A cop d'ull 23.3.2009 ------- Jesús Vila

elmonquecrema wrote today at 6:26 AM, edited today at 6:29 AM

A cop d'ull

Bales.

El que era un rumor agafa cos.La notícia diu que l’Ajuntament de Torrelles vol omplir una pedrera de Torrelletes amb bales de residus dels ecoparc. La notícia diu que caldria obrir una variant fins a la pedrera per la que haurien de passar uns 40.000 camions mentre duri l’operació entre Torrelles i Sant Vicenç, passant per la variant del poble, Can Coll i Can Guey. La notícia diu que per reomplir l’extracció de terres que preveu el projecte, caldria col·locar 200.000 bales de residus. I la notícia diu que per cada bala, l’Ajuntament recaptaria 3 euros o sigui que l’operació li podria suposar 600.000 euros d’ingressos.La notícia és alarmant i em costa creure-la. No em puc imaginar que cap persona amb el mínim exigible de seny, s’hagi pogut ni imaginar tan sols una barbaritat d’aquest calibre. Deixo de banda, de moment, l’anàlisi del desgavell paisatgístic i ecològic que suposa l’operació. Deixo de banda fins i tot l’estupidesa majúscula que suposa torturar-nos novament amb un procediment extractiu de terres en un municipi que ja te dues explotacions extractives a cel obert sense restaurar —i que va ser duríssimamanet criticada per l’Entesa, sigui dit de passada, en la campanya del 2003— per, una vegada fet el forat, tornar-lo a reomplir amb bales de residus. Deixo de banda fins i tot la miserable lectura que resulta del simple càlcul econòmic dels previsibles ingressos municipals. Em preocupa, sobretot, la aclaparadora inòpia en la que viuen els que poden haver imaiginat, simplement, que aquesta operació és possible. Segueixen sense entendre —ja no ho entenien quan van parir l’operació de Can Coll amb centenars de casetes— que Torrelles és un municipi que satura una vall que és, sobretot, un cul de sac, extremadament bell, però un cul de sac, per fortuna, sense continuïtat vial. Pensar que per 600.000 euros de merda —mai millor dit— els torrellencs ens quedarem impassibles davant la perspectiva que 40.000 camions d’anada (per extreure terres) i uns altres 40.000 camions de tornada (per reomplir el forat) martiritzin la nostra seguretat vial, la nostra capacitat, ja limitada, d’evaquar el municipi a les hores punta, la contaminació subjacent, la contaminació acústica i la degradació paisatgística colateral, és subestimar-nos en excès. És veritat que els mateixos que van fer aquesta lectura especulativa de les casetes de Can Coll van tornar a guanyar les eleccions, però el que està ara sobre la taula és enormement més complexe, més perillós, més insostenible, més insuportable i pot convertir la lluita que vam fer contra el trinxat de Can Coll en un joc d’infants al costat de la que engegarem els veïns.Posar en marxa aquesta operació és atemptar directament contra la nostra tranquilitat col·lectiva i ja estem molt cansats que se’ns consideri beneits de baba. La força que ens quedi a alguns, la farem servir per defensar el nostre dret a viure dignament en el poble que ens ha vist néixer o en el poble que hem escollit per veure créixer els nostres fills. Alguns no ens estarem com fins ara esperant convèncer al col·lectiu. Qui es vulgui apuntar que s’hi apunti...Dit això, passo a recollir allò que he deixat de banda. Pel que he pogut llegir, els ecoparcs han estat una pífia des del seu naixement i s’han convertit en uns simples espais de transferència de residus que donen enormes beneficis però no al medi ambient sinó a les empreses que els gestionen, a les empreses que fan la transferència (el transport) i a les empreses que controlen la gestió de les bales de residus. És a dir, a les grans empreses que han fet de la infraestructura de residus, una part important del seu volum de negoci. Només cal passejar-se per Internet per saber de què parlo. Ningú mínimament sensible a la gestió mediambiental voldria saber res de com resoldre el problema de saturació que els ecoparcs pateixen. És evident que aquests que governen Torrelles tenen la sensibilitat mediambiental als angonals. La qüestió extractiva de terres torna a ser la mare dels ous de la degradació paisatgística que volen imposar a Torrelles. A Can Gallina, al Mas Segarra i ara a Can Nicolau (és en terres de Can Nicolau, companys, on es vol foradar?, pregunto), alguns s’han fet molt, bastant o simplement rics, emportant-se la terra de Torrelles per fer infraestructures. Moltes carreteres del rodal s’assenten sobre terres que la natura va dipositar al nostre terme municipal i que van endur-se sense cap benefici pel municipi —sí pels propietaris i pels traficants—. El forat del Mas Segarra, immens, penso que va arribar al seu cènit, però el de Can Gallina encara no, tot i que la restauració dels dos paratges continúa sent una quimera, malgrat que la llei obliga. Algú que conegui bé la història ens hauria d’il·lustrar per tenir tots els elements, però se m’acut que caldria fer alguna cosa perquè els procediments extractius s’acabin a Torrelles d’una vegada per totes i que els propietaris que es venen la terra a cabaços siguin qüestionats públicament pel col·lectiu, amb noms i cognoms, perquè quedin retratats per la seva cobdícia menyspreable.I finalment una altra reflexió. La penúria intrínseca amb que la democràcia espanyola i catalana han mantingut històricament els ajuntaments, és una de les xacres més notables de l’estat de coses que hem estat vivint i de les conseqüències que ens esperen. Quan dic la democràcia espanyola i catalana dic, sense embuts, els partits de tots colors: els que han manat en qualsevol moment i els que, sense manar, s’han acomodat al sistema, o sigui tots els que formen l’arc parlamentari i que extenen els seus tentacles fins els ajuntaments més petits. Per això segueixo pensant que la única possibilitat de resistència local passa per enfortir les formacions d’independents de progrés, encara que siguin fràgils, fins i tot porugues, perquè aquests partits tradicionals que tenim ja no poden representar la justícia social: com deia l’Arcadi Oliveres l’altre dia a la Biblioteca, tots són el mateix, els partits i l’estructura econòmica que ens condiciona, els grans banquers, els grans industrials, els grans especuladors de tota mena i els grans i petits líders de tots els partits formen una única espècie hegemònica: els depredadors de l’àmplia majoria de la gent que, en general, aspira a viure amb tranquilitat, s’esforça per ser solidària i és, de principis, honesta.Han mantingut els ajuntaments històricament en la misèria, insisteixo i la queixa dels subalterns a tots els governs locals ha estat purament retòrica. Quan els que han patit la misèria municipal han pujat un esgaló s’han oblidat del municipalisme i per exemple, el cas Montilla: segurament el més il·lustratiu de tots. Té el sou particular més important de l’Estat pel que fa a càrrecs institucionals, però el seu ajuntament de tota la vida ha de seguir pidolant recursos per cobrir les necessitats dels seus residents. I així tots. De manera que els ajuntaments van recòrrer a l’invent més senzill: requalificar terrenys per alimentar la febre constructiva que deixava dividends de tota mena com és ben palés: a les arques municipals via plusvàlues, llicències i aprofitament del sòl i a totes les altres arques inconfessables, les arques que han fet milionaris particulars del tot coneguts i les arques que han fet campanyes electorals milionàries per seguir mantenint la corretja del sistema, també del tot conegudes. I així es van desbordar les ciutats, i els municipis petits, i les zones costaneres i les muntanyes i es va acabar construint en un sol any a l’Estat espanyol més habitatges en el mateix any que a tot Alemanya, França i Itàlia juntes, i per això hi ha avui a tot el país més d’un milió de pisos buits i el sector de la construcció està en fallida total. I per això encara avui la Generalitat es planteja els ARE i ens ompliran de vivendes buides el pla al nord de la colònia Güell. Perquè encara es pensen que el territori dona més de sí.A Torrelles ja s’ha vist que hem fet al cim en aquest punt. Sóc dels que pensa que molt més per desídia i mandra dels que manen que per la por a la resistència. El Cuadras ho sap molt bé que aquesta colla són uns dropos, ell que tant esperava que finalment es pogués replantejar un pla general amb cara i ulls (Jo penso que el millor pla general de Torrelles amb cara i ulls serà aquell que determini que aquí no hi caben més habitatges i que s’han de preservar els més antics i rehabilitar els que es van fer correcuita i malament).Doncs bé, si no s’obre l’aixeta dels habitatges sobre sòl rural, no hi ha altra sortida —pensa un equip de govern miop i obtús— que cercar camins de finançament fàcil. La imaginació de la colla no dóna per mes i la proposta dels ecoparcs deu haver estat rebuda amb el mateix èxtasis que el que va obnubilar la regidora Galceran sobre el projecte de casetes de Can Coll aquells dos anys en que va governar amb PiP. Aquell èxtasis, sóc testimoni directe, va ser el somni de la regidora durant la campanya del 2003 i després va acabar fent-se realitat. Ara, ull, amb les bales de l’ecoparc, que són bales que tiren a matar.Punt i final, de moment, mentre no tinguem més aportacions i més informacions útils. Salutacions entusiasmades a l’amic Popov, amb qui he tingut el plaer particular de tractar privadament en les darreres setmanes. Sempre és un plaer comptar-lo com un participant actiu. A tanta distància, s’estima Torrelles, probablement molt més que molts d’aquells que la trepitjen —mai millor dit, també— cada dia.(Hi ha tantes coses a dir encara que, per recuperar les setmanes en silenci, aquesta setmana participaré el doble)

23.3.2009