govern son els diners que poden aconseguir amb l’explotació de la pedrera de Torrelletes, per quadrar un pressupost municipal totalment desequilibrat.

Us mantidrem informats desprès de la propera reunió.

Joaquim Gavaldà
President de Convergència Torrelles


dimecres, 8 d’abril del 2009

A cop d'ull 08.4.2009 ------- Jesús Vila

elmonquecrema wrote on Apr 8 A cop d'ull

Pins i vacances.

Ja no ens falta de res. Diumenge un home de 40 anys va matar la seva mare, segons va explicar la tele, a Torrelles de Llobregat, sense que la notícia hagi causat entre aquesta comunitat cap símptoma especial, com si fos cosa del dia a dia. També vam veure en un Telenotícies a l’alcaldessa parlant, en sembla recordar, sobre els famosos pins caiguts que encara coejen. També com si l’alcaldessa sortís al Telenotícies dia sí dia també. Menys mal que Torrellesinformada ens dóna les pinzellades imprescindibles del que es va fent, que si no, això seguiria tan abùlic com un segurata un dia d’agost amb la panxa plena havent dinat.Avui em passaré per la finestreta municipal per dipositar per tecer mes consecutiu una sol·licitud perquè tallin els pins del veí, abans que tornin a caure sobre els nostres caps qualsevol dia que faci airet. De més de 20 metres d’alçada, i remoguts pel ball del terrabastall de la ventada, són una amenaça permanent que li és, naturalment, ben aliena a l’alcaldessa i companyia. Hi ha tanta feina i tan poques hores al dia... i tan poca força a les venes del personal...Us en lliuro una còpia de la carta preparada perquè veieu que quan vull sóc molt acurat i correcte i perquè, sobrepassat l’estat de cordial espera, ara ja no cal reduir al terreny privat el que comença a ser un afer públic: “SRA ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE TORRELLES DE LLOBREGATEl que signa, Jesús A. Vila i Garcia, veí d’aquest municipi, Ronda del Molí, 60. Can Guey., reitera, PER TERCERA VEGADA, la SOL·LICITUD per tal que els serveis corresponents de l’Ajuntament que vostè presideix, talin tres pins, de més de 20 metres d’alçada i que van ser intensament remoguts durant la ventada del passat 24 de gener i afectats novament per les posteriors, pel perill potencial que representa la seva caiguda. Aquests tres pins estan a la finca de la Ronda del Molí, 58, s’ha comentat el tema amb el propietari i no hi posa cap inconvenient, ans al contrari. Segons vostès han anunciat recentment, l’Ajuntament ja ha iniciat requeriments administratius a particulars per assegurar la retirada de les parcel·les dels pins caiguts o perillosos, en compliment de la normativa de prevenció d’incendis i prenent com a referència el Pla de Prevenció d’Urbanitzacions. Desconeixem si un d’aquests requeriments s’ha aplicat sobre la finca en qüestió i, en cas afirmatiu, demanaríem informació al respecte.D’aquest mateix tamany i dimensions, i en la mateixa línia a tocar de la tanca que fa de límit, van caure uns altres tres pins de la parcel·la veïna sobre la nostra propietat, un d’ells sobre la casa, afectant el terrat i destrossant diverses parts de l’habitatge, el passat 24 de gener.El dia 31 de gener passat va venir a visitar el perill potencial d’aquests tres pins una sots-inspectora, un sergent i un caporal del Cos de Bombers que van assegurar-nos que farien un informe al respecte, a l’Ajuntament, i ens van aconsellar que alhora sol·licitessim per conducte reglamentari la tala.De comú acord amb els bombers no es tractava, quan es va iniciar la denùncia, d’una urgència immediata però si d’una acció que s’havia de desenvolupar el més aviat possible. Han passat ja dos mesos. En aquest sentit es reitera la sol·lictud feta a primers de febrer de l’any en curs, perquè no quedi en l’oblit, de manera que es proposi la tala directa dels pins o l’acord amb el propietari sobre el procediment a seguir.Atentament,Jesús A. Vila “Ho veureu en els propers dies. Acta es posa les piles i presenta a Torrelles un nou llibre. Aquesta vegada d’un amic. Un llibre gens pol·lèmic (o sí?), però molt reflexionat i per tant, molt útil. I prepara pel juny algunes sorpreses més, fent-les coincidir amb una festa que ens té el cor robat, com és la Festa de la Cirera. Ja us aniré fent cinc cèntims a mesura que s’apropin els dies. Tot plegat per anar fent alguna cosa...

Per cert, el Manel de la Fotocopiadora dura més que en Solbes.

Qui ho hagués dit?

8.4.09

docxdoc wrote on Apr 11
De tot una mica
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, en primer lloc, desitjar-te, Jesús, la màxima sort, en aquest afer dels pins, que abans eren molt tallables i ara semblen immortals. Ves per on.També existeix l'ecologista i verda possibilitat que el proper hivern caiguin, però és acollonant que es carreguin extensions naturals d'arbres pacífics per un projecte urbanístic, i quan hi ha necessitats ciutadanes directes, la urgència és mínima...Bé, tinc la meva opinió al respecte, però serveixi la meva mala intenció -o excel.lent, que és el cas si no es mira en termes fastidiosament "oficials" (alhora que llunyans, dramàticament allunyats)- , per fer una diferència. Bé, tot segueix en caiguda lliure. Desgraciadament haig de dir que els que sabem llegir en anglès, desde diverses parts del món i prestigioses publicacions, recollim insisentment que aquest SEPTEMBRE (2009) -ja estic fart de fer de profeta transcrivint anglesos i americans, doncs aquí està- hi haurà una caiguda encara més fonda de l' economia. Ja sé -per experiència personal-, que donar missatges no volguts a voltes és cavar la teva pròpia tomba com a comunicador, però també he après a no necessitar ningú per donar-los. Qui vulgui buscar a AcTA, trobarà la meva esquela de l'economia espanyola ja el 2006 amb una onejant bandera argentina (disculpeu que no em molesti a cercar-la, hi és amb arguments). Collons, és que els joves mínimamnt instruïts -ho dic perquè molts "sèniors" ens dèiem que estàvem carregats de punyetes, al més pur estil del tiet-, Ja ho vèiem, que en aquesta terra no hi tindriem. Fet que s'amaga: Quants universitaris amb bona qualificació estant treballant a Catalunya?. Pels contactes que tinc, agárrate. Zero. I no solament universitaris. Actualment, parlem de crisi sistèmica, la qual cosa, es veia. Es veia ja en el simple funcionament d'un ajuntament, el de Torrelles, en un afer molt concret, el de Can Coll. Tot té relació. Perquè quan un organisme municipal governa per 6 a 5, és senyal què el món està 6 a 5, és a dir, que, lluny de ser una pròrroga d'un emocionant match de Champions League, el que passa és que hi ha un intransliterable ergo inintel.ligible ergo insostenible conflicte. Conflicte -que no Govern- de 6 a 5.Conflicte instituït.I què té a veure això amb l'economia?. Ull!. Res de res.Però res de res de nou.Només, que, com a tot arreu, es va apostar per la construcció "a sac" passant -ara localment- per sobre de 5 de cada 11 electors.La qual cosa, en DEMOCRÀCIA pura, és inimaginable, si no és que interpretem democràcia per "dicatadura matemàtica del percentatge", que és un concepte lleugerament diferent, que deixa de banda el concepte de "demos", és a dir, que hi ha una opinió majoritària reflexada un dia concret a les urnes -pa verlo- i racionalment són incapaços de veure altres realitats majoritàries aclaparadores. La qual cosa, per ser polític, és de jutjat de guàrdia.No hi ha democràcia sense sensibilitat, a banda del factor numèric. Heus aquí el gran error. Senzill error. Rentable, mentre duri, però, bàsicament, error.El -com diuen els il.lustrats, és a dir, que en saben un munt- "portafolio" d'aquest govern, és a dir, la conclusió d'un munt de folis, per ser planer, és el Projecte de Can Coll, lloable doncs la vivenda a preu tirat avui en dia és un camp de batalla (vosaltres direu aquí). Com lloable és l'esforç unilateral, confederat i mancomunat -general i no local- de deixar-nos un país ple de vivendes buides, manifestant una bàsica i ostensible descordinació entre dos governs: el polític, més aferrat a construïr que a altra cosa -pel què es veu-, i el bancari, que lluny de les mentides de les subprimes americanes, ja fa temps que vivia en la pròpia mentida de què la precarietat autòctona, original i si em permeteu, aborígen, podria subsistir en un marc tant depriment. Això no vé del 2008, ja feia pudor o tuf de podrit molt abans.Quina és la diferència entre tenir Govern o tenir Conflicte -ambdòs els anomeno com a institucions-?.Doncs que tenir Govern, es reflexa finalment en organització i, sobretot, previsió.I tenir Conflicte, també.No entro en detalls que cada ciutadà sap -espero- sobradament, per no ferir sensibilitats, molt lluny de la meva intenció.La única diferència és que tenir un Govern es tradueix en Govern i tenir un Conflicte es tradueix en exactament el que m'atreviria a dir que el 100 % de la població percep com a Conflicte a dia d'avui, sense més subterfugis.Ep!. La culpa no és dels representants locals, aquests tenen el seu "històric" exclusivament polític a nivell local, que no jutjo doncs no em pertany. Ara bé, ells, donant suport a forces com les que han estat governant en el moment en el qual ha arribat bel tsunami econòmic fent gala d'un absolut patetisme d'iniciativa i reacció, a nivell general, patetisme i manca d'iniciativa de la qual no feien gala alhora de signar projectes -condemnats, ja ho sabiem- de totxo, Quina confiança hi ha?. Tu sabràs.Definitiva i decididament, crec que cal apendre la lliçó. Partits de masses, a fer punyetes. Fàcils eines per macronegocis -sense implicar per res els representats locals, que segurament han fet el que creien millor per al poble, o així ho espero-. En lloc de coses grandíssimes, calen coses minúscules i al detall. Partits que es deixin de grans projectes i de grans financiacions i grans profetes així com estrepitoses cagades, en aquests temps. Fet i fet, qui necessita destruïr una àrea natural contra la seva pròpia governabilitat per obtenir una financiació està dient que sí a un xantatge, a una coacció no gens beneficiosa. Per part...de qui?. Bona pregunta. Qui és tant bo i important que és capaç d'acceptar el que va passar a Torrelles?.Com qualsevol acte de xantatge o coacció, és no beneficiós. Per més monillos -àlies "municipals"- que vinguin al desfile. Ja no recordo si eren civils, tant és, si mossos -vist l'escàndol dels universitaris reclamant el seu legítim dret a oposar-se al monolític pla de Bolonya, del qual tothom n'opina -només de les òsties és clar- SENSE HAVER-LO LLEGIT EN DETENIMENT (és un absolut escàndol on els joves lectors amb discerniment obvi es troben venguts per quatre macarres i on els Mossos haurien d'haver mostrat coneixement del què es reclamava, a banda de fer exhibició de salvatgisme públic, la qual cosa ja ens cansa doncs és habitual), dels civils (antiga relíquia a la què molts li han agafat carinyo al darrera de les actuacions dels Mossos), o dels municipals (que espero segueixin éssent aquell cos amb qui encara pots parlar doncs et coneixen, no com la banda d'aporrejadors de professió, que diu representar un país, alhora que garroteja el futur intel.lectual del país en qüestió, ja no fa falta mencionar el tractament mediàtic, doncs ocuparia un llibre).I si el que dic és molest, no ho és menys el que sent una gran part de la població.Ara bé, si surten porres tothom al galliner.Kikiriki.I, per evitar males interpretacions, aquest escrit no és revolucionari, ni és incitador, ni és per res perillós, si realment som una democràcia madura. Altra cosa és que faci por la democràcia.Aquí, doncs ni jo ni molts escriurem més, si molesta, alhora que sabrem on i com vivim.Els escrivents notem que no podem parlar igual que abans, no tenim cap problema amb ningú, però senzillament tothom ha de ser conscient que la societat es balanceja, depenent d'un joc de poder que és tendència humana dels que manen, doncs aquests, són humans, i no extraterrestres perfectes com sembla que la gent cregui.
Fins una altra, si cap.
Doc.

dimarts, 31 de març del 2009

A cop d'ull 31.03.2009 --------- Jesús Vila

A cop d'ull Jesús Vila --- Històric amb tots els articles i comentaris

elmonquecrema wrote today at 8:10 AM


Un més a taula i un que se’n vaInformen els de PiP que s’ha constituit l’agrupació local del Partit Popular a Torrelles. Hi ha votants del PP a Torrelles des de l’any 1977, o sigui, des de les primeres eleccions democràtiques quan només feia dos anys que s’havia mort Franco. En aquelles eleccions a Torrelles, cinc veïns van votar PP, que van incrementar-se fins a 12 només dos anys més tard en plena presidència d’Adolfo Suárez. Des d’aleshores, en totes les eleccions generals, autonòmiques i europees hi ha hagut votants del PP entre nosaltres. Només en les eleccions municipals el PP va estar absent fins l’any 1995 on molts dels votants habituals del PP van donar suport a altres candidatures municipals, perquè mentre el PP va aconseguir 209 vots en les generals del 1993, dos anys després, en les primeres municipals en les que va participar, només en va treure 38 (un 2,5% dels vots vàlids emesos). Primera conclusió: votants del PP hi ha des del primer dia a Torrelles. Segona conclusió: la majoria dels votants habituals del PP han estat donant suport a altres candidatures municipals o s’han quedat a casa. Tercera conclusió: ara ja no caldrà que donint suport a altres ni que es quedin a casa, ho podran fer als seus, que seran coneguts, no com fins ara.Fins ara el PP es presentava a les eleccions municipals no per treure cap regidor a Torrelles, sinó perquè els vots habitauls del PP a Torrelles no es perdessin i poguessin comptabilitzar-se en el comput global de la comarca o de la província per aconseguir o bé consellers comarcals o bé diputats provincials a la Diputació de Barcelona. Especialment per aconseguir aquests darrers, perquè el Consell Comarcal mai ha tingut cap pes polític i molts pocs recursos, mentre que la Diputació té més pes global i sobretot més diners. A partir d’ara el PP serà un partit amb rostres propers que vol dir amb vocació no de governar, perquè se saben minoritaris, però si de participar institucionalment. A les municipals de 1995 van aconseguir 38 vots i a les de 1999 i 2003, 66 i 64 respectivament, però a les passades eleccions, on a diferència de les anteriors van penjar fins i tot cartells electorals, van tenir 91 vots o sigui el 4,3% dels vots vàlids emesos. Quatre de cada 100 veïns que van dipositar el seu vot van donar suport a un PP sense rostre. Aquest percentatge es normalitzarà considerablement perquè en les darreres eleccions generals del 2008, el PP va treure a Torrelles 363 vots (un 13,4%). És a dir, el PP té un potencial electoral a Torrelles que pot fluctuar entre el 4 i el 14% de l’electorat segons el tipus d’elecció, les forces en presència i el que s’hi juga, però és evident que el PP és un veritable aspirant a disposar de regidories a l’Ajuntament perquè té un pes electoral gens menyspreable. Fins a les darrers eleccions municipals una regidoria equivalia, més o menys, a 150 vots. Amb una mica més de 600 vots s’aconseguien 4 regidors i amb una mica menys de 162 no se n’obtenia cap. (ERC va obtenir 646 vots i 4 regidors i Poble 162 i un regidor, mentre que ICV en va tenir 141 i no va aconseguir cap regidoria. Això perquè els cens electoral no arribava encara als 4.000 electors, xifra que és possible —tampoc no és del tot segur, perquè podem estar vivint un cert estancament demogràfic i, en tot cas, a Torrelles es triga uns 10 anys en sumar un miler d’electors nous— que es vegi superada el 2011 i aleshores passaríem d’11 regidors a 13. Si fos així, amb un percentatge d’un 60% de participació i un cens electoral de poc més de 5.000 electors i uns 3.060 vots vàlids, repartint-se 13 regidors segons la Llei d’Hondt, sortirien aproximadament uns 110 vots per regidor, o sigui moltes possibilitats per a tots els partits actuals en presència i una única perspectiva viable: fer governs amplis de coalició. Encara que ens mantinguem una legislatura més amb 11 regidors (ben possible), la presència d’un PP amb rostre, tal com va el país, també pot modificar la situació perquè és més fàcil un enfortiment del PP a dos anys vista que d’ICV, pel que es va veient i fins i tot d’ERC i del PSC. El futur a dos anys vista podria tenir aquest disseny de profeta a Torrelles. PiP amb el mateix pes que fins ara; el final de l’aventura de Poble i la unificació amb CiU, de manera que amb el desgast del tripartit, la candidatura aniria a més. Una davallada lleugera de PSC i ERC; un ensorrament sense paliatius dels aventureristes d’ICV-EUiA i un revifament del PP. Com que sóc tan mal profeta faig la primera previsió de risa amb 11 regidors: PiP: 4; CiU: 3; ERC: 2; PSC: 1; PP: 1. Amb 13: PiP: 4; CiU: 4; ERC: 2; PSC:1; ICV: 1; PP:1.Ja es veu que només hi ha una única estratègia de futur govern local hi hagi 11 regidors, n’hi hagi 13, hi hagi PP o hi hagi ICV: una coalició PiP-CiU que caldria que fos generosa i oferís espai de govern al PSC, a ERC i a ICV, sempre que canviien les cares del futur.Tot plegat, no és el que a mi m’agradaria, però millor això que el que hi ha ara. En la distància, ja es veu que l’entranyable amic Doc i jo compartim molts criteris i que caldria enfortir de valent les candidatures unitàries i independents a nivell local. Però si hem de fer cas de les previsions de futur, a Torrelles estaran, amb representació municipal, segurament les cinc candidatures tradicionals de la Catalunya adormida (PSC; ERC; ICV; CiU i PP) més el PiP (i sense comptar la flor d’un dia de Ciutadans). I ja veieu que ens queda poc on elegir.Ha nascut un altre blogspot, modest però amb empenta: Torrellesinformada (torrellesinformada.blogspot.com) que pretèn ser un noticiari obert per mantenir-nos informats més que no pas per opinar (que per això ja està AcTA). Tenint en compte la precarietat de la web municipal i la falta d’activitat regular de la resta, benvinguda sigui la nova plataforma.La nova Acta és una mica un embolic. Ho sé i ho sento. Després de publicar els darrers escrits he vist l’anunci del Manel de la Fotocopiadora que diu que plega... que diu que plega de Recursos Humans, no us feu ilusions. Pel que sembla, va plegar a primers de desembre, però la pàgina web del seu grup no va penjar la decisió fins a finals de febrer. No es pot dir que siguin ràpids. A veure si un dia diu adéu a la colla i ens n’assebentem la legislatura que ve...No caurà aquesta figa (no caerá esta breva, diuen els castellans). De la seva dimissió m’ha sobtat bàsicament que no expliqui mínimament alguns dels fets consumats i les coses amb les que no ha estat d’acord. Si ho sabéssim, podríem estar una mica més d’acord amb la seva postura, que imagine’m, però que desconeixem en absolut. Plegar d’alguna cosa amb la que no s’està d’acord ,és un gest que sempre honora, però ara ens fa falta als fans del Manel de la Fotocopiadora conéixer una mica més els seus motius...

31.3.2009.

dilluns, 30 de març del 2009

Formacions independents versus neoliberalisme

docxdoc wrote today at 2:26 PM


Formacions independents versus neoliberalisme------------------------------

Entro en aquesta tribuna per veure si hi ha quelcom de nou, no és el cas, però rellegint el Jesús em venen noves idees de lliure expressió.Ja fa, ....., per dir alguna cosa, 10 anys, que vivim en un món neoliberal absolut i pervertit. Sí, el mateix que ha portat a la crisi.La "penya", com diem els joves, vull dir, la gent, ni se n'havia enterat que el mateix tarannà d'abús sense límits -que tant bé i amb tanta precisió hem patit i estem patint els joves sense coloraina-, amb el neoliberalisme, és a dir, govern del capital -fet artificial- per sobre del talent humà -fet natural com la pròpia ecologia- ha comprat els partits polítics "de masses" des del principi.No costa res, cada 4 anys, muntar campanyes millonàries sobre sigles consolidades dècades abans, però amb cap relació de fons amb el present.Aprofitament de marca, se'n diu. Quantes marques prestigioses, a l'alimentació, per exemple, no han estat adquirides per grans corporacions de nova planta, mostrant la mateixa cara -per als incauts- però fent exactament el contarri del seu ideari?.En primer lloc, diria, moltes.En el cas dels partits polítics, i si coincideix amb el que diu -sembla- l'Oliveres, -me n'alegro, però no és res de nou que no sostingués com a jove ja el 2000 abans del desastre- tots.Partit de masses i empreses de lucre alhora, i, per tant, amb relació amb empreses del mateix tarannà neoliberal, són un fet.Per tant, els partits de masses, són eines no al servei del poble -a les altes instàncies-, sinò al servei d'un entramat molt més selecte, complex i ocult.El fotut del cas, com es va començar a veure amb l'espantosa davallada del periodisme, és que amb quatre caramels, els neoliberals -llegeixi's nous "sense escrúpols"- van començar a fer i desfer tot per quelcom, a la llarga, tan absurd, com els calers.Campanyes, spots, imbecilitats.Des de quan, una persona autoritzada a governar, necessita un spot?.És que ens hem tornat bojos?.Una persona autoritzada a governar, si no és que per la inconsciència ja ens hem begut l'enteniment, està autoritzada per la proximitat a la gent, el què la gent n'extreu, d'aquesta persona, doncs la confiança vé de la proximitat i la implicació, mai de sigles, coloraines, spots i demés muntatges psicodèlics que porten de cul gairebé el 50 % que encara van a votar, aliens al neoliberalisme que iguala tots els partits a la mateixa essència inexistent.Així doncs, el que cal -i no ho dic per PiP, però com que ells són tan equànims m'entendran i fins i tot ho preferirien-, deia que el que cal és que la gent comenci a veure l'enorme mentida en què estan vivint -així va tot-, comencin a veure que el neoliberalisme econòmic i globalista no és la resposta a necessitats socials ni de municipi -tal i com la gimnàsia i la magnèsia no tenen res a veure d'entrada-, i comencin a fer-se "amos i senyors" dels seus municipis formant grups independents 100 % deslligats del model que JA ha destruït aquest país, com tota Europa, com la resta del món. La història, però, és més complicada, ara, al 2009, que uns anys abans, quan es podria haver reaccionat, dient NO a Estatuts i Constitucions i Tractats que ningú va llegir però es van aprobar per pura làbia dels representants neoliberals a la caixa tonta, sense cap esforç ni qüestionament. I el més greu, ni lectura. Per curiositat...algú s'ha llegit el Tractat de Lisboa que han aprovat sense referèndum?. M'estalvio detalls, per avui. És clar, tot semblava que anava bé, però els mateixos votants van obrir la caixa de Pandora. Els que vam avisar, ens en fem creus, de com s'ha fet confiança a aquesta gent.Si la història és apropar poder al poble, doncs ara, en crisi, tothom veu el Govern molt lluny -quan no està més lluny que abans, està igual de remot-, és inconcebible, en un marc neoliberal, globalitzat, donar poder a forces que s'originen no a Madrid, sinò a Estats Units, o a Brussel.les -municipi veí, oi?-, com s'ha fet sense vista de cap tipus, pitjor, amb dramàtica insconsciència.Gran lliçó la d'altres pobles petits, la dels irlandesos, o la dels txecs, que el Tractat de Lisboa, mani qui mani, se l'han llegit i han intentat obrar en conseqüència. Ara, els catalans, aquells de l'estelada, res de res. L' "estrellada", diria jo. I certament, el que passa en aquest país, és una "estrellada". Per confiar en la caixa tonta i en cares sense fons, cares a les què ningú coneix personalment si no és per la caixa tonta, la qual, com a periodista, recomano llançar a les escombraries, millor si és un abocador amb garanties.Dit això, no tot està perdut. I el cas, és que cal potenciar les formacions municipals, de "cercanías", de rodalies, en tots els idiomes, per arribar a enteniments personals, com a persones, no a la gran suggestió de la ignorància per part de la caixa tonta, i sabent qui és qui, i podent parlar, i sense imposicions, amb proximitat, i sense plans megalítics, sinò petits acords que són els que fan funcioanr el dia a dia, de pobles, i de persones. No cal que recordi, que els plans megalítics només fan que distanciar tothom, dividir. I qui en treu partit?. Ara es veu clar. D'entrada, la població, cap, perquè pot haver-hi un pla megalític a Torrelles, però és que el de Torrelles, s'ha donat arreu.La població no ha tingut, primer, ni cap opció, i segon, i més important, ni cap voluntat, en majoria, d'aturar, de reflexionar, la bogeria que ha dut a l'estat de coses d'aquest país.Fins aquí.

Visca les forces, no "per la independència", sinò independents en essència.

I que creixin.

divendres, 27 de març del 2009

A cop d'ull 26.03.2009 ----- Jesús Vila

A cop d'ull Jesús Vila --- Històric amb tots els articles i comentaris

Fulls i convenis

Els dos fulls que acaben de treure els partits de l’oposició, PiP i CiU, resumeixen moltes de les inquietuds d’aquests dies: la improvisació sobre les infraestructures escolars de Can Coll, l’endarreriment gairebé endèmic de les dues grans realitzacions previstes per aquesta legislatura, l’Ateneu i el Centre d’Atenció Primària; la gran ineficàcia sobre la canalització del gas, la desinformació de la web municipal, l’encariment dels tributs municipals en el pitjor moment econòmic, etc. CiU es comença a preguntar a aquestes alçades una cosa que nosaltres teníem contestada des de fa anys: aquest ajuntament és capaç de fer alguna cosa bé?. Aquest ajuntament segurament podria fer alguna cosa bé, però aquest equip de govern és del tot impossible. Què no heu vist qui el forma?.Entre la multitud de comentaris dels partits jo n’he extret un parell sobre el que m’interessa insistir. Un, al butlletí de CiU, on es comenta què hi ha hagut un increment en la contractació municipal tot i “la poca feina que hi ha”, mentre que, d’altra banda, s’en subcontracten altres. No estic gens d’acord que a Torrelles hi hagi poca feina: penso que n’hi ha molta per fer i alhora tanta ineficàcia, tanta desídia i mandra, que la feina s’acumula. Caldria que els partrits de l’oposició donessin una mica més de dades al respecte: quines feines es subcontracten? (quines, dels arquitectes i dels informàtics i a quines empreses...?) i com s’ha incrementat la contractació?. No dubto gens que sigui veritat, ni que aquesta veritat hagi influit força sobre la decisió del Manel de la Fotocopiadora de mirar-s’ho des de la distància. Però si Poble no ha explicat oficialment res al respecte d’aquesta dimissió silenciosa, estaria bé que almenys els partits de l’oposició filessin més prim (no tant prim com va filar Filesa) i ens en oferissin dades i no només impressions.L’altra, al butlletí de PiP. No vol entrar en la qüestió, segurament perquè en ares a la confluència interna hi ha coses que convé no remenar en excés, però sí que posa de manifest una extraordinària incoherència d’aquest equip de govern que jo vaig preferir deixar de banda per una vegada i sense que servís de precedent, per no atiar els fantasmes —que ara s’atiaran, per desgràcia. I és la pífia de l’estelada. Si. L’estelada va volar amb la ventada del 24 de gener. S’hi va passar una pila de minuts enganxada d’una punta fins que una ràfega se la va endur nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!.Quan van comprar uns quants metres de la senyera que ens representa a tots i van cambiar les que estaven esparracatades, van pensar que estaria bé posar una senyera al pal de Can Coll que era buit de feia dies. I van fer santament. Però com que la coherència no ha sigut mai el seu fort, i la reflexió tampoc... doncs van donar peu al comentari de PiP. Un comentari que ara els forçarà a ser coherents i que ens tornarà a agreujar a uns quants que no som ni independentistes ni puigcercosians. Tantes coses que fan falta a Torrelles, jo pensava demanar als propers governants que en treiessin tres si guanyaven. Direu, tres coses que ens sobren?. Doncs, si, tres coses que molesten, que no fan cap falta i que es poden substituir perfectament per una bona dosi de civisme, responsabilitat i voluntat de convivència: les franges reductores de velocitat a l’asfalt, l’únic semàfor i l’estelada en un lloc públic, alimentada per l’Ajuntament que hauria de ser de tothom. Ara, l’estelada ja no hi era. Esperem que facin una donació de la placa de Can Coll, això si, amb tots els honors, a l’amic Forneret, perquè la dipositi amb cura i delit al seu museu i restituir la coherència al lloc i la tranquilitat als ciutadans.Més coses. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, és una entitat sense ànim de lucre, que té com a objectius vetllar pel coneixement i la vindicació de la comarca del Baix Llobregat, tot defensant valors d’integritat, solidaritat, progrés i equilibri amb l’entorn, que signa, des de fa dècades una sèrie de convenis amb els ajuntaments segons els quals el CECBLL publicita el seu suport i n’organitza esdeveniments culturals i els ajuntaments abonen una quantitat més aviat testimonial. El CECBLL té aquest any 2009 signats convenis d’aquestes característiques amb 28 ajuntaments de la comarca. Una de les comissions del CECBLL, la Comissió Cívica del Patrimoni, encarregada de fer estudis avaluats per tècnics amb caràcter independent sobre qüestions patrimonials dels municipis de la comarca, va fer no fa gaire un informe desaconsellant l’ampliació del polígon industrial Les Ginesteres Ii de Collbató en contra del projecte d’aquest Ajuntament. Un dels ajuntaments de la comarca que no ha signat conveni és l’Ajuntament de Collbató. L’altra, des de primers d’aquest mes, és l’Ajuntament de Torrelles. La raó, que l’ajuntament es vol estalviar els 650 euros/any que costa aquest conveni. El més curiós de tot és que en la mateixa sessió de la Junta de Govern on el regidor de Cultura, el Carlitos Roig, decideix prescindir d’aquest espectacular pagament, s’aprova abonar a una empresa de Torrelles un import de 580 euros que ha costat fer el logotip de l’escola bressol El Serralet. Ara, tots els papers que editi el CECBLL que es distribueixen per tot Catalunya, que estan sobradament prestigiats per una entitat d’estudis amb un considerable pes en el món universitari català, tindràn el segell de tots els ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat (28) tret del de Collbató (per la raó esmentada) i el de Torrelles (per la santa inòpia en que viu aquesta colla, amb hores més baixes que el pobre Zapatero i la Xacona). A la colla mai els ha caigut bé el CECBLL. Sobretot des que van conéixer que jo era un soci col·laborador actiu d’aquesta entitat. En una de les signatures de convenis anteriors ja van posar com a condició que jo no hi fos visible a l’entitat. La cosa va ser tan ridícula que segurament algú els va dir que potser estaven fent un gra massa i van signar el conveni. Ara, l’excusa de la crisi, com a la Seat, els hi va de perles per oblidar-se del CECBLL. Són uns ti@s llest@s.I ni una paraula més de la pedrera de Torrelletes.

Hi ha més dades?

26.3.2009

________________________________________________________________________
docxdoc wrote on Mar 26

I si la cosa s'allarga prou...--------------------------------------------No solament al poble de la cirera, sinò arreu...Corredisses d'última hora.Poc temps per a la desidia.Perquè, quan la política es va transformar -excepte honroses excepcions- en la carrera dels sense carrera -o sense vocació definida-, pocs van preveure que això abocaria a la crisi sistèmica actual.Perquè la "crisi econòmica" té una arrel molt més profunda, i és la desadministració de la qual han fet gala gestors nefastos sense llums ni nord...ni intenció política.A Catalunya o a Washington, o arreu.Com que la naturalesa, encara que la trepitgin, és sàbia, i és implacable, primer caldrà veure fins a quin punt es desgavella, primer l'economia, desprès, la resta del "sistema". Mai a l'inrevés. Especialment i amb curiosa prepotència de la naturalesa, serà, la total devastació moral i material del sistema tripartit-tripodrit (i d' afins i xucladors, òbviament). El polític que no ha fet política en el sentit més noble de la paraula -i això és de lliure interpretació segons cadascú-, sinò que ha obtingut la il.lusió d'una carretera-llançadora cap a l'éxit, el prestigi i la remuneració fàcil...ai d'aquest!.Perquè en el bell mig d'una crisi de confiança moral i també econòmica, alguns -molts- polítics necessitaran ser reescollits per no passar a inflar amb el major estrèpit les cues de parats a l'INEM, que ara veuen des del púlpit amb indiferència. Ni favors dels falsos "camarades de partit", tan espantats ergo insolidaris com ells, podran esperar.Problema que no tindran aquells polítics que, a banda de política "al uso", saben fer quelcom més de bo per a la societat, com hauria d'haver estat sempre.Passaran a dependre total i exhaustivament del suport de la gent per mantenir el salari, com sempre hagués hagut de ser.Problema previsible i enorme, de caires espaordidors.Depuració, se'n diu d'això.Si aquesta "crisi" no es soluciona abans de les properes eleccions -la qual cosa, òbviament, no es donarà doncs encara s'està a l' "aperitiu" de tot plegat-, les reeleccions passaran a ser quelcom més que un afer purament polític.Si hi torna a haver eleccions en aquests termes nefastos ara exposats a la llum, és clar. La qual cosa, veurem.Corredisses per la teta del poder.La desidia no tindrà cabuda mesos abans de les eleccions.Per a molts. Polítics/ques i politiquillos/illes.Aquí deixo aquest breu parèntesi de reflexió que m'ha inspirat el terme desidia.No serà eterna. Crec.

Doc.

_________________________________________
A cop d'ull Històric amb tots els articles i comentaris